Suchergebnisse

The adaptation process to the European Higher Education Area (EHEA) provides an opportunity for incorporating new methodologies and making students play the main role in the learning process. In this context, a group of teachers from the University of Barcelona began in the 2012-13 academic year a new pedagogical experience, which consisted in the introduction of case-study methodology in the subject Economic Evaluation of Public Policies, taught at the Political and Administration Sciences undergraduate programme. The aims of the experience were the following: Firstly, making more attractive the subject to non-economists; secondly, developing skills such as collaborative work and critical analysis; finally, increasing academic performance. Results from the experience show enhanced levels of student satisfaction and motivation. Additionally, 2012 students outperform their 2011 colleagues.

This is the pre-peer reviewed version of the following article: Human resource management practices and employee job satisfaction in nonprofit organizations, which has been published in final form at . This article may be used for non-commercial purposes in accordance with Wiley Terms and Conditions for Use of Self-Archived Versions. ; The purpose of this study is to establish a measurement scale for human resource management (HRM) practices in nonprofit organizations and to analyze their impact on the job satisfaction of their employees. The results demonstrate that 8 out of the 20 analyzed variables determine the measurement scale of HRM practices in these organizations. These variables are related to psychological demands, active work and development possibilities, social relations and leadership, and the degree of coherence in the organization with its principles. According to the results, these practices have an impact on job satisfaction in this type of nonprofit organization. The results are significant, given that these organizations employ 9-11.5% of the active population in European Union countries. ; info:eu-repo/semantics/acceptedVersion

A partir de la més coneguda i exemplar activitat de Ramon d'Abadal, la tenacitat de reprendre als cinquanta-dos anys una obra que havia deixat enllestida deu anys abans i que s'havia perdut com a conseqüència de la Guerra Civil, es resumeixen la seva vida i la seva activitat política, però sobretot es tracta el seu concepte de la història, tant des del punt de vista metodològic com dels objectius del treball d'historiador, i es desenvolupen els tres principals apartats en què poden ser dividides les seves obres: l'Abadal investigador, l'Abadal erudit i l'Abadal divulgador. Per acabar, es reflexiona sobre el valor actual de la seva obra. ; Ramon d'Abadal: resolve in fundamental work. Based on the best-known and exemplary activity of Ramon d'Abadal, the resolve shown by embarking once again, at the age of fifty-two, on a work that had been finished ten years previously and then lost as a consequence of the Civil War, his life and political activity is summarised; but this work particularly looks at his concept of history, both from a methodological point of view and also from the objectives of the work of a historian, and at the three main sections into which his work can be divided: Abadal the researcher, Abadal the academic and Abadal the populariser. The book ends by reflecting on the value of his work today.

The life satisfaction of workers is measured by objective and subjective indicators, the latter not always considered by the governments of the countries. The objectives of this research were to analyze the relationship between the perception of having money, free time, health and a peaceful old age with the life satisfaction of informal and formal workers; and to compare the perception of the aforementioned variables, according to the type of worker (informal and formal). The methodological approach was correlational-exploratory, with surveys of 200 workers. The variables correlated as expected for the total sample, that is, positively and significantly between money, free time, health and old age with life satisfaction. When correlations are made by type of workers, the results are different. Through the application of Student's t test, no significant differences were found between the two types of workers, as expected by the political and economic area of Chile, believing that a formal worker and with objective welfare conditions, could present greater satisfaction with life, even in one item of the scale, informal workers have a higher perception. These results contribute to the science of subjective wellbeing and reaffirm its postulates on this side of the world. ; Peer Reviewed ; Postprint (published version)

<p>Aquest article d'investigació assenyala que els treballadors socials presenten el seu exercici com a resultat de tres grans in!uències: a) els condicionaments del context social i institucional, b) la projecció d'un mateix i c) la projecció disciplinària.</p><p>El primer moviment de l'article descriu els aspectes que con"guren aquestes tres categories i dóna raons de per què es generen.</p><p>Quan els treballadors socials s'expliquen sobre el treball social també expressen desitjos. Amb això esbossen un veritable projecte de transformació del treball social i ens descobreix una altra cara de les seves representacions complementàriament i explicativa necessària. Aquesta és la segona aportació descriptiva.</p><p>L'article, en un últim moviment, fa un contrast entre aquesta representació de desitjos i el tipus d'interpretacions amb què els professionals operen en el seu exercici quotidià (que ja es van investigar prèviament). </p>

La tendència més estesa dins del treball social a Suècia durant els últims trenta anys és l'especialització de funcions, lluny de la noció d'unitat professional i genèrica. Aquesta evolució ha anat guanyant terreny sense l'acció de cap grup de pressió o de defensors específics. La reorganització cap a l'especialització pot ser entesa com una adaptació a pressions normatives externes i com a forma de fomentar la productivitat en temps de retallades pressupostàries. Unes altres tendències, parcialment interrelacionades, han estat el desenvolupament de la pràctica basada en l'evidència, així com un primer intent per implementar el corrent de la Nova Gestió Pública. ; The most far-reaching and exhaustive trend in Swedish social work over the last thirty years is functional specialisation, representing a route away from the notion of professional unity and genericism. This is a development that has gained ground incrementally without any active lobbying or distinct proponents. Reorganising towards specialisation may also be understood as an adaptation to external normative pressures and as a way of fostering productivity in times of tightened budgets. Other, and partly intertwined, trends have been the movement towards evidence-based practice and steps in order to implement elements of New Public Management. ; La tendencia más extendida dentro del trabajo social en Suecia durante los últimos treinta años es la especialización de funciones, lejos de la noción de unidad profesional y genérica. Esta evolución ha ido ganando terreno sin la acción de ningún grupo de presión o de defensores específicos. La reorganización hacia la especialización puede ser entendida como una adaptación a presiones normativas externas y como forma de fomentar la productividad en tiempos de recortes presupuestarios.Otras tendencias parcialmente interrelacionadas han sido el desarrollo de la práctica basada en la evidencia, así como un primer intento para implementar la corriente de la Nueva Gestión Pública.

