Background: currently, there is an intensive debate about the regulation of the use of electronic cigarettes (e-cigarettes) in indoor places. The aim of this study was to assess the attitudes toward e-cigarette use in indoor workplaces and selected public and private venues among the general population in Barcelona (Spain) in 2013-2014. Methods: this is a cross-sectional study of a representative sample of the population of Barcelona (n5736). The field work was conducted between May 2013 and February 2014. We computed the prevalence and the adjusted odds ratios(OR) derived from multivariable logistic regression models. Results: the awareness of e-cigarettes was 82.3%. Forty five percent of respondents did not agree with the use of e-cigarettes in public places and 52.3% in workplaces. The proportion of disapproval of the use of e-cigarettes in indoor places was higher at 71.5% for schools and 65.8% for hospitals and health care centers; while the prevalence of disapproval of e-cigarette use in homes and cars was lower (18.0% and 32.5%, respectively). Respondents who disagreed on the use of e-cigarettes in indoor workplaces were more likely to be older (OR51.64 and 1.97 for groups 45-64 and §65 years old, respectively), those with a high educational level (OR51.60), and never and former smokers (OR52.34 and 2.16, respectively). Increased scores in the Fagerstro¨m test for cigarette dependence were also related to increased support for their use. Conclusions: based on this population based study, half of the general population of Barcelona does not support the use of e-cigarettes in indoor workplaces and public places, with the percentage reaching 65% for use in schools, hospitals and health care centers. Consequently, there is good societal support in Spain for the politicians and legislators to promote policies restricting e-cigarettes use in workplaces and public places, including hospitality venues.
Les autores reflexionen sobre la memòria històrica a partir del record que ha deixat en la societat turca el cop del 12 de setembre de 1980, conegut en turc com 12 Eylül Darbesi. Dins d'aquest exercici, cobra especial relleu la figura del seu executor, el general Kenan Evren, president de Turquia entre 1980 i 1989, mort en 2015. L'article inclou els resultats de sondejos d'opinió realitzats entre la població turca per establir l'abast de l'impacte d'aquest cop que va marcar la política i la societat turques. L'article va ser escrit i lliurat abans del fracassat cop del 15 juliol 2016. ; The authors of this paper reflect on the historical memory from reminders that has left Turkish society the coup of September 12, 1980, known in Turkish as 12 Eylül Darbesi. In this exercise , is of particular importance the figure of the executioner, General Kenan Evren, Turkey's president between 1980 and 1989, died in 2015. The article includes the results of opinion polls conducted among the Turkish population to establish the extent of impact of the coup d'état that marked Turkish politics and society. The article was written and submitten before the failed putsch of July 15, 2016. ; Los autores reflexionan sobre la memoria histórica a partir del recuerdo que ha dejado en la sociedad turca el golpe del 12 de septiembre de 1980, conocido en turco como 12 Eylül Darbesi. Dentro de este ejercicio, cobra especial relieve la figura de su ejecutor, el general Kenan Evren, presidente de Turquía entre 1980 y 1989, fallecido en 2015. El artículo incluye los resultados de sondeos de opinión realizados entre la población turca para establecer el alcance del impacto de ese golpe que marcó la política y la sociedad turcas. El artículo fue escrito y entregado antes del fracasado golpe del 15 de julio de 2016
Los autores reflexionan sobre la memoria histórica a partir del recuerdo que ha dejado en la sociedad turca el golpe del 12 de septiembre de 1980, conocido en turco como 12 Eylül Darbesi. Dentro de este ejercicio, cobra especial relieve la figura de su ejecutor, el general Kenan Evren, presidente de Turquía entre 1980 y 1989, fallecido en 2015. El artículo incluye los resultados de sondeos de opinión realizados entre la población turca para establecer el alcance del impacto de ese golpe que marcó la política y la sociedad turcas. El artículo fue escrito y entregado antes del fracasado golpe del 15 de julio de 2016 ; The authors of this paper reflect on the historical memory from reminders that has left Turkish society the coup of September 12, 1980, known in Turkish as 12 Eylül Darbesi. In this exercise , is of particular importance the figure of the executioner, General Kenan Evren, Turkey's president between 1980 and 1989, died in 2015. The article includes the results of opinion polls conducted among the Turkish population to establish the extent of impact of the coup d'état that marked Turkish politics and society. The article was written and submitten before the failed putsch of July 15, 2016. ; Les autores reflexionen sobre la memòria històrica a partir del record que ha deixat en la societat turca el cop del 12 de setembre de 1980, conegut en turc com 12 Eylül Darbesi. Dins d'aquest exercici, cobra especial relleu la figura del seu executor, el general Kenan Evren, president de Turquia entre 1980 i 1989, mort en 2015. L'article inclou els resultats de sondejos d'opinió realitzats entre la població turca per establir l'abast de l'impacte d'aquest cop que va marcar la política i la societat turques. L'article va ser escrit i lliurat abans del fracassat cop del 15 juliol 2016.
