Suchergebnisse
Filter
Format
Medientyp
Sprache
Weitere Sprachen
Jahre
2056376 Ergebnisse
Sortierung:
La financiacion de la politica en Iberoamérica
In: Revista de estudios políticos, Heft 106, S. 391-392
ISSN: 0048-7694
Impuesto inflacionario y financiación de objetivos de política económica
In: Estudios económicos, Band 2, Heft 3/4, S. 61-78
ISSN: 2525-1295
Impuesto inflacionario y financiación de objetivos de política económica
La financiación de la política en Iberoamerica
World Affairs Online
Financiación de la Política Europea de Seguridad y de Defensa (PESD)
Un ángulo crucial desde el que enfocar las limitaciones actuales de la PESD es el relativo a su financiación. Afecta tanto a las capacidades como a las operaciones, y también resulta de importancia para cualquier futuro "grupo central" que pueda estar interesado en seguir adelante con dicha política. La Convención Europea va a centrarse en cómo mejorar las disposiciones "constitucionales" en este ámbito y, de nuevo, se espera que las principales novedades conciernan más a la PESD que a la PESC propiamente dicha. Por lo que respecta a esta segunda, el problema está claro: las cuestiones de "alta política" afectan más directamente a la soberanía y los poderes de los ministerios y gobiernos electos, y los desacuerdos en torno a las políticas (especialmente en torno a cómo tratar con Washington) sólo empeoran las cosas. En cuanto a la primera, sin embargo, los retos inmediatos de la acción y los imperativos de eficacia (independientemente de la escasa envergadura de las operaciones actuales) presionan a los dirigentes nacionales y europeos para que adopten una fórmula de cooperación. Si la PESD quiere demostrar su relevancia y, quizás, también influir positivamente en la PESC, debe fijar los incentivos políticos e institucionales adecuados para una acción común. Los recursos financieros son escasos, las capacidades adecuadas limitadas y la voluntad política intermitente, y ello en el mejor de los casos.
BASE
La economía política de las reformas de la financiación electoral
Desde la aprobación de la ley electoral en 1985 las disposiciones sobre la financiación de las campañaselectorales se modificaron dos veces en la primera mitad de los años noventa. Los partidos políticosque promovieron los cambios los justificaron por razones de equidad y de control del gasto públicoen un período de recesión económica. Pero los utilizaron principalmente para alcanzar otros finesno declarados, como resolver sus problemas financieros trasladando los costes de las campañas al presupuestopúblico y mejorar su credibilidad, dañada por los escándalos de financiación irregular de losque dieron cuenta los medios de comunicación de la época. Un importante logro de las reformas fueestablecer un techo efectivo al gasto electoral. En nuestra opinión, esto no habría sido posible antesporque desde la restauración de la democracia los partidos se encontraban atrapados en un dilema delprisionero, en el que el control del gasto era una estrategia dominada. Pero en los primeros añosnoventa los dos partidos mayoritarios en el parlamento, enfrentados a preocupantes deudas electoralesy votantes descontentos con sus operaciones financieras, utilizaron las reformas de la financiaciónelectoral como un mecanismo de coordinación para alcanzar un equilibrio eficiente de Pareto.
BASE
La economia politica de las reformas de la financiacion electoral
In: Revista española de ciencia política, Heft 15, S. 47-65
ISSN: 1575-6548
Spain reformed its campaign finance law twice in the first half of the nineties. Political parties that passed the new legislation claimed that their aims were equity & checking government spending in a time of recession. However they used the legal changes to attain mainly other non-declared goals such as solving their financial problems by shifting campaign costs to public budgets & improving their credibility badly damaged by the fund raising scandals reported by the media. A principal outcome of the reforms was to set an effective cap to electoral expenditure. In our view this would have not been feasible in the late seventies or eighties. Then the parties confronted a situation of parametric choice, trapped in a prisoner's dilemma in which each party had to spend more in order to prevent their rivals from getting electoral advantage. But in the early nineties the two largest parties, ridden with problems of soaring electoral debts & disgruntled voters, used the reform of electoral finance as a coordination device to achieve a Pareto efficient equilibrium. Tables, References. Adapted from the source document.
