Suchergebnisse

El sector público español está viviendo una verdadera revolución como consecuencia de la adopción generalizada de la administración electrónica. Se trata de un cambio no solo tecnológico, sino organizativo y cultural. La introducción de herramientas tecnológicas está derivando en profundos cambios internos en el modelo organizativo de las administraciones y en sus relaciones. Por otra parte, los sistemas de redes distribuidas basadas en tecnologías de cadena de bloques (blockchain technology en su denominación anglosajona), están emergiendo como un cambio disruptivo en el ámbito de la tecnología. Sin embargo, aunque ya está impactando profundamente en muchos ámbitos, como en la economía o en el comercio, su aplicación en el ámbito gubernamental y administrativo es un área que está todavía por desarrollar. ¿Realmente puede aportar beneficios en esta materia? ¿Cómo podría aplicarse esta tecnología en los procesos administrativos? Para conocer cuánto de cierto hay en este fenómeno y qué beneficios puede aportar al mundo de la administración electrónica, este trabajo hace un análisis del funcionamiento de las redes basadas en cadenas de bloques, con la red Bitcoin como principal referente y una revisión de la todavía escasa bibliografía existente en esta materia. Posteriormente, analiza los recursos tecnológicos en los que se basan los sistemas de administración electrónica desplegados en la actualidad para ver cómo pueden verse beneficiados con las funcionalidades provistas por blockchain. Finalmente, se propone el uso de una red basada en cadena de bloques como registro común, centralizado y fehaciente de los expedientes tramitados por las administraciones públicas y los documentos que los integran. ; El sector públic espanyol està vivint una veritable revolució com a conseqüència de l'adopció generalitzada de l'administració electrònica. Es tracta d'un canvi no només tecnològic, sinó organitzatiu i cultural. La introducció d'eines tecnològiques està derivant en profunds canvis interns en el model organitzatiu de les administracions i en les seves relacions. D'altra banda, els sistemes de xarxes distribuïdes basades en tecnologies de cadenes de blocs (blockchain technology en la seva denominació anglesa), estan emergint com un canvi disruptiu en l'àmbit de la tecnologia. Tot i que ja està impactant profundament en molts àmbits, com l'economia o el comerç, la seva aplicació en l'àmbit governamental i administratiu és una àrea que està encara per desenvolupar. Realment pot aportar beneficis en aquesta matèria? Com es podria aplicar aquesta tecnologia en processos administratius? Per conèixer quanta veritat hi ha en aquest fenomen i quins beneficis pot aportar al món de l'administració electrònica, aquest treball fa una anàlisi del funcionament de les xarxes basades en blockchain, amb la xarxa Bitcoin com a principal referent i una revisió de l'encara escassa bibliografia existent en aquesta matèria. Posteriorment, analitza els recursos tecnològics en què es basen els sistemes d'administració electrònica desplegats en l'actualitat per veure com es poden veure beneficiats amb les funcionalitats proveïdes per blockchain. Finalment, es proposa l'ús d'una xarxa basada en cadena de blocs com a registre comú, centralitzat i fefaent dels expedients tramitats per les administracions públiques i els documents que els integren. ; The Spanish public sector is experiencing a real revolution as a result of the widespread adoption of electronic administration. It is a change not only technological, but organizational and cultural. The introduction of technological tools is leading to profound internal changes in the organizational model of administrations and their relationships. On the other hand, distributed network systems based on blockchain technologies are emerging as a disruptive technological change. However, although it is already having a profound impact in many areas, such as the economy or trade, its application in e-government and administrative field is still in development. Can it really bring benefits in this matter? How could this technology be applied in administrative processes? To know how much truth there is in this phenomenon and what benefits it can bring to the world of e-government, this work makes an analysis of networks based on blockchain, with the Bitcoin as the main reference and a review of the still scarce bibliography existing in this matter. Subsequently, it analyzes the technological resources on which the e-administration systems currently deployed are based to see how they can benefit from the functionalities provided by blockchain. Finally, the use of a blockchain based network is proposed as a common, centralized and reliable record of the files processed by public administrations and the documents that comprise them.

