Suchergebnisse

The objective of this paper is to analyze convergence in institutional, social, and macroeconomic conditions between EU member states. Our analysis covers the period 1995-2013 and considers the potential impact of the Great Recession. With this aim, we use a composite indicator that combines information from 51 hard and soft indicators, and we estimate convergence equations for the composite indicator and its seven dimensions considering different country groups. The obtained results show evidence of conditional convergence among EU member states but limited evidence of unconditional convergence over the considered period.

The objective of this article is to analyse the recent evolution of European Neighbouring countries (ENC) in different dimensions related to economic performance (measured in a broader sense), social progress and institutional reforms. With this aim, we design and build a composite indicator to measure these different dimensions. Next, the index is used to characterise the relative evolution of neighbouring countries compared to a wide sample of developed and developing economies. We also test whether a convergence process has taken place in these different dimensions controlling for the potential effect of the European Neighbourhood Policy. The obtained results show different trends according to the considered dimensions and heterogeneous effects at the country level. From a policy perspective, these results reinforce the validity of the bilateral action plans that have characterized ENP recognising the different starting point and particular characteristics of each neighbouring country.

Th objective of this paper is to analyze convergence in institutional, social, and macroeconomic conditions between EU member states. Our analysis covers the period 1995-2013 and considers the potential impact of the Great Recession. With this aim, we use a composite indicator that combines information from 51 hard and soft indicators, and we estimate convergence equations for the composite indicator and its seven dimensions considering diffrent country groups. The obtained results show evidence of conditional convergence among EU member states but limited evidence of unconditional convergence over the considered period.

In this paper we design and build a composite indicator to measure the macroeconomic, social and institutional dimensions of countries, ISEPI. The index allows not only comparing the relative situation of countries, but also its time evolution. In order to illustrate the usefulness of the index, we analyse the effects of the European Neighbourhood Policy in EU-Neighbouring Countries during the last decade. The obtained results show that ENP has had different effects according to the considered dimensions and that the evolution of neighbouring countries is quite heterogeneous taking into account their recent institutional and economic performance. From a policy perspective, these results reinforce the validity of the bilateral action plans that have characterized ENP recognising the different starting point and particular characteristics of each neighbouring country.

The European Union launched the Lisbon Strategy in 2000 with the aim of establishing itself as the world's most competitive knowledge-based economy. At the same time, job quality was placed at the top of the European employment and social policy agenda and, later, it was to be incorporated as part of the European Employment and Europe-2020 Strategies. However, in a climate of economic crisis, it is argued that the price we are paying for continued economic growth is the dehumanisation of labour relationships with good jobs being substituted by bad jobs. In order to appraise such claims, scholars require quantifiable measures. The aim of this study is to define and apply a composite index of the quality in work in Spain. We present the results for the period 2001 to 2009. Our measure adopts the dimensional framework provided by the European Commission, and we present our results by region, sector, professional category and firm size. We find that the best results are recorded in the most developed regions, in the service sector, in the largest firms and in jobs in which workers are entrusted with most responsibility.

