In the context of the US anti-narcotic program, 'Plan Colombia', during the first decade of the 21st century, special agents of the US Federal Bureau of Prisons (BOP) took position in the heart of the Colombian penitentiary administration. Their task was to lead a profound reform of the sector, based on the US ultra-punitive penal regime and its 'supermax' housing units. Based on extensive fieldwork with prison architects, inmates and other actors in the penal systems of the US and Colombia, this paper analyzes how the reform was set up on the ground, shedding light on the partially divergent interests and expectations of both governments within the neocolonial context of 'Plan Colombia'. We show how, on the one hand, the reform partially succeeded in militarizing carceral life and deurbanizing the prison system, spatially isolating inmates from their social and family environment. On the other hand, we show that the reform eventually failed, for institutional and political reasons, to meet its declared goal of modernizing Colombian prisons. From a more theoretical perspective and drawing on recent literature on the mobility of policies and built forms, the paper argues that the introduction of supermax prisons in Colombia is a striking case where a mobile policy and a traveling architectural type coincided and complemented each other, and suggests that in order to advance our understanding of how space is produced in a global arena, interconnections between circuits of policy and architectural mobilities should be more systematically considered. ; No contexto do programa antinarcóticos dos EUA, "Plano Colômbia", durante a primeira década do século XXI, agentes especiais do Departamento Federal de Prisões dos EUA (BOP) tomaram posição no coração da administração penitenciária colombiana. Sua tarefa era liderar uma reforma profunda do setor, baseada no regime penal ultra-punitivo dos EUA e em suas unidades habitacionais "supermax". Com base em extenso trabalho de campo com arquitetos prisionais, detentos e outros atores nos sistemas penais dos EUA e da Colômbia, este artigo analisa como a reforma foi estabelecida no terreno, esclarecendo os interesses e expectativas parcialmente divergentes de ambos os governos dentro do neocolonial. contexto do 'Plano Colômbia'. Mostramos como, por um lado, a reforma parcialmente conseguiu militarizar a vida carcerária e desurbanizar o sistema prisional, isolando espacialmente os internos de seu ambiente social e familiar. Por outro lado, mostramos que a reforma eventualmente fracassou, por razões institucionais e políticas, em cumprir seu objetivo declarado de modernizar as prisões colombianas. De uma perspectiva mais teórica e com base na literatura recente sobre a mobilidade de políticas e formas construídas, o artigo argumenta que a introdução de prisões supermax na Colômbia é um caso notável em que uma política móvel e um tipo arquitetônico itinerante coincidiam e se complementavam, e sugere que, para avançar na compreensão de como o espaço é produzido em uma arena global, as interconexões entre circuitos de mobilidades políticas e arquitetônicas devem ser consideradas mais sistematicamente. ; En el contexto del programa antinarcótico estadounidense, Plan Colombia, durante la primera década del siglo XXI, agentes especiales de la Oficina Estadounidense de Prisiones (BOP, por sus siglas en inglés) se posicionaron en el corazón de la administración carcelaria colombiana. Su tarea fue liderar una reforma profunda del sector, basada en el régimen penal ultra punitivo y sus unidades de confinamiento supermax.1 Basado en un extensivo trabajo de campo con arquitectos de cárceles, presos y otros actores de los sistemas penales de Estados Unidos y Colombia, este trabajo analiza cómo la reforma fue preparada en el terreno, arrojando luces sobre los intereses y las expectativas parcialmente divergentes de ambos gobiernos en el contexto neocolonial del Plan Colombia. Mostramos cómo, por una parte, la reforma tuvo un éxito parcial en la militarización de la vida carcelaria y en la desurbanización del sistema de prisiones, aislando espacialmente a los presos de su entorno social y familiar. Por otra parte, mostramos que la reforma eventualmente falló, por razones políticas e institucionales, al no lograr su objetivo declarado de modernizar las prisiones colombianas.Desde una perspectiva más teórica y basados en literatura reciente sobre la movilidad de las políticas y las formas arquitectónicas,3 el trabajo argumenta que la introducción de las prisiones supermax en Colombia es un llamativo caso en el que una política móvil y un tipo arquitectónico ambulante coinciden y se complementan mutuamente. También sugiere que para mejorar nuestro entendimiento de cómo el espacio es producido en la arena global, se deben considerar más sistemáticamente las interconexiones entre los circuitos de la política y las movilidades de la arquitectura.
The post-cold war period has witnessed a remarkable increase of the fortification and militarization of territorial borders as a direct result of new transnational challenges, including terrorism, irregular migration, drug trafficking and weapons smuggling. Today, there are about 65 border walls around the world; most of them were built in the last three years especially in the Arab World and Eastern Europe. Although the fortifications of the Arab States' borders differ in contexts and reasons, they are generally similar in structure and techniques used in their construction. The prevention of irregular immigration remains the major goal in the other regions of the world especially in North America and Eastern Europe; however, security goals, mainly the prevention of the infiltration of armed groups, are the main reasons of the fortification of Arab borders. In addition to the security goals, the current Arab border fortifications intend to prevent regular migration, goods smuggling, and drug trafficking. Furthermore, this policy strives, in some cases, to unilaterally impose the de facto border. The key question the paper addresses is: to what extent does this fortification of Arab borders reflect the nature of the existing regional subsystems? The paper takes into account that Arab regional subsystems are characterized by mutual mistrust and suspicion, which prevent Arab states to adopt common security border policies. In addition, the current border policies are inseparable from the way in which the postcolonial Arab states' borders were drawn. ; El periodo posguerra fría ha sido testigo de un aumento notable de la fortificación y militarización de las fronteras territoriales como resultado directo de los nuevos desafíos transnacionales, incluidos el terrorismo, la migración irregular, el tráfico de drogas y el contrabando de armas. Hoy en día, existe alrededor de 65 muros fronterizos en todo el mundo; la mayoría de ellos fueron construidos en los últimos tres años, especialmente en el mundo árabe y Europa del Este. Aunque las fortificaciones de las fronteras de los Estados árabes difieren en contextos y razones, en general son similares en estructura y técnicas utilizadas en su construcción. La prevención de la inmigración irregular sigue siendo el objetivo principal en las otras regiones del mundo, especialmente en América del Norte y Europa del Este; sin embargo, los objetivos de seguridad, principalmente la prevención de la infiltración de grupos armados, son las principales razones del fortalecimiento de las fronteras árabes. Además de los objetivos de seguridad, las fortificaciones actuales de las fronteras árabes pretenden evitar la migración regular, el contrabando de bienes y el tráfico de drogas. Además, esta política se esfuerza, en algunos casos, para imponer unilateralmente la frontera de facto. La principal cuestión que trata este artículo es: ¿en qué medida la fortificación de las fronteras árabes refleja la naturaleza de los subsistemas regionales existentes? El articulo toma en consideración que los subsistemas regionales árabes se caracterizan por la desconfianza y la desconfianza mutua, lo que impide que los Estados árabes adopten políticas comunes para la seguridad de las fronteras. Además, las políticas fronterizas actuales son inseparables de la forma en que se dibujaron las fronteras de los Estados árabes después de la etapa colonial. ; La période de l'après-guerre froide a connu une augmentation remarquable de la fortification et de la militarisation des frontières territoriales, conséquence directe des nouveaux défis transnationaux, notamment le terrorisme, la migration irrégulière, le trafic de drogue et la contrebande d'armes. Aujourd'hui, il existe environ 65 murs frontaliers dans le monde entier. La plupart d'entre eux ont été construits au cours des trois dernières années, en particulier dans le Monde Arabe et en Europe Orientale. Bien que les fortifications des frontières des États arabes soient différents ; dans leurs contextes et leurs raisons, leur structure et leurs techniques, elles demeurent néanmoins similaires. Si la prévention de l'immigration irrégulière reste l'objectif majeur dans les autres régions du monde, notamment en Amérique du Nord et en Europe de l'Est, dans le monde arabe les principales raisons du renforcement des frontières sont d'ordre sécuritaire, principalement la prévention de l'infiltration des groupes armés. Outre ces objectifs de sécurité, les fortifications actuelles de la frontière arabe ont pour objectif d'empêcher les migrations régulières, la contrebande de marchandises et le trafic de drogue. En outre, cette politique s'efforce, dans certains cas, d'imposer de facto la frontière. La question principale qu'aborde cet article est la suivante : dans quelle mesure la fortification des frontières arabes reflète-t-elle la nature des sous-systèmes régionaux existants ? Cette analyse prend en considération le fait que les sous-systèmes régionaux arabes se caractérisent par la méfiance réciproque qui empêche les États d'adopter des politiques communes en matière de sécurité frontalière.
