Suchergebnisse

[spa] El envejecimiento de la población mundial hace de las enfermedades respiratorias crónicas una causa prioritaria de muerte y discapacidad, influyendo en su aparición y en su cronificación factores sociales, económicos, ocupacionales y ambientales. Las enfermedades respiratorias crónicas tienen una prevalencia creciente que varía según países y zonas, influyendo sus condiciones de vida y hábitos asociados a su estilo vital, entre los cuales hay que incluir los medioambientales y laborales, además del tabaquismo. En estas patologías, el conocimiento preventivo y la cooperación activa entre los especialistas garantizan la detección temprana, su seguimiento y un control más efectivos. En el mundo del trabajo suponen la tercera causa de incapacidad temporal, especialmente en periodos de brotes infecciosos. En las estadísticas de contingencia laboral ocupan el cuarto lugar en patologías notificadas. El Médico del Trabajo en su función de promoción y vigilancia preventiva específica de la salud dispone de medios y opciones para detectarlas precozmente y llevar un control y seguimiento posterior coordinado con los especialistas implicados del Sistema Público de Salud. De este modo, la medicina del trabajo proporciona información valiosa para la gestión preventiva y apoya la actividad asistencial en salud pública. Es objetivo de este trabajo valorar la función respiratoria en trabajadores sanos y relacionar las primeras alteraciones detectadas con los factores de riesgo social y laboral, así como, su interrelación con el consumo de tabaco Método Estudio observacional descriptivo durante 2015-2016, realizado a 860 trabajadores (331 mujeres y 529 hombres), entre 18-65 años, de distintos sectores productivos y procedentes de Comunidad Valenciana y Castilla-la Mancha. Se ha valorado la función respiratoria mediante parámetros espirométricos (FEV/FVC, FEV1, FVC), resultados del test CAT y determinación de oxígeno (mediante pulsioximetría).Estos valores se han relacionado con variables sociodemográficas: edad, sexo, índice de masa corporal, lugar de residencia y lugar de trabajo (rural/urbano), clase social y tipo de trabajo, con variables laborales: ubicación del puesto de trabajo actual (indoor/outdoor), exposición a riesgos laborales actuales y previos (gases, humos vapores e irritantes), sector laboral actual y previo y consumo de tabaco, y su relación con el consumo de tabaco, como factor independiente. El tratamiento estadístico se ha realizado mediante descriptivo univariante y análisis bivariante valorando posible relación de dependencia entre las variables, aceptando como nivel de significación un valor de p inferior a 0.05. Resultados Las pruebas funcionales han mostrado valores de normalidad en la mayoría de la población. Las alteraciones más precoces en dichos valores, dentro de los márgenes de normalidad, se han observado con la saturación de oxígeno y con la espirometría, especialmente en FEV1. El CAT no ha mostrado resultados significativos. La edad, el sobrepeso y, especialmente el trabajo o residencia en zonas urbanas han mostrado significación estadística con las alteraciones respiratorias precoces. Respecto a la exposición a riesgos laborales, se han obtenido peores valores en espirometría y saturación de oxígeno, con sectores de riesgo como el químico o el sanitario y en los trabajos outdoor, así como en las clases sociales más bajas (IV-V). Esta significación no se ha visto modificada por consumo de tabaco. El CAT ha mostrado poco valor en esta fase inicial de alteraciones funcionales. Conclusiones El lugar de trabajo es un medio adecuado para una detección temprana de alteraciones funcionales respiratorias en trabajadores sanos, en el marco preventivo de nuestra legislación, y dentro de la actividad preventiva y de promoción de la salud laboral desarrollada por los médicos y enfermeros del trabajo en las unidades básicas de salud y, con el uso de técnicas sencillas y accesibles como la espirometría y la pulsioximetría. El test CAT no ha mostrado beneficios en esta fase de detección inicial. La labor de detección inicial, así como el control y seguimiento posterior debe estar protocolizada, estandarizada y coordinada con las especialidades implicadas. ; [cat] L'envelliment de la població mundial fa de les malalties respiratòries cròniques una causa prioritària de mort i discapacitat, influint en la seva aparició i en la seva cronificació factors socials, econòmics, ocupacionals i ambientals. Les malalties respiratòries cròniques tenen una prevalença creixent que varia segons països i zones, influint les seves condicions de vida i hàbits associats al seu estil vital, entre els quals cal incloure els mediambientals i laborals, a més del tabaquisme. En aquestes patologies, el coneixement preventiu i la cooperació activa entre els especialistes garanteixen la detecció primerenca, el seu seguiment i un control més efectius. En el món del treball suposen la tercera causa d'incapacitat temporal, especialment en períodes de brots infecciosos. En les estadístiques de contingència laboral ocupen el quart lloc en patologies notificades. El Metge del Treball en la seva funció de promoció i vigilància preventiva específica de la salut disposa de mitjans i opcions per detectar-les precoçment i portar un control i seguiment posterior coordinat amb els especialistes implicats del sistema públic de salut. D'aquesta manera, la medicina del treball proporciona informació valuosa per a la gestió preventiva i recolzar l'activitat assistencial en salut pública. És objectiu d'aquest treball valorar la funció respiratòria en treballadors sans i relacionar les primeres alteracions detectades amb els factors de risc social i laboral, així com, la seva interrelació amb el consum de tabac. Mètode Estudi observacional descriptiu durant 2015-2016, realitzat a 860 treballadors (331 dones i 529 homes), entre 18-65 anys, de diferents sectors productius i procedents de Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa. S'ha valorat la funció respiratòria mitjançant paràmetres espiromètrics (FEV / FVC, FEV1, FVC), resultats del test CAT i determinació d'oxigen (mitjançant pulsioximetria). Aquests valors s'han