Suchergebnisse

There is a chronological parallelism between the surge of the natural gas sector in the Western Mediterranean and the setting up of the post-colonial Algerian economy in the early 1970s, which has led to the accretion of a series of crossborder and regional relationships of dependency. Because of Algeria's overwhelming financial dependence on hydrocarbon resources (via economic rents), any attempt to modify the power relationship within its regional gas chain would immediately alter the way its political economy functions. This article presents a first outline of a methodological proposal aimed at analysing how the integration of the Algerian gas sector into regional gas chains in the Western Mediterranean affects the internal functioning of a rentier economy such as Algeria. By exploring the literature that helps capturing the relational effect between the Algerian domestic economy and the regional gas & oil structure of governance, the article suggests some analytical tools with the aim to evaluate the capacity of power and influence of each of the agents involved in the energy chain, from both Algeria and the other countries in the regio

Esta tesis comienza con el seguimiento de la historia de Argelia desde su independencia, el 5 de julio de 1962, empezando por la construcción de un Estado libre e independiente. Este Estado tendrá como fundamento una identidad nacional árabe y musulmana en todos sus aspectos (etnológico, político, económico, social y religioso) que adoptará la forma de un sistema político basado en el socialismo. Dicha opción política influirá directamente en la forma de vida y la organización social, en particular sobre el núcleo esencial, es decir, la familia. Al llegar a este punto, la tesis analiza el papel asignado a la mujer por los textos constitucionales de 1963 y 1976, así como su desarrollo legislativo mediante el "Code de Famille". Los fundamentos políticos y religiosos tuvieron un impacto directo sobre la vida social y particularmente su núcleo, la familia. Según el artículo 65 de la Constitución Argerlina de 1976 « La famille est la cellule de base de la société . Elle bénéficie de la protection de l'Etat et de la société. » La familia es el núcleo de la sociedad. En Argelia , el tipo de familia ¿se distinguiría evolutivo de patriarcal a moderna? ¿o siempre patriarcal? La familia patriarcal obedece a valores tradicionales y religiosos. La mujer es el miembro de la familia quien desempeña un papel y un estatuto doble . El papel de la mujer en la sociedad argelina es primordial. Es doble: al exterior y al interior del domicilio familiar. Primero, la mujer en el espacio público le permite una igualdad en todos los dominios jurídicos. Los textos Constitucionales de 1963 y de 1976 no mencionan ninguna diferencia entre hombre y mujer y al contrario expresan una igualdad entre los sexos para la construcción de un Estado argelino, la participación de todos es decir el pueblo incluyendo hombre y mujer. Segundo, la mujer argelina en el espacio privado desempeña un papel de esposa, madre y hija. Su estatuto de persona en el seno de la familia es de una menor durante toda su vida. Los derechos de las mujeres se determinan en un ...

[spa] Esta tesis comienza con el seguimiento de la historia de Argelia desde su independencia, el 5 de julio de 1962, empezando por la construcción de un Estado libre e independiente. Este Estado tendrá como fundamento una identidad nacional árabe y musulmana en todos sus aspectos (etnológico, político, económico, social y religioso) que adoptará la forma de un sistema político basado en el socialismo. Dicha opción política influirá directamente en la forma de vida y la organización social, en particular sobre el núcleo esencial, es decir, la familia. Al llegar a este punto, la tesis analiza el papel asignado a la mujer por los textos constitucionales de 1963 y 1976, así como su desarrollo legislativo mediante el "Code de Famille". Los fundamentos políticos y religiosos tuvieron un impacto directo sobre la vida social y particularmente su núcleo, la familia. Según el artículo 65 de la Constitución Argerlina de 1976 « La famille est la cellule de base de la société . Elle bénéficie de la protection de l'Etat et de la société. » La familia es el núcleo de la sociedad. En Argelia , el tipo de familia ¿se distinguiría evolutivo de patriarcal a moderna? ¿o siempre patriarcal? La familia patriarcal obedece a valores tradicionales y religiosos. La mujer es el miembro de la familia quien desempeña un papel y un estatuto doble . El papel de la mujer en la sociedad argelina es primordial. Es doble: al exterior y al interior del domicilio familiar. Primero, la mujer en el espacio público le permite una igualdad en todos los dominios jurídicos. Los textos Constitucionales de 1963 y de 1976 no mencionan ninguna diferencia entre hombre y mujer y al contrario expresan una igualdad entre los sexos para la construcción de un Estado argelino, la participación de todos es decir el pueblo incluyendo hombre y mujer. Segundo, la mujer argelina en el espacio privado desempeña un papel de esposa, madre y hija. Su estatuto de persona en el seno de la familia es de una menor durante toda su vida. Los derechos de las mujeres se determinan en un texto de ley, El Código de la Familia. Este comporta artículos de ley inspirados en la ley islámica « La Shari'a Islamiya » a fin de inscribir la mujer dentro de una dinámica reduciendo sus elecciones personales sobre el noviazgo, el matrimonio, el divorcio, la custodia y el testamento. El derecho femenino en su vida privada está relacionada directamente a la interpretación del texto musulmán en el Código de la Familia. ; [eng] BETWEEN RELIGION AND POLITICS IN ALGERIA SOCIALIST (1962/1989): THE JURIDICAL STATUS OF WOMEN IN THE FAMILLY. TEXT: At the independance of Algeria, on 5th July 1962, the construction of the algerian state was the first step in this country . This thesis talks about the followed of the history of this country starting with the contruction of a free and independent state. This Algerian state will have of foundation an identities : etnologic , political , economical , social and religious established by the algerian law inclusive in the Constitution . The elaboration of the constrution of a state will start with the first president of the Republic Ahmed Ben Bella and followed by his successor Houari Boumédiène . The foundations of this establishment express itself for a national algerian identity in all Constitutions ( Constitution of the Algerian Republic of 1963 and Constitution of Algerian Republic of 1976 ) underlined an arabic and muslim identity of State . The identity arabic and muslim will be determining for an union with arabics States and a no integration of those for common projects permit diplomatic and solidarity relations . More than relation of all Arabics States , it's more about a way to be : a consideration of a fraternal relation . The etnologic and religious similarities between all countries offered a sufficient reason for an union and a long relation . The option of an arabic and muslim identity will be too nessary pillar for the aplication of a political system socialist . The socialism in Algeria will determine a way of life of people with always an evocation of the direct and immediate implication of this in all properties for realizing this constitutionnal project of a country with strong foundations . This algerian politics according to Ahmed Ben Bella will be made up of the nacionalization of a lot of properties like banks , mines , petroleum , agriculture . But other problems will appear in the new State like unemployment , shortage produced an instability . The decline of the gestion of the country will stop the overthrow the 19th june 1965 . The second president of Algerian Republic, Houari Boumédiène will take the mandate of the country for his country for its funtioning under the same political system but with a new personality at the government. Chadli Bendjedid, the third algerian president will succeed to Boumédiène after his death in December 1978. The presidence of this third government will face dificulties in a lot of properties political, economic and social. The accumulation of problems was expressed by a popular and violent reaction the 05th october 1988. Chadli Bendjedid reacted immediatly when he decided to celebrate a referendum for an adoption of a new Constitution the 23rd February 1989 for giving a different orientation to the functioning of the country. The socialism will stand out the Algerian politics between 1962 and 1989 and it will be presented in both Constitutions (Constitution of 1963 and Constitution of 1976) so that the State gets closer to the people with the device of the political party, FLN, «The revolution by the people and for the people» and put last at the explotation of man by the man. This new identity will be situated in an official writing and put on practice. The respect of this norms and the application of orientations will depende on their leaders because the first Algerian Constitution return to 1963 signed by Ahmed Ben Bella and the second Constitution signed by Houari Boumédiène and will be in vigour until 1989 to give place to another orientation political, economic and social. The foundation, political and religious had a direct impact on the society and in particular his nucleus, the family . The article 65 of the Algerian Constitution of 1976 «La famille est la cellule de base de la société. Elle bénéficie de la protection de l'Etat et de la société». The family is the nucleus of the society. In Algeria, the kind of family could distinguish an evolution to patriarchal to modern? or always patriarchal? The patriarchal family respects traditionals and religious values. The woman is the member of the family who has a role and a double status. The role of the woman in the algerian society is vital. It's double: outside and inside the family's home. First, the woman in the public space give it an equality in all properties legal. The Constitutional texts of 1963 and 1976 don't mentionary difference between man and woman and at contrary they express an equality between sexes for the construction of an Algerian State, the participation of all the people included man and woman. Second, the algerian woman in the private space has role of wife, mother, daughter. Her status of person in the family is a minor all her life. The women rights were determined in texte of laws, "The family law". This includes articles of law inspired by the islamic law « Shari'a Islamiya » to introduce the woman in a dynamic reducing her personal elections in the engagement, the marriage, the divorce ,the custody, the testament. The woman rights in his private life have a direct relation with the interpretation of muslim text in "The Family law" .