Resumen Todo universo carcelario es particular y contextual a su ubicación socioespacial. Este artículo deriva de investigación realizada del 2015 al 2017, al interior del Centro de Reinserción Social, Lic. Eduardo Ruiz, de Uruapan, Michoacán. Se pretende mostrar un fragmento de la complejidad carcelaria y de los seres que la habitan a través de relación dialógica entre las nociones sapiens/ demens, y orden y caos; profundizando en el análisis de dimensiones afectivas en la reclusión. Se enfatizarán las reflexiones de un ex miembro de las redes de narcotráfico que en el encarcelamiento ha podido poner en perspectiva sus experiencias y decisiones mostrando claroscuros (sapiens/ demens) de su escala de valores, razones, afectos y motivaciones. Palabras clave encarcelamiento; complejidad; presos; Michoacán Referencias Aguilar, Camín Héctor. (2014). "La captura criminal del Estado. Una historia mexicana". Ponencia presentada en el XXXVI encuentro de Antropología e Historias regionales La Paz Alterada, Zamora. Azaola, Garrido Elena. (1990). La institución correccional en México: Una mirada extraviada, 1. ed. México, D.F.: Siglo Veintiuno Editores. Barragán, López Esteban. (1997). "La rancherada en México, sociedades en movimiento, anónimas y de capital variable", Revista Relaciones, 18(69): 122–162. Boff, Leonardo. (2012). El cuidado necesario. Madrid: Trotta. Chávez, Torres Martha. (1998). Mujeres de rancho, de metate y de corral. Zamora Mich.: El Colegio de Michoacán. Ciurana, Emilio Roger. (2010). Sappiens Demens. De Platón a Edgar Morín. Documento electrónico: https://emiliorogerciurana.com/2010/10/07/sapiensdemens-de-platon-a-edgar-morin/ [consulta: 23 de agosto de 2018]. Darwich, Yamil. (2005). Homo sapiens; Homo demens/Diálogo, El Siglo de Torreón, 2005. Disponible en: https://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/138960.homo-sapiens-homo-demens-dialogo.html [Consulta: 14 de agosto de 2018]. Diario Oficial de la Federación, DOF. (2016). ACUERDO por el que se aprueba la Norma Técnica para la Clasificación Nacional de Delitos para Fines Estadísticos. Disponible en:http://www.snieg.mx/contenidos/blogforo/docFOROS/Proyecto%20NTCNDFE.pdf [consulta 15 agosto 2018] Foucault, Michel. (2012). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión, Madrid: Biblioteca Nueva. Guerrero, Gutiérrez Eduardo. (2014). "La dictadura criminal", NEXOS [solo en línea], 01 Abril 2014. Ingold, Tim. (2015). "Conociendo desde dentro: reconfigurando las relaciones entre la antropología y la etnografía", en Etnografías Contemporáneas, 2(2): 218–230. James, William. (1999). Las variedades de la experiencia religiosa: Estudio de la naturaleza humana, Barcelona: Península. Maerker, Denisse. (2004). "Auxilio, ¿dónde está el Estado?", en NEXOS (versión electrónica), [consulta 20 Abril 2018] Maldonado, Aranda, Salvador. (2010). Los márgenes del estado mexicano: Territorios ilegales, desarrollo y violencia en Michoacán. Zamora Michoacán: El Colegio de Michoacán. Maldonado, Aranda, Salvador. (2012). "Drogas, violencia y militarización en el México rural: El caso de Michoacán", en Revista mexicana de sociología, 74(1): 5–39. Morin, Edgar. (2004). "La epistemología de la complejidad", en Gazeta de Antropología, 20. Disponible en: http://www.ugr.es/~pwlac/G20_02Edgar_Morin.html [consulta 10 agosto 2018] Ojeda, Natalia. (2013). "'Cárcel de mujeres'. Una mirada etnográfica sobre las relaciones afectivas en un establecimiento carcelario de mediana seguridad en Argentina", en Revista Sociedad y Economía, julio- diciembre(25): 237–254. Ojeda, Natalia. (2017). Las implicancias del castigo. Un estudio etnográfico en una cárcel de mujeres en Argentina, Revista Vox Juris, 33(1): 69–78. Ordaz, Hernández David. (2010). De la readaptación a la reinserción social. Un nuevo esquema de política criminal. Disponible en: http://www.ijf.cjf.gob.mx/cursosesp/2010/ejecsancionespenales/DE%20LA%20READAPTACI%C3%93N%20A%20LA%20REINSERCI%C3%93N%20SOCIAL.pdf [Consulta: 21 de septiembre de 2016]. Parrini, Roses Rodrigo J. (2007). Panópticos y laberintos: Subjetivación, deseo y corporalidad en una cárcel de hombres, México, D.F.: El Colegio de México, Centro de Estudios Sociológicos, Programa Interdisciplinario de Estudios de la Mujer. Preciado, Beatriz. (2008). Testo yonqui. Pozuelo de Alarcón, Madrid: España. Radar Noticias. (2012). Frustran fuga de 250 reos en Uruapan, en Radiar Noticias Mx, 08 de diciembre de 2012. Disponible en: http://radiarnoticiasmichoacan.blogspot.com/2012/12/frustran-fuga-de-250-reos-en-uruapan.html# [Consulta: 22 de octubre de 2016]. Rambo, Lewis R. (1996). Psicosociología de la conversión religiosa: Convencimiento o seducción? Barcelona: Herder. Segato, Rita Laura. (2003a). El sistema penal como pedagogía de la irresponsabilidad y el proyecto "habla preso: el derecho humano a la palabra en la cárcel". Texto leído en el encuentro Culture, Violence, Politics, and Represe, Texas University Segato, Rita Laura. (2003b). El sistema penal como pedagogía de la irresponsabilidad y el proyecto 'Habla Preso: el derecho humano a la palabra en la cárcel'. en la University of Texas. Vázquez, E. A. & Terven, S. A. (eds.) (2018). Etnografías. Tácticas y estrategias para el registro y análisis de la diversidad cultural. Universidad de Querétaro: Querétaro.
ABSTRACT: The post-cold war period has witnessed a remarkable increase of the fortification and militarization of territorial borders as a direct result of new transnational challenges, including terrorism, irregular migration, drug traffi cking and weapons smuggling. Today, there are about 65 border walls around the world; most of them were built in the last three years especially in the Arab World and Eastern Europe. Although the fortifi cations of the Arab States' borders differ in contexts and reasons, they are generally similar in structure and techniques used in their construction. The prevention of irregular immigration remains the major goal in the other regions of the world especially in North America and Eastern Europe; however, security goals, mainly the prevention of theinfiltration of armed groups, are the main reasons of the fortifi cation of Arab borders. In addition to the security goals, the current Arab border fortifications intend to prevent regular migration, goods smuggling, and drug traffi cking. Furthermore, this policy strives, in some cases, to unilaterally impose the de facto border. The key question the paper addresses is: to what extent does this fortification of Arab borders reflect the nature of the existing regional subsystems? The paper takes into account that Arab regional subsystems are characterized by mutual mistrust and suspicion, which prevent Arab states to adopt common security border policies. In addition, the current border policies are inseparable from the way in which the postcolonial Arab states' borders were drawn. ; La fortificación de las fronteras de los Estados árabes en los contextos subregionales RESUMEN: El periodo de la posguerra fría ha sido testigo de un aumento notable de la fortificación y militarización de las fronteras territoriales como resultado directo de los nuevos desafíos transnacionales, incluidos el terrorismo, la migración irregular, el tráfico de drogas y el contrabando de armas. Hoy en día, existe alrededor de 65 muros fronterizos en todo el mundo; la mayoría de ellos fueron construidos en los últimos tres años, especialmente en el mundo árabe y Europa del Este. Aunque las fortificaciones de las fronteras de los Estados árabes difieren en contextos y razones, en general son similares en estructura y técnicas utilizadas en su construcción. La prevención de la inmigración irregular sigue siendo el objetivo principal en las otras regiones del mundo, especialmente en América del Norte y Europa del Este; sin embargo, los objetivos de seguridad, principalmente la prevención de la infiltración de grupos armados, son las principales razones del fortalecimiento de las fronteras árabes. Además de los objetivos de seguridad, las fortificaciones actuales de las fronteras árabes pretenden evitar la migración regular, el contrabando de bienes y el tráfico de drogas. Además, esta política se esfuerza, en algunos casos, para imponer unilateralmente la frontera de facto. La principal cuestión que trata este artículo es: ¿en qué medida la fortificación de las fronteras árabes refleja la naturaleza de los subsistemas regionales existentes? El articulo toma en consideración que los subsistemas regionales árabes se caracterizan por la desconfianza mutua, lo que impide que los Estados árabes adopten políticas comunes para la seguridad de las fronteras. Además, las políticas fronterizas actuales son inseparables de la forma en que se dibujaron las fronteras de los Estados árabes después de la etapa colonial. ; La fortifi cation des frontières des États Arabes dans les contextes sous-régionaux RÉSUME : La période de l'après-guerre froide a connu une augmentation remarquable de la fortification et de la militarisation des frontières territoriales, conséquence directe des nouveaux défis transnationaux, notamment le terrorisme, la migration irrégulière, le trafi c de drogue et la contrebande d'armes. Aujourd'hui, il existe environ 65 murs frontaliers dans le monde entier. La plupart d'entre eux ont été construits au cours des trois dernières années, en particulier dans le Monde Arabe et en Europe Orientale. Bien que les fortifi cations des frontières des États arabes soient différents ; dans leurs contextes et leurs raisons, leur structure et leurs techniques, elles demeurent néanmoins similaires. Si la prévention de l'immigration irrégulière reste l'objectif majeur dans les autres régions du monde, notamment en Amérique du Nord et en Europe de l'Est, dans le monde arabe les principales raisons du renforcement des frontières sont d'ordre sécuritaire, principalement la prévention de l'infi ltration des groupes armés. Outre ces objectifs de sécurité, les fortificationsactuelles de la frontière arabe ont pour objectif d'empêcher les migrations régulières, la contrebande de marchandises et le trafi c de drogue. En outre, cette politique s'efforce, dans certains cas, d'imposer de facto la frontière. La question principale qu'aborde cet article est la suivante : dans quelle mesure la fortifi cation des frontières arabes refl ète-t-elle la nature des sous-systèmes régionaux existants ? Cette analyse prend en considération le fait que les sous-systèmes régionaux arabes se caractérisent par la méfi ance réciproque qui empêche les États d'adopter des politiques communes en matière de sécurité frontalière.
[spa] La presente investigación doctoral en un estudio comparado de dos casos de gobiernos latinoamericanos, Venezuela y Bolivia, en el marco de los estudios de los movimientos populistas. Se dirige a indagar en los factores que potencian o debilitan la discrecionalidad de la representación populista. Se dirige a indagar en los factores que potencian o debilitan la discrecionalidad de la representación populista encarnada en el líder y el Ejecutivo Nacional bajo la perspectiva de que los movimientos y rupturas populistas son una posibilidad en la política democrática. La hipótesis que se sostiene es la siguiente: la discrecionalidad del líder y sus estrategias de concentración de poder -creación de instituciones paralelas y discurso maniqueo que fusiona la voz del pueblo con la del líder- para alcanzar las promesas redentoras son potenciados o debilitados por la presencia o no de un tercer elemento, la existencia o no de la mediaciones organizacionales entre el líder y el movimiento de base previas, que actúan como freno de cara a la resolución de los conflictos sociopolíticos. La investigación se centra en el análisis de cinco dimensiones- condiciones sociopolíicas macro, constitución y origen del partido oficialista, trayectorias de la acción colectiva organizada, institucionalizad de las políticas de participación y discurso gubernamental ante un conflicto minero- dando por resultado la aceptación de la hipótesis propuesta. Junto con la observación de que las rupturas populistas responden a graves problemas en el ámbito de la representación política, las necesidades de emancipación e igualdad, y de las consecuencias para las clases y grupos marginados derivadas de los ajustes estructurales y la hegemonía del discurso neoliberal, el análisis y las conclusiones indican diferencias importantes entre ambos casos en el resto de las dimensiones analizadas. Por una parte, resalta la militarización de Venezuela junto a la concentración de poder en la figura del líder carismático y un discurso que se sitúa en el ámbito del conflicto entre enemigos, e el marco de aisladas experiencias de acción colectiva autónomas. Por otra parte, se observa en Bolivia la capacidad de la acción colectiva organizada de larga data para mantener y ampliar el pluralismo del sistema más allá a las apelaciones a la representación univoca del pueblo por parte del gobierno. Es así, como Venezuela se encuentra en los bordes problemáticos de la democracia, mientras que Bolivia exhibe la experiencia de una participación social cuyas trayectorias, objetivos y alcances han permitido impulsar la ruptura populista para avanzar significativamente en los problemas derivados de la imposición de formas política y económicas de la tradición occidental, generando una nueva articulación de relaciones sociopolíticas que toma elementos de las tradiciones indianistas y occidentales, dando lugar a un nuevo horizonte politico y un proceso emancipatorio. ; [eng] This doctoral research is a comparative study of two cases of Latin American governments, Venezuela and Bolivia, as part of populista movements studies. It aims to investigate the factors that enhance or weaken the discretion of populist representation embodied in the leader and the National Executive under the prospect of populist moviments and ruptures are a possibility in democratic politics. The hypothesis holds is: the discretion of the leader and his concentration of power strategies ( Creation of parallel institutions and Manichean discourse) merges with the voice of the people of the leader-to achieve the redemptive promises are enhanced or weakened by presence or not of a third element, the existence of organizational mediations between the leader and the movement of previous base, acting as a brake towards the resolution of socio-political conflicts. The research focuses on the analysis of five macro-conditions sociopolitical dimensions, constitution and origin of the ruling party, paths organized collective action, institutions of political participation and government speech to a miner conflict resulting in the acceptance of the proposed hypothesis. Together with the observation that the populist ruptures respond to serious problems in the area of political representation, needs emancipation and equality, and the consequences for classes and marginalized groups derived from structural adjustment and the hegemony of neoliberal discourse, analysis and findings indicate significant differences between the two cases in the rest of the dimensions analyzed. On the one hand, it highlights the militarization of Venezuela by the concentration of power in the figure of a charismatic leader and a speech which is situated in the area of conflicte between enemies, in the context of isolated experiences of autonomous collective action. Moreover, Bolivia is seen in the ability of organized collective action to maintain long-standing pluralism and expand the system beyond appeals to the unambiguous representation of the people by the government. Thus, as Venezuela is located on the problemàtic edges of democracy, while Bolivia exhibits the experience of a share whose trajectories, objectives and scope have allowed boost populista rupture to significantly advance the problems arising from the impositionof political forms and economic of the Western tradition, generating a new articulating sociopolitical relations that takes elements of indianistas and Western traditions, leading to new political horizon and an emancipatory process.
