Durant els últims anys, especialment en l'última dècada, hem vist com el legislador s'ha preocupat i ocupat de la regulació dels preus de transferència, fet que no és més que una resposta lògica a la globalització que impera en les relacions empresarials. La legislació espanyola és relativament veterana pel que fa l'aplicació del principi d'arm's lenght, assumint que les transaccions efectuades entre parts vinculades han de respectar el principi de plena competència. Ara bé, no és tan experta en relació a la regla de qualificació, com sí succeeix en altres sobiranies jurídiques. La Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, va introduir per primera vegada en el nostre Dret positiu una regla específica de qualificació. En concret, són els articles 16.8 del TRLIS i el seu desenvolupament reglamentari en l'article 21bis del RIS, els encarregats de regular l'anomenat ajust secundari, essent la seva funció proporcionar una solució a la discrepància que es manifesta entre la base comptable i la base tributària existent després d'haver valorat a mercat l'operació, de manera de que una part posseeix un excedent de fons en detriment de l'altra. Una vegada superat el debat que els ajustaments de valoració no solucionen l'excés de renda que encara manté una de les parts vinculades, i per tant, assumint la necessitat d'oferir una solució jurídica a aquest excés de renda, el cert és que la regulació actual de l'ajust secundari conté greus i severs defectes de tècnica legislativa. El present estudi aborda l'anàlisi detallat dels efectes que l'aplicació de l'ajust secundari suposa per a les parts vinculades, així com per als altres socis que no han intervingut en l'operació, evidenciant situacions que per a res estan en línia amb les recomanacions de la OCDE sobre la matèria, com ara la generació de situacions de doble imposició o infraccions directes als principis bàsics del Dret Mercantil. Per tot això, i després d'un estudi de Dret comparat, es proposa una solució jurídica que impliqui ...
Aquesta tesi explora el creixement regional desigual, el desenvolupament de la xarxa urbana i l'evolució dels ferrocarrils Als Balcans, una de les regions més diverses i turbulentes d'Europa. Els Estats inclosos en l'estudi són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Kosovo. Durant els segles XIX i XX, els Estats dels Balcans es van sotmetre a diverses transformacions polítiques radicals que van alterar profundament el seu desenvolupament socioeconòmic. La hipòtesi de l'estudi és que aquests canvis també van afectar a la geografia econòmica i la distribució espacial de la població a la regió. Per això, endinsar-se en la història moderna dels Estats dels Balcans és una oportunitat valuosa per estudiar els principals determinants dels desequilibris en el creixement regional. Les correlacions entre els esdeveniments polítics i el desenvolupament territorial il·lustren i s'analitzen a través de la base de dades especialment creada per a aquest estudi. La base inclou informació històrica i geogràfica de transport: com la modificació de les fronteres nacionals i regionals, i el desenvolupament de la xarxa ferroviària, i dades socioeconòmiques com ara: l'evolució de les taxes d'urbanització i la densitat a nivell regional i el creixement de les ciutats. La creació de la base de dades permet l'establiment d'una visió integrada, a llarg termini sobre el desenvolupament espacial de la regió i facilita l'anàlisi dels canvis regionals i ajustaments espacials a finals del segle XIX i XX. L'anàlisi ofereix observacions importants sobre el mecanisme de formació de la geografia econòmica dels estats en construcció o en transició. La tesi s'estructura en cinc capítols escrits en forma d'articles. Els tres primers capítols ofereixen estudis nacionals sobre el desenvolupament regional i urbà de Bulgària, Romania i l'ex-Iugoslàvia i els seus estats successors en els últims 100-130 anys. Es van posar de manifest les notables similituds en la formació espacial de les noves economies nacionals després de la dissolució de l'Imperi Austro-hongarès i l'Imperi Otomà. El quart capítol analitza l'evolució espacial de tota la península durant el segle XX. I l'últim capítol es centra en la transformació estructural de l'economia de Bulgària. En general, l'experiència dels Balcans il.lustra com, en els Estats de recent creació o en procés de formació amb una economia preindustrial, les institucions polítiques juguen un paper important en la determinació del desenvolupament i les tendències de la desigualtat regional. En general, en els estats balcànics subdesenvolupats i majoritàriament centralitzats, la iniciativa privada ha jugat un paper secundari. Les fronteres polítiques i el marc institucional han estat els principals determinants sobre les desigualtats en el creixement regional. Aquesta conclusió es veu confirmada per les dades sobre els sectors d'ocupació de Bulgària. Els governs van ser capaços d'influir de manera significativa en el desenvolupament regional, mitjançant inversions relativament petites en la infraestructura del transport que van tenir importants efectes a llarg termini a causa de l'efecte dels rendiments creixents. Els petits avantatges durant el període pre-industrial, en forma d'importància política i administrativa o accés ferroviari, van tenir efectes duradors sobre la geografia econòmica. Més tard, les transformacions econòmiques i polítiques van tenir menor efecte sobre la geografia econòmica de les nacions balcàniques perquè els beneficiaris del creixement econòmic van ser principalment les ciutats i les regions ja desenvolupades. . ; Esta tesis explora el crecimiento desigual regional, el desarrollo de la red urbana y la evolución de los ferrocarriles en los Balcanes, una de las regiones más diversas y turbulentas de Europa. Los países incluidos en el estudio son Albania, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Grecia, Macedonia, Montenegro, Rumania, Serbia, Eslovenia y Kosovo. Durante los siglos XIX y XX, estos estados se sometieron a varias transformaciones políticas radicales que alteraron profundamente su desarrollo socioeconómico. La hipótesis del estudio es que estos cambios también afectaron a la geografía económica y la distribución espacial de la población en la región. Por ello, historia moderna