Una versió de l'article va ser presentada al Congrés Beyond Plurality in the African Diaspora: Ethnicity, Congregation, Networking and Citizenship. Keele University, del 25 al 27 de setembre de 2008. ; From the beginning of the 21st Century, Spain has experienced a migratory boom reaching the top of the European Union's destination countries, not only with respect to inflows - with more than three million people from 2000 to 2006- but to population stocks with 4,519,554 non-native residents in 2007 (10 percent of the registered population). The recent migratory wave -led by Latin-Americans- has changed the foreign population's composition traditionally dominated by Moroccans. African origin migrants, who represent 19 percent (860,217 people) of the immigrant population in 2007, have experienced a double effect during the same period. First, positive discrimination favoring LatinAmericans has apparently compromised the settlement process of African nationals. Second, restrictive immigration policies have also affected the composition of African inflows. Traditionally composed by Moroccans (13.75 percent of the 2007 foreign population), Gambians (0.31 percent) or Senegalese (0.79 percent) nationals, new sending countries have emerged during the last years. That is the case of Algeria (1.11 percent), Nigeria (0.66 percent) and Equatorial Guinea (0.44 percent). The aim of this paper is to analyze and contextualize the recent heterogeneous African diaspora in Spain under the socio-demographic point of view. Our findings will shed some light to the differential demographic behaviors of this group, particularly with respect to fertility and reproductive behavior. ; Des de començaments del segle XXI, Espanya ha experimentat un increment migratori notable, fins a situar-se com un dels principals països de destinació de la Unió Europea, no només pel que fa a les entrades (més de tres milions de persones, de 2000 a 2006) sinó també pel nombre de població de nacionalitat estrangera (al 2007, 4.519.554 persones, un 10% de la població de dret). L'actual onada immigratòria, encapçalada pels llatinoamericans, ha fet canviar la composició tradicional de la població estrangera que, fins feia poc, estava dominada pels marroquins. Els immigrants d'origen africà, que representen el 19% (860.217 persones) de la població immigrant al 2007, han experimentat un doble efecte: en primer lloc, la discriminació positiva cap a la població llatinoamericana no ha afavorit el seu procés d'integració; en segon lloc, les polítiques d'immigració restrictives també han afectat a la composició dels fluxos d'africans. La composició de la població africana estava formada per marroquins (13,75% de la població estrangera al 2007), gambians (0,31%) i senegalesos (0.79 %). En els darrers anys, nous països han entrat en escena, com Algèria (1,11%), Nigèria (0,66%) i Guinea Equatorial (0,44%). Davant aquest escenari, l'article analitza i contextualitza l'actual i heterogènia diàspora africana a Espanya, des del punt de vista sociodemogràfic. Els resultats permeten entendre els actuals comportaments demogràfics diferencials d'aquest grup, en particular pel que fa a la fecunditat i al comportament reproductiu. ; Desde inicios del siglo XXI, España ha experimentado un incremento migratorio notable, situándose como uno de los principales países de destino de la Unión Europea, no sólo en cuanto a las entradas (más de tres millones de personas, de 2000 a 2006) sino también por el número de población de nacionalidad extranjera (en 2007, 4.519.554 personas, un 10% de la población de derecho). La actual ola migratoria, encabezada por los latinoamericanos, ha hecho cambiar la composición tradicional de la población extranjera, hasta hace poco dominada por los marroquíes. Los inmigrantes de origen africano, que representan el 19% (860.217 personas) de la población inmigrante en 2007, han experimentado un doble efecto: en primer lugar, la discriminación positiva hacia la población latinoamericana no ha favorecido su proceso de integración; en segundo lugar, las políticas de inmigración restrictivas también han afectado a la composición de los flujos de africanos. La composición de la población africana estaba formada por marroquíes (13,75% de la población extranjera en 2007), gambianos (0,31%) i senegaleses (0.79%). En los últimos años, nuevos países han entrado en escena, como Argelia (1,11%), Nigeria (0,66%) y Guinea Ecuatorial (0,44%). Ante este escenario, el artículo analiza y contextualiza la actual y heterogénea diáspora africana en España desde el punto de vista sociodemográfico. Los resultados permitirán entender los actuales comportamientos demográficos diferenciales de este grupo, en particular en cuanto a la fecundidad y al comportamiento reproductivo.

A l'edat moderna, les relacions dels estats europeus amb l'Imperi otomà i el món mediterrani es caracteritzaven per una complexa xarxa de consolats que gaudien de privilegis atorgats mitjançant capitulacions pel sultà o els deys i beys nord-africans. La qüestió de la «seguretat» era sobretot entesa com a tranquil·litat en la pràctica lliure dels negocis i del comerç. La transformació d'aquesta situació entre finals del segle XVIII i fins aproximadament 1840 es caracteritza per una complexa superposició de continuïtat i ruptura entre les realitats de l'època moderna i les de la contemporània: la infraestructura del sistema consular va persistir durant molt de temps, mentre que la invasió d'Egipte (1797), les guerres napoleòniques, la guerra d'independència grega (iniciada el 1822) i la invasió d'Algèria (1830) van canviar profundament la regió. «Seguretat», de la manera que la van concebre polítics liberals com Chateaubriand, Benjamin Constant i Jeremy Bentham, es va convertir en un terme central per ordenar les noves realitats emergents en termes de política nacional i internacional. Al mateix temps, mentre la invasió de Grècia pels aliats europeus podria ser concebuda com la primera intervenció humanitària moderna, un tipus d'intervenció militar semblant a Algèria es concep com el primer acte modern de colonització amb ús de forces militars per part de França. Aquesta dialèctica entre les dues cares de l'intervencionisme sota diferents etiquetes com a excepció en les regles del sistema de relacions internacionals posteriors al Congrés de Viena produïa noves concepcions sobre la seguretat dins i fora del Mediterrani. ; In early modern times, European international relationships with the Ottoman Empire and in the Mediterranean were characterized by a complex system of consular networks privileged by the sultan or the North-African deys and beys by way of capitulations. Security was mostly addressed in terms of safety for the free practice of trade and commerce. The transformation of this situation between the late eighteenth century until around 1840 is characterized by complex entanglements of continuity and rupture between early modern and modern realities: the infrastructure of the consular system persisted for a long time, while the invasion of Egypt (1797), the continental Napoleonic Wars, the Greek War of Independence (starting 1822) and the invasion of Algeria (1830) were profoundly changing the region. «Security», as conceived by liberal men of politics like Chateaubriand, Benjamin Constant and Jeremy Bentham, became a central term to order the emerging new realities in terms of state and international politics. At the same time, while one conceives of the European allies' invasion of Greece as perhaps the first modern humanitarian intervention, more or less the same type of military intervention in Algeria is conceived of as France's first modern act of colonization by military forces. This dialectic of the two-sided face of interventionism under different labels as an exception from the rules of the post-Vienna system of international relations was producing new conceptions of security in and of the Mediterranean. ; En la Edad Moderna las relaciones de los Estados europeos con el Imperio otomano y el mundo mediterráneo se caracterizaron por una compleja red de consulados que gozaron de privilegios otorgados mediante capitulaciones del sultán o de los deys y beys del norte de África. La cuestión de la «seguridad» era entendida sobre todo como tranquilidad en la práctica libre de los nego- cios y del comercio. La transformación de esta situación entre principios del siglo XVIII hasta aproximadamente 1840 se caracterizó por un complejo entre- lazamiento de continuidad y ruptura entre las realidades de la época moderna y las de la contemporánea: la infraestructura del sistema consular persistió durante un largo tiempo, mientras que la invasión de Egipto (1797), las guerras napoleónicas, la guerra de independencia griega (iniciada en 1822) y la invasión de Argelia (1830) cambiaron profundamente la región. «Seguridad», tal como la concibieron hombres de política liberales como Chateaubriand, Benjamin Constant y Jeremy Bentham, se convirtió en un término central para ordenar las nuevas realidades emergentes en términos de política nacional e internacional. Al mismo tiempo, mientras que la invasión de Grecia por los aliados europeos podría ser concebida como la primera intervención humanitaria, una intervención militar parecida en Argelia se concibe como el primer acto de colonización con uso de fuerzas militares por parte de Francia. Esta dialéctica entre las dos caras del intervencionismo bajo diferentes etique- tas —como excepción en las reglas del sistema de relaciones internacionales posteriores al Congreso de Viena— produjo nuevas concepciones de la seguridad dentro y fuera del Mediterráneo.