Tabla de contenidos: Espacios plurales, vocaciones críticas. A modo de Prólogo / Ezequiel Ipar y Sergio Tonkonoff -- La indignidad del Estado terrorista argentino / Olvaldo L. Delgado -- ¿Puede la inmanencia o puede la trascendencia.? El debate Laclau-Negri / Sebastián Stavisky, Lucía Cavallero y Pablo Luzza -- Política, Subjetividad y Estado en la teoría contemporánea / Sebastián Ackerman, Carlos Britos, Ezequiel Nepomiachi, M. Paula Morel, Carolina Ré y Ricardo Terriles -- Subjetividad y lazo social. Efectos del terrorismo del Estado / Ana María Careaga -- Borramientos materiales y subjetivos del genocidio. La resistencia del testimonio en la intención de decir / María Rosa Gómez -- O estado e a cidadania feminina: vozes das mulheres mil / André Pizetta Altoé -- Las movilizaciones del "8N" en la conlictividad de lo político / Camila Alejandra Alfageme -- Movimientos sociales críticos del orden de género a inicios del siglo XXI en Chile / Silvia Lamadrid Alvarez y Lorena Armijo Garrido -- Gobernando en el nombre de la razón: hacia una delimitación teórica del concepto de tecnocracia desde América Latina / Alejandro Plaza Reveco -- El fin del segundo silencio feminista: propuestas para la incorporación de la perspectiva feminista en las fuerzas políticas emergentes / María Daniela López Leiva y Andrea Stella Salazar Navia -- Mercenarios, Estado y guerra / Darío de Benedetti -- Cuando el águila observa al dragón. Los análisis norteamericanos de la potencia militar china en el siglo XXI (una lectura desde Military Review) / Mariano Millán -- Videojuegos de Guerra: La militarización de la imaginación. (Una primera aproximación desde la psicología del juego) / Lucas Sebastian Meli -- Los usos de la teoría de la guerra de Carl von Clausewtiz en el concepto de lo político de Carl Schmitt. A propósito de la guerra como continuación de la política por otros medios / María Teresa Rodríguez -- Aproximación a la Historia Etnográfica de los olores Industriales en la vía 40 de Barranquilla, Colombia. Estudio de Caso Gracetales-Barrio Montecristo / Rubén Darío Gutiérrez Campo y Eliezer Martínez Navarro -- Relexiones teórico-metodológicas para los estudios latinoamericanos de la política urbana / Francisco Vértiz -- Las particularidades de la urbanización capitalista en América Latina: clase, etnia y ciudad / Mariela Paula Diaz -- Santiago transigurado, pre y post-liberal / Antonio Daher -- Acerca del desarrollo geográico desigual en las ciudades latinoamericanas actuales / María Eugenia Goicoechea -- Instrumentos de Gestión, Sujetos y Dispositivos: El estudio de los cambios en el trabajo público en el contexto de las reformas manageriales / Vicente Sisto y Carla Fardella -- O conceito de experiência social aplicado ao trabalho de jovens diplomados: uma análise na perspectiva de François Dubet / Ivanete Modesto do Amaral -- Sobre el concepto de Cultura económica y su pertinencia analítica en la actualidad / Luis Donatello -- Economía, mercado, dinero. La sociología durkheimiana y el estudio de los hechos económicos / Federico Lorenc Valcarce -- Mercantilización de la tierra y del trabajo: ¿Un problema insoluble? / Paulo Cesar Xavier Pereira -- Intersticios televisuales: narrar-experimentalmente desde los territorios nacionales / Cristina A. Siragusa -- Como o neoinstitucionalismo analisa os que vivem da política no Brasil contemporâneo / Alvaro Augusto de Borba Barreto -- Los jardines imaginarios del sujeto contemporáneo. Simulación, pastiche y locura / Pablo Martínez Fernández -- Epistemologías de la visualidad: Cuerpo, Acontecimiento y Subjetivación / Noelia García -- Imágenes de la alteridad: ética y hospitalidad en el capitalismo global / Esteban Dipaola -- La experiencia del género: articulaciones entre lenguaje, experiencia e identidad en la teoría feminista y los estudios de género / Débora Garazi -- "Problemas relativos a la Construcción del Sujeto en los shopping-mall. Abordaje desde la estrategia de la Individuación" / Felipe Castro Muñoz -- La subjetividad al olvido: una mirada crítica sobre las prácticas diagnosticistas y las estrategias de medicalización en el campo de la Salud Mental / Raquel Rubio -- Perspectivas, límites y aportes a la medicalización en el siglo XXI desde del estudio del TDAH (Trastorno por Déicit de Atención e Hiperactividad) en Argentina / Sivia Faraone y Eugenia Bianchi -- El debate medicalización-desmedicalización en el campo de estudios de las medicinas "alternativas y complementarias" / Mariana Bordes -- La medicina como encrucijada. La tensión natural-social en la investigación y prácticas médicas y sus aspiraciones en cuanto a lo político y social / Jorge Mallearel y José Gómez Di Vincenzo -- Historia de Dos Proyectos. Una Discusión acerca del Proceso Decisorio de I+D en una Empresa de Bio-Tecnología / Gustavo L. Seijo -- Mecanismos situacionales y de formación de la acción como microfundamentos de dispositivos de enforcement en la accountability vertical social de agentes ejecutores de programas de desarrollo social / Mauricio García Ojeda -- Producciones narrativas con familias homoparentales: una experiencia hacia la co-construcción de conocimientos en investigación social / Analía Buzaglo, Mónica Culla y Mariela Morandi -- Hacia una comunidad de saber: judaísmo, amistad y pacto / Emmanuel Taub -- Sociología y Ética Ambiental. Análisis y profundización del marco categorial de las principales corrientes teóricas del pensamiento ambiental crítico / Ofelia Agoglia y Lorena Sales -- Dilemas, tensiones e interpelaciones posibilitadas por las epistemologías feministas y decoloniales. Saber y poder en la producción de conocimientos y en los procesos de enseñanza-aprendizaje / Ruth Sosa -- Entre Carreiras, Panelas e Bebês: patroas e empregadas e o espaço privado do lar / Marusa Bocafoli da Silva -- Un caso de diplomacia epistemológica. El Social-ecological Systems Framework como estrategia para integrar las ciencias sociales y naturales en el análisis de problemas ambientales / Martín Prieto -- La perspectiva pluri motivacional en el estudio de la acción colectiva / Francisco Báez Urbina. ; Fil: Ipar, Ezequiel. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigaciones Gino Germani; Argentina. ; Fil: Tonkonoff, Sergio. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigaciones Gino Germani; Argentina. ; Fil: Fernández, Mariana. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigaciones Gino Germani; Argentina. ; Fil: Lassalle, Martina. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Sociales. Instituto de Investigaciones Gino Germani; Argentina.