Sistema de financiación de la política común de seguridad y defensa europea
Resumen: El gasto medio anual de la política común de seguridad y defensa (PCSD) en el periodo 2004-2016 puede estimarse en unos 1.021 millones de euros. De ellos, el 33 % lo financia el presupuesto general de la Unión Europea (UE) y el 67 % restante los Estados miembros. La PCSD tiene un carácter marginal, a pesar de su alto «valor añadido europeo » y de su gran potencialidad en términos de eficiencia. No se la ha dotado de los recursos necesarios y se financia sin equidad ni solidaridad; los Estados miembros participantes en las misiones militares asumen los riesgos operativos y la mayor parte de los costes. El sistema financiero está más orientado al control de las contribuciones de cada participante («quién paga qué»), que a asegurar la eficacia de las operaciones. Por último, su falta de transparencia y unos dispositivos de rendición de cuentas limitados inciden negativamente en el control democrático de la política y en su aceptación social. La nueva Estrategia Europea de Seguridad ofrece una oportunidad para reformar la financiación de la PCSD. Habría que poner en marcha todas las medidas previstas en el Tratado de Lisboa y permitir que Athena cubriera el 100 % de los costes de las misiones militares.
BASE
Financiacion publica de los partidos y cartelizacion de la oferta politica
In: Revista española de ciencia política, Heft 20, S. 75-96
ISSN: 1575-6548
A case for the public financing of parties is that it grants them an equal opportunity to persuade voters favouring thus a more competitive electoral contest. But a number of scholars in the field of political finance claim that public subsidies to parties foster the cartelization of political markets. This paper uses data from the Spanish political system for the years 1987-2004 to test this hypothesis. Its main finding is that strategic voting behaviour in general elections seems to have played a more important role in the observed falling number of effective parties than the cartelizing effect of public subsidies to the regular activities of parties. Adapted from the source document.
La financiacion de los partidos politicos
In: Revista española de ciencia política, Heft 23, S. 155-158
ISSN: 1575-6548
Tributación de las plataformas de financiación participativa no financiera
In: IDP: revista d'internet, dret i política, Heft 33
ISSN: 1699-8154
En el presente trabajo se analiza el régimen jurídico tributario aplicable a las plataformas de financiación participativa que gestionan proyectos que no conllevan ningún tipo de rentabilidad financiera. Ante la ausencia de normativa específica sobre la materia, el estudio se ha realizado partiendo de los dos modelos de gestión que subyacen en el funcionamiento de este tipo de plataformas, así como de la naturaleza jurídica de sus titulares y de las operaciones que llevan a cabo. En este contexto, se analiza la tributación de las plataformas de financiación participativa en el ámbito de la imposición directa e indirecta y se apuntan los principales problemas que la misma plantea con propuestas que, de lege ferenda, pueden ser útiles para una futura regulación de esta materia.
