RESUMENEl intento de sentar las bases para convertir la biología en objeto de ingeniería es hoy una prioridad en la agenda de investigación científica. La bio-ingeniería permitiría fabricar y obtener lo que queramos a partir de la materia viviente, abriendo nuevos potenciales de expansión para la incipiente bioeconomía. El presente artículo aspira a discutir los retos éticos, filosóficos y políticos de la biología sintética, atendiendo tanto a su comprensión implícita de la vida como a sus posibles consecuencias para la relación entre ciencia, bioeconomía y sociedad.PALABRAS CLAVEÉTICA DE LA BIOLOGÍA SINTÉTICA; BIOINGENIERÍA; VIDA; TECNO-CIENCIA Y SOCIEDADABSTRACTThe attempt to render biology a matter of engineering has been settled as one of the priorities in the scientific research agenda. Bio-engineering is supposed to allow us to manufacture and obtain anything we wish from living material, opening new expansion potentials for the emerging bioeconomy. This papers aims at discussing the ethical, philosophical and political challenges of synthetic biology, focusing both on its implicit understanding of the living as well as on its possible consequences for the relations between science, bioeconomy and society.KEYWORDSETHICS OF SYNTHETIC BIOLOGY; BIO-ENGINEERING; LIFE; TECHNO-SCIENCE AND SOCIETY
Este artículo analiza, desde la perspectiva teórica de la construcción social de la protesta y del análisis demarcos, la importancia de determinados aspectos legales en la construcción de significados que posibilitan laacción colectiva en los movimientos sociales de base identitaria. Partiendo de la interpretación de su accióncolectiva en términos de lucha por el reconocimiento, desarrollamos nuestro argumento analizando el impactode la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (1970) en el surgimiento del movimiento gay en el Estado español.
Today's Catalan knows the phrases vol ploure and vol caure, literally '[it] wants to rain' and '[it] wants to fall,' with the meaning of 'showing signs that [something] has to [happen]' (DDLC, s.v. voler). Such structures are only a remainder from the imminence aspectual periphrasis voler + infinitive, present in old and modern Catalan, as well as in other Romance languages, at least in medieval times (such as Occitan, Franco-Provençal, French or Italian). Our aim in this study is trying to describe and explain the constructionalization process (following Traugott 2012 and Traugott & Trousdale 2013) whereby this structure, saturated with the infinitives ploure or caure, will assume an epistemic/evidential value ever since the Modern Era (17th and 18th centuries) which is the one known by the current language. From Classical Latin and up to present-day Catalan, the periphrasis will thus describe a trend Wish > Intention > Imminence > Epistemicity/Evidentiality. ; El català actual coneix les locucions vol ploure i vol caure, amb el significat 'presentar indicis que ha de [esdevenir-se alguna cosa]' (DDLC, s.v. voler, 5). Aquestes estructures són solament una resta de la perífrasi aspectual d'imminència voler + infinitiu present en català antic i modern, així com en altres llengües romàniques, si més no en època medieval (com l'occità, el francoprovençal, el francès o l'italià). En aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de construccionalització (seguint Traugott 2012 i Traugott i Trousdale 2013) pel qual aquest estructura, saturada amb els infinitius ploure o caure, assumirà un valor epistèmic/evidencial des d'època moderna (segles xvii i xviii), que és el que coneix la llengua actual. D'aquesta manera, la perífrasi descriurà, des del llatí clàssic i fins al català actual, una tendència Desig > Intenció > Imminència > Epistemicitat/Evidencialitat. ; The present paper forms part of the research project «L'evidencialitat en català antic: estudi de corpus i acostament segons la gramàtica cognitiva [Evidentiality in Old Catalan: corpus study and approach from cognitive grammar]», within the framework of the grant FPU12/05373 of the Spanish Government's Ministry of Education under the direction of Prof. Dr. Josep Martines i Peres. It is additionally included in the matrix of the Instituto Superior de Investigación Cooperativa [Higher Cooperative Research Institute] IVITRA [ISIC-IVITRA: ] (Ref. ISIC/2012/022) and in the activity of the competitive projects PROMETEOII/2014/018 (Prometheus Programme of the Generalitat Valenciana [Valencian Autonomous Government] for Research Groups of Excellence in R&D, co-financed by the UE's ERDF), FFI2012-37103-FILO, IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01, 2008-2010 PT2012-S04-MARTINES, GITE-09009-UA, USI-045-UA, VIGROB-125.