International audience ; El Magrib apareix com un soci permanent de França i dels països del Mediterrani occidental, notablement Espanya i Catalunya. El que passa aquí des de fa segles i el que podria succeir aviat té un gran interès per a historiadors, antropòlegs, lingüistes i polítics.Quins mecanismes específics de creació de les identitats socials, culturals i lingüístiques podem identificar? Com es va establir aquesta part del món en una «francophonie» sovint apassionada però de vegades rebutjada?En aquest treball, s'esmenten regularment els espais occità, català i espanyol per tal de comprendre millor la dinàmica històrica dels contactes en un espai geo-històric situat entre el golf del Lleó i el nord d'Àfrica. De la mateixa manera, un moment d'observació de la llengua maltesa és necessari i això permet entendre com es formen i es transmeten les identitats i les pràctiques lingüístiques en aquesta part del món. ; Der Maghreb (oder Nordafrika) ist ein ständiger Partner Frankreichs und der Anrainerstaaten des westlichen Mittelmeers. Was hier seit Jahrhunderten passiert und was bald passieren könnte, ist von großem Interesse für Historiker, Anthropologen, Linguisten und Politiker.Welche spezifischen Mechanismen zur Schaffung sozialer, kultureller und sprachlicher Identitäten können wir identifizieren? Wie hat sich dieser Teil der Welt in einer «Frankophonie» etabliert, die oft leidenschaftlich, aber manchmal abgelehnt wird?Auf jeden Fall enthüllt dieser Subkontinent sehr alte Kontakte, die uns viel darüber lehren, wie Sprachidentitäten gebildet und weitergegeben werden.Aus diesem Grund werden regelmäßig die okzitanischen, katalanischen und spanischen Räume erwähnt, um die historische Dynamik der Kontakte in einem Raum zwischen dem Golf von Lion und Nordafrika besser zu verstehen. In diesem Zusammenhang erhält die maltesische Sprache auch einen strategischen und heuristischen Platz. ; Just a stone's throw from Europe, the Maghreb (or North-Africa) has been a permanent partner of France, Spain and Italy. What ...

International audience ; El Magrib apareix com un soci permanent de França i dels països del Mediterrani occidental, notablement Espanya i Catalunya. El que passa aquí des de fa segles i el que podria succeir aviat té un gran interès per a historiadors, antropòlegs, lingüistes i polítics.Quins mecanismes específics de creació de les identitats socials, culturals i lingüístiques podem identificar? Com es va establir aquesta part del món en una «francophonie» sovint apassionada però de vegades rebutjada?En aquest treball, s'esmenten regularment els espais occità, català i espanyol per tal de comprendre millor la dinàmica històrica dels contactes en un espai geo-històric situat entre el golf del Lleó i el nord d'Àfrica. De la mateixa manera, un moment d'observació de la llengua maltesa és necessari i això permet entendre com es formen i es transmeten les identitats i les pràctiques lingüístiques en aquesta part del món. ; Der Maghreb (oder Nordafrika) ist ein ständiger Partner Frankreichs und der Anrainerstaaten des westlichen Mittelmeers. Was hier seit Jahrhunderten passiert und was bald passieren könnte, ist von großem Interesse für Historiker, Anthropologen, Linguisten und Politiker.Welche spezifischen Mechanismen zur Schaffung sozialer, kultureller und sprachlicher Identitäten können wir identifizieren? Wie hat sich dieser Teil der Welt in einer «Frankophonie» etabliert, die oft leidenschaftlich, aber manchmal abgelehnt wird?Auf jeden Fall enthüllt dieser Subkontinent sehr alte Kontakte, die uns viel darüber lehren, wie Sprachidentitäten gebildet und weitergegeben werden.Aus diesem Grund werden regelmäßig die okzitanischen, katalanischen und spanischen Räume erwähnt, um die historische Dynamik der Kontakte in einem Raum zwischen dem Golf von Lion und Nordafrika besser zu verstehen. In diesem Zusammenhang erhält die maltesische Sprache auch einen strategischen und heuristischen Platz. ; Just a stone's throw from Europe, the Maghreb (or North-Africa) has been a permanent partner of France, Spain and Italy. What has been happening here for many centuries and what may soon happen is of great interest to historians, anthropologists, linguists, and politicians.What specific mechanisms for the production of social, cultural and language identities can be detected there? How did this region of the world settled down in a highly passionate "Francophonie", sometimes experienced positively, sometimes fought?Anyway, this sub-continent certainly reveals what contacting of cultures and languages may produce in a very long time, leading to a kind of identity genesis that probably await most parts of the world in this beginning of the 21st century. ; Cerca de Europa, el Magreb (o África del Norte) es un socio permanente de Francia i de España. Lo que ha estado sucediendo aquí durante muchos siglos y lo que podría suceder pronto es de gran interés para los historiadores, antropólogos, lingüistas y políticos.¿Qué mecanismos específicos pueden detectarse en la producción de identidades sociales, culturales y lingüísticas? ¿Cómo se ha instalado esta región del mundo en una «francofonía» muy apasionada, a veces vivida positivamente, a veces combatida?En cualquier caso, este subcontinente revela sin duda lo que el contacto de culturas y lenguas puede producir en un tiempo bastante largo, conduciendo a una especie de génesis identitaria, la que probablemente se promete a la mayoría de las regiones del mundo en los albores del siglo XXI. ; À quelques encablures de l'Europe, le Maghreb est un partenaire permanent de la France. Ce qui s'y passe de longue date et ce qui pourrait s'y passer bientôt doit intéresser au plus haut point historiens, anthropologues, linguistes et politiques.Quels mécanismes spécifiques de production des identités sociales, culturelles et langagières peut-on y déceler ? Comment cette région du monde s'est-elle installée dans une francophonie hautement passionnelle, tantôt structurante et vécue positivement, tantôt vécue comme déstructurante et donc repoussée ? Par ce système ancien de contacts tripolaires qui le caractérise, le Maghreb n'est-il pas finalement l'un des laboratoires exemplaires de la francophonie ? Ou, plus fondamentalement encore, un révélateur du contact, de la rencontre et de la genèse identitaire qui attendent probablement le reste du monde en ce début de XXIe siècle ?Pour répondre à la plupart des questions qui se posent, l'auteur conduit une approche systémique en même temps diachronique et synchronique, articulée autour de la théorisation tripolaire du contact des langues en Afrique du Nord, élaborée au début de la décennie 1990. C'est cette approche qui permet de comprendre une bonne partie des permanences nord-africaines en matière de langage et d'identités, alors même que le Maghreb est de longue date objet de contacts incessants et de véritables colonisations. ; Vicino al l'Europa, il Maghreb (o Africa settentrionale) è un partner permanente de Francia, Spagna e Italia. Ciò che sta accadendo qui da molti secoli e ciò che potrebbe accadere presto è di grande interesse per gli storici, gli antropologi, i linguisti e i politici.Quali meccanismi specifici si possono individuare nella produzione di identità sociali, culturali e linguistiche? Come si è stabilita questa regione del mondo in una «francofonia» molto appassionata, a volte vissuta positivamente, a volte combattuta?In ogni caso, questo subcontinente rivela certamente ciò che il contatto delle culture e delle lingue può produrre in un tempo molto lungo, portando ad una sorta di genesi identitaria, quella che probabilmente attende la maggior parte delle regioni del mondo in questo inizio del XXI secolo. ; Il-Magreb (jew l-Afrika ta 'Fuq) hija sieħba permanenti ta' Franza u l-pajjiżi li jmissu mal-punent tal-Mediterran. Dak li ilu jiġri hawn għal bosta sekli u dak li jista 'jiġri dalwaqt huwa ta' interess kbir għall-istoriċi, l-antropologi, il-lingwisti u l-politiċi.X'mekkaniżmi speċifiċi tal-produzzjoni ta 'identitajiet soċjali, kulturali u lingwistiċi nistgħu nindunaw? Dan ir-reġjun tad-dinja kif sar stabbilit f '"Francophonie" passjonat ħafna, kultant esperjenzat b'mod pożittiv, kultant iġġieled?Ikun xi jkun, dan is-subkontinent ċertament jiżvela kuntatt antik ħafna ta 'kulturi u lingwi fil-punent tal-Mediterran.L-ispazji Oċċitan u Spanjol jissemmew regolarment biex jifhmu aħjar id-dinamika storika tal-Magreb. Post strateġiku jingħata wkoll lill-lingwa Maltija.

