Suchergebnisse
Filter
116 Ergebnisse
Sortierung:
Soronellas Masdeu, Monserrat (coord.). 2010. Familias en la migración. Emociones, solidaridades y obligaciones en el espacio transnacional. Barcelona: Icaria, Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural
In: Si Somos Americanos: revista de estudios transfronterizos, Band 12, Heft 1, S. 241-244
ISSN: 0719-0948
Network governance arrangements and rural-urban synergy
Increasing attention has been paid to the importance of balanced rural-urban interaction to sustainable regional development. Yet, our knowledge on the elements of network governance for such interaction is scarce. The aim of this paper is to study what kind of network governance arrangements currently exist, how they can be improved, and whether evolutionary governance paths can be identified. We analyse five existing and evolving cases of functioning rural-urban interaction in European Union (EU) member states, using a network governance framework as an analytical lens. We supplement the governance analysis with examining what kind of spatial understanding or combination of different spatial lenses the studied rural-urban governance arrangements rely on, as well as with the role of smart development in the studied cases. Our results emphasise the significance of division of power and collaborative decision-design in guaranteeing balanced and mutually beneficial interaction. Furthermore, we recommend changes in current policies in order to tap into the potential of rural-urban synergy.
BASE
263. Del turisme de masses al turisme rural. La conjuntura espanyola des de les polítiques de desenvolupament rural i la pandèmia COVID-19 ; 263. From mass tourism to rural tourism. The Spanish situation from the policies of rural development and the covid-19 pandemic ; 263. Del turismo de masas al ...
L'estímul i el creixement del turisme rural a Espanya han tingut un important increment en les darreres dècades, tant en el nombre de visitants, com en els establiments d'allotjament, restauració i altres serveis. Això ha estat possible a causa, principalment, de dos processos que van coincidir en una escala temporal: a) el canvi de paradigma i l'augment de la conscienciació sobre els problemes generats pel model de turisme de masses; b) les polítiques de desenvolupament rural establertes a la Unió Europea i, en particular a Espanya. Aquestes es van donar a l'àmbit de la Política Agrària Comunitària (PAC) i dels seus programes LEADER i PRODER, amb el propòsit d'impulsar activitats que fomentin la diversitat econòmica i la sostenibilitat mediambiental. L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució del turisme rural a Espanya entre 2001 i 2021, des de les polítiques i programes implantats a la Unió Europea i a l'Estat Espanyol, així com estudiar la predisposició del viatger rural espanyol en el període post pandèmic, amb més interès pels paisatges rurals i la cultura local. ; The stimulus and growth of rural tourism in Spain have had a significant increase in recent decades, both in the number of visitors, as well as in accommodation, restaurant and other services establishments. This has been possible mainly due to two processes that coincided on a time scale: a) the paradigm shift and increased awareness of the problems generated by the mass tourism model; b) the rural development policies established in the European Union and, in particular, in Spain. These took place in the area of the Community Agrarian Policy (PAC) and its LEADER and PRODER programs, with the purpose of promoting activities that encourage economic diversity and environmental sustainability. The objective of this paper is to analyze the evolution of rural tourism in Spain between 2001 and 2021, from the policies and programs implemented in the European Union and in the Spanish State, as well as to study the predisposition of the Spanish rural traveler in the post-pandemic period, with greater interest for rural landscapes and local culture. ; El estímulo y crecimiento del turismo rural en España han tenido un importante incremento en las últimas décadas, tanto en el número de visitantes, como en los establecimientos de hospedaje, restauración y demás servicios. Esto ha sido posible debido, principalmente, a dos procesos que coincidieron en una escala temporal: a) el cambio de paradigma y el aumento de la concienciación sobre los problemas generados por el modelo de turismo de masas; b) las políticas de desarrollo rural establecidas en la Unión Europea y, en particular en España. Éstas se dieron en el ámbito de la Política Agraria Comunitaria (PAC) y de sus programas LEADER y PRODER, con el propósito de impulsar actividades que fomenten la diversidad económica y la sostenibilidad medioambiental. El objetivo de este artículo es analizar la evolución del turismo rural en España entre 2001 y 2021, desde las políticas y programas implantados en la Unión Europea y en el Estado Español, así como estudiar la predisposición del viajero rural español en el período post pandémico, con mayor interés por los paisajes rurales y la cultura local.
