Suchergebnisse

JOVES, GÈNERE I VIOLÈNCIES: FEM NOSTRA LA PREVENCIÓ GUIA DE SUPORT PER A LA FORMACIÓ DE PROFESSIONALS -- LEGAL -- SUMARI -- AGRAÏMENTS -- PRÓLEG -- 1. INTRODUCCIÓ -- PRIMERA PART -- SEGONA PART -- BIBLIOGRAFIA -- MATERIALS PEDAGÒGICS -- BIOGRAFIES DE LES AUTORES -- CAPÍTULO 2. -- CAPÍTULO 3. -- CAPÍTULO 4. -- CAPÍTULO 5. -- SESSIÓ A: -- SESSIÓ B: -- SESSIÓ C: -- SESSIÓ D

L'experiència del projecte europeu GAP Work, de formació de professionals que treballen amb joves en el camp de la prevenció de les violències de gènere, ens permet reflexionar sobre alguns elements a tenir en compte per formar professionals en el marc d'una Investigació-Acció que contempli propostes feministes a l'aula i en els equips de treball. En aquest article mostrarem tensions i conflictes en el disseny de les formacions i reflexionarem sobre les dificultats de portar a la pràctica un paradigma ampli de les violències de gènere amb pedagogies feministes. Abans d'arribar a les conclusions, ens aproximarem a un projecte de continuïtat del GAPWork en el que algunes participants dels nostres cursos han seguit el seu procés de desenvolupament d'estratègies de prevenció de violències de gènere amb joves. Finalment resumirem alguns dels aprenentatges de la nostra intervenció per estimular la continuació del debat.

La lluita per la igualtat i contra les violències sexuals i de gènere és un dels objectius polítics i legals dels moviments feministes a nivell mundial. Davant la creixent complexitat del fenomen, és necessari generar noves idees i paradigmes per a abordar el problema que superi la jerarquització i la heteronormatizació dels sexes i els gèneres a nivell social, econòmic, polític i jurídic. Aquesta tesi, en particular, se centra en l'anàlisi del tractament normatiu que, en diferents contextos institucionals, es fa de les violències de gènere, terme que permet descriure totes aquelles violències exercides cap a les dones i totes les persones sexualment i genèricament dissidents. Així, a partir d'un enfocament analític feminista de les polítiques publiques, durant els projectes europeus GapWork i UsvReact s'ha efectuat una anàlisi de contingut qualitatiu (manifest i posteriorment latent) i temàtic de les normes macro (com les directives europees i la legislació nacional) meso (com les lleis autonòmiques catalanes) i micro (les polítiques universitàries catalanes). Els resultats d'aquesta múltiple anàlisi legal es concreten en tres articles i una entrada enciclopèdica, textos que componen el nucli central d'aquesta tesi. A través d'ells s'ha pogut mostrar com l'ús de l'expressió violències de gènere pugui ser una eina útil per a allunyar-nos de respostes normatives fàcils, esencialistas i revectimizantes; com una aproximació feminista a l'anàlisi de les polítiques publiques permeti evidenciar com la legislació invisibilize subjectes i permeti el manteniment i la reproducció de determinats tipus d'estereotips sexistes i, per ultim, com les normes analitzades a tots els nivells donin lloc a diverses formes de violències institucionals contra les dones i contra les persones LGTBQI+, en particular aquelles en determinades situacions de vulnerabilitat. ; La lucha por la igualdad y contra las violencias sexuales y de género es uno de los objetivos políticos y legales de los movimientos feministas a nivel mundial. Ante la ...