relacionat amb variables sociodemogràfiques: edat, sexe, índex de massa corporal, lloc de residència i lloc de treball (rural / urbà), classe social i tipus de treball, amb variables laborals: ubicació del lloc de treball actual (indoor / outdoor), exposició a riscos laborals actuals i previs (gasos, fums vapors i irritants), sector laboral actual i previ i consum de tabac, i la seva relació amb el consum de tabac, com a factor independent. El tractament estadístic s'ha realitzat mitjançant descriptiu univariant i anàlisi bivariant valorant possible relació de dependència entre les variables, acceptant com nivell de significació un valor de p inferior a 0.05. Resultats Les proves funcionals han mostrat valors de normalitat en la majoria de la població. Les alteracions més precoces en aquests valors, dins dels marges de normalitat, s'han observat amb la saturació d'oxigen i amb l'espirometria, especialment en FEV1. El CAT no ha mostrat resultats significatius. L'edat, el sobrepès i, especialment el treball o residència en zones urbanes han mostrat significació estadística amb les alteracions respiratòries precoces. Pel que fa a l'exposició a riscos laborals, s'han obtingut pitjors valors en espirometria i saturació d'oxigen, amb sectors de risc com el químic o el sanitari i en els treballs outdoor, així com en les classes socials més baixes (IV-V). Aquesta significació no s'ha vist modificada per consum de tabac. El CAT ha mostrat poc valor en aquesta fase inicial d'alteracions funcionals. Conclusions El lloc de treball és un mitjà adequat per a una detecció primerenca d'alteracions funcionals respiratòries en treballadors sans, en el marc preventiu de la nostra legislació, i dins de l'activitat preventiva i de promoció de la salut laboral desenvolupada pels metges i infermers del treball en les unitats bàsiques de salut i, amb l'ús de tècniques senzilles i accessibles com l'espirometria i la pulsioximetria. El test CAT no ha mostrat beneficis en aquesta fase de detecció inicial. La tasca de detecció inicial, així com el control i seguiment posterior ha d'estar protocol•litzada, estandarditzada i coordinada amb les especialitats implicades. ; [eng] The ageing of the world´s population makes chronic respiratory diseases one of the main causes of death and disability, being social, economic, occupational and environmental factors an influence on their appearance and chronification. Chronic respiratory diseases have an increasing prevalence that varies according to countries and areas, having influence on their living conditions and habits associated to vital styles, among which we must include environmental and occupational, as well as smoking. In these pathologies, preventive knowledge and active cooperation of the specialists do guarantee an early detection, its monitoring and a more effective control. In the world of work they represent the third cause of temporary disability, especially during infectious outbreaks periods. In labor contingency statistics they occupy the fourth place in terms of notified pathologies. The Occupational Physicians in their function of promotion and specific preventive health surveillance have means and options available to detect them early and to carry out a coordinated control and a near monitoring with the specialists involved in the public health system. Thus, occupational medicine provides valuable information the preventive management and to support public health care activity. It is the objective of this work to assess the respiratory function in healthy workers and relate the first alterations detected with social and labor risk factors, as well as, their interrelation with tobacco consumption. Method Descriptive observational study during 2015-2016, conducted on 860 workers (331 women and 529 men), between 18-65 years old, from different productive sectors and coming from the Valencian Community and Castilla-La Mancha. Respiratory function was assessed using spirometric parameters (FEV / FVC, FEV1, FVC), CAT test results and oxygen determination (by pulse oximetry). These values have been related to sociodemographic variables: age, sex, body mass index, place of residence and place of work (rural / urban), social class and type of work, with labor variables: location of the current job (indoor / outdoor), exposure to current and previous occupational hazards (gases, vapors and irritant fumes), current and previous labor sector and tobacco consumption, and its relationship with tobacco consumption, as an independent factor. The statistical treatment was carried out by means of a univariate descriptive and bivariate analysis, assessing the possible relationship of dependence between the variables, accepting as a level of significance a value of p less than 0.05. Results Functional tests have shown normal values in the majority of the population. The earliest alterations in these values, within the normal range, have been observed in oxygen saturation and spirometry, especially in FEV1. CAT test has not shown significant results. Age, overweight and especially work or residence in urban areas have shown statistical significance with early respiratory disturbances. Regarding exposure to occupational risks, worse values have been obtained in spirometry and oxygen saturation, with risk sectors such as the chemical or sanitary ones and also in outdoor work, as well as in the lower social classes (IV-V). This significance has not been modified by tobacco consumption. The CAT test has shown little value in this initial phase of functional alterations. Conclusions The workplace is an adequate means for early detection of functional respiratory disturbances in healthy workers, within the preventive framework of our legislation, and within the preventive and promotion activity of occupational health developed by occupational doctors and nurses at the basic units of health and, with the use of simple and accessible techniques such as spirometry and pulse oximetry. The CAT test has not shown benefits in this initial detection phase. The initial detection work, as well as the control and subsequent monitoring must be protocolized, standardized and coordinated with the specialties involved.

