Suchergebnisse

The intrinsic links between water and energy have produced a new concept known as water-energy nexus (WEN), which has been increasingly studied by scholars and global institutions since the 1990s. This paper provides a review of water-energy nexus studies in an interdisciplinary manner starting from two major approaches-water for energy and energy for water-which focus principally on quantitative studies, but also on policy and institutional dimensions. Many studies mention data collection, the lack of coordination between existing frameworks and the scale/boundary of the two resources as major challenges, whereas new technologies are seen as an opportunity for the nexus perspective. After identifying research gaps, the political ecology approach is proposed for a critical reflection on WEN. Additionally, water poverty and energy poverty (or fuel poverty) are also proposed as part of WEN studies in order to broaden their spectrum to include the demand-end perspective and introduce a social dimension in WEN. ; Els vincles intrínsecs entre aigua i energia han originat una nova terminologia, l'anomenat nexe aigua-energia (NAE), que ha estat investigat cada vegada més per acadèmics i institucions globals des de la dècada de 1990. Aquest article presenta una revisió interdisciplinària dels estudis de les interrelacions entre l'aigua i l'energia a partir de dos enfocaments principals: l'aigua per produir l'energia i l'energia per subministrar i tractar l'aigua. La revisió se centra principalment en estudis quantitatius i en les dimensions polítiques i institucionals del NAE. Molts estudis esmenten la recollida de dades, la descoordinació dels marcs interpretatius existents i l'escala o límits de dos recursos com els desafiaments principals, mentre que les noves tecnologies es veuen com una oportunitat. Després d'identificar les àrees deficitàries en investigació, la l'autora proposa l'enfocament de l'ecologia política per endegar una reflexió crítica sobre el NAE. Es proposa també incorporar la pobresa hídrica i la pobresa energètica a les llars com a part dels estudis de NAE, ja que estan relacionades amb aquesta aproximació teòrica. Això permet ampliar l'espectre d'investigacions per incloure la perspectiva de la demanda i generar, així mateix, una reflexió social sobre el NAE. ; Los vínculos intrínsecos entre agua y energía han originado una nueva terminología, el nexo agua-energía (NAE), que ha sido investigado cada vez más por académicos e instituciones globales desde la década de 1990. Este artículo presenta una revisión interdisciplinaria de los estudios de las interrelaciones entre agua y energía a partir de dos enfoques principales: el agua para producir energía y la energía para suministrar y tratar el agua. La revisión se centra principalmente en estudios cuantitativos y en las dimensiones políticas e institucionales del NAE. Muchos estudios mencionan la recolección de datos, la descoordinación del marco de relaciones existente y la escala y límites de dos recursos como los desafíos principales, mientras que la nueva tecnología se ve como una oportunidad. Después de identificar las áreas deficitarias en investigación, la autora propone estudiar el NAE a partir de un enfoque de ecología política. Se propone también incorporar la pobreza hídrica y la pobreza energética en los hogares como parte de los estudios de NAE, ya que están relacionadas con esta aproximación teórica. Ello permite ampliar su espectro de investigaciones para incluir la perspectiva de la demanda y generar, asimismo, una reflexión social sobre el NAE. ; Les liens intrinsèque entre l'eau et l'énergie ont conduit à une nouvelle terminologie désignée par les termesnexus eau-énergie (NAE), qui a été étudié par académiciens et les institutions depuis les années 1990. Cet article propose une revue interdisciplinaire des interrelations entre l'eau et l'énergie à partir de deux approches principales : l'eau pour produire de l'énergie et l'énergie pour fournir et traiter l'eau. L'examen porte principalement sur les dimensions quantitatives et aussi sur les dimensions politiques et institutionnelles de la NAE. De nombreuses études mentionnent la collecte de données, le manque de coordination entre des modes d'interprétation différents et les relations d'échelle et / ou les limites des ressources en tant que défis principaux, tandis que les nouvelles technologies sont considérées comme une opportunité. Après avoir identifié les zones déficitaires dans la recherche, l'auteur propose l'approche de l'écologie politique pour entreprendre une réflexion critique sur la NAE. En relation avec cette approche théorique, nous proposons également d'incorporer la pauvreté de l'eau et la pauvreté énergétique des foyers dans le cadre des études sur le NAE. Cela élargit le champ des enquêtes afin d'inclure la demande et aussi de générer une réflexion sur les aspects sociaux du NAE.