L'objectiu d'aquest treball és compartir experiències d'abordatges jurisdiccionals des de la perspectiva de gènere feminista de l'Argentina, a través de sentències que amplien i reconeixen el dret humà de les dones a viure una vida lliure de violències. Per a això, es desenvolupa el marc normatiu, les categories clau proveïdes per la teoria feminista que donen contingut a la legislació, com també les últimes dades disponibles sobre violències per raons de gènere a l'Argentina. Sota l'enteniment que les sentències tenen efecte molt més allà de les persones que són part en la causa, s'observa que els missatges que emet el poder judicial transcendeixen «el cas» per a construir sentits socials sobre els temes que són objecte de tractament, en aquesta oportunitat, els drets humans de les dones. En aquest sentit, metodològicament és necessari aclarir que les sentències que es presenten en l'apartat d'abordatge jurisdiccional van ser seleccionades interessadament a partir de la intenció de mostrar com el poder judicial pot -i de fet el fa- introduir la perspectiva de gènere feminista en les seues resolucions. Juntament amb Smart (2000) es reafirma que el Dret té gènere, i pot constituir-se en un discurs emancipatori que sedimente societats més justes. ; The objective of this work is to share experiences of jurisdictional approaches from the feminist gender perspective of Argentina, through sentences that expand and recognize the human right of women to live a life free of violence. For this, the normative framework is developed, along with the key categories provided by feminist theory that give content to the legislation, as well as the latest data available on gender-based violence in Argentina. Under the understanding that the sentences have an effect far beyond the people who are parties to the case, it is observed that the messages issued by the judiciary transcend «the case» to build social meanings on the issues that are subject to treatment, in this case, the human rights of women. In this sense, methodologically it is necessary to clarify that the judgments presented in the section on jurisdictional approach were interestingly selected based on the intention of showing how the judiciary can -and in fact does- introduce the feminist gender perspective in its resolutions. Along with Smart (2000), it is reaffirmed that Law has gender, and can become an emancipatory discourse that sediments fairer societies. ; El objetivo de este trabajo es compartir experiencias de abordajes jurisdiccionales desde la perspectiva de género feminista de Argentina, a través de sentencias que amplían y reconocen el derecho humano de las mujeres a vivir una vida libre de violencias. Las sentencias tienen efecto mucho más allá de las personas que son parte en la causa. Los mensajes que emite el poder judicial transcienden "el caso" para construir sentidos sociales sobre los temas que son objeto de tratamiento, en este caso, los derechos humanos de las mujeres. En este sentido, metodológicamente es necesario aclarar que las sentencias que se presentan en el apartado de abordaje jurisdiccional fueron seleccionadas interesadamentea partir de la intención de mostrar cómo el poder judicial puede -y de hecho lo hace- introducir la perspectiva de género feminista en sus resoluciones. Junto con Smart (2000) se reafirma que el Derecho tiene género, y puede constituirse en un discurso emancipatorio que sedimente sociedades más justas.

Leave the violence is possible by gender perspectives, ie by working with myself and those around us, work based on the legacy of decades and decades of thoughts and practices of women who were sensitive, and at the same time demands, to the individual and collective experiences of social domination and subjugation that women have suffered only by the fact of being. These women whisper to us like sirens and make us question the more unquestionable than ever we have raised in our everyday lives, and so often we have believed and followed blindly, without reason or sense

L'existence du « gène guerrier » est embrassée par certains, mais contestée, avec force parfois, par d'autres. Pour aborder cette controverse, nous voulons documenter la naissance de la proposition suivant laquelle le gène MAOA est associé à l'agression et la façon dont elle a gagné en facticité. Il sera par la suite brièvement question des carrières qu'il connait depuis : le gène de l'agression, le gène protecteur du cycle de la violence, le gène à la base du peuplement de la Nouvelle-Zélande par les Maoris ainsi que le syndrome de Brunner dans le champ de la déficience intellectuelle. En traçant la biographie d'un gène, nous souhaitons alimenter le projet d'une criminologie critique en l'amenant à s'intéresser davantage à la pratique scientifique, notamment à celle de la biocriminologie.

Maladie génétique, la drépanocytose implique pour les immigrés africains qui en sont atteints, outre de graves problèmes de santé des choix de vie et des changements dans le rapport de l'individu au groupe et à la société d'accueil. Si les logiques de sorcellerie et le statut social des femmes , notamment interviennent dans les comportements face è cette affection, la "culture d'origine" n'est pas un obstacle à la compréhension d'un discours scientifique occidental par les patients. Il importe davantage de s'intéresser au déterminisme social aux parcours et aux processus d'émancipation d'individus pour qui la maladie est aussi , paradoxalement une opportunité d'accès à une pleine citoyenneté.

La propension d'une société donnée à définir la parenté en termes génétiques s'est-elle accentuée ? L'article fait l'hypothèse que les réalités scientifiques, technologiques et économiques liées au développement de la génétique, en particulier aux États-Unis, exercent une forte influence sur la perception du lien de parenté. Après avoir exploré divers aspects de cette influence – le commerce du sperme, celui des tests prédictifs et généalogiques, l'essor de la bioinformatique des données génétiques, le rôle de l'expertise génétique en droit de la filiation – l'analyse conclut au caractère avéré mais non exclusif d'une tendance à la « génétisation » de la parenté qui, à terme, pourrait avoir pour effet de dissocier procréation et reproduction, et conforte d'ores et déjà une vision individualiste et libérale de la société.