Del patrimonio-paisaje a los paisajes-patrimonio
Abstract
Las relaciones entre paisaje y patrimonio son plenamente históricas. Sin embargo, lo habitual es que en el pasado los patrimonios fueran los que tuvieran rasgos de paisajes, ya fueran paisajes construidos por el poder político en un momento determinado, ya paisajes vernaculares construidos paulatinamente por la acción de las comunidades. Se revisa en el texto, la adquisición de valor paisajístico por parte de los patrimonios, tanto forestales, como monumentales y urbanos, la génesis de la elaboración del concepto de paisaje cultural y su aplicación por parte de la UNESCO. Se aboga porque, dada la territorialidad de los paisajes y la singularidad de sus valores, se reconozcan como patrimonio, así como porque se supere la concepción europea de esta relación. ; Les relacions entre paisatge i patrimoni són plenament històriques. No obstant això, l'habitual és que, en el passat, els patrimonis fossin els que tinguessin trets de paisatges, bé fos com a paisatges construïts pel poder polític en un moment determinat, bé com a paisatges vernaculars construïts gradualment per l'acció humana. En aquest text, s'hi revisa l'adquisició de valor paisatgístic per part dels patrimonis, tant si són forestals com monumentals i urbans, la gènesi de l'elaboració del concepte de paisatge cultural i la seva aplicació per part de la UNESCO. Atesa la territorialitat dels paisatges i la singularitat dels valors que tenen, es demana que es reconeguin com a patrimoni, com també que se superi la concepció europea d'aquesta relació. ; Les rapports entre paysage et patrimoine sont pleinement historiques. Toutefois, dans le passé, c'était le patrimoine qui avait des traits paysagers, que ce soit des paysages construits par un pouvoir politique à un moment donné, que ce soit des paysages vernaculaires à construction communautaire successive et séquentielle. Cet article étudie le processus d'acquisition de valeur paysagère de la part des patrimoines forestiers, monumentaux et urbains, et la genèse du concept de paysage culturel et de son application par l'UNESCO. L'auteur défend la reconnaissance des paysages comme patrimoine, étant données leur territorialité et la singularité de leurs caractères. Nous plaidons aussi en faveur du prolongement du rapport patrimoine et paysage dans des contextes extraeuropéens. ; The relations between landscape and heritage are historical. Nevertheless, in the past heritages were those that had features of landscapes, whether they were landscapes constructed by political power in a given period, or were vernacular, that is, constructed gradually by communities. We argue that landscapes may be considered common heritage because they are areas whose singular character is the result of the interaction of natural and human factors as set out under the European Landscape Convention. We also argue that, beyond their development in Europe, conceiving of landscapes as heritage is a useful instrument worldwide.
Problem melden