La vivienda incremental, respaldada por fondos gubernamentales, significa una solución para los hogares de bajos ingresos, que les permite autogestionar el proceso de personalización de unidades sin terminar. Este artículo utiliza un análisis fenomenológico interpretativo para examinar la pertenencia de los hogares a su casa incremental. Su objetivo es argumentar que hay espacio para teorizar la vivienda incremental, lo que da una idea de la importancia de reunirse en un lugar, sin simplificar demasiado la diversidad de responsabilidades de construcción y vivienda de los residentes. El autor utiliza la idea de vivienda de Martin Heidegger para examinar la noción entrelazada de construir y habitar una casa incremental. La razón subyacente para utilizar el trabajo de Heidegger es su interpretación de una vivienda, que él ve como un proceso continuo de construcción de una casa. La hipótesis sostiene que, los esfuerzos de los hogares para completar la casa sin terminar, cultiva el sentido de reunión de los miembros de la familia, para aumentar su sentido de pertenencia al lugar. Esta pertenencia se entiende en relación con la rutina de los ocupantes, como la organización física y social del proceso de construcción, que trasciende el impedimento social presente en los barrios de bajos ingresos. ; L'habitatge incremental, recolzada per fons governamentals, significa una solució per a les llars de baixos ingressos, que els permet autogestionar el procés de personalització d'unitats sense acabar. Aquest article utilitza una anàlisi fenomenològic interpretatiu per examinar la pertinença de les llars a casa incremental. El seu objectiu és argumentar que hi ha espai per a teoritzar l'habitatge incremental, el que dóna una idea de la importància de reunir-se en un lloc, sense simplificar massa la diversitat de responsabilitats de construcció i habitatge dels residents. L'autor utilitza la idea d'habitatge de Martin Heidegger per examinar la noció entrellaçada de construir i habitar una casa incremental. La raó subjacent per utilitzar el treball de Heidegger és la seva interpretació d'un habitatge, que ell veu com un procés continu de construcció d'una casa. La hipòtesi sosté que, els esforços de les llars per completar la casa sense acabar, conrea el sentit de reunió dels membres de la família, per augmentar el seu sentit de pertinença a el lloc. Aquesta pertinença s'entén en relació amb la rutina dels ocupants, com l'organització física i social de l'procés de construcció, que transcendeix l'impediment social present als barris de baixos ingressos. ; Incremental housing, supported by governmental funding, signifies a solution for low-income households, allowing them to self-manage the process of customising unfinished units. This article uses interpretative phenomenological analysis to examine the households' belonging to their incremental house. The aim is to argue that there is room for theorising incremental housing, which adds insight to the importance of gathering in a place without oversimplifying the diversity of building and living responsibilities held by the residents. The author uses Martin Heidegger's idea of dwelling to examine the entwined notion of building and inhabiting an incremental house. The underlying reason behind using Heidegger's work is his interpretation of a dwelling, which he sees as a continuing process of building a house. The hypothesis holds that households' efforts to complete the unfinished house cultivates the sense of gathering family members for increasing their sense of belonging to the place. This belonging is understood in relationship with the occupants' routine, such as the physical and social organisation of the building process, which transcends social hindrance present in low-income neighbourhoods. ; I am thankful to Dr Fernando Saucedo Lastra for reading the first draft of this manuscript and providing insights for improvements. ; Peer Reviewed