La regulació de la seu electrònica de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) s'adequa a la legislació bàsica i a la normativa de desenvolupament sobre administració electrònica. Fins i tot, s'ofereixen alguns serveis addicionals que no estan previstos entre els que constitueixen el contingut mínim i els serveis a disposició dels ciutadans recollits en la norma reglamentària. Es tracta d'una regulació necessària perquè funcioni l'Administració electrònica, especialment en el camp tributari i en l'Administració estatal, que sempre ha estat pionera en aquesta matèria. En aquesta regulació, exerceixen un paper molt important els principis rectors de la seu electrònica. La normativa estableix de forma clara i expressa l'obligació que les seus electròniques se subjectin als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat. Així mateix, una de les qüestions més importants de la regulació de la seu electrònica és el règim de responsabilitat del titular d'aquesta seu. L'establiment d'una seu electrònica comporta la responsabilitat del titular respecte de la integritat, la veracitat i l'actualització de la informació i els serveis a què es pugui accedir a través d'aquesta seu. La identificació de les seus electròniques mitjançant els sistemes de signatura electrònica és també una qüestió transcendental en el funcionament d'aquestes seus i en el de l'Administració electrònica, en general. A més, actualment són cada vegada més nombrosos els supòsits d'actuació administrativa automatitzada i, per tant, cal regular clarament els sistemes de signatura electrònica en aquests casos. En relació amb això, cal destacar l'experiència en el camp tributari, pel que fa a l'expedició dels certificats tributaris, quan es regula la verificació del contingut, l'autenticitat i la validesa del certificat per mitjà de l'anomenat codi segur de verificació. ; The regulation of the Electronic Office of the State Tax Agency is in line with basic legislation and the rules for development of electronic administration. Some additional services are also offered which are not included in the minimum content or the services at the disposal of the citizens foreseen in the regulatory norms. The regulation is necessary so that electronic administration functions correctly, particularly in the area of tax collection and the State Administration, which has always been pioneering in these matters. In this regulation, the governing principles of the electronic office have a very important role. Clearly and expressly established is the obligation that the electronic office is subject to the principles of official advertising, responsibility, quality, security, availability, accessibility, neutrality and interoperability. In addition, one of the most important matters of regulation of the electronic office is that of the title holder's responsibility. The establishment of an electronic office carries with it the title holder's responsibility with respect to the integrity, accuracy and updating of the information and services which can be accessed through it. The identification of electronic offices through systems of digital signatures is also a major factor in their operation and of electronic administration in general. In addition, the number of automatic administrative functions is constantly increasing, so it is necessary to clearly regulate the systems of digital signatures in these cases. In relation to this, it is important to highlight the experience in tax matters concerning the issuing of tax certificates, when checking the content, authenticity and validity of the certificate is regulated through the secure verification code. ; La regulación de la sede electrónica de la Agencia Estatal de Administración Tributaria se adecua a la legislación básica y a la normativa de desarrollo sobre Administración electrónica. Incluso, se ofrecen algunos servicios adicionales que no están contemplados entre los que constituyen el contenido mínimo y los servicios a disposición de los ciudadanos previstos en la norma reglamentaria. Se trata de una regulación necesaria para que funcione la Administración electrónica, en especial en el campo tributario y en la Administración estatal, que siempre ha sido pionera en esta materia. En esta regulación, desempeñan un papel muy importante los principios rectores de la sede electrónica. Se establece por la normativa de forma clara y expresa la obligación de que las sedes electrónicas se sujeten a los principios de publicidad oficial, responsabilidad, calidad, seguridad, disponibilidad, accesibilidad, neutralidad e interoperabilidad. Asimismo, una de las cuestiones más importantes de la regulación de la sede electrónica es el régimen de responsabilidad del titular de la misma. El establecimiento de una sede electrónica conlleva la responsabilidad del titular respecto de la integridad, veracidad y actualización de la información y los servicios a los que pueda accederse a través de la misma. La identificación de las sedes electrónicas mediante los sistemas de firma electrónica es también una cuestión trascendental en el funcionamiento de dichas sedes y en el de la Administración electrónica, en general. Además, actualmente son cada vez más numerosos los supuestos de actuación administrativa automatizada y, por consiguiente, es necesario regular con claridad los sistemas de firma electrónica en estos casos. En relación con este asunto, hay que destacar la experiencia en el campo tributario, en relación con la expedición de los certificados tributarios, cuando se regula la verificación del contenido, la autenticidad y la validez del certificado por medio del denominado código seguro de verificación.

