Suchergebnisse

El dret a l'oblit, també anomenat dret a ser oblidat, és el dret de les persones físiques a fer que s'esborri la informació sobre elles després d'un període de temps determinat. Internet ha comportat la necessitat d'un nou equilibri entre la lliure difusió de la informació i l'autodeterminació individual. Aquest equilibri és precisament el que està en joc amb el dret a l'oblit. Aquest dret presenta tres facetes: el dret a l'oblit del passat judicial, el dret a l'oblit establert per la legislació de protecció de dades i un nou dret digital i encara polèmic a l'oblit, que equivaldria a l'atribució d'una data de caducitat a les dades personals o que hauria de ser aplicable en el context específic de les xarxes socials. Aquest treball analitza cadascuna d'aquestes facetes en l'entorn d'Internet. ; The right to oblivion, equally called right to be forgotten, is the right for natural persons to have information about them deleted after a certain period of time. The Internet has brought with it a need for a new balance between the free dissemination of information and individual self-determination. This balance is precisely what is at stake with the right to oblivion. This right has three facets: the right to oblivion of the judicial past, the right to oblivion established by data protection legislation and a new, and still controversial, digital right to oblivion that amounts to personal data having an expiration date or being applicable in the specific context of social networks. This paper analyses each of these facets within the Internet environment. ; El derecho al olvido, también llamado derecho a ser olvidado, es el derecho de las personas físicas a hacer que se borre la información sobre ellas después de un período de tiempo determinado. Internet ha traído consigo la necesidad de un nuevo equilibrio entre la libre difusión de la información y la autodeterminación individual. Este equilibrio es precisamente lo que está en juego con el derecho al olvido. Este derecho presenta tres facetas: el derecho al olvido del pasado judicial, el derecho al olvido establecido por la legislación de protección de datos y un nuevo derecho digital y aún polémico al olvido, que equivaldría a la atribución de una fecha de caducidad a los datos personales o que debería ser aplicable en el contexto específico de las redes sociales. Este trabajo analiza cada una de estas facetas en el entorno de Internet.

Abstract
Fraud analytics refers to the use of advanced analytics (data mining, big data analysis, or artificial intelligence) to detect fraud. While fraud analytics offers the promise of more efficiency in fighting fraud, it also raises legal challenges related to data protection and administrative law. These legal requirements are well documented but the concrete way in which public administrations have integrated them remains unexplored. Due to the complexity of the techniques applied, it is crucial to understand the current state of practice and the accompanying challenges to develop appropriate governance mechanisms. The use of advanced analytics in organizations without appropriate organizational change can lead to ethical challenges and privacy issues. The goal of this article is to examine how these legal requirements are addressed in public administrations and to identify the challenges that emerge in doing so. For this, we examined two case studies related to fraud analytics from the Belgian Federal administration: the detection of tax frauds and social security infringements. This article details 15 governance practices that have been used in administrations. Furthermore, it highlights the complexity of integrating legal requirements with advanced analytics by identifying six key trade-offs between fraud analytics opportunities and legal requirements.

Le Règlement général sur la protection des données est entré en application en mai 2018. Au niveau belge, le législateur a complété le cadre normatif par l'adoption de plusieurs textes. L'Autorité de protection des données s'est quant à elle progressivement mise en place et la chambre contentieuse a, par ailleurs, rendu ses premières décisions. Pour les entreprises, les autorités publiques et les citoyens, le respect du R.G.P.D. et la conformité à ce règlement ainsi qu'aux lois belges restent un enjeu majeur, qui pose de nombreuses questions, notamment d'ordre juridique.Tout en présentant les principales modifications introduites par ces textes en matière de protection des données à caractère personnel, les contributions du présent ouvrage s'attachent à examiner dans le détail certaines de ces questions, dans différents secteurs ou domaines d'activités : les relations individuelles et collectives de travail, le marketing ou les services financiers (paiement et crédit). Les auteurs se penchent également sur l'application du R.G.P.D. aux avocats et aux autorités publiques