International audience ; El Magrib apareix com un soci permanent de França i dels països del Mediterrani occidental, notablement Espanya i Catalunya. El que passa aquí des de fa segles i el que podria succeir aviat té un gran interès per a historiadors, antropòlegs, lingüistes i polítics.Quins mecanismes específics de creació de les identitats socials, culturals i lingüístiques podem identificar? Com es va establir aquesta part del món en una «francophonie» sovint apassionada però de vegades rebutjada?En aquest treball, s'esmenten regularment els espais occità, català i espanyol per tal de comprendre millor la dinàmica històrica dels contactes en un espai geo-històric situat entre el golf del Lleó i el nord d'Àfrica. De la mateixa manera, un moment d'observació de la llengua maltesa és necessari i això permet entendre com es formen i es transmeten les identitats i les pràctiques lingüístiques en aquesta part del món. ; Der Maghreb (oder Nordafrika) ist ein ständiger Partner Frankreichs und der Anrainerstaaten des westlichen Mittelmeers. Was hier seit Jahrhunderten passiert und was bald passieren könnte, ist von großem Interesse für Historiker, Anthropologen, Linguisten und Politiker.Welche spezifischen Mechanismen zur Schaffung sozialer, kultureller und sprachlicher Identitäten können wir identifizieren? Wie hat sich dieser Teil der Welt in einer «Frankophonie» etabliert, die oft leidenschaftlich, aber manchmal abgelehnt wird?Auf jeden Fall enthüllt dieser Subkontinent sehr alte Kontakte, die uns viel darüber lehren, wie Sprachidentitäten gebildet und weitergegeben werden.Aus diesem Grund werden regelmäßig die okzitanischen, katalanischen und spanischen Räume erwähnt, um die historische Dynamik der Kontakte in einem Raum zwischen dem Golf von Lion und Nordafrika besser zu verstehen. In diesem Zusammenhang erhält die maltesische Sprache auch einen strategischen und heuristischen Platz. ; Just a stone's throw from Europe, the Maghreb (or North-Africa) has been a permanent partner of France, Spain and Italy. What has been happening here for many centuries and what may soon happen is of great interest to historians, anthropologists, linguists, and politicians.What specific mechanisms for the production of social, cultural and language identities can be detected there? How did this region of the world settled down in a highly passionate "Francophonie", sometimes experienced positively, sometimes fought?Anyway, this sub-continent certainly reveals what contacting of cultures and languages may produce in a very long time, leading to a kind of identity genesis that probably await most parts of the world in this beginning of the 21st century. ; Cerca de Europa, el Magreb (o África del Norte) es un socio permanente de Francia i de España. Lo que ha estado sucediendo aquí durante muchos siglos y lo que podría suceder pronto es de gran interés para los historiadores, antropólogos, lingüistas y políticos.¿Qué mecanismos específicos pueden detectarse en la producción de identidades sociales, culturales y lingüísticas? ¿Cómo se ha instalado esta región del mundo en una «francofonía» muy apasionada, a veces vivida positivamente, a veces combatida?En cualquier caso, este subcontinente revela sin duda lo que el contacto de culturas y lenguas puede producir en un tiempo bastante largo, conduciendo a una especie de génesis identitaria, la que probablemente se promete a la mayoría de las regiones del mundo en los albores del siglo XXI. ; À quelques encablures de l'Europe, le Maghreb est un partenaire permanent de la France. Ce qui s'y passe de longue date et ce qui pourrait s'y passer bientôt doit intéresser au plus haut point historiens, anthropologues, linguistes et politiques.Quels mécanismes spécifiques de production des identités sociales, culturelles et langagières peut-on y déceler ? Comment cette région du monde s'est-elle installée dans une francophonie hautement passionnelle, tantôt structurante et vécue positivement, tantôt vécue comme déstructurante et donc repoussée ? Par ce système ancien de contacts tripolaires qui le caractérise, le Maghreb n'est-il pas finalement l'un des laboratoires exemplaires de la francophonie ? Ou, plus fondamentalement encore, un révélateur du contact, de la rencontre et de la genèse identitaire qui attendent probablement le reste du monde en ce début de XXIe siècle ?Pour répondre à la plupart des questions qui se posent, l'auteur conduit une approche systémique en même temps diachronique et synchronique, articulée autour de la théorisation tripolaire du contact des langues en Afrique du Nord, élaborée au début de la décennie 1990. C'est cette approche qui permet de comprendre une bonne partie des permanences nord-africaines en matière de langage et d'identités, alors même que le Maghreb est de longue date objet de contacts incessants et de véritables colonisations. ; Vicino al l'Europa, il Maghreb (o Africa settentrionale) è un partner permanente de Francia, Spagna e Italia. Ciò che sta accadendo qui da molti secoli e ciò che potrebbe accadere presto è di grande interesse per gli storici, gli antropologi, i linguisti e i politici.Quali meccanismi specifici si possono individuare nella produzione di identità sociali, culturali e linguistiche? Come si è stabilita questa regione del mondo in una «francofonia» molto appassionata, a volte vissuta positivamente, a volte combattuta?In ogni caso, questo subcontinente rivela certamente ciò che il contatto delle culture e delle lingue può produrre in un tempo molto lungo, portando ad una sorta di genesi identitaria, quella che probabilmente attende la maggior parte delle regioni del mondo in questo inizio del XXI secolo. ; Il-Magreb (jew l-Afrika ta 'Fuq) hija sieħba permanenti ta' Franza u l-pajjiżi li jmissu mal-punent tal-Mediterran. Dak li ilu jiġri hawn għal bosta sekli u dak li jista 'jiġri dalwaqt huwa ta' interess kbir għall-istoriċi, l-antropologi, il-lingwisti u l-politiċi.X'mekkaniżmi speċifiċi tal-produzzjoni ta 'identitajiet soċjali, kulturali u lingwistiċi nistgħu nindunaw? Dan ir-reġjun tad-dinja kif sar stabbilit f '"Francophonie" passjonat ħafna, kultant esperjenzat b'mod pożittiv, kultant iġġieled?Ikun xi jkun, dan is-subkontinent ċertament jiżvela kuntatt antik ħafna ta 'kulturi u lingwi fil-punent tal-Mediterran.L-ispazji Oċċitan u Spanjol jissemmew regolarment biex jifhmu aħjar id-dinamika storika tal-Magreb. Post strateġiku jingħata wkoll lill-lingwa Maltija.