[spa] Actualmente, nos encontramos inmersos en un proceso de globalización y tecnificación al que las Administraciones públicas, como parte integrante de l a sociedad, no pueden permanecer ajenas. Todas las Administraciones, en sus distintos niveles y ámbitos de actuación, han introducido en su actividad las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, y han puesto en marcha un proceso transformación de carácter cultural, organizativo y jurídico que ha fructificado en un nuevo modelo de gestión de la actividad pública conocido bajo el nombre de Administración electrónica. El uso de las nuevas tecnologías y la transición de una Administración «en pa pel» a una Administración electrónica han conllevado una serie de reformas de nuestro ordenamiento jurídico: nuevas normas y reforma de otras ya existentes que regulan los aspectos técnicos derivados de la utilización de las nuevas tecnologías por parte de la Administración, así como los derechos y garantías de los que están revestidos los ciudadanos cuando se relacionan con la Administración por medios telemáticos. Con este telón de fondo, podemos definir un elenco de principios que regirán la actuación de la Administración electrónica y en los que se erigen como protagonistas aquellos que persiguen garantizar la igualdad y la no discriminación de los ciudadanos, combatiendo la denominada brecha digital. ; [eng] We are currently immersed in a process of globalization, with an increasing use of technology. Public authorities, as an integral part of society, cannot remain indifferent to this process. All public authorities, at their varying levels and spheres of action, have incorporated the new information and communication technologies, launching a process of cultural, organizational and legal transformation that has come to fruition in a new model for managing public sector activities known as "electronic administration." The use of new technologies and the transition from a "paper" government to an electronic government has entailed a series of reforms of our legal system: new regulations, the reform of existing regulations governing the technical aspects derived from the use of new technologies by government authorities, and the rights and guarantees that inure to citizens when they contact government authorities telematically. With this background, we can define a cast of principles governing the behavior of an electronic administration. The leading roles will fall to those principles that aim to guarantee equality while prohibiting discrimination against the citizenry, thereby combating what has come tobe known as the "digital divide."

IDP. Revista de Internet, Derecho y Política pretende ser una plataforma de reflexión y discusión sobre el contenido y alcance de los cambios que las tecnologías de la información y la comunicación -y, en particular, el fenómeno de Internet- conllevan en los campos del derecho, la política y la Administración pública. ; IDP. Revista d'Internet, Dret i Política pretén ser una plataforma de reflexió i discussió sobre el contingut i abast dels canvis que les tecnologies de la informació i la comunicació -i, en particular, el fenomen d'internet- comporten en els camps del dret, la política i l'Administració pública. ; IDP. Internet, Law and Politics E-Journal is an electronic publication from the UOC's Law and Political Science Department whose objective is communication and scientific dissemination of research, analysis and investigation of the challenges and questions raised by information and communication technologies regarding law and political science.