This study deals with an Catalan evidential marker without a written tradition, but mainly an oral one: diu que ('(s)he.says.that', 'it is said that'), a Romance correlate for dizque (Spanish) or dice che (Italian) (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). The spoken, dialectal and, to some extent, residual nature of this marker forces us to search for different sources in order to approach it. The study focuses on the oral recordings of Museu de la Paraula [Word Museum] —an ethnological archive with monological spoken texts— will be completed with the examination of the first results of the colloquial corpus Parlars —a dialectal and informal corpus with monological and dialogical spoken texts. The analysis of diu que and the corpus data show a partially grammaticalized construction with a reportative evidential value. A mirative extension can be also found, but not a pure epistemic meaning. Also, the rise of diu que has been seen as an example of grammatical constructionalization with a tendency towards more subjective meanings, from a quotative strategy to a reportative evidential marker. Related markers such asque diu que or the conventional formula to begin tales això diu que era have been attested. ; Aquest estudi s'ocupa del marcador evidencial diu que, que no té una gran tradició escrita en català, però que s'usa oralment i és equivalent al dizque de l'espanyol o dice che de l'italià (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). El fet que aquest marcador siga prolífic especialment en registres orals, en els dialectes catalans i que estiga en decadència entre el jovent en dificulta l'estudi i, per això, cal buscar en diverses fonts per acostar-s'hi. Aquest article analitza els enregistraments orals del Museu de la Paraula —un arxiu etnològic amb textos orals monològics de valencians— i els primers resultats del Corpus Parlars, un corpus dialectal i col·loquial de textos orals monològics i dialògics del valencià. L'anàlisi de diu que i el conjunt de dades dels corpus mostren una construcció parcialment gramaticalitzada amb un valor evidencial reportatiu. També trobem un valor admiratiu o de sorpresa (mirativity) i certs matisos epistèmics pragmàtics. El sorgiment de diu que pot analitzar-se com un exemple de construccionalització gramatical que tendeix cap a valors més subjectius: des d'un verb per a indicar l'estil directe reportat fins al marcador evidencial reportatiu. També es documenten altres marcadors relacionats, com ara que diu que i la fórmula rutinitzada per a encetar contes això diu que era. ; This research was financed by the project Gestión de la Información y Estructuración Lingüística [Information Management and Linguistic Structuring] (GestInf), of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFI2017-85441-R) and by the project Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la lingüística de corpus [Variation and Linguistic Change in Catalan. A diachronic approach according to corpus linguistics] (VARIALINGCA) also of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFO PGC2018-099399-B-I00). This work was additionally supported by the research group "Linguistic Variation in Catalan (VaLingCat)", University of Valencia (Ref: GIUV2017-397) and by the project Elaboració d'un corpus oral dialectal del valencià col·loquial [Preparation of a Dialectal Oral Corpus of Colloquial Valencian] (CorDiVal), funded by the Valencian Government (Generalitat Valenciana, Ref. GV/2017/094).
La novedad de este trabajo reside en analizar cómo son las condiciones que favorecen una conciliación corresponsable de los hombres que son padres y cómo se explica que haya empresas españolas que están innovando en esa dirección. Se sigue la estrategia cualitativa en 11 pequeñas y medianas empresas (pymes), principal tejido productivo en España. Se ha comparado la evolución de las empresas a lo largo del tiempo y también empresas similares del mismo sector económico. Esto nos ha permitido comprender los factores internos y externos más relevantes. Los resultados muestran que el liderazgo dialogante y transformador y la cultura organizativa marcada por el tándem compromiso-confianza son elementos clave para entender cómo se puede llegar a implementar políticas empresariales para la conciliación corresponsable.
La santé est un des ingrédients fondamentaux du bien-être humain. On peut escompter que l'élévation du niveau de vie, la multiplication des maladies chroniques et le risque croissant de multimorbidité dû à l'évolution démographique entraînent une hausse des coûts de la santé imputable à plusieurs facteurs. Au total, ces coûts sont passés de 37,5 milliards de francs en 1996 à 77,8 milliards en 2015, tandis que ceux de l'AOS ont grimpé de 10,8 à 27,5 milliards de francs. Notons qu'au cours de cette période en question, l'importance économique a augmenté non seulement en termes absolus mais également rapporté au produit intérieur brut (PIB), indice qui mesure la performance économique d'un pays. Alors que les coûts globaux de la santé représentaient, en 1996, 9,2 % du PIB par année, ce pourcentage était supérieur à 12 en 2015. En comparaison avec la croissance démographique, les coûts des soins de santé ont également augmenté de façon disproportionnée: la progression des prestations nettes dans l'AOS est en effet de 4 % environ par assuré en moyenne, soit 3,5 % déduction faite de l'inflation. Certes, les bases de données ne sont pas parfaites, mais le faisceau d'indices pointant une tendance à l'accélération de la hausse des coûts est incontestable. Pour tenter de la freiner, une intervention politique s'impose de plus en plus, si bien que les mesures de nature à permettre au système de santé de rester financièrement viable sur la durée, tant pour les payeurs de primes que les pouvoirs publics, gagnent en importance. Les mesures envisagées dans le présent rapport visent en particulier à éviter que des prestations médicales inutiles et évitables soient fournies et, partant, à contribuer à freiner la hausse des coûts. (Contexte)