404 p. : il ; Libro Electrónico ; Este trabajo empezó a nacer a mediados de 1996 en Valencia, a raíz de un ciclo de charlas que, insertadas en la campaña pública de tres insumisos, venían a celebrar el vigésimo quinto aniversario del consejo de guerra al primer objetor de conciencia por motivos políticos del Estado español. Las jornadas ofrecieron una panorámica de la objeción transformadora inaugurada en 1971, a través de la voz y la experiencia directa de personas que participaron en distintos momentos de ésta. La modesta idea inicial de editar un pequeño dossier que recogiera lo que se dijo aquellos días, con algún que otro texto adicional, experimentó enseguida revisiones, mutaciones, crecimientos, lagunas y relevos. En estos años transcurridos hemos intentado que el proyecto ganara en participación, profundidad, perspectiva y detalle, y pudiera recoger lo sucedido recientemente dentro y fuera de la desobediencia civil antimilitarista. El resultado es el libro que tienes en las manos. ; Pepe Beunza: Declaraciones ante el Consejo de Guerra en Valencia (23 abril 1971) 17 LOS PRIMEROS PASOS Arqueología de la Objeción de Conciencia 26 Josemi Lorenzo Arribas: Introducción a una memoria desobediente (2000) 27 Xabier Agirre: Los insumisos del 36: el movimiento antimilitarista y la Guerra Civil española (1996) 33 De los Testigos de Jehová al Voluntariado para el Desarrollo 48 Pepe Beunza y los primeros objetores antimilitaristas 52 El Voluntariado para el Desarrollo y los objetores de Can Serra 54 Pepe Beunza: charla en Valencia con motivo del 25 aniversario de su primer Consejo de Guerra (1996) 59 Gonzalo Arias, Luis Fenollosa, Santiago del Riego, Mara González, María de los Ángeles Recasens: Marcha a la Prisión en apoyo de Pepe Beúnza (1971) 69 Jordi Agulló: Carta al Centro de Reclutamiento (1971) 73 Pepe Beunza: Carta al Capitán General en Valencia (1971) 75 Vicente Amurgos, Ovidio Bustillo, Guillermo Cereceda, José Díez, José Antonio Monteserín, Jesús Viñas, Esteban Zabaleta: Un camino hacia la Paz: manifiesto de los objetores de conciencia en Can Serra (1975) 77 Jordi Agulló y Honori Pasqual: Cartas recientes (1996) 81 LA OBJECIÓN DE CONCIENCIA EN MOVIMIENTO El origen del Movimiento de Objeción de Conciencia 90 Ramón Carratalá: Un poco de historia: el origen del Movimiento de Objeción de Conciencia (1996) 91 - El primer año 97 - El Gobierno se escaquea casi todo el rato 101 - La legislación sobre OC 109 - Estrategia de oposición a la ley por medio de la insumisión: «objeción colectiva» 112 - Problemas en el MOC 119 - Servicio civil e insumisión 126 Género e identidad sexual en la objeción antimilitarista 132 Colectivo de mujeres antimilitaristas del MOC: ¿Mujeres en el ejército? (1988) 137 Colectivo de mujeres antimilitaristas del MOC: Las mujeres ante la militarización de la sociedad. (1986) 141 Mariam Iglesia: ¡Mujeres al ejército! Mujeres contra el ejército (1984) 145 Gais antimilitaristas de Madrid: No podrán exiliar nuestras conciencias (1998) 153 Objeción de conciencia al gasto militar 158 Asamblea Andaluza de Noviolencia: Por la vida, la paz y el desarme: no pagues impuestos para la guerra (1982) 159 Conclusiones del Primer Congreso Estatal de Objeción Fiscal (1989) 163 Asamblea de Objeción Fiscal de Madrid: Objeción fiscal a los gastos militares (2000) 165 INSUMISIÓN Ley de Objeción de Conciencia 174 Rafael Sáinz de Rozas: Servicio Militar: prohibida la Objeción de Conciencia (1987) 183 MOC: Comunicado sobre la Sentencia del Tribunal Constitucional (1987) 189 Reglamento de la Prestación Social Sustitutoria. Primeros insumisos 194 MOC: Manifiesto de los insumisos (1989) 201 COA-MOC Zaragoza: Qué es la insumisión (1991) 203 Javier de Lucas: La insumisión como Desobediencia Civil en democracia (1994) 213 Utopía Contagiosa: La insumisión como estrategia de lucha. Un crecimiento que pone en peligro la Mili (1994) 217 Insumisos 221 Fernando González: Charla en las Jornadas sobre 25 años de OC (1996) 225 Juicios. Sentencias. Condenas 232 Santi Alminyana: Insumisión y Código Penal: una pena de democracia (1996) 241 José A. Estévez Araujo: La insumisión en el Nuevo Código Penal (1995) 245 Prisión 250 Grupos de solidaridad 259 La desobediencia al Tercer Grado 263 Aspectos del sistema carcelario 265 Carlos Beristain: Resistencia individual y colectiva frente a la cárcel 269 Perico Oliver, Lander Aurrekoetxea, Juan Manuel Martín: La experiencia anticarcelaria de los insumisos en Pamplona (1995) 273 SOBRE EL AHORA Y EL DESPUÉS Abolición del SM e insumisión en los cuarteles 282 MOC: Insumisión en los cuarteles, un paso adelante (1996) 285 Carlos Pérez Barranco: Insumisión en los cuarteles sobre un fondo de amapolas (1997) 291 ¿Conclusión? 298 José Luis Gordillo: . Ni Ejército Profesional Sustitutorio (1989) 299 Ramón Carratalá: Sobre el ayer, el hoy y el mañana (1996) 303 Gonzalo Arias: Mirando atrás, mirando adelante (1998) 307 Rafael Ajangiz: ¿Es posible una sociedad insumisa? (1996) 311 Xabier Agirre: Están ustedes hablando con un delincuente (1997) 319 Rafael Sainz de Rozas: Para que la insumisión no muera de éxito (1994) 327 MOC València: Insumisión, claves de unas estrategia (1996) 331 Juan Carlos Rois: La objeción fiscal antimilitarista (1997) 337 MOC: Carta abierta ante el fin de la mili (2000) 350 ANEXOS Primera declaración ideológica del MOC (1979) 355 Seguna declaración ideológica del MOC (1986) 357 Algunas declaraciones sobre la Objeción de Conciencia en el Estado español 361 - Agustín García Calvo (1992) 361 - Miguel Ramos Morente (1992) 363 - Javier Sádaba (1992) 365 - Desmond M. Tutu (1992) 366 - José Luis Calvo Cabello (1992) 367 - Eduardo Haro Tecglen (1992) 368 - Noam Chomsky (1992) 369 - Joaquín Navarro (2000) 372 - Ministerio de Justicia (1994) 374 - Grupo Parlamentario Socialista (1994) 375 - Centro Superior de Investigaciones para la Defensa (1990) 376 Cronología 377 Directorio 383 Referencias bibliográficas 392 Publicaciones 399 Índice de imágenes 401
Eine dauerhafte Verfügbarkeit ist nicht garantiert und liegt vollumfänglich in den Händen der Herausgeber:innen. Bitte erstellen Sie sich selbständig eine Kopie falls Sie diese Quelle zitieren möchten.
Las elecciones generales que se celebran en México el 2 de junio de 2024 van a pasar a la historia del país por varios motivos: primero, se trata de los comicios más grandes en cuanto al número de cargos a elegir y el número de votantes; segundo, con casi seguridad, por primera vez una mujer será elegida presidenta del país; tercero, serán las elecciones más violentas que ha vivido México, en un contexto de gran polarización social.El primer domingo de junio de 2024 los mexicanos eligen a más de 20.000 cargos, la mayoría en el ámbito municipal y local, pero también se votarán 628 integrantes del Congreso y el cargo presidencial. En esta ocasión, alrededor de 98 millones de electores serán llamados a las urnas. En la elección presidencial compiten tres fuerzas políticas. Por un lado, la coalición formada por los partidos tradicionales, diversos ideológicamente, e históricamente rivales, que tienen a Xóchitl Gálvez como su candidata. Ingeniera y empresaria, de orígenes humildes y ascendencia indígena, Gálvez se dio a conocer en el ámbito nacional por sus constantes confrontaciones públicas con el presidente saliente de México, Andrés Manuel López Obrador (AMLO). Por otro lado, la candidata de la coalición liderada por MORENA, partido del actual presidente, es Claudia Sheinbaum. Esta militante férrea del "obradorismo", de clase media y con un brillante currículum académico, ha formado parte de las filas del partido desde sus inicios. Por último, con menor fuerza, también sigue en la contienda el candidato Jorge Álvarez del partido Movimiento Ciudadano, que se presenta como una tercera vía frente al oficialismo y lo que consideran "vieja política".Todo indica que Sheinbaum será elegida la primera presidenta del país, ya que las encuestas le conceden hasta 20 puntos de diferencia sobre sus rivales. Es un logro muy importante, consecuencia de muchos años de lucha feminista, desde que hace 71 años México reconoció el derecho de las mujeres a votar y ser votadas. Desde 2018 hay un Congreso paritario. Una conquista no menor en perspectiva internacional, y que tuvo como antecedente diversas reformas electorales desde finales de 1980 y principios de 1990. También, se dieron cambios en la Ley Suprema del país; concretamente, en 2014 el principio de paridad fue incorporado a la Constitución. En la actualidad no es infrecuente ver mujeres ocupando los más altos cargos en instancias como el Banco de México, la Suprema Corte, el Instituto Nacional Electoral, o el Tribunal Electoral.Sin embargo, más allá del género, los ciudadanos también deberán valorar las propuestas de las candidatas. Sheinbaum ha puesto en el centro de su campaña la continuidad del proyecto político de izquierda iniciado por López Obrador, que denomina la "Cuarta Transformación". Se trata principalmente de la prolongación de los programas sociales impulsados por el gobierno: 35 millones de hogares, el 71% del país, es beneficiario de por lo menos uno de los programas. De acuerdo con México Evalúa, para 2024 el gasto en subsidios llegará a 1.100 millones de pesos, el más alto en la historia del país. Pero, a pesar de la fuerte sombra de AMLO, Sheinbaum ha dado muestras de que imprimirá al proyecto una cierta reconfiguración. Por ejemplo, dada su trayectoria como académica, es probable que adopte un enfoque más tecnocrático en la formulación de las políticas, que ya se ve reflejado en la configuración de su equipo de trabajo formado por expertos en sus respectivos campos, a diferencia de su predecesor que en ocasiones primaba la lealtad. También se apunta un viraje en las políticas sociales, ambientales y fiscalmente conservadoras de López Obrador, quien las consideraba distracciones de la verdadera cuestión de fondo: la lucha contra la desigualdad. En cambio, Sheinbaum es experta ambientalista, y durante su carrera como académica formó parte del equipo de científicos que ganó el premio nobel en 2007 con una investigación sobre mitigación del cambio climático.Por su parte, Xóchitl Gálvez ha tenido problemas en mostrar una agenda clara, en parte por la diversidad de partidos que conforman la alianza, pero se muestra progresista en lo social, a favor del aborto y con un fuerte compromiso con el mantenimiento de los programas sociales, llegando a pincharse un dedo de la mano en un mitin para sellar con sangre el compromiso de mantenerlos. Además, promete devolver los controles y equilibrios de la democracia, acusando a AMLO de autoritario.Aunque ninguna de las candidatas tiene una agenda fuertemente feminista, también se espera que el hecho de que una mujer llegue a la presidencia tenga un impacto más allá de lo simbólico, impulsando un cambio en una sociedad que es aun fuertemente machista. En México cada día ocurren, de promedio, 11 feminicidios, y el 95% de esos crímenes quedan en la impunidad. El feminicidio es la forma más extrema de violencia de género, pero existen otros tipos de agresiones y desigualdades. También, violencia política. Desde finales del año pasado, al menos 30 candidatos han sido asesinados, así como un número mayor de colaboradores y miembros de los equipos de trabajo de líderes políticos, a manos de los grupos criminales que amenazan y matan a aquellos que se niegan a cooperar. La violencia ha alcanzado cifras dolorosas. 2023 cerró con aproximadamente 30.523 víctimas de asesinato. El gobierno saliente ha fracasado significativamente en la reducción del crimen, a pesar del incremento de la presencia militar, lo que para muchos es un aumento en los niveles de control con tintes autoritarios. En este contexto, Sheinbaum mantiene su apoyo a las políticas del gobierno actual y aboga por el fortalecimiento de la Guardia Nacional. Reconoce el papel que las Fuerzas Armadas han tenido durante la administración de AMLO, aunque en algunos espacios ha señalado que podría considerar la reducción de la presencia de militares en empresas del gobierno mexicano. Asimismo, aboga por una revisión profunda de los principales ejes del sistema de justicia, por dar respuesta a las causas de la violencia, y más apoyos y programas para los jóvenes. Durante su administración como jefa de Gobierno de la capital mexicana (2018-2023), Sheinbaum fue reconocida por sus logros en el ámbito de la seguridad. Mientras que Gálvez, por su parte, ha criticado la gestión del gobierno actual, comprometiéndose a disminuir la militarización del país, aunque propone la construcción de más cárceles. La próxima presidenta recibirá un país muy desigual, con un amplio sector de la población aun en condiciones de pobreza extrema; un país donde los niveles en educación retrocedieron y con fallos gigantescos en el sector salud. Pero, sobre todo, se enfrenta a una sociedad muy polarizada, fruto también del discurso populista característico de López Obrador, que alimentó las divisiones en la población, y con una clase media olvidada por el Gobierno. La nueva presidenta debería tener un perfil mucho más cercano a la cooperación y al diálogo, que tanto necesita una sociedad que todavía lucha por el fortalecimiento de su joven democracia. Palabras clave: México, elecciones, presidencia, Sheinbaum, AMLO, obradorismo, paridad, seguridad, feminicidiosTodas las publicaciones expresan las opiniones de sus autores/as y no reflejan necesariamente los puntos de vista de CIDOB o sus financiadores
Eine dauerhafte Verfügbarkeit ist nicht garantiert und liegt vollumfänglich in den Händen der Herausgeber:innen. Bitte erstellen Sie sich selbständig eine Kopie falls Sie diese Quelle zitieren möchten.
