Desde un marco crítico feminista, el artículo descubre que en Cataluña, durante la década del 60, algunas artistas entraron en contacto con la tendencia del pop art y, a través de la nueva estética, iniciaron procesos de autoconciencia femenina, exploraron su identidad como mujeres pintoras y plantearon ideas artísticas, políticas y espirituales propias. Las autoras reconstruyen fragmentos de las trayectorias de tres artistas catalanas reconocidas recientemente en la historia de las segundas vanguardias en Catalunya: Carme Aguadé, Silvia Gubern y Mari Chordà. Argumentan que estas obras de estética pop inician iconografías y debates sobre la identidad y la «política sexual» que se desarrollaran con fuerza en la siguiente década por otras artistas. El artículo denota que este marco «protofeminista» de lectura ha sido obviado en las narrativas críticas que estudiaron el «pop político» en España porque los historiadores de izquierdas no consideraron significativa ni política la diferencia sexual femenina.
Durant la dècada de 1960, algunes artistes catalanes van entrar en contacte amb la tendència del pop art. En aquest article reconstruïm fragments dels inicis de les trajectòries de tres d'elles, pintores reconegudes recentment en la història de les segones avantguardes: Carme Aguadé, Silvia Gubern i Mari Chordà. Argumentem que en les seues obres d'estètica pop s'inicien iconografies i debats sobre la seua identitat com a artistes i la política sexual de la seua època, abans que aquests temes foren centrals en l'art feminista de les següents dècades. Aquesta lectura proto-feminista ha sigut obviada per les narratives crítiques que van estudiar el «pop polític» a Espanya. Des de les investigacions feministes sobre el pop art i les artistes, iniciades per la investigadora Kalliopi Minioudaki (2010, 2015), proposem reconèixer que aquestes artistes van iniciar processos d'autoconsciència femenina, van explorar la seua identitat com a pintores i van plantejar idees artístiques, polítiques i espirituals pròpies a través de la seua producció d'estètica pop. ; During the 1960s, some Catalan women artists came into contact with pop art. In this article we reconstruct fragments of the initial trajectories of three painters recently recognized in the history of the second avant-garde: Carme Aguadé, Silvia Gubern and Mari Chordà. We argue that pop aesthetic was used in their art works to create iconographies and debates on identity and sexual politics, before these themes were central to feminist art in the following decades. This proto-feminist reading has been obviated by the critical narratives that studied «political pop» in Spain. From feminist research on pop art and female artists, initiated by researcher Kalliopi Minioudaki (2010, 2015), we propose to recognize that, through the production of pop aesthetics in their work, these artists initiated processes of female self-awareness, explored their own identity as women and painters and raised their own artistic, political and spiritual ideas. ; Desde un marco crítico feminista, el artículo descubre que en Cataluña, durante la década del 60, algunas artistas entraron en contacto con la tendencia del pop art y, a través de la nueva estética, iniciaron procesos de autoconciencia femenina, exploraron su identidad como mujeres pintoras y plantearon ideas artísticas, políticas y espirituales propias. Las autoras reconstruyen fragmentos de las trayectorias de tres artistas catalanas reconocidas recientemente en la historia de las segundas vanguardias en Catalunya: Carme Aguadé, Silvia Gubern y Mari Chordà. Argumentan que estas obras de estética pop inician iconografías y debates sobre la identidad y la «política sexual» que se desarrollaran con fuerza en la siguiente década por otras artistas. El artículo denota que este marco «protofeminista» de lectura ha sido obviado en las narrativas críticas que estudiaron el «pop político» en España porque los historiadores de izquierdas no consideraron significativa ni política la diferencia sexual femenina.
Durante la década de 1960, algunas artistas catalanas entraron en contacto con la tendencia del pop art. En este artículo reconstruimos fragmentos de los inicios de las trayectorias de tres de ellas, pintoras reconocidas recientemente en la historia de las segundas vanguardias: Carme Aguadé, Silvia Gubern y Mari Chordà. Argumentamos que en sus obras de estética pop se inician iconografías y debates sobre su identidad como artistas y la política sexual de su época, antes de que estos temas fueran centrales en el arte feminista de las siguientes décadas. Esta lectura proto-feminista ha sido obviada por las narrativas críticas que estudiaron el «pop político» en España. Desde las investigaciones feministas sobre el pop art y las artistas, iniciadas por la investigadora Kalliopi Minioudaki (2010, 2015), proponemos reconocer que estas artistas iniciaron procesos de autoconciencia femenina, exploraron su identidad como pintoras y plantearon ideas artísticas, políticas y espirituales propias a través de su producción de estética pop. ; During the 1960s, some Catalan women artists came into contact with pop art. In this article we reconstruct fragments of the initial trajectories of three painters recently recognized in the history of the second avant-garde: Carme Aguadé, Silvia Gubern and Mari Chordà. We argue that pop aesthetic was used in their art works to create iconographies and debates on identity and sexual politics, before these themes were central to feminist art in the following decades. This proto-feminist reading has been obviated by the critical narratives that studied «political pop» in Spain. From feminist research on pop art and female artists, initiated by researcher Kalliopi Minioudaki (2010, 2015), we propose to recognize that, through the production of pop aesthetics in their work, these artists initiated processes of female self-awareness, explored their own identity as women and painters and raised their own artistic, political and spiritual ideas.