Cada vez es más palpable la preocupación de gobiernos, instituciones sociales y centros formativos acerca de cómo enfocar la relación de la oferta educativa y el mercado laboral. En este sentido, la calidad de la enseñanza debe tener en cuenta cómo cubrir las necesidades del mercado laboral, sin olvidar las sociales. El crecimiento económico y el progreso de los ciudadanos depende de la formación, por ello ésta no puede olvidarse de las necesidades laborales. Existe el consenso básico de que la educación del siglo XXI se debe transformar asumiendo nuevos roles y comprometiéndose con el desarrollo económico y social. Para ello se necesita disponer de un modelo social y productivo dinámico basado en el conocimiento que permita forjar la innovación necesaria para mejorar la competitividad y el crecimiento. En este contexto la educación basada en competencias ha adquirido un gran valor desde hace tiempo. Es por ello que son numerosos los estudios que se centran en analizar las competencias que deberían haber adquirido los estudiantes al finalizar sus estudios. Muchos de estos análisis muestran que el tipo y nivel de competencias adquiridas por los graduados tienden a situarse por debajo de los requeridos en el trabajo. En este artículo se exploran las competencias a partir de las prácticas que los estudiantes de último curso de grado han llevado a cabo en las empresas, lo que supone en muchos casos su primer contacto con el mundo laboral. Su objeto es analizar hasta qué punto éstas encajan con los requerimientos laborales. Para ello, la población estudiada ha sido los tutores de empresa que supervisaron a los estudiantes que recibieron una beca Santander para realizar las prácticas empresariales en el curso 2015-2016 en las distintas facultades de la Universitat de Barcelona. A tal efecto se elaboró un cuestionario con 35 preguntas, 10 de las cuales hacían referencia a la valoración explícita de cada una de las 38 competencias analizadas desde dos puntos de vista (requerido y observado), agrupadas en los tres bloques estándar: instrumental, interpersonal y profesional. Se aplica el análisis multivariante de componentes principales para analizar las competencias que favorecen el éxito en la entrada al mercado laboral. El análisis multivariante permite reducir la dimensionalidad de las variables estudiadas, contribuyendo así a identificar los aspectos que resumen y agrupan las 38 competencias estudiadas desde el punto de vista requerido a nivel empresarial en 4 factores: conocimiento, operativo, comprensión del entorno e interactuación. El análisis desde el punto de vista observado, sin embargo, las agrupa en sólo tres factores: conocimiento, interactuación y directivo. Los resultados muestran la necesidad de profesionales que sean capaces de comunicar sus ideas, trabajar tanto autónomamente como en equipo, aplicar el conocimiento a la práctica, buscar y gestionar información, tener capacidad de aprendizaje continuo y analizar y resolver problemas. Todo ello requiere procesos formativos con una orientación práctica en aras a satisfacer las necesidades futuras de la sociedad, centradas en la versatilidad, la flexibilidad y la adaptabilidad. El acercamiento a esas necesidades favorecerá la empleabilidad de los graduados. ; How to approach the relationship between educational supply and labour market is becoming a severe problem faced by governments, social organizations and education institutions. In this sense, the efforts devoted to the quality of training and education must take into account how to meet the labour market needs, as well as the social needs. Economic growth and citizens' progress are at the basis of the future development through education and training, that is the reason why the quality of training and education cannot forget the labour market needs. There is a basic consensus that the 21st century education must be transformed by assuming new roles and committing to economic and social development. To do so, a dynamic social and productive model based on knowledge is needed to forge the innovation necessary to boost competitiveness and economic growth. In this context, competency-based education has experienced a growing interest in the last decades. Since then, numerous studies have focused on the analysis of the skills graduate students should have acquired. Several of them show that the type and level of skills acquired by graduates tend to be lower than the required for the job. This paper explores the idea of competences through the internships last-year undergrad students carry out in firms as their first contact to labour market. It aims at analysing to which extent they fit into the firms' requirements. To do so we use data from a survey conducted amongst the firms' supervisors of 192 students granted the Santander fellowship during the 2015-16 academic year. The database covers all University of Barcelona Schools. The survey consisted of 35 questions, 10 of them referring to the explicit assessment of each of the 38 competences analysed from two points of view (required and observed) and grouped into the three standard blocks: instrumental, interpersonal and professional. The principal components multivariate analysis is applied to analyse the competencies favouring success in entering the labour market. The multivariate analysis allows us to reduce the dimensionality of the variables under study, contributing to identify the aspects that summarize and group