Aquest article analitza, des d'una perspectiva descriptiva, la presència dels temes de campanya a la premsa nacional i aragonesa durant l'últim cicle electoral complet: les eleccions municipals i autonòmiques del 2011, les generals del mateix any i les europees del 2014. Té com a objectius comparar les cobertures entre capçaleres i campanyes, identificar els principals temes, així com descobrir si hi ha assumptes recurrents o particulars. Per a fer-ho, utilitza la metodologia de l'anàlisi de contingut quantitativa i en concret analitza 6.691 peces periodístiques publicades a El País i El Mundo, editats a Madrid, i en els quatre diaris generalistes de pagament editats a Aragó (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del Altoaragón i Diario de Teruel). Els resultats de la investigació mostren que l'atenció de la premsa en els tres tipus d'eleccions està centrada en temes com ara l'organització i el disseny de la campanya, la participació/abstenció als comicis i la publicació de sondejos. Per tant, els mitjans posen èmfasi en el desenvolupament de la pròpia campanya i no tant en aquells assumptes que, segons les enquestes d'opinió, interessen als ciutadans. La crisi econòmica, en canvi, és un tema d'interès social que també rep un tracte preferent per part dels sis diaris analitzats. Per contra, un dels temes que més preocupa els espanyols, la corrupció i els escàndols polítics, gairebé no tenen cabuda a la premsa. ; From a descriptive perspective, this article analyses the presence of campaign issues in the national and Aragonese daily press during the last three elections in Spain: 2011 Local and Autonomous Regional elections, 2011 General elections and 2014 European elections. The objectives of this research are to compare the differences between newspapers and between elections, to identify the main issues, and to ascertain which issues are more recurrent. In order to achieve these goals, quantitative content analysis was applied to 6691 texts published by El País and El Mundo and by the four main daily newspapers edited in Aragon (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del AltoAragón and Diario de Teruel). The results gathered by this research show that, during the three campaigns, the focus of the press centred on issues such as the organization and design of the campaign, electoral participation and abstention, and information about voting intention surveys. Therefore, the press pays more attention to the development of the campaign itself than to the issues that, according to public opinion surveys, are the most important for the citizens. The economic crisis is, however, a very important issue for both the press and Spanish public opinion. In contrast, political corruption, which is considered one of the more prominent issues in surveys, is not highlighted by the newspapers. ; Este artículo analiza, desde una perspectiva descriptiva, la presencia de los temas de campaña en la prensa nacional y aragonesa durante el último ciclo electoral completo: las municipales y autonómicas de 2011, las generales del mismo año y las europeas de 2014. Tiene como objetivos comparar las coberturas entre cabeceras y entre campañas, identificar los principales temas, así como descubrir si hay asuntos recurrentes o particulares. Para ello, utiliza la metodología del análisis de contenido cuantitativo y en concreto analiza 6691 piezas periodísticas publicadas en El País y El Mundo, editados en Madrid, y en los cuatro diarios generalistas de pago editados en Aragón (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del AltoAragón y Diario de Teruel). Los resultados de la investigación muestran que la atención de la prensa en los tres tipos de elecciones está centrada en temas como la organización y el diseño de la campaña, la participación/abstención en los comicios y la publicación de sondeos. Por tanto, los medios ponen el acento en el desarrollo de la propia campaña y no tanto en aquellos asuntos que, según las encuestas de opinión, interesan a los ciudadanos. La crisis económica, en cambio, es un tema de interés social que también recibe un trato preferente por parte de los seis diarios analizados. Por el contrario, uno de los temas que más preocupa a los españoles, la corrupción y los escándalos políticos, apenas tiene cabida en la prensa.