BASE
El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma
We are witnessing a rediscovery of place through new and imaginative formulae, as a result of the shift in paradigm led by civil society which understands political action differently. A civil society that has no difficulty acknowledging the importance of tying emotions to places, landscapes and, generally speaking, management of the public space. The rural world is seeing the emergence of new initiatives and attitudes, new values, new forms of social organisation that in some cases arise almost from nowhere and, in other cases, have been reinforced precisely on account of the economic, social and cultural catastrophe brought about by the tired references to the economic crisis ; Nous assistons à une redécouverte du lieu à travers des formules nouvelles et imaginatives, fruits d'un changement de paradigme porté par une société civile qui appréhende l'action politique d'une autre façon. Cette société civile reconnaît naturellement l'importance de lier les émotions aux lieux, aux paysages et à la gestion de l'espace public en général. Le monde rural voit émerger de nouveaux projets, des attitudes et des valeurs nouvelles, ainsi que des formes alternatives d'organisation sociale surgissant dans certains cas ex nihilo et qui dans d'autres, se sont précisément consolidées grâce à l'hécatombe économique, sociale et culturelle provoquée par la crise économique dont on a tant parlé ; Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d'un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l'acció política d'una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l'espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d'organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d'altres s'han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica ; Estamos asistiendo a un reencuentro con el lugar a través de nuevas e imaginativas fórmulas, como resultado de un cambio de paradigma liderado por una sociedad civil que entiende la acción política de otra manera. Una sociedad civil que no tiene ningún problema en reconocer la importancia que tiene vincular las emociones a los lugares, a los paisajes y, en general, a la gestión del espacio público. Emergen en el mundo rural nuevos proyectos y actitudes, nuevos valores, nuevas formas de organización social que, en algunos casos, surgen casi de la nada y, en otros, se han reforzado precisamente gracias a la hecatombe económica, social y cultural provocada por la tan manida crisis económica
BASE
El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma
We are witnessing a rediscovery of place through new and imaginative formulae, as a result of the shift in paradigm led by civil society which understands political action differently. A civil society that has no difficulty acknowledging the importance of tying emotions to places, landscapes and, generally speaking, management of the public space. The rural world is seeing the emergence of new initiatives and attitudes, new values, new forms of social organisation that in some cases arise almost from nowhere and, in other cases, have been reinforced precisely on account of the economic, social and cultural catastrophe brought about by the tired references to the economic crisis ; Nous assistons à une redécouverte du lieu à travers des formules nouvelles et imaginatives, fruits d'un changement de paradigme porté par une société civile qui appréhende l'action politique d'une autre façon. Cette société civile reconnaît naturellement l'importance de lier les émotions aux lieux, aux paysages et à la gestion de l'espace public en général. Le monde rural voit émerger de nouveaux projets, des attitudes et des valeurs nouvelles, ainsi que des formes alternatives d'organisation sociale surgissant dans certains cas ex nihilo et qui dans d'autres, se sont précisément consolidées grâce à l'hécatombe économique, sociale et culturelle provoquée par la crise économique dont on a tant parlé ; Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d'un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l'acció política d'una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l'espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d'organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d'altres s'han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica ; Estamos asistiendo a un reencuentro con el lugar a través de nuevas e imaginativas fórmulas, como resultado de un cambio de paradigma liderado por una sociedad civil que entiende la acción política de otra manera. Una sociedad civil que no tiene ningún problema en reconocer la importancia que tiene vincular las emociones a los lugares, a los paisajes y, en general, a la gestión del espacio público. Emergen en el mundo rural nuevos proyectos y actitudes, nuevos valores, nuevas formas de organización social que, en algunos casos, surgen casi de la nada y, en otros, se han reforzado precisamente gracias a la hecatombe económica, social y cultural provocada por la tan manida crisis económica
BASE
El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma
We are witnessing a rediscovery of place through new and imaginative formulae, as a result of the shift in paradigm led by civil society which understands political action differently. A civil society that has no difficulty acknowledging the importance of tying emotions to places, landscapes and, generally speaking, management of the public space. The rural world is seeing the emergence of new initiatives and attitudes, new values, new forms of social organisation that in some cases arise almost from nowhere and, in other cases, have been reinforced precisely on account of the economic, social and cultural catastrophe brought about by the tired references to the economic crisis ; Nous assistons à une redécouverte du lieu à travers des formules nouvelles et imaginatives, fruits d'un changement de paradigme porté par une société civile qui appréhende l'action politique d'une autre façon. Cette société civile reconnaît naturellement l'importance de lier les émotions aux lieux, aux paysages et à la gestion de l'espace public en général. Le monde rural voit émerger de nouveaux projets, des attitudes et des valeurs nouvelles, ainsi que des formes alternatives d'organisation sociale surgissant dans certains cas ex nihilo et qui dans d'autres, se sont précisément consolidées grâce à l'hécatombe économique, sociale et culturelle provoquée par la crise économique dont on a tant parlé ; Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d'un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l'acció política d'una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l'espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d'organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d'altres s'han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi ...