International audience ; El Magrib apareix com un soci permanent de França i dels països del Mediterrani occidental, notablement Espanya i Catalunya. El que passa aquí des de fa segles i el que podria succeir aviat té un gran interès per a historiadors, antropòlegs, lingüistes i polítics.Quins mecanismes específics de creació de les identitats socials, culturals i lingüístiques podem identificar? Com es va establir aquesta part del món en una «francophonie» sovint apassionada però de vegades rebutjada?En aquest treball, s'esmenten regularment els espais occità, català i espanyol per tal de comprendre millor la dinàmica històrica dels contactes en un espai geo-històric situat entre el golf del Lleó i el nord d'Àfrica. De la mateixa manera, un moment d'observació de la llengua maltesa és necessari i això permet entendre com es formen i es transmeten les identitats i les pràctiques lingüístiques en aquesta part del món. ; Der Maghreb (oder Nordafrika) ist ein ständiger Partner Frankreichs und der Anrainerstaaten des westlichen Mittelmeers. Was hier seit Jahrhunderten passiert und was bald passieren könnte, ist von großem Interesse für Historiker, Anthropologen, Linguisten und Politiker.Welche spezifischen Mechanismen zur Schaffung sozialer, kultureller und sprachlicher Identitäten können wir identifizieren? Wie hat sich dieser Teil der Welt in einer «Frankophonie» etabliert, die oft leidenschaftlich, aber manchmal abgelehnt wird?Auf jeden Fall enthüllt dieser Subkontinent sehr alte Kontakte, die uns viel darüber lehren, wie Sprachidentitäten gebildet und weitergegeben werden.Aus diesem Grund werden regelmäßig die okzitanischen, katalanischen und spanischen Räume erwähnt, um die historische Dynamik der Kontakte in einem Raum zwischen dem Golf von Lion und Nordafrika besser zu verstehen. In diesem Zusammenhang erhält die maltesische Sprache auch einen strategischen und heuristischen Platz. ; Just a stone's throw from Europe, the Maghreb (or North-Africa) has been a permanent partner of France, Spain and Italy. What has been happening here for many centuries and what may soon happen is of great interest to historians, anthropologists, linguists, and politicians.What specific mechanisms for the production of social, cultural and language identities can be detected there? How did this region of the world settled down in a highly passionate "Francophonie", sometimes experienced positively, sometimes fought?Anyway, this sub-continent certainly reveals what contacting of cultures and languages may produce in a very long time, leading to a kind of identity genesis that probably await most parts of the world in this beginning of the 21st century. ; Cerca de Europa, el Magreb (o África del Norte) es un socio permanente de Francia i de España. Lo que ha estado sucediendo aquí durante muchos siglos y lo que podría suceder pronto es de gran interés para los historiadores, antropólogos, lingüistas y políticos.¿Qué mecanismos específicos pueden detectarse en la producción de identidades sociales, culturales y lingüísticas? ¿Cómo se ha instalado esta región del mundo en una «francofonía» muy apasionada, a veces vivida positivamente, a veces combatida?En cualquier caso, este subcontinente revela sin duda lo que el contacto de culturas y lenguas puede producir en un tiempo bastante largo, conduciendo a una especie de génesis identitaria, la que probablemente se promete a la mayoría de las regiones del mundo en los albores del siglo XXI. ; À quelques encablures de l'Europe, le Maghreb est un partenaire permanent de la France. Ce qui s'y passe de longue date et ce qui pourrait s'y passer bientôt doit intéresser au plus haut point historiens, anthropologues, linguistes et politiques.Quels mécanismes spécifiques de production des identités sociales, culturelles et langagières peut-on y déceler ? Comment cette région du monde s'est-elle installée dans une francophonie hautement passionnelle, tantôt structurante et vécue positivement, tantôt vécue comme déstructurante et donc repoussée ? Par ce système ancien de contacts tripolaires qui le caractérise, le Maghreb n'est-il pas finalement l'un des laboratoires exemplaires de la francophonie ? Ou, plus fondamentalement encore, un révélateur du contact, de la rencontre et de la genèse identitaire qui attendent probablement le reste du monde en ce début de XXIe siècle ?Pour répondre à la plupart des questions qui se posent, l'auteur conduit une approche systémique en même temps diachronique et synchronique, articulée autour de la théorisation tripolaire du contact des langues en Afrique du Nord, élaborée au début de la décennie 1990. C'est cette approche qui permet de comprendre une bonne partie des permanences nord-africaines en matière de langage et d'identités, alors même que le Maghreb est de longue date objet de contacts incessants et de véritables colonisations. ; Vicino al l'Europa, il Maghreb (o Africa settentrionale) è un partner permanente de Francia, Spagna e Italia. Ciò che sta accadendo qui da molti secoli e ciò che potrebbe accadere presto è di grande interesse per gli storici, gli antropologi, i linguisti e i politici.Quali meccanismi specifici si possono individuare nella produzione di identità sociali, culturali e linguistiche? Come si è stabilita questa regione del mondo in una «francofonia» molto appassionata, a volte vissuta positivamente, a volte combattuta?In ogni caso, questo subcontinente rivela certamente ciò che il contatto delle culture e delle lingue può produrre in un tempo molto lungo, portando ad una sorta di genesi identitaria, quella che probabilmente attende la maggior parte delle regioni del mondo in questo inizio del XXI secolo. ; Il-Magreb (jew l-Afrika ta 'Fuq) hija sieħba permanenti ta' Franza u l-pajjiżi li jmissu mal-punent tal-Mediterran. Dak li ilu jiġri hawn għal bosta sekli u dak li jista 'jiġri dalwaqt huwa ta' interess kbir għall-istoriċi, l-antropologi, il-lingwisti u l-politiċi.X'mekkaniżmi speċifiċi tal-produzzjoni ta 'identitajiet soċjali, kulturali u lingwistiċi nistgħu nindunaw? Dan ir-reġjun tad-dinja kif sar stabbilit f '"Francophonie" passjonat ħafna, kultant esperjenzat b'mod pożittiv, kultant iġġieled?Ikun xi jkun, dan is-subkontinent ċertament jiżvela kuntatt antik ħafna ta 'kulturi u lingwi fil-punent tal-Mediterran.L-ispazji Oċċitan u Spanjol jissemmew regolarment biex jifhmu aħjar id-dinamika storika tal-Magreb. Post strateġiku jingħata wkoll lill-lingwa Maltija.