La regulació de la seu electrònica de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) s'adequa a la legislació bàsica i a la normativa de desenvolupament sobre administració electrònica. Fins i tot, s'ofereixen alguns serveis addicionals que no estan previstos entre els que constitueixen el contingut mínim i els serveis a disposició dels ciutadans recollits en la norma reglamentària. Es tracta d'una regulació necessària perquè funcioni l'Administració electrònica, especialment en el camp tributari i en l'Administració estatal, que sempre ha estat pionera en aquesta matèria. En aquesta regulació, exerceixen un paper molt important els principis rectors de la seu electrònica. La normativa estableix de forma clara i expressa l'obligació que les seus electròniques se subjectin als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat. Així mateix, una de les qüestions més importants de la regulació de la seu electrònica és el règim de responsabilitat del titular d'aquesta seu. L'establiment d'una seu electrònica comporta la responsabilitat del titular respecte de la integritat, la veracitat i l'actualització de la informació i els serveis a què es pugui accedir a través d'aquesta seu. La identificació de les seus electròniques mitjançant els sistemes de signatura electrònica és també una qüestió transcendental en el funcionament d'aquestes seus i en el de l'Administració electrònica, en general. A més, actualment són cada vegada més nombrosos els supòsits d'actuació administrativa automatitzada i, per tant, cal regular clarament els sistemes de signatura electrònica en aquests casos. En relació amb això, cal destacar l'experiència en el camp tributari, pel que fa a l'expedició dels certificats tributaris, quan es regula la verificació del contingut, l'autenticitat i la validesa del certificat per mitjà de l'anomenat codi segur de verificació. ; The regulation of the Electronic Office of the State Tax Agency is in line with basic legislation and the rules for development of electronic administration. Some additional services are also offered which are not included in the minimum content or the services at the disposal of the citizens foreseen in the regulatory norms. The regulation is necessary so that electronic administration functions correctly, particularly in the area of tax collection and the State Administration, which has always been pioneering in these matters. In this regulation, the governing principles of the electronic office have a very important role. Clearly and expressly established is the obligation that the electronic office is subject to the principles of official advertising, responsibility, quality, security, availability, accessibility, neutrality and interoperability. In addition, one of the most important matters of regulation of the electronic office is that of the title holder's responsibility. The establishment of an electronic office carries with it the title holder's responsibility with respect to the integrity, accuracy and updating of the information and services which can be accessed through it. The identification of electronic offices through systems of digital signatures is also a major factor in their operation and of electronic administration in general. In addition, the number of automatic administrative functions is constantly increasing, so it is necessary to clearly regulate the systems of digital signatures in these cases. In relation to this, it is important to highlight the experience in tax matters concerning the issuing of tax certificates, when checking the content, authenticity and validity of the certificate is regulated through the secure verification code. ; La regulación de la sede electrónica de la Agencia Estatal de Administración Tributaria se adecua a la legislación básica y a la normativa de desarrollo sobre Administración electrónica. Incluso, se ofrecen algunos servicios adicionales que no están contemplados entre los que constituyen el contenido mínimo y los servicios a disposición de los ciudadanos previstos en la norma reglamentaria. Se trata de una regulación necesaria para que funcione la Administración electrónica, en especial en el campo tributario y en la Administración estatal, que siempre ha sido pionera en esta materia. En esta regulación, desempeñan un papel muy importante los principios rectores de la sede electrónica. Se establece por la normativa de forma clara y expresa la obligación de que las sedes electrónicas se sujeten a los principios de publicidad oficial, responsabilidad, calidad, seguridad, disponibilidad, accesibilidad, neutralidad e interoperabilidad. Asimismo, una de las cuestiones más importantes de la regulación de la sede electrónica es el régimen de responsabilidad del titular de la misma. El establecimiento de una sede electrónica conlleva la responsabilidad del titular respecto de la integridad, veracidad y actualización de la información y los servicios a los que pueda accederse a través de la misma. La identificación de las sedes electrónicas mediante los sistemas de firma electrónica es también una cuestión trascendental en el funcionamiento de dichas sedes y en el de la Administración electrónica, en general. Además, actualmente son cada vez más numerosos los supuestos de actuación administrativa automatizada y, por consiguiente, es necesario regular con claridad los sistemas de firma electrónica en estos casos. En relación con este asunto, hay que destacar la experiencia en el campo tributario, en relación con la expedición de los certificados tributarios, cuando se regula la verificación del contenido, la autenticidad y la validez del certificado por medio del denominado código seguro de verificación.

La Comissió Europea defineix l'administració electrònica com la utilització de les TIC en les administracions públiques associada a canvis organitzatius i noves aptituds del personal amb l'objectiu de millorar els serveis públics, reforçar els processos democràtics i fer costat a les decisions públiques. Moltes administracions locals de petita i mitjana població han rebut l'arribada de l'administració electrònica amb un cert recel en haver d'endinsar-se en una nova forma de treball digital que desconeixien, afrontant un canvi darrere l'altre de la millor manera possible per a tirar endavant un projecte (e-administració) que no acaba d'arrencar. L'objectiu d'aquest treball és proporcionar un mètode senzill per a mesurar la situació actual de la implantació de l'administració electrònica que permeti identificar els problemes i oferir possibles solucions que es puguin orquestrar per a resoldre'ls. ; La Comisión Europea define la administración electrónica como la utilización de las TIC en las administraciones públicas asociada a cambios organizativos y nuevas aptitudes del personal con el objetivo de mejorar los servicios públicos, reforzar los procesos democráticos y apoyar a las decisiones públicas. Muchas administraciones locales de pequeña y mediana población han recibido la llegada de la administración electrónica con cierto recelo al tener que adentrarse en una nueva forma de trabajo digital que desconocían, afrontando un cambio tras otro de la mejor manera posible para sacar adelante un proyecto (e-administración) que no termina de arrancar. El objetivo de este trabajo es proporcionar un método sencillo para medir la situación actual de la implantación de la administración electrónica que permita identificar los problemas y ofrecer posibles soluciones que se puedan orquestar para resolverlos. ; The European Commission defines e-government as the use of ICT in public administrations associated with organizational changes and new staff skills with the aim of improving public services, strengthening democratic processes, and supporting public decisions. Many local administrations of small and medium population towns have been suspicious about the arrival of electronic administration when they have to upgrade to a new form of digital work that they were unaware of, struggling with one change after another in the best possible way to carry out a project (e-administration) that does not get to take off. The objective of this work is to provide a simple method to measure the current situation of the implementation of electronic administration that allows to identify problems and offer possible solutions that can be orchestrated to solve them.

