The Use of Digital Tools for Spatial Analysis in Population Geography
In: Frontiers in digital humanities, Band 3
ISSN: 2297-2668
4 Ergebnisse
Sortierung:
In: Frontiers in digital humanities, Band 3
ISSN: 2297-2668
Desde 2006, se aplica en España un nuevo procedimiento para controlar la irregularidad, en el que se pasa de las regularizaciones masivas y extraordinarias a un proceso individual y permanente. En ese nuevo modelo, llamado «de arraigo», los inmigrantes en situación irregular pueden adquirir la autorización de residencia temporal a través del arraigo laboral, social, familiar o por circunstancias excepcionales, tramitadas por las subdelegaciones del Gobierno para cada una de las provincias españolas. Estos datos administrativos, que recogen tanto las características sociodemográficas básicas del solicitante como su situación residencial, no han sido nunca explotados, entre otras razones por la falta de armonización entre las diferentes provincias. Sin embargo, su análisis demográfico permite, por un lado, la caracterización demográfica del solicitante, puesto que traza los perfiles individuales y nacionales, y, por otro, un análisis territorial del arraigo, es decir, el análisis de la evolución de la demanda de arraigo a nivel municipal. En este artículo, se analiza la evolución del arraigo en los municipios de la provincia de Barcelona a partir de las series estadísticas de la Subdelegación del Gobierno de Barcelona desde el inicio de la implantación de este nuevo sistema, en el año 2006, hasta diciembre de 2009. ; Des de l'any 2006, a Espanya s'aplica un nou procediment per controlar la irregularitat, amb la qual cosa es passa de les regularitzacions massives i extraordinàries a un procés individual i permanent. En aquest nou model, anomenat «d'arrelament», els immigrants en situació irregular poden adquirir l'autorització de residència temporal a través de l'arrelament laboral, social, familiar o per circumstàncies excepcionals, tramitades per les subdelegacions del Govern per a cada una de les províncies espanyoles. Aquestes dades administratives, que recullen les característiques sociodemogràfiques bàsiques del sol·licitant i també la seva situació residencial, no s'han explotat mai, entre altres raons per la manca d'harmonització entre les diferents províncies. Això no obstant, l'anàlisi demogràfica d'aquestes dades permet fer, d'una banda, la caracterització demogràfica del sol·licitant, atès que traça els perfils individuals i nacionals, i, d'una altra, una anàlisi territorial de l'arrelament, és a dir, l'anàlisi de l'evolució de la demanda d'arrelament a escala municipal. En aquest article, s'hi analitza l'evolució de l'arrelament als municipis de la província de Barcelona a partir de les sèries estadístiques de la Subdelegació del Govern de Barcelona des de la implantació d'aquest nou sistema, l'any 2006, fins al desembre de 2009. ; En 2006, une nouvelle procédure de contrôle des immigrants irréguliers a été mise en oeuvre. Depuis cette date, les régularisations massives et exceptionnelles ont laissé la place à un processus personnalisé et permanent. Selon ce nouveau «modèle d'enracinement», les immigrants irréguliers peuvent obtenir des permis temporaires de résidence du fait d'un enracinement social, familial ou professionnel, ou comme conséquence de circonstances extraordinaires qui sont communiquées par les préfectures des provinces espagnoles. Ces informations administratives qui recueillent les données sociodémographiques fondamentales ainsi que la situation résidentielle du sollicitant n'ont jamais été exploitées du fait de l'absence d'harmonisation entre les différentes provinces. Néanmoins, cette analyse démographique permet d'une part la caractérisation démographique du sollicitant et l'élaboration de profils individuels et nationaux ; et d'autre part, de réaliser des analyses territoriales d'enracinement, c'est-à-dire, d'étudier l'évolution des demandes d'enracinement en fonction des municipalités. Cet article analyse l'évolution de l'enracinement dans les municipalités de la province de Barcelone grâce à des séries statistiques fournies par la préfecture de Barcelone depuis le début de l'implantation du nouveau système en 2006 jusqu'au mois de décembre 2009. ; Since 2006, Spain has been applying a new procedure to control illegal immigrants. Instead of massive and extraordinary regularisations, they have now installed a new permanent and personal procedure. Through this new model, called «rooting» (arraigo) and processed by Provincial Governmental sub-delegations, irregular migrants can obtain temporary residence permits if they can prove Social, Family or Labour rooting or by other extraordinary circumstances. These administrative data, collecting basic sociodemographic information on the person asking the permit and their residential situation, have never been exploited, due to, among others, the lack of harmonisation between provinces. However, results from a demographic analysis allow, on the one hand, to know the sociodemographic characteristics of those asking these permits and therefore to individual and national profiles, and on the other, to develop spatial studies of the phenomenon, that is to say, to analyse changes in municipal demand. The present paper focuses on how rooting has changed in municipalities belonging to the province of Barcelona. Series from Governmental sub delegation in Barcelona going from the beginning of this system in 2006 to the end of 2009 have been used for the analysis.
BASE
In: Revista española de investigaciones sociológicas: ReiS, Heft 140, S. 121-146
ISSN: 1988-5903
El objetivo de este trabajo es triple: 1) comparar el impacto de laNormalización de 2005, con el proceso de Arraigo instaurado en 2006;2) analizar las trayectorias de los solicitantes de ambos programasdespués de su regularización; y 3) examinar la repesca de los solicitantesque no pudieron regularizar su estatus a través de la Normalizacióno posteriormente con el Arraigo. Se han adoptado dos enfoques, unotransversal, para analizar el volumen y la intensidad de entrada, y otrolongitudinal para monitorizar las trayectorias de los solicitantes deambos procesos. Para ello se han utilizado datos de la Subdelegacióndel Gobierno en Barcelona desde 2005 hasta 2010. Si bien los resultadosarrojan cierto optimismo respecto a ambos procesos, también sedemuestra la difi cultad de regularización en tiempos de crisis.
El objetivo de este trabajo es triple: 1) comparar el impacto de la Normalización de 2005, con el proceso de Arraigo instaurado en 2006; 2) analizar las trayectorias de los solicitantes de ambos programas después de su regularización; y 3) examinar la repesca de los solicitantes que no pudieron regularizar su estatus a través de la Normalización o posteriormente con el Arraigo. Se han adoptado dos enfoques, uno transversal, para analizar el volumen y la intensidad de entrada, y otro longitudinal para monitorizar las trayectorias de los solicitantes de ambos procesos. Para ello se han utilizado datos de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona desde 2005 hasta 2010. Si bien los resultados arrojan cierto optimismo respecto a ambos procesos, también se demuestra la dificultad de regularización en tiempos de crisis. ; The aim of this paper is threefold: 1) to compare the impact of the Normalisation of 2005 with the new Settlement Programme established in 2006; 2) to analyse the trajectories of applicants from both programmes after their regularisation; 3) to examine the regularisation of applicants who were unable to qualify in their fi rst attempt via the Normalisation or, subsequently, through the Settlement Programme. Two approaches have been implemented: one cross-sectional, to analyse the volume and intensity of entry, and the other longitudinal, to monitor the trajectories of applicants from both programmes. Specifi c data from 2005 to 2010 from the Government Representation Offi ce in the Province of Barcelona have been used. Whilst the results shed some optimism on both programmes, they also demonstrate the diffi culty of regularisation in times of economic crisis.
BASE