Suchergebnisse

Working document produced in the context of the European Energy Research Alliance (EERA), Sub-programme 1: Public perception and engagement ; In the last three decades, a number of studies have investigated the societal and public reactions towards energy technologies, from nuclear to wind energy, CCS or fracking in multiple contexts (countries, regions, towns). Usually based on survey methodology and case study research, these studies have researched a variety of issues, from the general societal acceptance towards a new technology at the country level to the public attitudes towards a proposed infrastructure in a particular community or the adoption of a new energy application by the end-users. Although research has significantly contributed to understanding the factors influencing the social acceptance of technologies, there are still a number of definitional issues that need resolution before research can meaningfully contribute to the analysis of social and public acceptance. In order to contribute to this debate, we first review the concept of social acceptance and its role in technology implementation and adoption. Then, we provide a working definition of social acceptance, characterize the three levels at which it is usually considered (general, local and individual), as well as its basic components (public, political and stakeholder). Then, we focus on the concept of public acceptance; provide an operational definition of public acceptance and discuss the ways of measuring it via survey questionnaires. In a third section, we discuss some of the methodological challenges that, in our view, the research in this field faces.

La gestión de los riesgos tecnológicos y ambientales, junto con la promoción del desarrollo sostenible, ha constituido un pilar esencial de las políticas públicas de las últimas décadas. Una buena parte de estas políticas ha pretendido influir en la opinión pública fomentando comportamientos preventivos o evitando aquellos que no resultan sostenibles. Sin embargo, la ciudadanía no suele seguir estas recomendaciones sin más, sino que despliega un amplio rango de acciones que van desde la mera indiferencia hasta el rechazo o la protesta, lo que, a su vez, puede traducirse en una mayor degradación ambiental o en una excesiva exposición al riesgo por parte de la población. Este desajuste entre los objetivos de las políticas ambientales y los comportamientos de la ciudadanía constituye un aspecto crítico, tanto para la gobernanza del riesgo como para la legitimidad democrática. El presente artículo muestra cómo la investigación social ha intentado comprender y resolver estos retos. Mediante una revisión bibliográfica, se analiza el origen y la evolución de los estudios sobre percepción y comunicación social del riesgo, desde las aproximaciones más tecnocráticas de los inicios hasta las más participativas de los últimos tiempos, y se destacan sus fortalezas y debilidades respectivas. Finalmente, en un intento de ilustrar los enfoques actuales más innovadores, se introduce el método STAVE como un ejemplo de interconexión (mediante procedimientos de corretaje) de la esfera de la elaboración de políticas ambientales con la esfera de la vida cotidiana de la ciudadanía. ; La gestió dels riscos tecnològics i ambientals, juntament amb la promoció del desenvolupament sostenible, ha constituït un pilar essencial de les polítiques públiques de les últimes dècades. Una bona part d'aquestes polítiques ha pretès influir en l'opinió pública fomentant comportaments preventius o evitant aquells que no resulten sostenibles. No obstant això, la ciutadania no sol seguir aquestes recomanacions sense més ni més, sinó que desplega un ampli rang d'accions que van des de la mera indiferència fins al rebuig o la protesta, la qual cosa, al seu torn, pot traduir-se en una major degradació ambiental o en una excessiva exposició al risc per part de la població. Aquest desajustament entre els objectius de les polítiques ambientals i els comportaments de la ciutadania constitueix un aspecte crític, tant per a la governança del risc com per a la legitimitat democràtica. Aquest article mostra com la recerca social ha intentat comprendre i resoldre aquests reptes. Mitjançant una revisió bibliogràfica, s'analitza l'origen i l'evolució dels estudis sobre percepció i comunicació social del risc, des de les aproximacions més tecnocràtiques dels inicis fins a les més participatives dels últims temps, i es destaquen les seves fortaleses i febleses respectives. Finalment, en un intent d'il·lustrar els enfocaments actuals més innovadors, s'introdueix el mètode STAVE com un exemple d'interconnexió (mitjançant procediments de corretatge) de l'esfera de l'elaboració de polítiques ambientals amb l'esfera de la vida quotidiana de la ciutadania. ; The governance of environmental and technological risks, together with the promotion of sustainable development, has been a key pillar for public policy in recent decades. Such policies usually aim to influence public attitudes and citizen's behaviour in order to promote risk-preventive behaviours, and to prevent non-sustainable ones. Lay citizens, however, do not always simply follow such policy measures, but instead display a variety of actions, ranging from apathy or indifference to public opposition and rejection, further contributing to environmental degradation or to excessive risk exposure. Thus, there seems to be a clear mismatch between sustainable policy goals and the related daily behaviours of citizens, which is, indeed, a fundamental and critical issue for both risk governance and democratic legitimacy. This paper presents an overview of the social research on risk and its efforts for understanding, and contributing to solve, such challenges. Through a revision of the literature, the origins and evolution of risk perception and risk communication research, from the more technocratic approaches of the 70s up to more participative and recent approaches, highlighting strengths and weakness, are introduced and analysed. Finally, in order to illustrate the more recent and innovative approaches, we introduce the STAVE method as an example of interconnection (through brokerage proceedings) between the environmental policy-making sphere and the everyday sphere of citizens, combining elements of research and engagement to uncover daily experiences related to sustainable practices.