El Informe sobre la administración electrónica local realiza una aproximación general al estado de la administración electrónica en España, describe su situación y el nivel de desarrollo y analiza los principales problemas y retos que se le plantean en los próximos años, particularmente desde el punto de vista jurídico. ; L'Informe sobre l'administració electrònica local fa una aproximació general a l'estat de l'administració electrònica a Espanya, en descriu la situació i el nivell de desenvolupament i analitza els principals problemes i reptes que s'hi plantegen en els pròxims anys, particularment des del punt de vista jurídic. ; The Informe sobre la administración electrónica local (Report on Local e-Administration) gives a general overview of the state of electronic public administration in Spain, describing its current situation and level of development, and analysing the main problems and challenges for the next few years, in particular from the legal point of view.

The first title in the "Vull Saber" series, La democràcia electrònica (e-Democracy) written by the political scientist Jordi Sànchez, represents a highly relevant work as it deals with a very current subject matter which can be of interest not only to politicians and public authorities, butalso to any citizen who uses new technologies and wishes to gain greater insight into the impact that technological changes have on the world of politics. Each title in the series aims to provide an introduction to a subject by condensing the most relevant information over a limited number of pages. The book invites us to reflect on the potential of the Internet to transform the political system of representative democracy and sets out the most important events that have occurred in this ambit: e-voting, open parliaments, online forums, citizen consultations, two-way communication between politicians and citizens, etc. Throughout the book, there are many useful links and Web page references to different issues surrounding e-democracy. In November 2005, the UOC's virtual Campus hosted a virtual debate focusing on the contents of the book and open to all members of the UOC community. The level of participation in the debate (more than 60 participants) highlighted the interest surrounding information and communication technologies as new social and political tools. ; El primer número de la colección «Vull Saber» titulado La democràcia electrònica y escrito por el politólogo JordiSànchez resulta muy pertinente porque el tema es de gran actualidad y puede interesar tanto a políticos y auto-ridades como a cualquier ciudadano que utilice las nuevas tecnologías y quiera conocer el impacto de los cambios tecnológicos en el mundo político. En pocas páginas, dado que el objetivo de la colección es concentrar la información más relevante para comprender un tema, el libro nos hace reflexionar sobre las potencialidades de Internet para transformar y mejorar la democracia representativa y presenta las experiencias más importantes que se han desarrollado en este ámbito: voto electrónico, parlamentos abiertos, foros en línea, consultas ciudadanas, comunicación bidireccional entre políticos y ciudadanos, etc. Resulta útil también porque a lo largo del libro se recogen numerosas webs y enlaces sobre las diversas experiencias que tienen un impacto transformador en nuestros sistemas políticos. Dado el interés de estos temas, del 14 al 22 de noviembre del 2005 se emprendió un debate virtual sobre el contenido del libro y en el que podían participar los miembros de toda lacomunidad UOC. El debate y la presentación del libro se situó en el nuevo espacio Comunidad/Actividades/Presentaciones Virtuales del Campus. La importante participación en el debate (más de 60 participantes) demuestra el interés que despiertan las nuevas tecnologías de la información y la comunicación como nuevas herramientas políticas y sociales.

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) se han convertido en uno de los puntales más importantes para las organizaciones públicas en el desarrollo de los servicios que ponen a disposición de la ciudadanía. En la legislatura actual de la Generalitat de Catalunya, uno de los objetivos principales del gobierno es la creación de la hacienda propia, y en este eje se enmarca el proyecto de creación de la sede electrónica de la Agencia Tributaria Catalana (ATC), con contenidos informativos, corporativos y la oferta de tramitación electrónica tributaria en el ámbito de competencias tributarias de la Generalitat de Catalunya. ; Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han esdevingut un dels puntals més importants per a les organitzacions públiques en el desenvolupament dels serveis que posen a disposició de la ciutadania. En la legislatura actual de la Generalitat de Catalunya, un dels objectius principals del govern és la creació de la hisenda pròpia, i en aquest eix s¿emmarca el projecte de creació de la seu electrònica de l¿Agència Tributaria Catalana (ATC), amb continguts informatius, corporatius i l¿oferta de tramitació electrònica en l¿àmbit de competències tributàries de la Generalitat de Catalunya. ; Information and communication technologies (ICTs) have become one of the most important props for public organizations in the development of the services they make available to citizens. In the current legislature of the Generalitat de Catalunya, one of the main objectives of the government is the creation of own treasury, and in this axis the project to create the Seu electrònica de l¿Agència Tributària Catalana (ATC) is framed, with informative, corporate contents and the electronic tax processing offer in the scope of tax competences of the Generalitat de Catalunya.