the 38 competencies studied from the required firms' perspective into 4 factors: knowledge, operational, understanding the environment and interaction. On the contrary, the analysis from the observed perspective groups them into three factors: knowledge, interaction and management. The results shows the need for professionals who are able to communicate their ideas, work both autonomously and as a team, apply knowledge to practice, search and manage information, have continuous learning capacity, and analyse and solve problems. This requires practically oriented training processes in order to meet the society future needs, focused on versatility, flexibility and adaptability. The rapprochement to these needs will certainly favour graduates' employability. ; Cada vegada és més palpable la preocupació de governs, institucions socials i centres formatius sobre com enfocar la relació de l'oferta educativa i el mercat laboral. En aquest sentit, la qualitat de l'ensenyament ha de tenir en compte com cobrir les necessitats del mercat laboral, sense oblidar les socials. El creixement econòmic i el progrés dels ciutadans depèn de la formació, per això aquesta no pot oblidar-se de les necessitats laborals. Hi ha el consens bàsic que l'educació del segle XXI s'ha de transformar assumint nous rols i comprometent-se amb el desenvolupament econòmic i social. Per a això es necessita disposar d'un model social i productiu dinàmic basat en el coneixement que permeti forjar la innovació necessària per millorar la competitivitat i el creixement. En aquest context l'educació basada en competències ha adquirit un gran valor des de fa temps. És per això que són nombrosos els estudis que se centren en analitzar les competències que haurien d'haver adquirit els estudiants en finalitzar els seus estudis. Moltes d'aquestes anàlisis mostren que el tipus i nivell de competències adquirides pels graduats tendeixen a situar-se per sota dels requerits en el treball. En aquest article s'exploren les competències a partir de les pràctiques que els estudiants d'últim curs de grau han portat a terme en les empreses, el que suposa en molts casos el seu primer contacte amb el món laboral. El seu objectiu és analitzar fins a quin punt aquestes encaixen amb els requeriments laborals. Per a això, la població estudiada ha estat els tutors d'empresa que van supervisar els estudiants que van rebre una beca Santander per realitzar les pràctiques empresarials en el curs 2015-2016 en les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A tal efecte es va elaborar un qüestionari amb 35 preguntes, 10 de les quals feien referència a la valoració explícita de cadascuna de les 38 competències analitzades des de dos punts de vista (requerit i observat), agrupades en els tres blocs estàndard: instrumental, interpersonal i professional. S'aplica l'anàlisi multivariant de components principals per analitzar les competències que afavoreixen l'èxit en l'entrada al mercat laboral. L'anàlisi multivariant permet reduir la dimensionalitat de les variables estudiades, contribuint així a identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 38 competències estudiades des del punt de vista requerit a nivell empresarial en 4 factors: coneixement, operatiu, comprensió de l'entorn i interactuació. L'anàlisi des del punt de vista observat, però, les agrupa en només tres factors: coneixement, interactuació i directiu. Els resultats mostren la necessitat de professionals que siguin capaços de comunicar les seves idees, treballar tant autònomament com en equip, aplicar el coneixement a la pràctica, buscar i gestionar informació, tenir capacitat d'aprenentatge continu i analitzar i resoldre problemes. Tot això requereix processos formatius amb una orientació pràctica per tal de satisfer les necessitats futures de la societat, centrades en la versatilitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat. L'acostament a aquestes necessitats afavorirà certament l'ocupabilitat dels graduats.

Cada vegada és més palpable la preocupació de governs, institucions socials i centres formatius sobre com enfocar la relació de l'oferta educativa i el mercat laboral. En aquest sentit, la qualitat de l'ensenyament ha de tenir en compte com cobrir les necessitats del mercat laboral, sense oblidar les socials. El creixement econòmic i el progrés dels ciutadans depèn de la formació, per això aquesta no pot oblidar-se de les necessitats laborals. Hi ha el consens bàsic que l'educació del segle XXI s'ha de transformar assumint nous rols i comprometent-se amb el desenvolupament econòmic i social. Per a això es necessita disposar d'un model social i productiu dinàmic basat en el coneixement que permeti forjar la innovació necessària per millorar la competitivitat i el creixement.En aquest context l'educació basada en competències ha adquirit un gran valor des de fa temps. És per això que són nombrosos els estudis que se centren en analitzar les competències que haurien d'haver adquirit els estudiants en finalitzar els seus estudis. Moltes d'aquestes anàlisis mostren que el tipus i nivell de competències adquirides pels graduats tendeixen a situar-se per sota dels requerits en el treball. En aquest article s'exploren les competències a partir de les pràctiques que els estudiants d'últim curs de grau han portat a terme en les empreses, el que suposa en molts casos el seu primer contacte amb el món laboral. El seu objectiu és analitzar fins a quin punt aquestes