Las elecciones generales que se celebran en México el 2 de junio de 2024 van a pasar a la historia del país por varios motivos: primero, se trata de los comicios más grandes en cuanto al número de cargos a elegir y el número de votantes; segundo, con casi seguridad, por primera vez una mujer será elegida presidenta del país; tercero, serán las elecciones más violentas que ha vivido México, en un contexto de gran polarización social. El primer domingo de junio de 2024 los mexicanos eligen a más de 20.000 cargos, la mayoría en el ámbito municipal y local, pero también se votarán 628 integrantes del Congreso y el cargo presidencial. En esta ocasión, alrededor de 98 millones de electores serán llamados a las urnas. En la elección presidencial compiten tres fuerzas políticas. Por un lado, la coalición formada por los partidos tradicionales, diversos ideológicamente, e históricamente rivales, que tienen a Xóchitl Gálvez como su candidata. Ingeniera y empresaria, de orígenes humildes y ascendencia indígena, Gálvez se dio a conocer en el ámbito nacional por sus constantes confrontaciones públicas con el presidente saliente de México, Andrés Manuel López Obrador (AMLO). Por otro lado, la candidata de la coalición liderada por MORENA, partido del actual presidente, es Claudia Sheinbaum. Esta militante férrea del "obradorismo", de clase media y con un brillante currículum académico, ha formado parte de las filas del partido desde sus inicios. Por último, con menor fuerza, también sigue en la contienda el candidato Jorge Álvarez del partido Movimiento Ciudadano, que se presenta como una tercera vía frente al oficialismo y lo que consideran "vieja política". Todo indica que Sheinbaum será elegida la primera presidenta del país, ya que las encuestas le conceden hasta 20 puntos de diferencia sobre sus rivales. Es un logro muy importante, consecuencia de muchos años de lucha feminista, desde que hace 71 años México reconoció el derecho de las mujeres a votar y ser votadas. Desde 2018 hay un Congreso paritario. Una conquista no menor en perspectiva internacional, y que tuvo como antecedente diversas reformas electorales desde finales de 1980 y principios de 1990. También, se dieron cambios en la Ley Suprema del país; concretamente, en 2014 el principio de paridad fue incorporado a la Constitución. En la actualidad no es infrecuente ver mujeres ocupando los más altos cargos en instancias como el Banco de México, la Suprema Corte, el Instituto Nacional Electoral, o el Tribunal Electoral. Sin embargo, más allá del género, los ciudadanos también deberán valorar las propuestas de las candidatas. Sheinbaum ha puesto en el centro de su campaña la continuidad del proyecto político de izquierda iniciado por López Obrador, que denomina la "Cuarta Transformación". Se trata principalmente de la prolongación de los programas sociales impulsados por el gobierno: 35 millones de hogares, el 71% del país, es beneficiario de por lo menos uno de los programas. De acuerdo con México Evalúa, para 2024 el gasto en subsidios llegará a 1.100 millones de pesos, el más alto en la historia del país. Pero, a pesar de la fuerte sombra de AMLO, Sheinbaum ha dado muestras de que imprimirá al proyecto una cierta reconfiguración. Por ejemplo, dada su trayectoria como académica, es probable que adopte un enfoque más tecnocrático en la formulación de las políticas, que ya se ve reflejado en la configuración de su equipo de trabajo formado por expertos en sus respectivos campos, a diferencia de su predecesor que en ocasiones primaba la lealtad. También se apunta un viraje en las políticas sociales, ambientales y fiscalmente conservadoras de López Obrador, quien las consideraba distracciones de la verdadera cuestión de fondo: la lucha contra la desigualdad. En cambio, Sheinbaum es experta ambientalista, y durante su carrera como académica formó parte del equipo de científicos que ganó el premio nobel en 2007 con una investigación sobre mitigación del cambio climático. Por su parte, Xóchitl Gálvez ha tenido problemas en mostrar una agenda clara, en parte por la diversidad de partidos que conforman la alianza, pero se muestra progresista en lo social, a favor del aborto y con un fuerte compromiso con el mantenimiento de los programas sociales, llegando a pincharse un dedo de la mano en un mitin para sellar con sangre el compromiso de mantenerlos. Además, promete devolver los controles y equilibrios de la democracia, acusando a AMLO de autoritario. Aunque ninguna de las candidatas tiene una agenda fuertemente feminista, también se espera que el hecho de que una mujer llegue a la presidencia tenga un impacto más allá de lo simbólico, impulsando un cambio en una sociedad que es aun fuertemente machista. En México cada día ocurren, de promedio, 11 feminicidios, y el 95% de esos crímenes quedan en la impunidad. El feminicidio es la forma más extrema de violencia de género, pero existen otros tipos de agresiones y desigualdades. También, violencia política. Desde finales del año pasado, al menos 30 candidatos han sido asesinados, así como un número mayor de colaboradores y miembros de los equipos de trabajo de líderes políticos, a manos de los grupos criminales que amenazan y matan a aquellos que se niegan a cooperar. La violencia ha alcanzado cifras dolorosas. 2023 cerró con aproximadamente 30.523 víctimas de asesinato. El gobierno saliente ha fracasado significativamente en la reducción del crimen, a pesar del incremento de la presencia militar, lo que para muchos es un aumento en los niveles de control con tintes autoritarios. En este contexto, Sheinbaum mantiene su apoyo a las políticas del gobierno actual y aboga por el fortalecimiento de la Guardia Nacional. Reconoce el papel que las Fuerzas Armadas han tenido durante la administración de AMLO, aunque en algunos espacios ha señalado que podría considerar la reducción de la presencia de militares en empresas del gobierno mexicano. Asimismo, aboga por una revisión profunda de los principales ejes del sistema de justicia, por dar respuesta a las causas de la violencia, y más apoyos y programas para los jóvenes. Durante su administración como jefa de Gobierno de la capital mexicana (2018-2023), Sheinbaum fue reconocida por sus logros en el ámbito de la seguridad. Mientras que Gálvez, por su parte, ha criticado la gestión del gobierno actual, comprometiéndose a disminuir la militarización del país, aunque propone la construcción de más cárceles. La próxima presidenta recibirá un país muy desigual, con un amplio sector de la población aun en condiciones de pobreza extrema; un país donde los niveles en educación retrocedieron y con fallos gigantescos en el sector salud. Pero, sobre todo, se enfrenta a una sociedad muy polarizada, fruto también del discurso populista característico de López Obrador, que alimentó las divisiones en la población, y con una clase media olvidada por el Gobierno. La nueva presidenta debería tener un perfil mucho más cercano a la cooperación y al diálogo, que tanto necesita una sociedad que todavía lucha por el fortalecimiento de su joven democracia.Palabras clave: México, elecciones, presidencia, Sheinbaum, AMLO, obradorismo, paridad, seguridad, feminicidiosTodas las publicaciones expresan las opiniones de sus autores/as y no reflejan necesariamente los puntos de vista de CIDOB o sus financiadores
AMÉRICA LATINALa incertidumbre gobierna Argentina tras operación de Cristina Fernández.Para más información: http://www.economist.com/blogs/americasview/2013/10/cristina-fern-ndezs-health http://www.cnn.com/2013/10/08/world/americas/argentina-president-health/index.html http://oglobo.globo.com/mundo/cirurgia-de-cristina-kirchner-nao-teve-complicacoes-10289775 http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/06/20836786-argentinas-president-diagnosed-with-hematoma-on-brain-will-take-month-off?lite http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24438437 http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/operacion-de-cristina-fernandez-de-kirchner_13108736-4 http://www.nytimes.com/reuters/2013/10/08/world/americas/08reuters-argentina-fernandez-surgery.html?ref=world&gwh=FFBF1B44EAD3D142B1153AE69FE9BD84Tensión entre Estados Unidos y Venezuela por expulsión de diplomáticos.Para más información: http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/09/30/20763213-yankees-go-home-venezuelan-president-to-expel-top-us-diplomat?lite http://www.lanacion.com.ar/1625223-tension-entre-eeuu-y-venezuela-barack-obama-expulso-a-http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/nicols-maduro-expulsa-a-tres-diplomticos-estadounidenses-de-venezuela_13092895-4 tres-diplomaticos-venezolanos http://www.cnn.com/2013/09/30/world/americas/venezuela-us-diplomats-expelled/index.htmlViolentas protestas en calles de Río y San Pablo.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24423086 http://www.lanacion.com.ar/1627062-caos-fuego-y-destrozos-en-una-noche-de-furia-en-rio-de-janeiro http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381223578_227569.html http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24439987 http://www.chinadaily.com.cn/photo/2013-10/08/content_17013971.htmSegún sondeo Bachelet lleva ventaja de 33% sobre rivales.Para más información: http://oglobo.globo.com/mundo/bachelet-iria-segundo-turno-com-governista-indica-pesquisa-10296734#ixzz2hAVnYE85 http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/impreso/bachelet-lleva-ventaja-de-33-sobre-rivales-sondeo-84450.htmlDisturbios en México por el 45 aniversario de masacre estudiantil.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/disturbios-en-mxico-en-la-marcha-del-45-aniversario-de-masacre-estudiantil_13097676-4Maduro pedirá al Parlamento poderes especiales para legislar.Para más información: http://oglobo.globo.com/mundo/congresso-da-venezuela-decide-se-dara-poder-de-legislar-maduro-10288753#ixzz2hAVxXeGRhttp://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/05/actualidad/1380947513_348934.html http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/maduro-pedira-poderes-especiales-para-legislar_13107229-4 Brasil indignado por espionaje de Canadá y Estados Unidos.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/08/world/americas/brazil-leader-asks-canada-to-explain-its-spying.html?ref=world&gwh=439ECF21DE02E87627713548853716BA http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24438355 http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/impreso/brasil-indignado-por-espionaje-de-canada-84441.html http://www.lanacion.com.ar/1626798-aseguran-que-eeuu-y-canada-espiaron-el-ministerio-de-energia-brasilenoLa militarización de Maduro llega hasta los supermercados.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1625738-la-militarizacion-de-maduro-llega-hasta-los-supermercadosTormenta Karen se dispone a impactar costa del Golfo de México.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/06/world/americas/tropical-weather-karen/index.html http://www.eltiempo.com/mundo/estados-unidos/video-tormenta-karen-se-dispone-a-impactar-costa-del-golfo-de-mxico_13100874-4Giro de Marina Silva en Brasil: se afilió al partido socialista.