En este trabajo se aborda la transformación producida por la crisis sanitaria del Covid-19 en la administración. Concretamente, se describe el caso del Ayuntamiento de l'Alcúdia. El trabajo se aborda a través de la legislación y las medidas que se han ido implantando en referencia a la administración electrónica así como, mediante el estudio de datos previos y los recogidos durante el estado de alarma, referentes a los órganos colegiados, el teletrabajo y la atención presencial, con un cuestionario sobre el teletrabajo realizado en el municipio, la suspensión de los plazos administrativos, la emisión de certificados digitales y la oficina virtual tributaria del Ayuntamiento de l'Alcúdia. Por medio de estos datos llegamos al objeto que se pretendía con este trabajo y que es entrever que esta crisis sanitaria ha visibilizado la situación real que existía en referencia a la administración electrónica en nuestras administraciones y ha sido el impulso que esta necesitaba para adentrarse definitivamente en una administración más moderna. ; En aquest treball s'aborda la transformació produïda per la crisi sanitària del Covid-19 en l'administració. Concretament, es descriu el cas de l'Ajuntament de l'Alcúdia. El treball s'aborda a través de la legislació i les mesures que s'han anat implantant en referència a l'administració electrònica així com, mitjançant l'estudi de dades prèvies i els recollits durant l'estat d'alarma, referents als òrgans col·legiats, el teletreball i l'atenció presencial, amb un qüestionari sobre el teletreball realitzat en el municipi, la suspensió dels terminis administratius, l'emissió de certificats digitals i l'oficina virtual tributària de l'Ajuntament de l'Alcúdia. Per mitjà d'aquestes dades arribem a l'objecte que es pretenia amb aquest treball i que és entreveure que aquesta crisi sanitària ha visibilitzat la situació real que existia en referència a l'administració electrònica en les nostres administracions i ha estat l'impuls que aquesta necessitava per a endinsar-se definitivament en una administració més moderna. ; This study addresses the transformation produced by the Covid-19 health crisis in the administration. Specifically, the case of the City Council of l'Alcúdia is described. The work is addressed through legislation and measures that have been implemented in reference to electronic administration as well as, through the study of previous data and those collected during the state of alarm, regarding the collegiate bodies, teleworking and face-to-face care with a questionnaire on teleworking carried out in the municipality, the suspension of administrative deadlines, the issuance of digital certificates and the virtual tax office of the Municipality of l'Alcúdia. Through these data we reach the object that was intended with this work and which is to glimpse that this sanitary crisis has made visible the real situation that existed in reference to electronic administration in our administrations and has been the impulse that it needed to definitively enter into a more modern administration.

El gran desenvolupament normatiu i material que ha experimentat l'Administració tributària espanyola amb relació a la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no solament l'ha portat a ser un exemple a seguir per a les altres administracions públiques, sinó que també l'ha convertit en tot un referent internacional. En concret, aquelles primeres previsions genèriques previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic del procediment administratiu comú i, essencialment, en la Llei 28/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'han convertit avui en una llei de caràcter bàsic en matèria d'Administració electrònica i en una seu electrònica completa, la qual cosa ha derivat en la informatització de tots els procediments i en una nova forma de funcionament. No obstant això, i malgrat els lloables esforços invertits sobre aquest tema, l'assentament ple de la denominada Administració electrònica és un repte encara llunyà. Justament l'objecte d'aquest treball és posar de manifest les qüestions i els aspectes que encara resten pendents per a fer-la realitat. ; The great regulatory and material developments implemented in the Spanish Tax Administration Agency to incorporate the information and communication technologies (ICTs) has made it an example not only for rest of the Spanish public sector but also internationally. Specifically, the first generic provisions of Law 30/1992 (26 November) on the legal framework for the common administrative procedure and, fundamentally, Law 28/2003 (17 December) on general taxation have become the legislative basis for all e-administration matters and for creating an all-encompassing website, which has meant the digitalisation of all procedures and a new form of operation. However, despite the laudable efforts made to date, the total implementation of the so-called e-administration is still a long way off. The aim of this paper is to examine the matters and aspects still to be addressed to make this a reality. ; El gran desarrollo normativo y material que ha experimentado la Administración tributaria española en relación con la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) no solo la ha llevado a ser un ejemplo a seguir para las demás administraciones públicas, sino que también la ha convertido en todo un referente internacional. En concreto, aquellas primeras previsiones genéricas contempladas en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico del Procedimiento Administrativo Común y, esencialmente, en la Ley 28/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, se han convertido hoy en una ley de carácter básico en materia de e-Administración y en una completa sede electrónica, lo que ha derivado en la informatización de todos los procedimientos y en una nueva forma de funcionamiento. Sin embargo, y a pesar de los loables esfuerzos invertidos en ello, el pleno asentamiento de la denominada Administración electrónica es un reto aún lejano, y es que justamente el objeto del presente trabajo es poner de manifiesto las cuestiones y aspectos que todavía están pendientes para hacer de ella una realidad.