Aquesta tesi examina com les característiques de la feina afecten la satisfacció dels individus. Més concretament, intenta donar resposta a la pregunta: Com afecta la feina i les característiques actuals de la feina associades a la intensificació de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la satisfacció laboral i la satisfacció amb la vida a Europa? Les conclusions d'aquesta tesi proporcionen informació que és rellevant no només per al món acadèmic, sinó també per a les organitzacions d'empreses, per a la gestió dels recursos humans i per a responsables polítics. En primer lloc, la tesi constata la importància de distingir els tipus de treballadors pel que fa al benestar. En segon lloc, els resultats mostren que els ingressos tenen un paper relativament petit en tots els àmbits de satisfacció i que els factors més importants, i els que s'haurien de preveure als contractes laborals, són més aviat els relacionats amb les condicions laborals i l'organització de la feina. En tercer lloc, els efectes de les TIC són que moderen el paper dels determinants de la satisfacció laboral. Finalment, la tesi mostra que les característiques de la vida laboral afecten la satisfacció amb la majoria dels dominis de la vida. ; Esta tesis examina como las características del trabajo afectan a la satisfacción de los individuos. Más concretamente, intenta dar respuesta a la pregunta ¿Cómo afecta el trabajo y las características actuales del trabajo asociadas con la intensificación del uso de las TIC la satisfacción laboral y la satisfacción con la vida en Europa? Las conclusiones de esta tesis proporcionan información que es relevante no solo para el mundo académico, sino también para las organizaciones de empresas, para la gestión de los recursos humanos y para responsables políticos. En primer lugar, la tesis constata la importancia de distinguir el tipo de trabajadores en cuanto al bienestar. En segundo lugar, los resultados muestran que los ingresos tienen un papel relativamente pequeño en todos los ámbitos de satisfacción y que los factores más importantes, y los que deberían contemplarse en los contratos de trabajo, son los relacionados con las condiciones laborales y la organización del trabajo. En tercer lugar, los efectos de las TIC son que moderan el papel de los determinantes de la satisfacción laboral. Finalmente, la tesis muestra que las características de la vida laboral afectan la satisfacción con la mayoría de los dominios de la vida. ; This thesis examines how work characteristics affect life satisfaction. Specifically addressing the following question: How do jobs and current work characteristics associated with the increased use of ICTs affect job satisfaction and life satisfaction in Europe? The findings of this thesis provide insights that are relevant not only for academia, but also for company organizations, human resources management and policy makers. First, this thesis notes the importance of distinguishing by type of workers concerning wellbeing. Second, the findings show that income plays a relatively small role in all domains of satisfaction. Rather, factors related to working conditions and work organization should be incorporated in job contracts. Third, the effects of ICT are that they moderate the role of the determinants of job satisfaction. Finally, the thesis shows that working life characteristics affect satisfaction with most domains of life. For example, the increasing insecurity in the job market and the challenges experienced by EU workers in achieving a good work'life balance correlate negatively with satisfaction in every domain of life.