Aquest article presenta una síntesi de l'estat actual de la recerca referida al treball de la xarxa formal en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència. L'objectiu és identificar l'estructuració de la xarxa al voltant del pla de cas únic i les variables intervinents. La revisió, seguint la metodologia PRISMA, utilitzà les paraules network, case-level i child welfare, i inclogué articles des de 2010 i fins a l'actualitat. Han estat inclosos a la revisió 22 articles, analitzats des de diverses variables com foren les paraules clau, els resultats, la metodologia i les limitacions. Les conclusions a què s'arriba parlen de la no presència en els articles del teixir una xarxa formal de serveis i equips de forma estructurada i com a marc global. Es tendeix a la coordinació i la derivació com a mecanismes principals entre els equips de la xarxa sense tenir en compte el partenariat i la concertació com a opcions viables i efectives. Una altra mancança és la d'identificar les variables que hi intervenen i que poden venir dels professionals, del context, o del lloc que ocupa el cas i la família, i el treball a realitzar segons les seves necessitats.

Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d'Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L'estudi posa de manifest la necessitat d'enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l'intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l'exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l'àmbit docent-investigador. En segon lloc, s'aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l'àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d'una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l'àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l'àmbit formatiu, la implantació del basc en l'àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l'ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics.

Purpose: This study aims to understand how the way people see their work and the authentizotic character of their organizational climate contribute to the building of a Great Place to Work. Design/methodology/approach: This paper presents the results of a quantitative investigation that correlate the perceptions of organizational climate and the work orientations of professionals with different occupations on Portuguese lifelong education centers. Findings: The study indicates that all the core elements of an authentizotic organization contribute to explain what people potentially expect from their companies: adequate material conditions plus a meaningful contribution. Practical implications: The study has implications in the future for National Qualification Agency directors, education politicians and human resource managers who are responsible for providing good expectations within a healthy context of talent retention. Originality/value: The novel contribution of this paper is the finding that employee's work orientations and authentizotic climate are related to each other in a Lifelong learning Center in the public education sector. ; Peer Reviewed

Purpose: This study aims to understand how the way people see their work and the authentizotic character of their organizational climate contribute to the building of a Great Place to Work. Design/methodology/approach: This paper presents the results of a quantitative investigation that correlate the perceptions of organizational climate and the work orientations of professionals with different occupations on Portuguese lifelong education centers. Findings: The study indicates that all the core elements of an authentizotic organization contribute to explain what people potentially expect from their companies: adequate material conditions plus a meaningful contribution. Practical implications: The study has implications in the future for National Qualification Agency directors, education politicians and human resource managers who are responsible for providing good expectations within a healthy context of talent retention. Originality/value: The novel contribution of this paper is the finding that employee's work orientations and authentizotic climate are related to each other in a Lifelong learning Center in the public education sector. ; Peer Reviewed

L'objectiu de l'article és presentar una anàlisi sociològica sobre dos debats actuals entorn de la regulació del temps de treball, la setmana laboral de quatre dies i la modalitat del teletreball. Per això, des de la perspectiva de gènere, es presenta un breu exercici històric sobre l'evolució d'aquests debats seguit d'una aproximació empírica a la realitat actual. El conjunt d'aquests aspectes històrics, teòrics i empírics serveix de base per plantejar fins a quin punt, darrere de les noves propostes polítiques persisteix un model social de referència que reprodueix la lògica de la centralitat productiva i la divisió sexual del treball. En concret, s'argumenta que la persistència d'aquesta lògica pren la forma d'un vell paradigma emmascarat per noves propostes que s'articulen entorn de la reducció de la jornada laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar.

<p>S'ha complert el 30è aniversari de la LISMI i encara no s'ha aconseguit un grau d'inserció laboral prou positiu de les persones amb discapacitat. Són nombrosos els factors que fan que aquest col·lectiu tingui encara molt per millorar en referència a la qualitat i quantitat de contractacions. En general, en aquestes últimes dècades s'ha avançat, però encara cal fer anàlisis des de diferents perspectives per aconseguir millorar les dades que tenim fins ara.</p><p>En aquest sentit, l'article pretén examinar alguns dels factors en què la societat de la informació i el coneixement està influint en la dimensió laboral de les persones, i més concretament en el col·lectiu de persones amb discapacitat. Aquests factors, si es tenen en compte, poden prevenir una situació molt més negativa, i a més poden ser precursors de la millora de les possibilitats laborals d'aquest col·lectiu.</p><p>Des d'un punt de vista de l'economia actual, Torrent (2008) suggereix una anàlisi particular que ens servirà per aprofundir en aquesta situació i per portar-nos a poder treballar entorn d'alguns aspectes de millora. Aquesta visió pot ser utilitzada tant de manera particular per les persones amb discapacitat com per a la generació de nous projectes de treball protegit.</p><p>L'article posa de manifest que els perfils professionals que s'han promocionat majoritàriament des de l'ocupació protegida no encaixen amb una gran part del model laboral que imposa la societat de la informació i el coneixement. Però també veiem com hi ha un canvi de paradigma en el qual estan treballant aquelles empreses i que permet entreveure un futur immediat més adaptat a la nova economia.</p>