Financiación irregular, corrupción política y transparencia en el sistema de partidos español
Criminalidade organizada e económica : perspetivas jurídica, política e criminológica / [coordenação de] Cândido da Agra, Fernando Torrão. - Lisboa : Universidade Lusíada, 2018. - ISBN 9789896402198. - P. 335-359. ; La regulación legislativa de los partidos políticos y, por tanto, también de sus fuentes de financiación, ofrece la singularidad de que son los propios partidos que ocupan el poder legislativo del Estado los que, en última instancia, legislan sobre sí mismos. Por ello los partidos, conscientes de su necesidad de grandes recursos económicos para afrontar sus ingentes gastos, al regular sus fuentes de financiación privada, dejan abiertas posibles vías de financiación que les permita satisfacerlos, sin perjuicio de que simultáneamente se pueda constatar su indudable esfuerzo por regular restrictivamente esas mismas fuentes de financiación. Y esa doble condición de legislador y objeto de la legislación que aúnan los partidos, tal vez sea una de las posibles causas que a su vez explique el limitado impacto que sobre ellos ha tenido la regulación legislativa en materia de transparencia. ; The legislative regulation of political parties and, therefore, also of their sources of funding, offers the particularity that the parties are who occupy the legislative power of the State and, in the end, legislate on themselves. For this reason, the parties, aware of their need for large economic resources to meet their huge expenses, by regulating their sources of pr ivate financing, leave open possible avenues of financing that will allow them to meet that expenses, without prejudice to their undoubted effort to regulate restrictively those same sources of financing. And that double status of legislator and object of the legislation that brings together the parties, is perhaps one of the possible causes that also explains the limited impact that the legislative regulation on transparency has had on them.
BASE
El análisis de las plataformas de financiación participativa: una nueva forma de financiación
[spa] El crowdfunding (financiación participativa), como una de las formas más novedosas de financiación, ha logrado una gran atención en España y en todo el mundo por sus características de pequeño tamaño y eficiencia. Este método de financiación alternativo, apoyado por la economía de plataforma, satisface tanto la necesidad de capital de los financiadores como las exigencias de rentabilidad de los inversores. Esta forma de financiación fue regulada en España por la Ley 5/2015, de 27 de abril, de fomento de la financiación empresarial, que ha formado un sistema de transacción y supervisión centrado en las plataformas de financiación participativa, si bien el desarrollo de este nuevo mercado de financiación de España es restringido. Comparando la normativa con la de los Estados Unidos, el Reino Unido, Francia y China, el mercado español de crowdfunding está, por un lado, regulado de forma demasiado estricta, lo que impide que un gran número de plataformas realicen negocios de intermediación; por otro lado, la supervisión no es eficiente, lo que hace que la protección de los intereses de los inversores sea también insuficiente. En 2020, la Unión Europea publicó el Reglamento 2020/1503 relativo a los proveedores europeos de servicios de financiación participativa para empresas, y su aplicación en los próximos años seguramente presionará aún más el mercado nacional existente, mientras que tecnologías como Blockchain y bitcoin también afectarán al desarrollo del crowdfunding debido a su característica descentralizada. Por lo tanto, para aprovechar la tendencia de desarrollo futuro del crowdfunding, se debe cambiar el modo regulatorio rígido: fortalecer la autogestión de las plataformas; hacer uso de las asociaciones para dar soporte a la certificación, la supervisión y la formación de las plataformas, mientras que la autoridad pública puede centrarse en la promoción de las actividades de crowdfunding, mediante la supervisión de las asociaciones y la emisión de orientación; y además, aprovechar la tecnología Blockchain en el futuro para mejorar la transparencia y el proceso de verificación de la información, así como garantizar el cumplimiento del contrato; y, por último, consolidar la educación en materia de la inversión y el riesgo para los inversores, establecer un mecanismo completo de confianza mutua, prestar atención a la protección de los derechos de los pequeños inversores en los proyectos de crowdfunding de capital, entre otros derechos de los inversores y del promotor del proyecto. ; [cat] El crowdfunding (finançament participatiu), com una de les formes més noves de finançament, ha aconseguit una gran atenció a Espanya i a tot el món per les seves característiques de petita mida i eficiència. Aquest mètode de finançament alternatiu, secundat per l'economia de plataforma, satisfà tant la necessitat de capital dels finançadors com les exigències de rendibilitat dels inversors. Aquesta forma de finançament va ser regulada a Espanya per la Llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial, que ha crear un sistema de transacció i supervisió centrat en les plataformes de finançament participatiu, tot i que el desenvolupament d'aquest nou mercat de finançament d'Espanya és restringit. Si comparant la normativa amb la dels Estats Units, el Regne Unit, França i la Xina, el mercat espanyol de finançament participatiu està, d'una banda, regulat de forma massa estricta, el que impedeix que un gran nombre de plataformes realitzin negocis d'intermediació; d'altra banda, la supervisió no és eficient, el que fa que la protecció dels interessos dels inversors sigui també insuficient. L'any 2020, la Unió Europea va publicar el Reglament 2020/1503, relatiu als proveïdors europeus de serveis de finançament participatiu per a empreses, i la seva aplicació en els anys pròxims segurament pressionarà encara més el mercat nacional existent, mentre que tecnologies com Blockchain i bitcoin també afectaran el desenvolupament del crowdfunding per la seva característica descentralitzada. Per tant, per aprofitar la tendència de desenvolupament futur del finançament participatiu, s'ha de canviar el sistema de regulació rígida: enfortir l'autogestió de les plataformes; fer ús de les associacions per donar suport a la certificació, la supervisió i la formació de les plataformes, mentre que l'autoritat pública pot promoure les activitats de finançament participatiu, mitjançant la supervisió de les associacions i l'emissió d'orientació; i a més, aprofitar la tecnologia Blockchain, en el futur, per tal de millorar la transparència i el procés de verificació de la informació, així como garantir el compliment del contracte; i, finalment, consolidar l'educació en matèria de la inversió i el risc per als inversors, establir un mecanisme complet de confiança mútua, prestar atenció a la protecció dels drets dels petits inversors en els projectes de finançament participatiu d'inversió, entre altres drets dels inversors i el promotor del projecte. ; [eng] Crowdfunding, as one of the newest forms of financing, is gaining widespread attention in Spain and worldwide for its characteristic of small size and efficiency. This alternative financing method, supported by the platform economy, satisfies both financiers' need for capital and investors' requirements for return on investment. Crowdfunding was regulated by Law 5/2015 on the promotion of business financing in Spain, which has formed a crowdfunding platform-centered transaction and supervision system, but the development of this new financing market of Spain is restricted. By comparing the regulations with those of the United States, the United Kingdom, France and China, the Spanish crowdfunding market is, on the one hand, too strictly regulated, which prevents a large number of platforms from carrying out intermediary operations; on the other hand, the regulation is not put into practice, resulting in insufficient protection of investors' interests as well. The European Union released Regulation 2020/1503 on crowdfunding service providers for business in 2020, and its application in the following years will certainly further compress the existing domestic market, while technologies such as Blockchain and bitcoin will also affect the development of crowdfunding due to its decentralized characteristic. Therefore, in order to seize the future development trend of crowdfunding, the strong regulatory model should be changed, that is: strengthening the self-management of platforms; making use of industry associations to assist in the certification, supervision and training of platforms, while the public authority can promote crowdfunding activities by supervising industry associations and issuing guidance; and in addition, blockchain technology can be used in the future to improve the transparency and the process of information verification, as well as guarantee the contract fulfillment; finally, we should strengthen investment and risk education for investors, establish a complete mutual trust mechanism, pay attention to the protection of small investors' rights in equity crowdfunding projects and other rights of investors and project owner.
BASE
La financiación de las elecciones : presupuestos para su regulación jurídica y características del sistema español de financiación de las campañas electorales (1977-1995)
In: http://hdl.handle.net/10016/476
Se tratan de analizar las elecciones en su vertiente jurídica para ello, se enuncian, en primer lugar, las bases de la democracia a partir de la participación política como un derecho fundamental. También se analiza la representación política y se formula la existencia de un derecho de partidos que permita la determinación de los elementos a considerar dentro de un estatuto jurídico. Se sientan las bases del régimen legal de la financiación electoral, se estudian los gastos electorales y la imposibilidad de determinar libremente su actuación durante la campaña electoral. Se hace referencia a los diferentes modos de financiación pública y privada y por último se hace una amplia referencia a los sistemas de control. Incluye un amplio capítulo de conclusiones.
BASE