Certificat de treball de Josep Vilalta on hi consten les seves dades personals i el lloc on treballa

Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, UAB Ms. 15 ; Formulari parcialment imprès i manuscrit amb algunes referències manuscrites de tipus numèric ; Lloc: Palacio (Madrid) ; Altres dades administratives: acte dispositiu (Burgos, 15 de març de 1900) i lloc i data de registre de la seva execució o registre (Burgos, 16 de març de 1900 i 10 d'abril de 1910) ; A la part superior esquerra del f. [1]: núm. 397 ; Cèdula de concessió emesa per part de la Reina Regent Maria Cristina d'un reconeixement com a recompensa dels seus serveis de guerra

Ressenya de les reunions semestrals celebrades l'any 2015 de la Secció de Medicina del Treball de la UEMS (Unión Europea de Médicos Especialistas: www.uems.net) que varen tenir lloc el març a Copenhague i a l''octubre a Šibenik, Croacia

Ressenya de la reunió celebrada l'any 2011 de la Secció de Medicina del Treball de la UEMS (Unión Europea de Médicos Especialistas: www.uems.net) que va tenir lloc els dies 6 i 7 de maig a Londres

Ressenya de la reunió celebrada l'any 2011 de la Secció de Medicina del Treball de la UEMS (Unión Europea de Médicos Especialistas: www.uems.net) que va tenir lloc els dies 6 i 7 de maig a Londres

"Comunicació del governador militar de Cervera de la reial cèdula del 13 de gener, en la que s'anomena almirall general de les forces marítimes al príncep de la Pau, als pobles del seu corregiment: en primer terme, comunicació de l'ordre de l'almirall general de les forces marítimes d'entrega dels francesos entre 19 i 25 anys que es trobin dins el regne; en segon lloc, incompliment de l'enviament de les redempcions de censos i imposició de multes als escrivans que no han complert; en tercer lloc, demanda de presentació als escrivans i notaris dels certificats de censos, censals, subjectes a l'impost del cadastre; en cinquè terme, ordres de l'intendent general de Catalunya per la presentació dels rebuts de l'abonament de l'anualitat corresponent per l'impost sobre el consum del vi; en sisè lloc, enviament de dos exemplars impresos dels estats dels censals i en darrer terme, ordenació als ajuntaments que no hagin pagat l'encapçalament de penes de cambra i despeses de justícia "

Ressenya de les dues reunions celebrades l'any 2009 de la Secció de Medicina del Treball de la UEMS (Unión Europea de Médicos Especialistas: www.uems.net). La primera va tenir lloc el 16 de maig a Praga i la segona el 10 d'octubre a Lisboa

Ressenya de les dues reunions celebrades l'any 2009 de la Secció de Medicina del Treball de la UEMS (Unión Europea de Médicos Especialistas: www.uems.net). La primera va tenir lloc el 16 de maig a Praga i la segona el 10 d'octubre a Lisboa