Suchergebnisse

Hobsbawm, historiador especializado en el siglo XIX, sólo tardíamente ha abordado de manera amplia la historia del siglo XX, especialmente en su obra Age of Extremes. The Short Twentieth Century 1914-1991. En ella, así como a su autobiografía (Interesting Times) y otros trabajos, analiza el devenir de este siglo, no a la manera de un historiador desapasionado, sino como "observador participante". En este artículo se repasan las interpretaciones de Hobsbawm y las críticas que han despertado, especialmente sus tesis sobre la centralidad, en la dinámica del siglo, de la revolución soviética de 1917 y sus consecuencias; o el enfrentamiento entre la coalición de fuerzas herederas de la Ilustración y las corrientes irracionalistas anti-ilustradas. También se recogen las polémicas sobre su supuesto eurocentrismo o el carácter -marxista o no- de las categorías analíticas que utiliza. En todo caso, su espléndido fresco histórico plagado de intuiciones brillantes está atravesado por una preocupación política (el fracaso del "sueño de Octubre") sin la cual no puede entenderse, y que desemboca en un diagnóstico negativo del presente y una evidente perplejidad ante el futuro. ; Hobsbawm, historiador especialitzat en el segle XIX, només tardanament ha abordat de manera àmplia la història del segle XX, especialment en la seva obra Age of Extremes. The Short Twentieth Century 1914-1991. En ella, així com a la seva autobiografia (Interesting Times) i altres treballs, analitza l'esdevenir d'aquest segle no a la manera d'un historiador desapassionat sinó com a "observador participant". En aquest article es repassen les interpretacions de Hobsbawm i les crítiques que han despertat, especialment les seves tesis sobre la centralitat, en la dinàmica del segle, de la revolució soviètica de 1917 i les seves conseqüències; o l'enfrontament entre la coalició de forces hereves de la Il·lustració i els corrents irracionalistes anti-il·lustrades. També es recullen les polèmiques sobre el seu suposat eurocentrisme o el caràcter -marxista o no- de les categories analítiques que utilitza. En tot cas, el seu esplèndid fresc històric plagat d'intuïcions brillants està travessat per una preocupació política (el fracàs del "somni d'Octubre") sense la qual no pot entendre's, i que desemboca en un diagnòstic negatiu del present i una evident perplexitat davant el futur. Hobsbawm, a historian specialised in the 19th century, dealt with the 20th Century late in his career, specially in his work Age of Extremes. 520 3_ $a The Short Twentieth Century 1914-1991. In it, as well as in his autobiography (Interesting Times) and other works, he analyses the development of that century not as a dispassionate historian, but as an "active observer". In this paper we will look into Hobsbawm's interpretations and the critiques they have given rise to, in particular his theses about the paramount importance of the Russian Revolution of 1917 and of its consequences for the dynamics of the century; or the clash between the coalition of forces that were heir to the Enlightenment and the Counter-Enlightenment irrationalist currents. The paper also focuses on the polemics about his supposed Eurocentrism or the nature of the analytical categories he uses, whether they are Marxist or not. In any case, his splendid historical fresco, full of brilliant intuitions, is influenced by a political concern (the failure of the dream of Red October) without which it cannot be understood, and it ends up with a negative diagnosis of the present and an evident perplexity about the future.

L'article aborde l'impact sur l'historiographie des courants relativistes et irrationalistes que l'on regroupe habituellement sous le nom de postmodernisme. Malgré quelques réflexions critiques intéressantes de ce dernier, sa remise en question de la possibilité et de la praticité de la connaissance rationnelle et scientifique génère également des effets négatifs évidents pour la formulation de tout projet politique émancipateur.