Suchergebnisse

Durant els últims 50 anys, la disciplina infermera ha sofert nombrosos canvis curriculars, legislatius i normatius que ha derivat en un major nivell competencial dels professionals, però malgrat aquests canvis, el col·lectiu segueix lamentant una falta de reconeixement i invisibilitat en tots els àmbits de la salut, i reclamant espais de diàleg on poder participar en la presa de decisions. L'objectiu d'aquesta tesi és conèixer l'impacte que el procés de socialització infermera té sobre la construcció social de la professió, i descriure les percepcions i imatges de la professió infermera per part dels principals actors socials que intervenen en la seva configuració. Per a la nostra investigació, hem optat per escollir la metodologia qualitativa per ser l'opció que millor ens permet comprendre i interpretar la realitat del col·lectiu d'infermeria. Hem fet una estratègia de triangulació metodològica: observació participant, entrevistes semiestructurades i anàlisi documental. En el nostre estudi, hem pogut veure que el procés de socialització infermera influeix en la consolidació i reproducció d'actituds de submissió i subordinació durant la pràctica assistencial. D'altra banda, hem analitzat el context sanitari actual conformat per un conjunt complex d'accions que s'engendren en una xarxa de lluites creuades de dominació, entre metges i infermeres, amb l'objectiu d'aconseguir estatus i poder dins el camp social de la sanitat. En aquest camp, el col·lectiu d'infermeria està immers en una realitat en la qual el col·lectiu mèdic està dotat d'un alt capital simbòlic, mentre que les infermeres es mantenen en un paper secundari i invisible dins el sistema. ; Durante los últimos 50 años, la disciplina enfermera ha sufrido numerosos cambios a nivel curricular, legislativo y normativo que ha derivado en un mayor nivel competencial de los profesionales, pero a pesar de estos cambios, el colectivo sigue lamentándose de una falta de reconocimiento e invisibilidad en todos los ámbitos de la salud, y reclamando espacios de ...

This study aims to analyze the necessities of Alevism as a belief and the limits of freedom that Alevis have had since the foundation of the Republic of Turkey to maintain and practice their cultural and religious components in between a laic state structure and traditionally Sunni Muslim society. It puts the debate on the limits of religious freedom of a certain group; this is to mention Alevis, in a laic state structure, which should aim to keep its distance to any religious identity with possession none of them on the center. The distinguishments aim to emphasize the place of Alevis in political history of the Republic of Turkey, which has been fulfilled with a concrete competition of two aforementioned identities, and to mention the difficulties that Alevis have faced with as a result of their officially unrecognized religious identity by none of the two identities and its consequent limitations. Keywords: Alevism, political history of Republic of Turkey, laicism, religion, political Islam ; Este estudio tiene el objetivo de analizar las necesidades del alevismo como una creencia y los límites de la libertad que los alevís han tenido desde la fundación de la República de Turquía, al mantener y practicar sus componentes culturales y religiosos entre una estructura estatal laica y la sociedad tradicionalmente musulmana sunita. Pone el centro del debate en los límites de la libertad religiosa de un grupo determinado, los alevís, en una estructura del Estado laico, que debe tratar de mantener su distancia hacia cualquier identidad religiosa, sin optar por ninguna de ellas. Por lo tanto, las determinaciones tienen el objetivo de destacar el lugar de los alevís en la historia política de la República de Turquía y hablar de las dificultades a las que se han enfrentado los alevís, como consecuencia de su identidad religiosa no reconocida oficialmente por ninguno de las dos identidades y sus consecuentes limitaciones. Palabras clave: alevismo, la historia política de la República de Turquía, el laicismo, la religión, ...

Sovint s'afirma que El Mercurio, el periòdic principal a Xile, va exercir un paper fonamental en el derrocament del president Salvador Allende en 1973. El punt de vista establert és que El Mercurio va portar un atac frontal contra el govern de la Unitat Popular i que aquesta confrontació d'alguna manera va provocar de manera directa la caiguda d'Allende, doncs en la pràctica equivalia a un anomenat obert a la sedició i al derrocament del govern popular. Aquesta recerca cuali-quantitativa (mitjançant un examen longitudinal d'hemeroteques) centralment repassa aquestes afirmacions i qüestiona la seva validesa a la llum de les dades que es passen per alt prèviament. En lloc d'això, se suggereix que El Mercurio rarament es va adoptar una posició antagonista contra Allende i el seu govern en els termes abans descrits. En canvi, la qual cosa es postula és que aquest periòdic va fer va ser un en-marcat (framing) dels esdeveniments a fi de presentar al govern desbordat i freturós de control, promocionant una percepció de caos generalitzat a causa de les accions i al descontrol polític de l'administració d'Allende. D'aquesta manera, aquest mitjà de comunicació, mitjançant una hàbil estratègia persuasiu-manipulativa, va contribuir a donar sustento i justificació discursiva al cop d'estat militar de l'11 de setembre de 1973 i, de manera molt especial, a la construcció de l'imaginari caòtic que extensivament es té del govern de la UP, en definitiva. La nostra tesi central és que el periòdic en qüestió va tirar mà del ritual de l'objectivitat periodística per instal•lar la seva pròpia agenda política i manipular l'opinió pública xilena. ; A menudo se afirma que El Mercurio, el periódico principal en Chile, desempeñó un papel fundamental en el derrocamiento del presidente Salvador Allende en 1973. El punto de vista establecido es que El Mercurio llevó un ataque frontal contra el gobierno de la Unidad Popular y que esta confrontación de alguna manera provocó de manera directa la caída de Allende, pues en la práctica equivalía a ...