BASE
Sumak Kawsay, or the concept of living well, and perceptions about natural, urban and rural areas : the case of Cuenca (Ecuador)
This research explores critical environmental concepts from the standpoint of political ecology. It contrasts the Ecuadorian Kichua indigenous concept of Sumak Kawsay (i.e., living well), with discourses about natural, urban and rural areas. Sumak Kawsay was included in Ecuador's 2008 constitution as an alternative to the neoclassical idea of development. This work reveals interesting insights from a variety of social and political viewpoints from both rural and urban areas. The research is based on the medium sized city of Cuenca, which is located in the southern Ecuadorian Andes. We used an adaptation of the Q Method to investigate stakeholders' perceptions. Four remarkably well-defined viewpoints were revealed. Although these views contrast strongly with Sumak Kawsay, it is possible to transform this paradigm in the foundation of Cuenca's public policies and institutional structure.
BASE
Desenvolupament comunitari, oci i participació cívica en el medi rural. El entroido gallec, un estudi de cas
In: Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, Band 8, Heft 2, S. 70
ISSN: 2013-9063
<div><p>L'objectiu d'aquest treball passa per presentar l'<em>Entroido</em> com genuïna pràctica de lleure i exemple de dinàmica participativa autogestionada fet que suposa, al nostre parer, una oportunitat per ancorar o arrelar processos de desenvolupament comunitari, essencialment en contextos rurals, ja que relaciona tradició (resistència a l'occidentalització, homogeneïtzació i atomització cultural) i dimensió lúdico-festiva possibilitant l'habilitació dels recursos endògens d'una comunitat.</p><p>En aquest sentit, el text aborda, des d'una perspectiva sociopedagògica, la constant polèmica i el complex equilibri entre la generalització de l'oci com a experiència vital que aprofundeix en l'autonomia personal, i la minimització de la capacitat de maniobra que suposa l'extensió d'un oci massificat i basat en la cultura de l'espectacle, concebent a les persones com a mers clients, consumidors, usuaris, i no com els veritables protagonistes d'aquesta experiència singular, individual o compartida, que és l'oci, sempre en el marc de la voràgine temporal que exigeix la societat de consum i que impedeix a les persones prendre les rendes del seu projecte vital.</p><p>Finalment, el que tractem és d'evidenciar les potencialitats que aquest tipus d'iniciatives populars tenen en l'àmbit de desenvolupament comunitari, com a enfortiment de vincles personals, i promoció de la identitat social.</p></div>
Población y poblamiento en la montaña catalana
La grave situación de las áreas de montaña, su despoblación, aislamiento, déficits de infraestructuras y de equipamientos, han provocado, en la mayoría de países europeos, la intervención del Estado, que ha elaborado políticas específicas tendentes tanto a mantener la población de estas zonas, como a eliminar sus déficits. En esta línea, el Parlament de Catalunya aprobó el 23 de febrero de 1983 la "Llei d'Alta Muntanya", marco específico para la política de Montaña que, entre diversos objetivos, pretende frenar la regresión demográfica de la zona. Como primer paso en la consecución de este objetivo, el Centre d'Estudis Demogràfics fue el encargado de elaborar el estudio demográfico de las nueve comarcas del área (Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès y Val d'Aran), así como de las tres zonas de montaña (Prades-Montsant, Montsec y Montseny-Guilleries-Lluçanès) que definía la Llei d'Alta Muntanya. El esquema seguido para cada uno de estos estudios comprende siete grandes apartados: 1. Estudio del poblamiento; 2. La evolución de la población; 3. La evolución de las viviendas y familias; 4. El movimiento natural de la población; 5. El movimiento migratorio; 6. La estructura de la población; 7. Conclusiones: Balance de la situación demográfica y perspectivas. Finalmente, se realizó un estudio conjunto de todas las zonas y comarcas de montaña que se proponía, en primer lugar, investigar las relaciones entre la evolución de la población y factores físicos y económicos básicos; en segundo lugar, desarrollar una cartografía adecuada a la escala del estudio; y, por último, realizar una tipología de áreas, profundizando en aquellos aspectos teóricos y metodológicos