de los Estados de los Balcanes es una oportunidad valiosa para estudiar los principales determinantes de los desequilibrios en el crecimiento regional. Las correlaciones entre los acontecimientos políticos y de desarrollo territorial se ilustran y analizan a través de lo creado especialmente para este estudio base de datos. La base incluye información histórica y geográfica de transporte: como la modificación de las fronteras nacionales y regionales, y el desarrollo de la red ferroviaria, y datos socio-económicos tales como: la evolución de las tasas de urbanización y la densidad a nivel regional y el crecimiento de las ciudades. La creación de la base de datos permite el establecimiento de una visión integrada, a largo plazo sobre el desarrollo espacial de la región y facilita el análisis de los cambios regionales y ajustes espaciales a finales del siglo XIX y XX. El análisis ofrece observaciones importantes sobre el mecanismo de formación de la geografía económica de los estados en construcción o en transición. La tesis se estructura en cinco capítulos escritos en forma de artículos. Los tres primeros capítulos ofrecen estudios nacionales sobre el desarrollo regional y urbano de Bulgaria, Rumania y la ex Yugoslavia. Se puso de manifiesto las notables similitudes en la formación espacial de las nuevas economías nacionales después de la disolución del Imperio Austro-Hungría y el Imperio Otomano. El cuarto capítulo analiza la evolución espacial de toda la península durante el siglo XX. Y el último capítulo se centra en la transformación estructural de la economía de Bulgaria. La experiencia de los Balcanes ilustra cómo, en los estados de reciente creación o en proceso de formación con una economía preindustrial, las instituciones políticas juegan un papel importante en la determinación del desarrollo y las tendencias de la desigualdad regional. En general, en los estados balcánicos subdesarrollados y mayoritariamente centralizados, la iniciativa privada ha jugado un papel secundario. Las fronteras políticas y el marco institucional han sido los principales determinantes sobre las desigualdades en el crecimiento regional. Esta conclusión se ve confirmada por los datos sobre los sectores de ocupación de Bulgaria. Los gobiernos fueron capaces de influir de manera significativa en el desarrollo regional, mediante inversiones relativamente pequeñas en la infraestructura del transporte que tuvieron importantes efectos a largo plazo debido al efecto de los rendimientos crecientes. Las pequeñas ventajas iniciales durante el período pre-industrial, en la forma de importancia política y administrativa o acceso ferroviario, tuvieron efectos duraderos sobre la geografía económica. Más tarde, las transformaciones económicas y políticas tuvieron menor efecto sobre la geografía económica de las naciones balcánicas porque los beneficiarios del crecimiento económico fueron principalmente las ciudades y las regiones ya desarrolladas. ; This thesis explores the uneven regional growth, the development of the urban network and the evolution of the railroads in the Balkans- one of the most diverse and turbulent regions of Europe. The states included in the study are Albania, Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Greece, Macedonia, Montenegro, Romania, Serbia, Slovenia and Kosovo. During the 19th and 20th centuries, these states underwent several radical political transformations that altered profoundly their socioeconomic development. The hypothesis of the current study is that these changes also affected the economic geography and the spatial distribution of the population in the region, and therefore the modern history of the Balkans provides a valuable opportunity to study the main determinants for the uneven regional growth. The correlations between political events and spatial development are illustrated and analyzed with the use of the created for the purposes of the study database. It includes historical geographical and transport information: like the changes to the national and regional borders, and the development of the railway network, and socioeconomic data: such as the evolution of urbanization and density rates at regional level, and the growth of the cities. The final result is a database with internationally comparable historical and geographical information covering the entire Balkan Peninsula, which therefore permits, for the first time, the establishment of an integrated, long run vision over the spatial development of the states in the peninsula. The thesis is organized into five chapters written in the form of articles. The first three chapters present national studies of the regional and urban development of Bulgaria, Romania and former Yugoslavia during the last 100-130 years. The results revealed remarkable similarities in the spatial formation of the new national economies after the dissolutions of Austro-Hungary and the Ottoman Empire. The fourth chapter explores the spatial trends of the entire peninsula during the 20th century. The last chapter focuses on the structural transformation of the Bulgarian economy. Overall, the experience of the Balkans illustrates how, in newly established pre-industrial states or in those in the process of formation, political institutions can play a major role in determining the trends of the spatial inequality. By and large, in the underdeveloped and predominantly centralized Balkans, private initiative has played lesser role and political borders and the institutional framework have been the main determinants for the uneven regional growth. The governments were able to influence significantly the regional development; by making relatively small investments in transport infrastructure which had significant effects in long run due to the self-enforcing nature of increasing returns. The small initial advantages during the preindustrial period, in the form of political and administrative importance or railway access, had a lasting effect over the economic geography. Later economic and political transformations were followed by a visible increase of the regional and spatial disparities; however they had lesser effect on the economic geography of the Balkan nations, as the principal benefiters of the economic growth were the already developed cities and regions.