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24416480 http://www.lanacion.com.ar/1626351-giro-de-marina-silva-en-brasil-se-afilio-al-partido-socialista Accidente de avión estadounidense que monitoreaba rutas de droga en Colombia deja 4 muertos.Para más información: http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/05/20835839-crash-of-us-anti-drug-aircraft-in-colombia-kills-4?lite http://www.cnn.com/2013/10/06/world/americas/colombia-drug-plane-crash/index.htmlEcuador quiere apelar a instancias internacionales por el caso Assange.Para más información: http://oglobo.globo.com/mundo/equador-quer-apelar-instancias-internacionais-sobre-caso-assange-10298424#ixzz2hAVqvOHx Maduro anunció alza de 10% en salario mínimo.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/nicolas-maduro-anunci-alza-en-salario-mnimo_13102950-4En Venezuela el cepo cambiario hace casi imposible viajar en avión.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-24416482 http://www.lanacion.com.ar/1625276-por-que-es-tan-dificil-salir-de-venezuela-en-avion"El País" de Madrid publica "La Alianza del Pacífico: construyendo un futuro integrado"Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381254172_381075.htmlESTADOS UNIDOS /CANADÁSe profundiza crisis en Estados Unidos por diferencias entre el gobierno y los republicanos.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-24453693 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381257778_991296.html http://www.lanacion.com.ar/1626332-obama-redobla-la-presion-para-destrabar-la-paralisis http://www.eltiempo.com/mundo/estados-unidos/se-agita-pelea-por-cierre-del-gobierno-en-ee-uu_13101447-4 http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/obama-deuda-956754.htmlCrece la preocupación mundial por la amenaza de un default en Estados Unidos.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/09/us/politics/japan-alarmed-over-us-debt-crisis.html?ref=world http://www.lanacion.com.ar/1626959-crece-la-preocupacion-mundial-por-la-amenaza-de-un-default-en-eeuuEstados Unidos defiende la legalidad de sus incursiones militares en Libia y Somalia.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381162766_670003.htmlPánico en Washington por un hombre que intentó quemarse vivo.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1625736-nervios-y-alerta-en-washington-por-un-incidente-en-el-capitolio http://www.eltiempo.com/mundo/estados-unidos/hombre-intent-quemarse-vivo-en-washington_13100942-4Estados Unidos captura en Libia a un líder de Al-Qaeda.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-africa-24426033 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381135135_192937.html http://www.lanacion.com.ar/1626917-eeuu-interroga-en-un-buque-de-guerra-al-lider-de-al-qaeda-capturado-en-libiaEl acuerdo entre Estados Unidos y Rusia sobre Siria no incluye medidas de sanción.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/14/actualidad/1379135346_027994.htmlEUROPASerían más de 300 los muertos por el naufragio en Lampedusa.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/08/world/europe/italy-lampedusa-boat-sinking/index.html?hpt=wo_c1 http://oglobo.globo.com/mundo/ue-quer-missao-de-resgate-de-imigrantes-no-mediterraneo-10291110#ixzz2hAbFY2io http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/05/actualidad/1380999528_613934.html http://www.eltiempo.com/mundo/europa/italia-aumenta-a-232-el-numero-de-muertos-en-tragedia-de-lampedusa_13107190-4Greenpeace en conflicto con Rusia por cuestiones medioambientales.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1626722-advierten-que-el-rompehielos-de-greenpeace-retenido-en-rusia-puede-hundirse http://www.cnn.com/2013/10/05/world/europe/russia-greenpeace-netherlands/index.html?hpt=ieu_c2Rusia protesta ante Holanda por el arresto de un diplomático en La Haya.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-24448147 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381240613_653875.htmlRusia abre una guerra comercial contra Lituania.Para más información: http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-24433418 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381237986_334792.htmlLondres asciende a ministro para Escocia a un político combativo.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/08/world/europe/britain-replaces-minister-responsible-for-scotland.html?ref=world&gwh=590C2FB987D6E6B87044C46A441F17CD http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381160358_228548.htmlIrán y Reino Unido dan el primer paso para reestablecer relaciones diplomáticas.Para más información: http://oglobo.globo.com/mundo/reino-unido-ira-trabalham-para-reabrir-embaixadas-10292730#ixzz2hAbCSYTC http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381244483_316947.htmlEstados Unidos y Rusia acuerdan sobre Siria.Para más información: http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/08/20867699-russia-we-have-common-understanding-with-us-over-syria-weapons?lite http://oglobo.globo.com/mundo/russia-eua-concordam-sobre-como-siria-deve-eliminar-armas-quimicas-10289661#ixzz2hAbML9Xh Los grandes partidos alemanes allanan el camino hacia la gran coalición.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/06/actualidad/1381077909_311376.html"La Nación" realiza completa cobertura de situación política en Italia.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1624729-la-crisis-politica-italiana-pone-otra-vez-al-euro-en-el-ojo-de-la-tormenta http://www.lanacion.com.ar/1624999-la-traicion-del-numero-dos-de-silvio-berlusconi-podria-salvar-el-gobierno-de-italia http://www.lanacion.com.ar/1626117-berlusconi-cerca-de-ser-expulsado-del-parlamento-italianoMiembro de la banda rusa Pussy Riot abandona huelga de hambre.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/03/world/europe/russia-pussy-riot-hunger-strike/index.html?hpt=ieu_c2Reino Unido convoca un ejército de 'hackers' para su defensa.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/05/actualidad/1380999276_8La victoria de la ultraderecha en una elección inquieta a la izquierda francesa.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381138090_878144.htmlLas funcionarias públicas turcas pueden llevar el pañuelo islámico.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/09/world/europe/turkey-lifts-ban-on-head-scarves-in-state-offices.html?ref=world http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381255057_152061.htmlLos irlandeses castigan a su gobierno y votan en contra de abolir el Senado.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/05/actualidad/1380983920_688877.htmlPolémica cadena de sismos en España.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1625692-polemica-cadena-de-sismos-en-espanaLa 'primavera árabe' acentúa la inmigración irregular hacia Italia.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/04/actualidad/1380914021_133757.htmlASIA- PACÍFICO/ MEDIO ORIENTEContinúa la tensión entre las dos Coreas.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/09/world/asia/south-korea-says-north-restarted-nuclear-reactor.html?ref=world http://elcomercio.pe/actualidad/1641502/noticia-amenaza-guerra-corea-norte-puso-alerta-maxima-su-ejercito?ft=grid http://oglobo.globo.com/mundo/coreia-do-norte-adverte-eua-para-desastre-horrivel-10289490#ixzz2hAbmhzI7 http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/norcorea-amenaza-al-sur-eu-y-japon-por-maniobras-militares-956650.html http://www.chinadaily.com.cn/world/2013-10/08/content_17015320.htm Los inspectores comienzan a destruir los arsenales químicos de Asad.Para más información: http://www.nytimes.com/aponline/2013/10/08/world/mid.dleeast/ap-ml-syria-.html?ref=world&gwh=AEB81BE6F5D2F8694FC599966B769CE1 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/06/actualidad/1381071828_721305.html http://www.cnn.com/2013/10/08/world/meast/syria-civil-war/index.html?hpt=wo_c2 http://oglobo.globo.com/mundo/ban-ki-moon-anuncia-missao-conjunta-na-siria-10289529#ixzz2hAcJtJRx http://www.lanacion.com.ar/1626523-comenzaron-a-destruir-el-arsenal-quimico-de-siria http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-24448994La ONU anuncia "pruebas abrumadoras" del ataque químico en Siria.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/13/actualidad/1379091714_707490.html http://www.nytimes.com/2013/10/09/world/middleeast/more-chemical-arms-experts-head-to-syria.html?ref=worldVínculos entre Irán y Estados Unidos avanzan sin confianza.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/medio-oriente/al-jamenei-dijo-que-desconfa-de-estados-unidos_13103999-4 http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-24418073 http://www.lanacion.com.ar/1624585-la-guardia-revolucionaria-irani-critico-el-acercamiento-de-hassan-rohani-y-barack-obamaReunión de APEC entre los grandes del Pacífico.Para más información: http://www.economist.com/blogs/banyan/2013/10/asia-pacific-economic-co-operation http://www.chinadaily.com.cn/world/2013-10/08/content_17013968.htm http://www.chinadaily.com.cn/china/2013xiapec/2013-10/09/content_17015948.htm http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381149923_950160.html http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/08/actualidad/1381245944_928964.html http://www.nytimes.com/2013/10/09/world/asia/asia-pacific-economic-cooperation-summit.html?ref=world&gwh=3706CFE383D43932088A857B9E26D392La joven paquistaní Malala continúa desafiando a los talibanes.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1626617-la-joven-paquistani-malala-favorita-para-el-nobel-de-la-paz http://www.bbc.co.uk/news/magazine-24379018 http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/08/20868350-taliban-we-still-want-to-kill-malala?lite http://www.cnn.com/2013/04/30/world/malala-girls-education/index.html?hpt=wo_bn2Al menos 29 muertos y más de 100 heridos dejan atentados en Irak.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/medio-oriente/atentados-en-irak_13104375-4 http://www.eltiempo.com/mundo/medio-oriente/varios-muertos-y-heridos-en-bagdad-por-carros-bomba_13092018-4Diez años de cárcel a jóvenes en Arabia Saudita y 2.000 latigazos por bailar y exhibir el torso.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/medio-oriente/castigan-con-latigazos-a-joven-en-arabia-por-bailar-exhibiendo-el-dorso_13098005-4Choques en la frontera de India y Pakistán.Para más información: http://www.nytimes.com/2013/10/08/world/asia/india-clashes-pakistan-border.html?ref=world&gwh=653080C7BF22B5D76D1661229AD2DCDEKuwait estudia no permitir entrada a homosexualesPara más información: http://oglobo.globo.com/mundo/kuwait-estuda-barrar-entrada-de-gays-no-pais-10287377#ixzz2hAcNTEqW India: se derrumba un edificio y deja un saldo de 61 muertos.Para más información: http://www.cnn.com/2013/09/28/world/asia/india-mumbai-building-collapse/index.html http://www.lanacion.com.ar/1624388-india-se-derrumba-un-edificio-y-deja-un-saldo-de-61-muertosTifón en China deja muertos y desplazados.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/01/world/asia/china-fishing-boats-sink/index.html http://www.cnn.com/2013/10/06/world/asia/china-typhoon-fitow/index.html?hpt=ias_c2China contrata a dos millones de policías para Internet.