que permitían avanzar en el conocimiento de las áreas de montaña. Los primeros resultados del estudio permitieron extraer ciertas conclusiones que, aunque provisionales, daban ya una idea, más o menos ajustada, sobre las características del área que se estaba estudiando: A. Existe una variedad de situaciones pero, en conjunto, el crecimiento poblacional es y ha sido muy bajo. En el período 1950-1981, sólo tres comarcas (Berguedà, Cerdanya y Garrotxa) han aumentado de población. B. La estructura de la población de montaña es muy desfavorable para su crecimiento futuro, tanto demográfico como económico (envejecimiento importante, población mayoritariamente masculina, elevado índice de soltería). C. Hay una gran conexión entre dinámica poblacional, estructura demográfica y tamaño de la población: El crecimiento natural y el migratorio son tanto más negativos cuanto menor es el tamaño del municipio, el grado de envejecimiento es inversamente proporcional al tamaño, también la relación de masculinidad crece al disminuir éste y el potencial de crecimiento de la población activa varía en proporción directa al tamaño. D. Las tendencias en el poblamiento son bastante parecidas en el conjunto de las comarcas y zonas: la capital gana peso demográfico, se reduce el peso del poblamiento disperso y prosigue la disminución de la población en los núcleos pequeños. E. Algunos resultados son menos clásicos que los reseñados hasta aquí, como los siguientes: A) Pese al estancamiento o decrecimiento del número de habitantes, el número de familias aumenta. B) El número de viviendas muestra un crecimiento espectacular, muy superior al del numero de familias, traduciendo una magnitud inesperada en la importancia de la segunda residencia o, quizás también, de otros factores como un posible fraccionamiento de los núcleos familiares. C) El número, en términos absolutos y relativos, de jóvenes de 15 a 24 años, era en 1981 superior al de cualquier otro momento desde 1950. D) A partir de 1975, el decrecimiento de la población de las zonas de montaña se ha reducido de forma inequívoca. ; In most European countries, the critical situation in mountain areas, their depopulation, isolation and lack of infrastructure and facilities amongst other things, has led the State to intervene with policies specifically aimed at maintaining the population level and improving the lot of these zones in general. On 23rd Frebruary, 1983, the Catalonian parliament passed a "High Mountains Law" on which Catalan policy regarding mountainous regions is based and which, as one of its objectives, aims to arrest demographic decline throught the area involved. As a first step in fulfilling this objective, the Centre d'Estudis Demogràfics was engaged to carry out a population study of 9 regions (Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès and Vall d'Aran) along with three mountainous zones (Prades-Montsant, Montsec and Montseny-Guilleries-Lluçanès) which are all covered under the "High Mountains Law'. The format followed for each of these areas consists of four major sections: 1. Study of settlement. 2. Population development. 3.The growth of homes and families. 4. Natural population movements. 5. Migration. 6. The structure of population. 7. Conclusions: Summary of demographic situation and future outlook. Finally, an overall study of all mountainous regions and areas was carried out which aimed firstly, to investigate the relationship between populations development and physical and economics factors ; secondly, to work out a system of mapping to suit the scale of the study and; finally, to classify the areas, thus deepening in points of theory and methodology which will help to advance our knowledge of mountainous areas. Certain conclusions can be drawn on the basis of the first results which, although provisional, do provide a more or less correct picture of characteristics of the area being studied: 1. There are so many different situations but, overall, growth has been very low. During the 1950-81 period, the population increased in only three districts (Berguedà, Cerdanya and Garrotxa). 2. The population structure in mountainous areas is highly unfavourable where future demographic and economic growth is concerned (significant aging, a pre-dominantly male population, large number of single people, .). 