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut. ; La tesis doctoral pretende determinar el estatuto jurídico de los trabajadores extracomunitarios, tomando como modelo de referencia la situación jurídica que el ordenamiento comunitario otorga a los trabajadores turcos que forman parte del mercado de trabajo regular de un Estado miembro de la Unión Europea, y comparando su situación con la de los trabajadores provenientes de los países del Magreb y de Europa Central y Oriental regulada en los correspondientes acuerdos Euromediterráneos y Europeos. Los dos primeros capítulos se destinan al análisis de las posibles bases jurídicas a utilizar por la Comunidad Económica Europea en su momento, y la actual Comunidad Europea y la unión Europea para definir el alcance de los derechos que se atribuyen al colectivo de trabajadores extracomunitarios. Debido a la estrecha relación entre el estatuto jurídico de este colectivo y el estatuto jurídico general de los immigrantes, las medidas relativas a las condiciones de acceso también son objeto de atención, aunque solamente con la finalidad de contribuir a la concreción del objetivo fundamental de la tesis. Des estea primera parte de la tesis, se desprende que el principal instrumento jurídico utilizado hasta la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam han sido los acuerdos concluidos por la Comunidad y sus Estados miembros por una partey un Tercer Estado por otra, a su análisis se dedica la segunda parte de la tesis doctoral. A fin de interpretar correctamente las disposiciones de los acuerdos externos relativas a los trabajadores inmigrantes, en el tercer capítulo se lleva a cabo un estudio comprativo de los objetivos, etapas, instituciones, y desarrollo de los diversos acuerdos, así como de las características de estas disposiciones y de las decisiones que se desarrollan. El capítulo cuarto se destina a las nociones conceptuales que se utilizan, determinando sus semejanzas y diferencias con los conceptos comunitarios. Este capítulo sirve de base para el siguiente destinado a la interpretación que, de las diversas disposiciones de los acuerdos, ha llevado a cabo el Tribunal de Justicia. ; The aim of the thesis is centred on the definition, within European Community regulations, of the current statutory juridical status of employed workers who are from outside the European Community who form part of the employment market in a European Community state. The workers from non-European Community states, who form part of the regular employment market of a member state, as well as the members of their families, possess a fragmentary judicial statute: their rights are variable depending on the regulation which they are subject to. In this sense the situation varies and is dependent on the internal laws of the receiving state, the absence of bilateral agreements between the receiving state and the state of origin and the procedures and regulations of Community law. This situation will also vary depending on the existence and the content of an external agreement made by the Community and its member states and the country of origin of the immigrant. This study focuses on this aspect. The agreements which are analysed here are those which, along with economic aspects, contain provisions relating to the workers which have been adopted, taking as its juridical base the current article 310 European Community Treaty (ECT), with countries which border geographically with the European Union. Amongst them, the model to be followed is the Agreement of Association with Turkey, which foresees broader objectives, such as the creation of a customs union, in line with the area of free trade envisioned by other agreements, and which has been developed in the decisions adopted by its Council of Association. This aforementioned agreement has been the object of abundant jurisprudence relating to the application and interpretation of its provisions, in the European Court in order to define the scope of the provisions of the agreement and also asses whether we are dealing with a privileged status in contrast with other workers coming from countries outside the European Union. These provisions will be compared with those affecting the countries of Magreb, by which we mean Morocco, Tunisia and Algeria and the ten countries of Central and Eastern Europe. In order to clarifying the juridical status of workers from outside the European Community other aspects directly relating to this statute must be considered. These include the conditions of access and residence in a state, subjects which until the application of the Treaty of Amsterdam were the exclusive province of each one of the member states. However, this is not a comparative study of different areas of internal legislation regarding immigration, given that the area of analysis is restricted to European Community regulations and not to internal regulations. The thesis is structured in two different parts, which correspond, in the first case, to the first two Chapters and, in the second, to the remaining three Chapters. In the first two Chapters the criteria are chronological, beginning with the Treaty of Rome and ending with the Treaty of Nice. In these Chapters the original juridical bases which could have been utilised, as well as the co-operation exercised by the member states, both within and outside the European Union are analyzed, in relation to the measures adopted and destined to the regulation of access and the juridical status of immigrant workers. The implementation, on 1st May 1999, of the Treaty of Amsterdam has signified an important step forward towards the attribution of jurisdictional competence in the Community on matters relating to immigration which remain linked to the new objective of creating an area of freedom, safety and justice. From this point on, the free movement of people is assumed as an aim. This requires the regulation of border controls, of asylum, of immigration and co-operation in the struggle to prevent delinquency. This is specified in the comunitarization of a part of the Third Pillar regarding visas, asylum and immigration, excluding the United Kingdom, Ireland and Denmark, and in the integration of "acquis" Schengen in the structure of the European Union albeit at the cost of excluding the United Kingdom and Ireland. An area of co-operation has been created, sui generis, complete with juridical engineering solutions, which, while signifying an advance, break the unity and homogeneity of Community law. Despite all the technical complexities that derive from the Treaty of Amsterdam, the new article 63 and clauses, 3 and 4 enable the Community to assume areas of common interest linked to the phenomenon of immigration through co-ordination and harmonisation. Amongst these, there is the possibility of formulating a common statute for workers who are not members of the European Community. The legislative initiatives which have been presented since the implementation of the Treaty of Amsterdam show the acceleration in the formulation and development of a community policy of immigration, integrated within some common objectives. For the first time, it seems realistic to envision the adoption of a sole juridical statute for the non-community worker who is a long-term resident. Despite the fact that this statute might be characterised as a minimum standard of protection, I believe that the adoption of such a statute would constitute a great step forward in the clarification of the rights of this collective of workers. The remaining three chapters form the second part of the thesis which is dedicated to analysing the present status of workers from other states outside the European Community. This status is characterised by its fragmentary nature, which derives from the diversity of the provisions contained in external agreements. The objectives, structure antecedents and development of the agreements formulated in agreement with Turkey with the countries of the Magreb and with the countries of east and central Europe (PECO's) were analyzed by means of a comparative study. The content of the objectives of the said agreements alleges that we find ourselves facing three different models that reflect a gradual diminishing of the European commitment to safeguarding the status of the immigrant worker. The Court of Justice in its jurisprudence has manifested that both those external agreements adopted by the Community, as well as the decisions taken by the organs which develop them, form part of the juridical regulations of the community. It is the Court of Justice which is the organ most competent to interpret these provisions, contributing to the clarification of the content of these juridical instruments. This perspective will be complemented with the analysis of the notions which take into account external agreements. The aim of this study is to clarify whether the same term has the same content in each agreement and if, despite the diversity of the juridical instruments used, they have the same interpretation in jurisprudence. In order to do this, it has been necessary, for the Court of Justice to determine the scope of the different concepts employed and to clarify whether it applies to the workers of the community or if differs significantly. The drawing up of the agreements studied reflects a privileged juridical status for Turkish workers in comparison with other immigrants. The immigrants who come from the countries of Central and Eastern Europe and the Magreb can improve their current situation in as far as the provisions of their respective agreements are developed in the future. However, this privileged situation which has been a fact to date, has changed with the implementation of immigration laws in different states. These may be modified in addition to and following on from the development of the Treaty of Amsterdam. At present, a Turkish worker is affected adversely rather than benefiting from the system of quotas to gain access to a job in accordance with Decision 1/80. The Turkish workers who form part of the regular employment market in a member state should be protected by the juridical ruling which is most beneficial to them, independent of the fact that this may be the internal ruling of the receiving state, the community member foreseen in the Agreement of Association and its latter development, or that which is derived from future directives when they are in force. If the provisions from agreements of association were initially positive they should have be the object of modification, which should not imply their disappearance. Their content should stress the specificity of the relationships which they wish to establish with a third state, in this sense establishing favourable treatment for these nationals as opposed to other immigrants and recognising their right of residence as well as their right to obtain a work permit. However, with the implementation of the directive regarding the status of immigrants who are long term residents, this privileged status only affects those immigrants who are legally resident in the receiving state for the first five years, that is to say before they are given the cited statute.