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/07/world/asia/china-internet-monitors/index.html?hpt=wo_c2Fallece Vo Nguyen Giap, el héroe militar de Vietnam.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1626092-vo-nguyen-giap-el-heroe-de-vietnam-y-genio-militar-que-humillo-a-occidente http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/04/20822374-vietnam-war-leader-gen-giap-dies-at-102?liteÁFRICATras aparente calma vuelve a desatarse violencia en Egipto.Para más información: http://www.cnn.com/2013/10/04/world/africa/egypt-clashes/index.html?hpt=iaf_c2 http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381141153_200511.html http://www.nytimes.com/2013/10/08/world/middleeast/egypt-violence.html?ref=world http://www.cnn.com/2013/10/08/world/meast/egypt-unrest/index.html?hpt=iaf_c2 http://www.lanacion.com.ar/1626615-otro-estallido-de-violencia-en-el-cairo-44-muertos40 estudiantes mueren en un ataque radical islámico en Nigeria.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/africa/ataque-radical-islmico-en-nigeria_13090623-4http://www.lanacion.com.ar/1624415-nigeria-al-menos-42-estudiantes-murieron-en-un-ataque-a-una-universidadUnesco apunta que la mayor carencia de docentes se da en África.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/africa/la-unesco-apunta-que-la-mayor-carencia-de-docentes-se-da-en-frica_13097875-4Capturado importante líder de Al Qaeda en Libia.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/estados-unidos/capturado-importante-lder-de-al-qaeda-en-libia_13104355-4 http://worldnews.nbcnews.com/_news/2013/10/08/20870872-us-citizens-threatened-with-attack-kidnap-in-libya-after-terror-raid?liteLos islamistas aceptan dejar el poder en Túnez para evitar un conflicto civil.Para más información: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/07/actualidad/1381170554_529413.htmlEs capturado el jefe de atentado en centro comercial de Nairobi.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/estados-unidos/capturado-por-estados-unidos-uno-de-los-jefes-de-al-shabab-grupo-responsable-de-atentado-en-centro-comercial-de-nairobi_13103016-4 http://www.cnn.com/2013/10/07/world/africa/kenya-mall-attack/index.html?hpt=iaf_c2 http://www.lanacion.com.ar/1624169-investigan-si-islamistas-alemanes-colaboraron-en-el-ataque-terrorista-al-shopping-en-keniaUn operativo que desnuda los límites de la lucha antiterrorista en África.Para más información: http://www.lanacion.com.ar/1626610-un-operativo-que-desnuda-los-limites-de-la-lucha-antiterrorista-en-africaOTRAS NOTICIASUna de cada 8 personas sufre hambre crónica en el mundo, según la FAO.Para más información: http://www.eltiempo.com/mundo/europa/una-de-cada-8-personas-sufre-hambre-crnica-en-el-mundo_13093945-4"The Economist" presenta su informe semanal: "Business this week".Para más información: http://www.economist.com/news/world-week/21583302-business-week
En la presente edición, el lector encontrará dos líneas temáticas: Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas; y, Escenarios alternativos de construcción de poder.
Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas
Abirmos esta edición, con el artículo: "La diplomacia para la seguridad en el posicionamiento estratégico de Colombia en el ámbito de la paz y la seguridad regional: reflexiones desde el concepto de diplomacia de defensa" de Vicente Torrijos y Juan David Avella, mediante el cual, se evaluán tanto, la pertinencia práctica, como los desafíos de la nueva estrategia colombiana de inserición en el Triángulo Norte de Centroamérica, protagonizando escenarios polémicos en el ámbito de la paz y la seguridad regional y global en un futuro próximo. Analizan los objetivos y alcances de la diplomacia para la seguridad del país a la luz del concepto de diplomacia de defensa.
"¿Tabú o pragmatismo? El dilema de López Obrador frente al narcotráfico", es el artículo de Esteban Arratia Sandoval y Aldo Garrido Quiroz, quienes destacan el llamado electoral de AMLO, a aministiar personas involucradas en el narcotráfico para finalizar su lucha armada, haciendo uso de herramientas clásicas de un proceso de paz: desmovilización, reintegración y justicia transicional. Los autores desde un enfoque cualitativo resaltan las limitaciones de la propuesta, concuyéndola como una mera estrategia de contención de daños, dado que, no busca modificar la escala del mercado ilícito sino modelar su comportamiento.
"La Guerra Urbana en Rio de Janeiro: De las Unidades de Policía Pacificadora a la Militarización (2008-2018)" de Carolina Sampó, Ludmila Quiros y Jessica Petrino, ubica a Río de Janeiro entre las ciudades brasileras más violentas por la dinámica de las organizaciones criminales y las políticas de seguridad implementadas para combatirlas entre los años 2008 y 2018. Sostienen que desde 2014 se vive una Guerra Urbana, donde confluyen organizaciones criminales, milicias y fuerzas estatales. Situación de inseguridad que, aunque parece concentrada en las favelas, afecta a la totalidad de la población civil. El análisis cualitativo, que también echa mano de datos cuantitativos, retiñe una alta frecuencia del uso de la violencia y, una visibilidad que pasó, de ser baja a media.
"Un subcomplejo regional de seguridad contra el narcotráfico por vías marítimas: caso Ecuador, Colombia, Costa Rica y Panamá" de Luis Fabian Armijos Samaniego y Ricardo Medina, interpreta la formación del subcomplejo a nivel marítimo, luego de la firma de los acuerdos de la Convemar de 2016. Sustentándose en la teoría de complejos regionales de seguridad y los procesos de securitización, enfatizan que, a pesar que existe una cooperación bilateral robusta entre los Estados analizados, el proceso de formación del subcomplejo para una cooperación multilateral, se encuentra aún en un sitial embrionario, si se analizan las capacidades navales y los niveles de captura policial de narcóticos de cada país, a través de una metodología cualitativa con enfoque de rastreo histórico causal, apoyado en datos de fuentes abiertas, entrevistas, discursos y documentos oficiales, con el objetivo de interpretar el proceso de securitización de la problemática.
El turno ahora para el artículo: "Inovação e Tomada de Decisão em Defesa: considerações introdutórias ao planejamento baseado em capacidades" de Luiz Maurício de Andrade da Silva, Eduardo Xavier Ferreira Glaser Migon, Rubens Nunes y Fábio Sahm Paggiaro, quienes investigan en las áreas de administración y economía del sector defensa, fundamentándose en la capacidad de las estrategias de base, es decir, atendiendo aspectos de microeconomía y ahorros de los costes de transacción. El artículo esta acompañado de un marco de referencia de necesidades estratégicas de defensa en Brasil, relativos a sus intereses nacionales.
Siguiendo con: "América Latina y el desafío de la planificación basada en capacidades. Aportes preliminares desde la experiencia de Chile" de Gonzalo Álvarez Fuentes y Margarita Figueroa Sepúlveda, muestra las transformaciones que en el contexto estratégico, caracterizadas por la emergencia de amenazas no tradicionales, la interdependencia y la incertidumbre, han propiciado el cambio en los modelos de planificación de la defensa. Varios países, principalmente pertenecientes a la OTAN, han transitado desde el modelo tradicional de planificación basado en amenazas hacia el nuevo modelo de planificación basado en capacidades. En América Latina, solo unos cuantos países han iniciado este tránsito, que implica numerosos requerimientos y desafíos para su puesta en funcionamiento. Chile, que ha iniciado el proceso, sostiene que su implementación requiere de condiciones organizacionales y presupuestarias para una efectiva operacionalización, así como una mayor coordinación entre los diversos organismos del Estado.
"Narcotráfico en América del Sur más allá del bloque andino: los casos de Argentina y Brasil" de Mariano Bartolomé y Vicente Mario Ventura Barreiro, estudia la cadena del narcotráfico en América del Sur en cuanto la Seguridad Internacional contemporánea. Alejándose de los estudios tradicionales centrados en los paises cocaleros, para analizar la situación, poco conocida, en Brasil y Argentina, contribuyendo a la actualización del Estado del Arte, desde estas dos naciones con marcada potenciaidad de consumo e insersión de estos mercados en ultramar. Usando una metodología deductiva de método cualitativo con niveles de análisis descriptivo y explicativo. Las conclusiones revelan elementos clave en materia de criminalidad: en el caso argentino, la vulnerabilidad de su frontera norte, por donde ingresan las drogas ilegales; respecto a Brasil, las preocupantes perspectivas que ofrece el grupo PCC que se encamina a constituirse en la entidad criminal más relevante del Cono Sur.
Ahora, el artículo: "Reconciliation perspectives in Colombia: characterizing the 2016 peace agreement with the FARC" de Andres Eduardo Fernandez Osorio y Rocio del Pilar Pachon Pinzon, parte del acuerdo de paz de 2016 entre Farc y Estado, analizando la oposición, negatividad y resistencia de la población, fundamentándose en la inexistencia de literatura aclaratoria de los contenidos. Basado en la Matriz de Acuerdos de Paz de la Universidad de Notre Dame, explora algunas de las críticas generalizadas al comparar este acuerdo con otros, en 31 países. Los hallazgos clave sugieren que el acuerdo estudiado es el más extenso y el segundo más complejo firmado desde 1989, y su esencia puede clasificarse en cinco grupos diferentes de disposiciones. El análisis estadístico sugiere que su crítica más significativa, su complejidad, es el principal factor que obstaculiza el nivel de implementación esperado y, por lo tanto, su estabilidad debería garantizarse mediante la exploración de estrategias inventivas para obtener apoyo popular y legitimidad.
El autor Jose Julio Fernandez Rodríguez, presenta: "El encuentro entre seguridad y derechos humanos: actualidad y problemas", donde analiza de forma crítica los aspectos de la relación entre seguridad y derechos humanos, tanto desde un sentido dialéctico como desde un punto de vista complementario. Para precisar estas cuestiones también se efectúa un pequeño abordaje del tema de los límites de los derechos o del principio de proporcionalidad. Asimismo, el estudio se completa con diversas precisiones sobre las situaciones excepcionales y sobre la suspensión de derechos. De lo que se trata es de alcanzar soluciones equilibradas que siendo eficaces mantengan la calidad del sistema democrático.
"Disensos e imprecisiones del concepto terrorismo: cuestionamientos a los enfoques teóricos tradicionales" de Eduardo Andrés Hogde, postula que las indefiniciones conceptuales del terrorismo – que dan paso a una serie de imprecisiones que dificultan su comprensión según los estudiosos- deben ser releídas, pues en realidad son los mismos autores quienes han establecido los elementos mínimos para comprender este fenómeno: el terrorismo se manifiesta en ataques violentos y deliberados contra civiles, perpetrados por grupos pequeños, y con importantes efectos públicos y psicológicos. Para comprobar esta hipótesis, contrasta algunas de las obras más reconocidas y citadas por la comunidad académica experta en terrorismo.