3. Dynamics, demographic structure and size of population are all closely linked: -the smaller the town is, more negative is the natural increase and migratory movements; aging is inversely proportional to town size; the predominance of males is greater than smaller is the size of the town; the working population's growth potential is directly proportional to town size. 4. Population trends are similar for all areas and districts: the capital is gaining in demographic importance, the population is becoming less disperse. 5. Not all of the results are as classical as those already outlined thus, for instance: In spite of the halt or decrease in the number of inhabitants, the number of families is on the increase in general; the number of houses is growing at a spectacular rate - far greater than the number of families - something undoubtedly due to the undexpectedly high demand for second homes but also, perhaps, to other factors (such as a possible splitting up of family units); In absolute, relative terms, the number of young people between the ages of 15 and 24 was higher in 1981 than it had ever been since 1950; Since 1975, population decrease in mountain areas has clearly reduced. ; La grave situation des zones de haute montagne -leur dépeuplement, leur isolement, leur déficit d'infrastructure et d'équipement entre autres- a conduit dans la plupart des pays européens à l'intervention publique tendant au maintien sur place de leurs population et à la réduction de ces déficits. Dans ce cadre, le Parlement Catalan a approuvé la Loi de Haute Montagne du 23 février 1983, cadre spécifique d'intervention publique dans les zones de montagne catalanes visant à freiner leur régression démographique. Dans le cadre des études préalables à la consécution de cet objetif, le Centre d'Estudis Demogràfics fut chargé de l'étude démographique des zones de montagne telles que définies par cette loi (les neuf "comarques" pyrénéennes de l'Alt Urgell, du Berguedà, de la Cerdanya, de la Garrotxa, du Pallars Jussà, du Pallars Sobirà, du Ripollès, du Solsonès et du Val d'Aran, ainsi que les trois zones de montagne de Prades-Montsant, Montsec et Montseny-Guilleries-Lluçanès) Le schéma suivi pour chacune des études de zone est le suivant: étude du peuplement, évolution de la population, évolution du logement et des ménages, mouvement naturel, mouvement migratoire, structure de la population, conclusions sur le bilan démographique et les perspectives futures. De plus une étude globale de toutes ces zones a été réalisée avec comme objectifs d'étudier en premier lieu les rapports entre l'evolution démographique et l'environnement physique et la structure economique, deuxièmement la mise au point d'une méthode de cartographie adaptée et finalement la réalisation d'une typologie spatiale avec une orientation méthodologique et théorique qui permette de faire progresser nos connaissances sur ces zones. Les premiers résultats de l'étude permettent de formuler certaines conclusions, qui bien que de nature provisoire permettent de se faire déja une idée globale des caractéristiques des zones étudiées: malgré une grande variété des situations, la tendance générale est plutôt à la stagnation (trois zones sur douze seulement ont vu augmenter leur population entre 1950 et 1981); la structure démographique est très défavorable pour l'acroissement futur tant démographique qu'économique (vieillissement, manque de femmes, fort célibat, .); il y a une forte relation inverse entre la taille des agglomérations et leur dynamisme démographique; on observe des tendances comparables dans toutes les zones à la concentration de la population vers la capitale de la zone et corrélativement à la réduction du poids de la population éparse et à l'isolement croissant de celle-ci; quelques notes contradictoires pourtant: l'augmentation du nombre de ménages malgré la régression démographique, l'augmentation spectaculaire du nombre de logements bien supérieur à celle des ménages, cette dernière évolution devant sans doute être attribuée à un développement quelque peu inattendu des résidances secondaires des habitants des autres zones, et peut-être aussi à un fractionnement des ménages traditionnels. D'autre part, le chiffre des jeunes de 15 à 24 ans est plus fort en 1981 qu'à tout autre date depuis 1950, tant absolument que relativement et depuis 1975 la régression démographique s'est ralentie de façon inéquivoque dans ces zones de haute montagne.