encaixen amb els requeriments laborals. Per a això, la població estudiada ha estat els tutors d'empresa que van supervisar els estudiants que van rebre una beca Santander per realitzar les pràctiques empresarials en el curs 2015-2016 en les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A tal efecte es va elaborar un qüestionari amb 35 preguntes, 10 de les quals feien referència a la valoració explícita de cadascuna de les 38 competències analitzades des de dos punts de vista (requerit i observat), agrupades en els tres blocs estàndard: instrumental, interpersonal i professional.S'aplica l'anàlisi multivariant de components principals per analitzar les competències que afavoreixen l'èxit en l'entrada al mercat laboral. L'anàlisi multivariant permet reduir la dimensionalitat de les variables estudiades, contribuint així a identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 38 competències estudiades des del punt de vista requerit a nivell empresarial en 4 factors: coneixement, operatiu, comprensió de l'entorn i interactuació. L'anàlisi des del punt de vista observat, però, les agrupa en només tres factors: coneixement, interactuació i directiu.Els resultats mostren la necessitat de professionals que siguin capaços de comunicar les seves idees, treballar tant autònomament com en equip, aplicar el coneixement a la pràctica, buscar i gestionar informació, tenir capacitat d'aprenentatge continu i analitzar i resoldre problemes. Tot això requereix processos formatius amb una orientació pràctica per tal de satisfer les necessitats futures de la societat, centrades en la versatilitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat. L'acostament a aquestes necessitats afavorirà certament l'ocupabilitat dels graduats. ; How to approach the relationship between educational supply and labour market is becoming a severe problem faced by governments, social organizations and education institutions. In this sense, the efforts devoted to the quality of training and education must take into account how to meet the labour market needs, as well as the social needs. Economic growth and citizens' progress are at the basis of the future development through education and training, that is the reason why the quality of training and education cannot forget the labour market needs. There is a basic consensus that the 21st century education must be transformed by assuming new roles and committing to economic and social development. To do so, a dynamic social and productive model based on knowledge is needed to forge the innovation necessary to boost competitiveness and economic growth.In this context, competency-based education has experienced a growing interest in the last decades. Since then, numerous studies have focused on the analysis of the skills graduate students should have acquired. Several of them show that the type and level of skills acquired by graduates tend to be lower than the required for the job. This paper explores the idea of competences through the internships last-year undergrad students carry out in firms as their first contact to labour market. It aims at analysing to which extent they fit into the firms' requirements. To do so we use data from a survey conducted amongst the firms' supervisors of 192 students granted the Santander fellowship during the 2015-16 academic year. The database covers all University of Barcelona Schools. The survey consisted of 35 questions, 10 of them referring to the explicit assessment of each of the 38 competences analysed from two points of view (required and observed) and grouped into the three standard blocks: instrumental, interpersonal and professional.The principal components multivariate analysis is applied to analyse the competencies favouring success in entering the labour market. The multivariate analysis allows us to reduce the dimensionality of the variables under study, contributing to identify the aspects that summarize and group the 38 competencies studied from the required firms' perspective into 4 factors: knowledge, operational, understanding the environment and interaction. On the contrary, the analysis from the observed perspective groups them into three factors: knowledge, interaction and management.The results shows the need for professionals who are able to communicate their ideas, work both autonomously and as a team, apply knowledge to practice, search and manage information, have continuous learning capacity, and analyse and solve problems. This requires practically oriented training processes in order to meet the society future needs, focused on versatility, flexibility and adaptability. The rapprochement to these needs will certainly favour graduates' employability. ; Cada vez es más palpable la preocupación de gobiernos, instituciones sociales y centros formativos acerca de cómo enfocar la relación de la oferta educativa y el mercado laboral. En este sentido, la calidad de la enseñanza debe tener en cuenta cómo cubrir las necesidades del mercado laboral, sin olvidar las sociales. El crecimiento económico y el progreso de los ciudadanos depende de la formación, por ello ésta no puede olvidarse de las necesidades laborales. Existe el consenso básico de que la educación del siglo XXI se debe transformar asumiendo nuevos roles y comprometiéndose con el desarrollo económico y social. Para ello se necesita disponer de un modelo social y productivo dinámico basado en el conocimiento que permita forjar la innovación