Aquest article analitza, des d'una perspectiva descriptiva, la presència dels temes de campanya a la premsa nacional i aragonesa durant l'últim cicle electoral complet: les eleccions municipals i autonòmiques del 2011, les generals del mateix any i les europees del 2014. Té com a objectius comparar les cobertures entre capçaleres i campanyes, identificar els principals temes, així com descobrir si hi ha assumptes recurrents o particulars. Per a fer-ho, utilitza la metodologia de l'anàlisi de contingut quantitativa i en concret analitza 6.691 peces periodístiques publicades a El País i El Mundo, editats a Madrid, i en els quatre diaris generalistes de pagament editats a Aragó (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del Altoaragón i Diario de Teruel). Els resultats de la investigació mostren que l'atenció de la premsa en els tres tipus d'eleccions està centrada en temes com ara l'organització i el disseny de la campanya, la participació/abstenció als comicis i la publicació de sondejos. Per tant, els mitjans posen èmfasi en el desenvolupament de la pròpia campanya i no tant en aquells assumptes que, segons les enquestes d'opinió, interessen als ciutadans. La crisi econòmica, en canvi, és un tema d'interès social que també rep un tracte preferent per part dels sis diaris analitzats. Per contra, un dels temes que més preocupa els espanyols, la corrupció i els escàndols polítics, gairebé no tenen cabuda a la premsa. ; From a descriptive perspective, this article analyses the presence of campaign issues in the national and Aragonese daily press during the last three elections in Spain: 2011 Local and Autonomous Regional elections, 2011 General elections and 2014 European elections. The objectives of this research are to compare the differences between newspapers and between elections, to identify the main issues, and to ascertain which issues are more recurrent. In order to achieve these goals, quantitative content analysis was applied to 6691 texts published by El País and El Mundo and by the four main daily newspapers edited in Aragon (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del AltoAragón and Diario de Teruel). The results gathered by this research show that, during the three campaigns, the focus of the press centred on issues such as the organization and design of the campaign, electoral participation and abstention, and information about voting intention surveys. Therefore, the press pays more attention to the development of the campaign itself than to the issues that, according to public opinion surveys, are the most important for the citizens. The economic crisis is, however, a very important issue for both the press and Spanish public opinion. In contrast, political corruption, which is considered one of the more prominent issues in surveys, is not highlighted by the newspapers. ; Este artículo analiza, desde una perspectiva descriptiva, la presencia de los temas de campaña en la prensa nacional y aragonesa durante el último ciclo electoral completo: las municipales y autonómicas de 2011, las generales del mismo año y las europeas de 2014. Tiene como objetivos comparar las coberturas entre cabeceras y entre campañas, identificar los principales temas, así como descubrir si hay asuntos recurrentes o particulares. Para ello, utiliza la metodología del análisis de contenido cuantitativo y en concreto analiza 6691 piezas periodísticas publicadas en El País y El Mundo, editados en Madrid, y en los cuatro diarios generalistas de pago editados en Aragón (Heraldo de Aragón, El Periódico de Aragón, Diario del AltoAragón y Diario de Teruel). Los resultados de la investigación muestran que la atención de la prensa en los tres tipos de elecciones está centrada en temas como la organización y el diseño de la campaña, la participación/abstención en los comicios y la publicación de sondeos. Por tanto, los medios ponen el acento en el desarrollo de la propia campaña y no tanto en aquellos asuntos que, según las encuestas de opinión, interesan a los ciudadanos. La crisis económica, en cambio, es un tema de interés social que también recibe un trato preferente por parte de los seis diarios analizados. Por el contrario, uno de los temas que más preocupa a los españoles, la corrupción y los escándalos políticos, apenas tiene cabida en la prensa.