BASE
VIII Coloquio de Geografía Rural : Jaca, de l'11 al 14 de juny de 1996
Aquesta és una ressenya dels continguts generals i del nivell de participació en el VIII Coloquio de Geografía Rural (AGE), celebrat a la residència universitària de Jaca (Osca) entre els dies 11 i 14 de juny de 1996. Els temes de treball es van pensar en consonància amb els temps actuals i les preocupacions de l'àmbit rural espanyol, ja integrat a la Unió Europea. El lema general és Recursos y desarrollo rural, concretat en quatre ponències: «Desarrollo rural de las zonas de montaña» «Agua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales i socioeconómicos» «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» i «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica». ; En esta reseña se reúnen los contenidos generales y el nivel de participación en el VIII Coloquio de Geografía Rural (AGE), celebrado en la residencia universitaria de Jaca (Huesca) entre los días 11 y 14 de junio de 1996. Los temas de trabajo se pensaron en consonancia con los tiempos actuales y las preocupaciones del ámbito rural español, ya integrado en la Unión Europea, siendo el lema general Recursos y desarrollo rural, concretado en cuatro ponencias: «Desarrollo rural de las zonas de montaña», «Agua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales i socioeconómicos», «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» y «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica». ; Voilà le compte rendu du contenu général, ainsi que du niveau de participation du VIII Colloque de Géographie rurale (AGE) qui a eu lieu dans la résidence universitaire de Jaca (Huesca), de l'11 au 14 juin 1996. Les sujets du travail ont été conçus en accord avec l'époque actuelle et avec les soucis du milieu rural espagnol, déjà integré dans l'Union Européenne. Le titre général a été Ressources et développement rural et s'est concreté dans quatre exposés: «Desarrollo rural de las zonas de montaña» (Développement rural des zones de montaigne), «Aigua y Agricultura: transformaciones recientes, problemas medioambientales y socioeconómicos» (Eau et Agriculture: changements récents, problèmes socioéconomiques et de l'environement), «Agroindustria y Comercialización de Productos Agropecuarios» (Agroindustrie et Commercialisation de Produits Agricoles) et «Cuestiones de desarrollo rural en Iberoamérica (Questions de développement rural en Amérique latine)». ; This is a short report on the contents and participants at the VIII Colloquium of Rural Geography of the Assotiation of Spanish Geographers (AGE) held at the the university residences at Jaca (Huesca) from 11th to 14th June 1996. The study topics chosen coincided with present trends and interests in the rural areas of Spain, now integrated in the European Union. The general theme was Resources and rural development and four subgroups were formed under the following titles: «Rural development in mountainous areas»; «Water agriculture: Recent transformations, environmental and socioeconomic problems»; «Agroindustries and the marketing of agricultural products»; and «Rural development in Latin-America».
BASE
LEADER en España : desarrollo rural, poder, legitimación, aprendizaje y nuevas estructuras
El discurso en torno al cual gira el artículo es que en España la concepción de LEADER como instrumento de desarrollo rural, aún siendo creciente, no debe ocultar aquélla otra que lo concibe como un instrumento de poder político, social y económico. Entre ambas, los diferentes grupos de actores intentan legitimar parte de sus políticas o actuaciones a través de su participación en LEADER. ; El discurs al voltant del qual gira l'article és que a Espanya la concepció de LEADER com a instrument de desenvolupament rural no n'ha d'amagar una altra que l'entén com a instrument de poder polític, social i econòmic. Entre totes dues, els diferents grups d'actors tracten de legitimar part de les seues polítiques o actuacions mitjançant la seua participació en LEADER. ; Le débat autour duquel se déroule cet article est que en Espagne la conception de LEADER comme instrument de développement rural ne doit pas cacher une autre qui le conçoit comme un instrument de pouvoir politique, social et économique. Entre les deux, les différents groupes d'agents économiques cherchent à légitimer une partie de leurs politiques ou de leurs actuations à travers de leur participation au programme LEADER. ; The reasonning in this article is that in Spain the conception of LEADER as a rural development instrument should not hide that other one that conceives it as an instrument of political, social and economic power. Between both, different groups of actors attempt to legitimate part of their policies or performances through their participation in LEADER.