necesaria para mejorar la competitividad y el crecimiento.En este contexto la educación basada en competencias ha adquirido un gran valor desde hace tiempo. Es por ello que son numerosos los estudios que se centran en analizar las competencias que deberían haber adquirido los estudiantes al finalizar sus estudios. Muchos de estos análisis muestran que el tipo y nivel de competencias adquiridas por los graduados tienden a situarse por debajo de los requeridos en el trabajo. En este artículo se exploran las competencias a partir de las prácticas que los estudiantes de último curso de grado han llevado a cabo en las empresas, lo que supone en muchos casos su primer contacto con el mundo laboral. Su objeto es analizar hasta qué punto éstas encajan con los requerimientos laborales. Para ello, la población estudiada ha sido los tutores de empresa que supervisaron a los estudiantes que recibieron una beca Santander para realizar las prácticas empresariales en el curso 2015-2016 en las distintas facultades de la Universitat de Barcelona. A tal efecto se elaboró un cuestionario con 35 preguntas, 10 de las cuales hacían referencia a la valoración explícita de cada una de las 38 competencias analizadas desde dos puntos de vista (requerido y observado), agrupadas en los tres bloques estándar: instrumental, interpersonal y profesional.Se aplica el análisis multivariante de componentes principales para analizar las competencias que favorecen el éxito en la entrada al mercado laboral. El análisis multivariante permite reducir la dimensionalidad de las variables estudiadas, contribuyendo así a identificar los aspectos que resumen y agrupan las 38 competencias estudiadas desde el punto de vista requerido a nivel empresarial en 4 factores: conocimiento, operativo, comprensión del entorno e interactuación. El análisis desde el punto de vista observado, sin embargo, las agrupa en sólo tres factores: conocimiento, interactuación y directivo.Los resultados muestran la necesidad de profesionales que sean capaces de comunicar sus ideas, trabajar tanto autónomamente como en equipo, aplicar el conocimiento a la práctica, buscar y gestionar información, tener capacidad de aprendizaje continuo y analizar y resolver problemas. Todo ello requiere procesos formativos con una orientación práctica en aras a satisfacer las necesidades futuras de la sociedad, centradas en la versatilidad, la flexibilidad y la adaptabilidad. El acercamiento a esas necesidades favorecerá la empleabilidad de los graduados.

How to approach the relationship between educational supply and labour market is becoming a severe problem faced by governments, social organizations and education institutions. In this sense, the efforts devoted to the quality of training and education must take into account how to meet the labour market needs, as well as the social needs. Economic growth and citizens' progress are at the basis of the future development through education and training, that is the reason why the quality of training and education cannot forget the labour market needs. There is a basic consensus that the 21st century education must be transformed by assuming new roles and committing to economic and social development. To do so, a dynamic social and productive model based on knowledge is needed to forge the innovation necessary to boost competitiveness and economic growth. In this context, competency-based education has experienced a growing interest in the last decades. Since then, numerous studies have focused on the analysis of the skills graduate students should have acquired. Several of them show that the type and level of skills acquired by graduates tend to be lower than the required for the job. This paper explores the idea of competences through the internships last-year undergrad students carry out in firms as their first contact to labour market. It aims at analysing to which extent they fit into the firms' requirements. To do so we use data from a survey conducted amongst the firms' supervisors of 192 students granted the Santander fellowship during the 2015-16 academic year. The database covers all University of Barcelona Schools. The survey consisted of 35 questions, 10 of them referring to the explicit assessment of each of the 38 competences analysed from two points of view (required and observed) and grouped into the three standard blocks: instrumental, interpersonal and professional. The principal components multivariate analysis is applied to analyse the competencies favouring success in entering the labour market. The multivariate analysis allows us to reduce the dimensionality of the variables under study, contributing to identify the aspects that summarize and group the 38 competencies studied from the required firms' perspective into 4 factors: knowledge, operational, understanding the environment and interaction. On the contrary, the analysis from the observed perspective groups them into three factors: knowledge, interaction and management. The results shows the need for professionals who are able to communicate their ideas, work both autonomously and as a team, apply knowledge to practice, search and manage information, have continuous learning capacity, and analyse and solve problems. This requires practically oriented training processes in order to meet the society future needs, focused on versatility, flexibility and adaptability. The rapprochement to these needs will certainly favour graduates' employability.