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut. ; La tesis doctoral pretende determinar el estatuto jurídico de los trabajadores extracomunitarios, tomando como modelo de referencia la situación jurídica que el ordenamiento comunitario otorga a los trabajadores turcos que forman parte del mercado de trabajo regular de un Estado miembro de la Unión Europea, y comparando su situación con la de los trabajadores provenientes de los países del Magreb y de Europa Central y Oriental regulada en los correspondientes acuerdos Euromediterráneos y Europeos. Los dos primeros capítulos se destinan al análisis de las posibles bases jurídicas a utilizar por la Comunidad Económica Europea en su momento, y la actual Comunidad Europea y la unión Europea para definir el alcance de los derechos que se atribuyen al colectivo de trabajadores extracomunitarios. Debido a la estrecha relación entre el estatuto jurídico de este colectivo y el estatuto jurídico general de los immigrantes, las medidas relativas a las condiciones de acceso también son objeto de atención, aunque solamente con la finalidad de contribuir a la concreción del objetivo fundamental de la tesis. Des estea primera parte de la tesis, se desprende que el principal instrumento jurídico utilizado hasta la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam han sido los acuerdos concluidos por la Comunidad y sus Estados miembros por una partey un Tercer Estado por otra, a su análisis se dedica la segunda parte de la tesis doctoral. A fin de interpretar correctamente las disposiciones de los acuerdos externos relativas a los trabajadores inmigrantes, en el tercer capítulo se lleva a cabo un estudio comprativo de los objetivos, etapas, instituciones, y desarrollo de los diversos acuerdos, así como de las características de estas disposiciones y de las decisiones que se desarrollan. El capítulo cuarto se destina a las nociones conceptuales que se utilizan, determinando sus semejanzas y diferencias con los conceptos comunitarios. Este capítulo sirve de base para el siguiente destinado a la interpretación que, de las diversas disposiciones de los acuerdos, ha llevado a cabo el Tribunal de Justicia. ; The aim of the thesis is centred on the definition, within European Community regulations, of the current statutory juridical status of employed workers who are from outside the European Community who form part of the employment market in a European Community state. The workers from non-European Community states, who form part of the regular employment market of a member state, as well as the members of their families, possess a fragmentary judicial statute: their rights are variable depending on the regulation which they are subject to. In this sense the situation varies and is dependent on the internal laws of the receiving state, the absence of bilateral agreements between the receiving state and the state of origin and the procedures and regulations of Community law. This situation will also vary depending on the existence and the content of an external agreement made by the Community and its member states and the country of origin of the immigrant. This study focuses on this aspect. The agreements which are analysed here are those which, along with economic aspects, contain provisions relating to the workers which have been adopted, taking as its juridical base the current article 310 European Community Treaty (ECT), with countries which border geographically with the European Union. Amongst them, the model to be followed is the Agreement of Association with Turkey, which foresees broader objectives, such as the creation of a customs union, in line with the area of free trade envisioned by other agreements, and which has been developed in the decisions adopted by its Council of Association. This aforementioned agreement has been the object of abundant jurisprudence relating to the application and interpretation of its provisions, in the European Court in order to define the scope of the provisions of the agreement and also asses whether we are dealing with a privileged status in contrast with other workers coming from countries outside the European Union. These provisions will be compared with those affecting the countries of Magreb, by which we mean Morocco, Tunisia and Algeria and the ten countries of Central and Eastern Europe. In order to clarifying the juridical status of workers from outside the European Community other aspects directly relating to this statute must be considered. These include the conditions of access and residence in a state, subjects which until the application of the Treaty of Amsterdam were the exclusive province of each one of the member states. However, this is not a comparative study of different areas of internal legislation regarding immigration, given that the area of analysis is restricted to European Community regulations and not to internal regulations. The thesis is structured in two different parts, which correspond, in the first case, to the first two Chapters and, in the second, to the remaining three Chapters. In the first two Chapters the criteria are chronological, beginning with the Treaty of Rome and ending with the Treaty of Nice. In these Chapters the original juridical bases which could have been utilised, as well as the co-operation exercised by the member states, both within and outside the European Union are analyzed, in relation to the measures adopted and destined to the regulation of access and the juridical status of immigrant workers. The implementation, on 1st May 1999, of the Treaty of Amsterdam has signified an important step forward towards the attribution of jurisdictional competence in the Community on matters relating to immigration which remain linked to the new objective of creating an area of freedom, safety and justice. From this point on, the free movement of people is assumed as an aim. This requires the regulation of border controls, of asylum, of immigration and co-operation in the struggle to prevent delinquency. This is specified in the comunitarization of a part of the Third Pillar regarding visas, asylum and immigration, excluding the United Kingdom, Ireland and Denmark, and in the integration of "acquis" Schengen in the structure of the European Union albeit at the cost of excluding the United Kingdom and Ireland. An area of co-operation has been created, sui generis, complete with juridical engineering solutions, which, while signifying an advance, break the unity and homogeneity of Community law. Despite all the technical complexities that derive from the Treaty of Amsterdam, the new article 63 and clauses, 3 and 4 enable the Community to assume areas of common interest linked to the phenomenon of immigration through co-ordination and harmonisation. Amongst these, there is the possibility of formulating a common statute for workers who are not members of the European Community. The legislative initiatives which have been presented since the implementation of the Treaty of Amsterdam show the acceleration in the formulation and development of a community policy of immigration, integrated within some common objectives. For the first time, it seems realistic to envision the adoption of a sole juridical statute for the non-community worker who is a long-term resident. Despite the fact that this statute might be characterised as a minimum standard of protection, I believe that the adoption of such a statute would constitute a great step forward in the clarification of the rights of this collective of workers. The remaining three chapters form the second part of the thesis which is dedicated to analysing the present status of workers from other states outside the European Community. This status is characterised by its fragmentary nature, which derives from the diversity of the provisions contained in external agreements. The objectives, structure antecedents and development of the agreements formulated in agreement with Turkey with the countries of the Magreb and with the countries of east and central Europe (PECO's) were analyzed by means of a comparative study. The content of the objectives of the said agreements alleges that we find ourselves facing three different models that reflect a gradual diminishing of the European commitment to safeguarding the status of the immigrant worker. The Court of Justice in its jurisprudence has manifested that both those external agreements adopted by the Community, as well as the decisions taken by the organs which develop them, form part of the juridical regulations of the community. It is the Court of Justice which is the organ most competent to interpret these provisions, contributing to the clarification of the content of these juridical instruments. This perspective will be complemented with the analysis of the notions which take into account external agreements. The aim of this study is to clarify whether the same term has the same content in each agreement and if, despite the diversity of the juridical instruments used, they have the same interpretation in jurisprudence. In order to do this, it has been necessary, for the Court of Justice to determine the scope of the different concepts employed and to clarify whether it applies to the workers of the community or if differs significantly. The drawing up of the agreements studied reflects a privileged juridical status for Turkish workers in comparison with other immigrants. The immigrants who come from the countries of Central and Eastern Europe and the Magreb can improve their current situation in as far as the provisions of their respective agreements are developed in the future. However, this privileged situation which has been a fact to date, has changed with the implementation of immigration laws in different states. These may be modified in addition to and following on from the development of the Treaty of Amsterdam. At present, a Turkish worker is affected adversely rather than benefiting from the system of quotas to gain access to a job in accordance with Decision 1/80. The Turkish workers who form part of the regular employment market in a member state should be protected by the juridical ruling which is most beneficial to them, independent of the fact that this may be the internal ruling of the receiving state, the community member foreseen in the Agreement of Association and its latter development, or that which is derived from future directives when they are in force. If the provisions from agreements of association were initially positive they should have be the object of modification, which should not imply their disappearance. Their content should stress the specificity of the relationships which they wish to establish with a third state, in this sense establishing favourable treatment for these nationals as opposed to other immigrants and recognising their right of residence as well as their right to obtain a work permit. However, with the implementation of the directive regarding the status of immigrants who are long term residents, this privileged status only affects those immigrants who are legally resident in the receiving state for the first five years, that is to say before they are given the cited statute.