BASE
The market evolution of medicinal and aromatic plants: a global supply chain analysis and an application of the delphi method in the mediterranean area
There is an increasing evidence for the significant value and potential of Medicinal and Aromatic Plants (MAPs) worldwide. Among other non-wood forest products, MAPs are considered a key element of sustainable forest management and economic development. As part of Mediterranean cultural heritage, these plants are a major driver of rural tourism, in many areas representing an important raw material for various bio-based industrial sectors. Besides their economic value, MAPs enhance social integration and maintain gender balance as harvesting and processing MAPs is clearly a female dominated task. Despite the prominent contribution of MAPs to local development, conservation of biodiversity and the development of the traditional Mediterranean food system, many challenges and knowledge gaps could potentially place the sector's development at risk. The aim of this work is to examine the present situation of the MAPs sector in the most productive countries around the Mediterranean and to identify future challenges and priority actions to develop the MAPs sector in the region. To do so, a supply chain analysis was performed to identify the main stakeholders involved. Various experts from Croatia, France, Greece, Spain, and Tunisia participated in the SWOT analysis and the Delphi approach employed in this study. The results highlight the main challenges facing the sector in Mediterranean countries. Five groups of challenges are identified, related mainly to certification and labelling, life quality and wellbeing, market development, research development, and transforming and processing. To overcome these challenges, a set of actions is validated by the interviewed experts with the aim of improving marketing strategies and including various innovations related to political, legal, organisational, and institutional frameworks. ; This research was developed within the framework of the project "Innovation Networks of Cork, Resins and Edibles in the Mediterranean basin"-INCREDIBLE. This project has received funding from the ...
BASE
La participació dels espais rurals en la sostenibilitat ambiental. Anàlisi dels discursos d'iniciatives productives en el context rural de Castelló
In: Disjuntiva: crítica de les ciències socials, Band 1, Heft 2, S. 13
ISSN: 2659-7071
Els espais rurals han estat cridats a jugar un paper central en la lluita per pal· liar els efectes del canvi climàtic. La categorització exògena que ha dividit i separat la natura de la societat i la cultura ha tingut efectes negatius sobre la relació entre les poblacions rurals i les institucions que han de vetlar per la sostenibilitat ambiental. Aquest article es planteja l'anàlisi d'iniciatives productives que, des de les àrees rurals de Castelló, hem identificat amb el concepte de Nova Ruralitat i de quina manera els seus discursos harmonitzen amb la sostenibilitat ambiental. L'enfocament teòric revisa un marc on s'exposen les accions del conservacionisme propi de les àrees protegides i del desenvolupament rural, com també les noves concepcions que reforcen els enfocaments que donen veu i valor a les mirades des del rural. I això sense perdre de vista un context institucional supralocal que concentra serveis i infraestructures a les ciutats al temps que genera normatives que segueixen desequilibrant el territori valencià. El bastiment d'una ciutadania rural conscient del canvi climàtic alhora que esperonada a la participació en els processos institucionals esdevé una de les claus d'una sostenibilitat ambiental que ha de recolzar-se sobre una altra sostenibilitat: la social al rural. | Rural areas have been called to play a central role in the fight to mitigate the effects of climate change. The exogenous categorization that has divided and separated nature from society and culture had negative effects on the relation between rural dwellers and the Institutions that supposed to look after environmental sustainability.
Turismo de base comunitaria: perspectivas para el desarrollo sostenible de destinos rurales en México
The development of community tourism has been considered essential for sustainable practices due to its ability to benefit the local population while reducing the negative impacts of tourism. Faced with this circumstance at the government level, strategies have been formulated to promote tourism activity within local communities, considering that this sector represents an opportunity to promote development in both well-known and tourist destinations, as well as in those that do not have with a tourist influx but have the potential to become one of them. For this, this research has as its main objective to answer the question: Can community-based tourism contribute to the sustainable development and tourism of the most disadvantaged communities? One of the purposes of this research work is to help improve destination planning and management by adapting tourist destinations to the community members rather than to consumers. In this context, it is intended to determine how local agri-food products and beverages can contribute to improving the economic and environmental sustainability of tourism and the host community by promoting sustainable agricultural practices, supporting local businesses and building a tourism strategy that can benefit the region attracting more visitors and local investment. On the other hand, this research seeks to develop the theoretical basis of the indicator system and how it can be used in regions where gastronomy plays an important role in rural and isolated destinations. Finally, this thesis is a compendium of three publications, which implies that the research has been developed in three phases, corresponding to each of the three articles. The methodology will present the different phases of the investigation. Each of the articles contributes to responding to the objectives set out in this research, but at the same time, each of them has a series of specific objectives that are indicated throughout this document ; El desenvolupament del turisme comunitari s'ha considerat essencial per ...
BASE