A la legislació espanyola, la Llei 11/2007 del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, preveu la relació d'aquests amb el govern a través dels mitjans electrònics com un dret dels ciutadans i com un deure per a les Administracions Públiques d'ésser proveïdes amb l'equipament necessari perquè aquest dret es pugui exercir. El reconeixement d'aquest dret i els seus deures corresponents són, per tant, el fonament d'aquesta llei. La Llei 58/2003, del 17 de desembre, que aprova la Llei General Tributària (el codi tributari espanyol) no li reconeix aquest dret als contribuents i, per tant, es converteix en el canvi principal que introdueix la Llei 11/2007. Tanmateix, també cal destacar que la Llei General Tributària sí que contemplava una gran part dels drets i de les garanties que actualment proporciona la Llei 11/2007. A més, alguns dels que ja es reconeixen en aquesta última es poden relacionar amb regulacions que es preveuen a la primera. A més, és evident que existeix una aplicació suplementària de la Llei 11/2007 per a assumptes que la Llei General Tributària no regeix. ; Under Spanish legislation, Law 11/2007, of 22nd June, on citizens' electronic access to public services, establishes their relationship with the government through electronic means as a citizens' right and as a correlative duty for the public authorities to be equipped with the necessary electronic equipment and systems to enable this right to be exercised. The acknowledgement of this right and the corresponding duties are thus the cornerstone of this law. Law 58/2003, of 17th December, which approves the General Tax Law (the Spanish taxation code) does not acknowledge this right for taxpayers, thereby makingthis the main change introduced by Law 11/2007. However, it must also be noted that the General Tax Law did acknowledge most of the rights and guarantees now provided under Law 11/2007. Furthermore, some of those already acknowledged in the latter can be traced back to regulations stipulated in the former. In addition, it is clear that there is a supplementary application of Law 11/2007 for issues notgoverned by the General Tax Law. ; En la legislación española, la Ley 11/2007 de 22 de Junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos, prevé la relación de estos con la administración a través de los medios electrónicos como un derecho de los ciudadanos y como un deber para las Administraciones Públicas de estar provistas con el equipamiento necesario para que este se pueda ejercer. El reconocimiento de este derecho y sus deberes correspondientes son, por consiguiente, el fundamento de dicha ley. La Ley 58/2003, de17 de diciembre, que aprueba la Ley General Tributaria (el código tributario español) no le reconoce este derecho a los contribuyentes y, por tanto, se convierte en el cambio principal que introduce la Ley 11/2007. Sin embargo, también hay que destacar que la Ley General Tributaria sí contemplaba granparte de los derechos y garantías que en la actualidad reconoce la Ley 11/2007. Además, algunos de los que se incorporan en esta última se pueden relacionar con regulaciones que se prevén en la primera. Asimismo, es evidente que existe una aplicación supletoria de la Ley 11/2007 para asuntos que la LeyGeneral Tributaria no regula.