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut. ; La tesis doctoral pretende determinar el estatuto jurídico de los trabajadores extracomunitarios, tomando como modelo de referencia la situación jurídica que el ordenamiento comunitario otorga a los trabajadores turcos que forman parte del mercado de trabajo regular de un Estado miembro de la Unión Europea, y comparando su situación con la de los trabajadores provenientes de los países del Magreb y de Europa Central y Oriental regulada en los correspondientes acuerdos Euromediterráneos y Europeos. Los dos primeros capítulos se destinan al análisis de las posibles bases jurídicas a utilizar por la Comunidad Económica Europea en su momento, y la actual Comunidad Europea y la unión Europea para definir el alcance de los derechos que se atribuyen al colectivo de trabajadores extracomunitarios. Debido a la estrecha relación entre el estatuto jurídico de este colectivo y el estatuto jurídico general de los immigrantes, las medidas relativas a las condiciones de acceso también son objeto de atención, aunque solamente con la finalidad de contribuir a la concreción del objetivo fundamental de la tesis. Des estea primera parte de la tesis, se desprende que el principal instrumento jurídico utilizado hasta la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam han sido los acuerdos concluidos por la Comunidad y sus Estados miembros por una partey un Tercer Estado por otra, a su análisis se dedica la segunda parte de la tesis doctoral. A fin de interpretar correctamente las disposiciones de los acuerdos externos relativas a los trabajadores inmigrantes, en el tercer capítulo se lleva a cabo un estudio comprativo de los objetivos, etapas, instituciones, y desarrollo de los diversos acuerdos, así como de las características de estas disposiciones y de las decisiones que se desarrollan. El capítulo cuarto se destina a las nociones conceptuales que se utilizan, determinando sus semejanzas y diferencias con los conceptos comunitarios. Este capítulo sirve de base para el siguiente destinado a la interpretación que, de las diversas disposiciones de los acuerdos, ha llevado a cabo el Tribunal de Justicia. ; The aim of the thesis is centred on the definition, within European Community regulations, of the current statutory juridical status of employed workers who are from outside the European Community who form part of the employment market in a European Community state. The workers from non-European Community states, who form part of the regular employment market of a member state, as well as the members of their families, possess a fragmentary judicial statute: their rights are variable depending on the regulation which they are subject to. In this sense the situation varies and is dependent on the internal laws of the receiving state, the absence of bilateral agreements between the receiving state and the state of origin and the procedures and regulations of Community law. This situation will also vary depending on the existence and the content of an external agreement made by the Community and its member states and the country of origin of the immigrant. This study focuses on this aspect. The agreements which are analysed here are those which, along with economic aspects, contain provisions relating to the workers which have been adopted, taking as its juridical base the current article 310 European Community Treaty (ECT), with countries which border geographically with the European Union. Amongst them, the model to be followed is the Agreement of Association with Turkey, which foresees broader objectives, such as the creation of a customs union, in line with the area of free trade envisioned by other agreements, and which has been developed in the decisions adopted by its Council of Association. This aforementioned agreement has been the object of abundant jurisprudence relating to the application and interpretation of its provisions, in the European Court in order to define the scope of the provisions of the agreement and also asses whether we are dealing with a privileged status in contrast with other workers coming from countries outside the European Union. These provisions will be compared with those affecting the countries of Magreb, by which we mean Morocco, Tunisia and Algeria and the ten countries of Central and Eastern Europe. In order to clarifying the juridical status of workers from outside the European Community other aspects directly relating to this statute must be considered. These include the conditions of access and residence in a state, subjects which until the application of the Treaty of Amsterdam were the exclusive province of each one of the member states. However, this is not a comparative study of different areas of internal legislation regarding immigration, given that the area of analysis is restricted to European Community regulations and not to internal regulations. The thesis is structured in two different parts, which correspond, in the first case, to the first two Chapters and, in the second, to the remaining three Chapters. In the first two Chapters the criteria are chronological, beginning with the Treaty of Rome and ending with the Treaty of Nice. In these Chapters the original juridical bases which could have been utilised, as well as the co-operation exercised by the member states, both within and outside the European Union are analyzed, in relation to the measures adopted and destined to the regulation of access and the juridical status of immigrant workers. The implementation, on 1st May 1999, of the Treaty of Amsterdam has signified an important step forward towards the attribution of jurisdictional competence in the Community on matters relating to immigration which remain linked to the new objective of creating an area of freedom, safety and justice. From this point on, the free movement of people is assumed as an aim. This requires the regulation of border controls, of asylum, of immigration and co-operation in the struggle to prevent delinquency. This is specified in the comunitarization of a part of the Third Pillar regarding visas, asylum and immigration, excluding the United Kingdom, Ireland and Denmark, and in the integration of "acquis" Schengen in the structure of the European Union albeit at the cost of excluding the United Kingdom and Ireland. An area of co-operation has been created, sui generis, complete with juridical engineering solutions, which, while signifying an advance, break the unity and homogeneity of Community law. Despite all the technical complexities that derive from the Treaty of Amsterdam, the new article 63 and clauses, 3 and 4 enable the Community to assume areas of common interest linked to the phenomenon of immigration through co-ordination and harmonisation. Amongst these, there is the possibility of formulating a common statute for workers who are not members of the European Community. The legislative initiatives which have been presented since the implementation of the Treaty of Amsterdam show the acceleration in the formulation and development of a community policy of immigration, integrated within some common objectives. For the first time, it seems realistic to envision the adoption of a sole juridical statute for the non-community worker who is a long-term resident. Despite the fact that this statute might be characterised as a minimum standard of protection, I believe that the adoption of such a statute would constitute a great step forward in the clarification of the rights of this collective of workers. The remaining three chapters form the second part of the thesis which is dedicated to analysing the present status of workers from other states outside the European Community. This status is characterised by its fragmentary nature, which derives from the diversity of the provisions contained in external agreements. The objectives, structure antecedents and development of the agreements formulated in agreement with Turkey with the countries of the Magreb and with the countries of east and central Europe (PECO's) were analyzed by means of a comparative study. The content of the objectives of the said agreements alleges that we find ourselves facing three different models that reflect a gradual diminishing of the European commitment to safeguarding the status of the immigrant worker. The Court of Justice in its jurisprudence has manifested that both those external agreements adopted by the Community, as well as the decisions taken by the organs which develop them, form part of the juridical regulations of the community. It is the Court of Justice which is the organ most competent to interpret these provisions, contributing to the clarification of the content of these juridical instruments. This perspective will be complemented with the analysis of the notions which take into account external agreements. The aim of this study is to clarify whether the same term has the same content in each agreement and if, despite the diversity of the juridical instruments used, they have the same interpretation in jurisprudence. In order to do this, it has been necessary, for the Court of Justice to determine the scope of the different concepts employed and to clarify whether it applies to the workers of the community or if differs significantly. The drawing up of the agreements studied reflects a privileged juridical status for Turkish workers in comparison with other immigrants. The immigrants who come from the countries of Central and Eastern Europe and the Magreb can improve their current situation in as far as the provisions of their respective agreements are developed in the future. However, this privileged situation which has been a fact to date, has changed with the implementation of immigration laws in different states. These may be modified in addition to and following on from the development of the Treaty of Amsterdam. At present, a Turkish worker is affected adversely rather than benefiting from the system of quotas to gain access to a job in accordance with Decision 1/80. The Turkish workers who form part of the regular employment market in a member state should be protected by the juridical ruling which is most beneficial to them, independent of the fact that this may be the internal ruling of the receiving state, the community member foreseen in the Agreement of Association and its latter development, or that which is derived from future directives when they are in force. If the provisions from agreements of association were initially positive they should have be the object of modification, which should not imply their disappearance. Their content should stress the specificity of the relationships which they wish to establish with a third state, in this sense establishing favourable treatment for these nationals as opposed to other immigrants and recognising their right of residence as well as their right to obtain a work permit. However, with the implementation of the directive regarding the status of immigrants who are long term residents, this privileged status only affects those immigrants who are legally resident in the receiving state for the first five years, that is to say before they are given the cited statute.