Under Spanish legislation, Law 11/2007, of 22nd June, on citizens' electronic access to public services, establishes their relationship with the government through electronic means as a citizens' right and as a correlative duty for the public authorities to be equipped with the necessary electronic equipment and systems to enable this right to be exercised. The acknowledgement of this right and the corresponding duties are thus the cornerstone of this law. Law 58/2003, of 17th December, which approves the General Tax Law (the Spanish taxation code) does not acknowledge this right for taxpayers, thereby makingthis the main change introduced by Law 11/2007. However, it must also be noted that the General Tax Law did acknowledge most of the rights and guarantees now provided under Law 11/2007. Furthermore, some of those already acknowledged in the latter can be traced back to regulations stipulated in the former. In addition, it is clear that there is a supplementary application of Law 11/2007 for issues notgoverned by the General Tax Law. ; En la legislación española, la Ley 11/2007 de 22 de Junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos, prevé la relación de estos con la administración a través de los medios electrónicos como un derecho de los ciudadanos y como un deber para las Administraciones Públicas de estar provistas con el equipamiento necesario para que este se pueda ejercer. El reconocimiento de este derecho y sus deberes correspondientes son, por consiguiente, el fundamento de dicha ley. La Ley 58/2003, de17 de diciembre, que aprueba la Ley General Tributaria (el código tributario español) no le reconoce este derecho a los contribuyentes y, por tanto, se convierte en el cambio principal que introduce la Ley 11/2007. Sin embargo, también hay que destacar que la Ley General Tributaria sí contemplaba granparte de los derechos y garantías que en la actualidad reconoce la Ley 11/2007. Además, algunos de los que se incorporan en esta última se pueden relacionar con regulaciones que se prevén en la primera. Asimismo, es evidente que existe una aplicación supletoria de la Ley 11/2007 para asuntos que la LeyGeneral Tributaria no regula. ; A la legislació espanyola, la Llei 11/2007 del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, preveu la relació d'aquests amb el govern a través dels mitjans electrònics com un dret dels ciutadans i com un deure per a les Administracions Públiques d'ésser proveïdes amb l'equipament necessari perquè aquest dret es pugui exercir. El reconeixement d'aquest dret i els seus deures corresponents són, per tant, el fonament d'aquesta llei. La Llei 58/2003, del 17 de desembre, que aprova la Llei General Tributària (el codi tributari espanyol) no li reconeix aquest dret als contribuents i, per tant, es converteix en el canvi principal que introdueix la Llei 11/2007. Tanmateix, també cal destacar que la Llei General Tributària sí que contemplava una gran part dels drets i de les garanties que actualment proporciona la Llei 11/2007. A més, alguns dels que ja es reconeixen en aquesta última es poden relacionar amb regulacions que es preveuen a la primera. A més, és evident que existeix una aplicació suplementària de la Llei 11/2007 per a assumptes que la Llei General Tributària no regeix.

The purpose of this paper is to examine the adoption of e-banking in Colombia, including a comprehensive analysis of consumer trust in this type of transaction and of the impact of the current government policy to promote e-commerce. An empirical investigation based on the UTAUT2 model collected data from throughout the country to develop 600 online questionnaires.

El gran desenvolupament normatiu i material que ha experimentat l'Administració tributària espanyola amb relació a la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no solament l'ha portat a ser un exemple a seguir per a les altres administracions públiques, sinó que també l'ha convertit en tot un referent internacional. En concret, aquelles primeres previsions genèriques previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic del procediment administratiu comú i, essencialment, en la Llei 28/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'han convertit avui en una llei de caràcter bàsic en matèria d'Administració electrònica i en una seu electrònica completa, la qual cosa ha derivat en la informatització de tots els procediments i en una nova forma de funcionament. No obstant això, i malgrat els lloables esforços invertits sobre aquest tema, l'assentament ple de la denominada Administració electrònica és un repte encara llunyà. Justament l'objecte d'aquest treball és posar de manifest les qüestions i els aspectes que encara resten pendents per a fer-la realitat. ; The great regulatory and material developments implemented in the Spanish Tax Administration Agency to incorporate the information and communication technologies has made it an example not only for rest of the Spanish public sector but also internationally. Specifically, the first generic provisions of Law 30/1992 (26 November) on the legal framework for the common administrative procedure and, fundamentally, Law 28/2003 (17 December) on general taxation have become the legislative basis for all e-administration matters and for creating an all-encompassing website, which has meant the digitalisation of all procedures and a new form of operation. However, despite the laudable efforts made to date, the total implementation of the so-called e-administration is still a long way off. The aim of this paper is to examine the matters and aspects still to be addressed to make this a reality. ; El gran desarrollo normativo y material que ha experimentado la Administración tributaria española en relación con la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación no solo la ha llevado a ser un ejemplo a seguir para las demás administraciones públicas, sino que también la ha convertido en todo un referente internacional. En concreto, aquellas primeras previsiones genéricas contempladas en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico del Procedimiento Administrativo Común y, esencialmente, en la Ley 28/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, se han convertido hoy en una ley de carácter básico en materia de e-Administración y en una completa sede electrónica, lo que ha derivado en la informatización de todos los procedimientos y en una nueva forma de funcionamiento. Sin embargo, y a pesar de los loables esfuerzos invertidos en ello, el pleno asentamiento de la denominada Administración tributaria electrónica es un reto aún lejano, y es que justamente el objeto del presente trabajo es poner de manifiesto las cuestiones y aspectos que todavía están pendientes para hacer de ella una realidad.