Finalizamos con: "El binomio seguridad desarrollo: Algunas aproximaciones interpretativas" de John Sebastian Zapata Callejas, realiza una reconstrucción teórico-conceptual del binomio seguridad y desarrollo desde un par de marcos interpretativos basados alrededor de dos corrientes explicativas, una primera orientada al accionar internacional; y, una segunda, que busca mostrar los ejes articuladores del binomio en la contemporaneidad, el desarrollo humano y la seguridad humana. En este orden, el texto se va a dividir en cuatro momentos: una introducción que sirva como carta de navegación a la problemática; un desarrollo binomio seguridad- desarrollo desde la lógica del accionar internacional; una interpretación del binomio en la lógica de sus discursos articuladores modernos: el desarrollo humano y la seguridad humana; y, finalmente, se ofrecen las conclusiones.
Escenarios alternativos de construcción de poder
El novedoso artículo: "Ciberfeminismo: emergencia y características del feminismo online en Corea del Sur" de Bárbara Bavoleo y Desirée Chaure, estudia los grupos feministas online de Corea del Sur con el objetivo de contextualizar su emergencia, analizar sus características y evaluar sus acciones a nivel cultural y político. Los datos se recolectaron por mapeo y selección de sitios web, información periodística y literatura especializada y se procesaron los resultados en función de cinco dimensiones de análisis: características de los miembros de grupos ciberfeministas, tipos de colaboración, temas de interés, modalidades de la acción y posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT. Se constató que dicho feminismo, se compone casi exclusivamente de mujeres estudiantes y profesionales; con tipos de espacio online y offline; abordando temas "sensibles" e información de difícil acceso; con una modalidad de acción entre activa (manifestaciones, uso de mirroring) y pasiva (clubs de lectura, traducciones de textos feministas), aunque prevalece la primera; y cuyo posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT se separa entre apoyo e inclusión de sus demandas en la lucha feminista y rechazo por considerar que sólo las mujeres son sujeto de su debate.
Finalizando esta primera edición del año 2019, dejamos a vuestra consideración, el artículo: "Las áreas marinas protegidas como asunto de política internacional: el escenario de la Comisión para la Conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos" de Cristian Lorenzo, Ana Seitz y Diego Navarro, en el cual se analiza con una metodología cualitativa perspectiva inductiva, los documentos y materiales publicados por la CCRVMA y Reino Unido, Estados Unidos y Nueva Zelanda, por considerarlos influenciadores de la creación del área manina protegida, dentro del contexto de los efectos del calentamiento global en la geopolítica antártica.
Esperando que la presente edición sea de su mayor gusto y utilidad.
En la presente edición, el lector encontrará dos líneas temáticas: Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas; y, Escenarios alternativos de construcción de poder. Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas Abirmos esta edición, con el artículo: "La diplomacia para la seguridad en el posicionamiento estratégico de Colombia en el ámbito de la paz y la seguridad regional: reflexiones desde el concepto de diplomacia de defensa" de Vicente Torrijos y Juan David Avella, mediante el cual, se evaluán tanto, la pertinencia práctica, como los desafíos de la nueva estrategia colombiana de inserición en el Triángulo Norte de Centroamérica, protagonizando escenarios polémicos en el ámbito de la paz y la seguridad regional y global en un futuro próximo. Analizan los objetivos y alcances de la diplomacia para la seguridad del país a la luz del concepto de diplomacia de defensa. "¿Tabú o pragmatismo? El dilema de López Obrador frente al narcotráfico", es el artículo de Esteban Arratia Sandoval y Aldo Garrido Quiroz, quienes destacan el llamado electoral de AMLO, a aministiar personas involucradas en el narcotráfico para finalizar su lucha armada, haciendo uso de herramientas clásicas de un proceso de paz: desmovilización, reintegración y justicia transicional. Los autores desde un enfoque cualitativo resaltan las limitaciones de la propuesta, concuyéndola como una mera estrategia de contención de daños, dado que, no busca modificar la escala del mercado ilícito sino modelar su comportamiento."La Guerra Urbana en Rio de Janeiro: De las Unidades de Policía Pacificadora a la Militarización (2008-2018)" de Carolina Sampó, Ludmila Quiros y Jessica Petrino, ubica a Río de Janeiro entre las ciudades brasileras más violentas por la dinámica de las organizaciones criminales y las políticas de seguridad implementadas para combatirlas entre los años 2008 y 2018. Sostienen que desde 2014 se vive una Guerra Urbana, donde confluyen organizaciones criminales, milicias y fuerzas estatales. Situación de inseguridad que, aunque parece concentrada en las favelas, afecta a la totalidad de la población civil. El análisis cualitativo, que también echa mano de datos cuantitativos, retiñe una alta frecuencia del uso de la violencia y, una visibilidad que pasó, de ser baja a media."Un subcomplejo regional de seguridad contra el narcotráfico por vías marítimas: caso Ecuador, Colombia, Costa Rica y Panamá" de Luis Fabian Armijos Samaniego y Ricardo Medina, interpreta la formación del subcomplejo a nivel marítimo, luego de la firma de los acuerdos de la Convemar de 2016. Sustentándose en la teoría de complejos regionales de seguridad y los procesos de securitización, enfatizan que, a pesar que existe una cooperación bilateral robusta entre los Estados analizados, el proceso de formación del subcomplejo para una cooperación multilateral, se encuentra aún en un sitial embrionario, si se analizan las capacidades navales y los niveles de captura policial de narcóticos de cada país, a través de una metodología cualitativa con enfoque de rastreo histórico causal, apoyado en datos de fuentes abiertas, entrevistas, discursos y documentos oficiales, con el objetivo de interpretar el proceso de securitización de la problemática.El turno ahora para el artículo: "Inovação e Tomada de Decisão em Defesa: considerações introdutórias ao planejamento baseado em capacidades" de Luiz Maurício de Andrade da Silva, Eduardo Xavier Ferreira Glaser Migon, Rubens Nunes y Fábio Sahm Paggiaro, quienes investigan en las áreas de administración y economía del sector defensa, fundamentándose en la capacidad de las estrategias de base, es decir, atendiendo aspectos de microeconomía y ahorros de los costes de transacción. El artículo esta acompañado de un marco de referencia de necesidades estratégicas de defensa en Brasil, relativos a sus intereses nacionales.Siguiendo con: "América Latina y el desafío de la planificación basada en capacidades. Aportes preliminares desde la experiencia de Chile" de Gonzalo Álvarez Fuentes y Margarita Figueroa Sepúlveda, muestra las transformaciones que en el contexto estratégico, caracterizadas por la emergencia de amenazas no tradicionales, la interdependencia y la incertidumbre, han propiciado el cambio en los modelos de planificación de la defensa. Varios países, principalmente pertenecientes a la OTAN, han transitado desde el modelo tradicional de planificación basado en amenazas hacia el nuevo modelo de planificación basado en capacidades. En América Latina, solo unos cuantos países han iniciado este tránsito, que implica numerosos requerimientos y desafíos para su puesta en funcionamiento. Chile, que ha iniciado el proceso, sostiene que su implementación requiere de condiciones organizacionales y presupuestarias para una efectiva operacionalización, así como una mayor coordinación entre los diversos organismos del Estado."Narcotráfico en América del Sur más allá del bloque andino: los casos de Argentina y Brasil" de Mariano Bartolomé y Vicente Mario Ventura Barreiro, estudia la cadena del narcotráfico en América del Sur en cuanto la Seguridad Internacional contemporánea. Alejándose de los estudios tradicionales centrados en los paises cocaleros, para analizar la situación, poco conocida, en Brasil y Argentina, contribuyendo a la actualización del Estado del Arte, desde estas dos naciones con marcada potenciaidad de consumo e insersión de estos mercados en ultramar. Usando una metodología deductiva de método cualitativo con niveles de análisis descriptivo y explicativo. Las conclusiones revelan elementos clave en materia de criminalidad: en el caso argentino, la vulnerabilidad de su frontera norte, por donde ingresan las drogas ilegales; respecto a Brasil, las preocupantes perspectivas que ofrece el grupo PCC que se encamina a constituirse en la entidad criminal más relevante del Cono Sur.Ahora, el artículo: "Reconciliation perspectives in Colombia: characterizing the 2016 peace agreement with the FARC" de Andres Eduardo Fernandez Osorio y Rocio del Pilar Pachon Pinzon, parte del acuerdo de paz de 2016 entre Farc y Estado, analizando la oposición, negatividad y resistencia de la población, fundamentándose en la inexistencia de literatura aclaratoria de los contenidos. Basado en la Matriz de Acuerdos de Paz de la Universidad de Notre Dame, explora algunas de las críticas generalizadas al comparar este acuerdo con otros, en 31 países. Los hallazgos clave sugieren que el acuerdo estudiado es el más extenso y el segundo más complejo firmado desde 1989, y su esencia puede clasificarse en cinco grupos diferentes de disposiciones. El análisis estadístico sugiere que su crítica más significativa, su complejidad, es el principal factor que obstaculiza el nivel de implementación esperado y, por lo tanto, su estabilidad debería garantizarse mediante la exploración de estrategias inventivas para obtener apoyo popular y legitimidad.El autor Jose Julio Fernandez Rodríguez, presenta: "El encuentro entre seguridad y derechos humanos: actualidad y problemas", donde analiza de forma crítica los aspectos de la relación entre seguridad y derechos humanos, tanto desde un sentido dialéctico como desde un punto de vista complementario. Para precisar estas cuestiones también se efectúa un pequeño abordaje del tema de los límites de los derechos o del principio de proporcionalidad. Asimismo, el estudio se completa con diversas precisiones sobre las situaciones excepcionales y sobre la suspensión de derechos. De lo que se trata es de alcanzar soluciones equilibradas que siendo eficaces mantengan la calidad del sistema democrático."Disensos e imprecisiones del concepto terrorismo: cuestionamientos a los enfoques teóricos tradicionales" de Eduardo Andrés Hogde, postula que las indefiniciones conceptuales del terrorismo – que dan paso a una serie de imprecisiones que dificultan su comprensión según los estudiosos- deben ser releídas, pues en realidad son los mismos autores quienes han establecido los elementos mínimos para comprender este fenómeno: el terrorismo se manifiesta en ataques violentos y deliberados contra civiles, perpetrados por grupos pequeños, y con importantes efectos públicos y psicológicos. Para comprobar esta hipótesis, contrasta algunas de las obras más reconocidas y citadas por la comunidad académica experta en terrorismo.Finalizamos con: "El binomio seguridad desarrollo: Algunas aproximaciones interpretativas" de John Sebastian Zapata Callejas, realiza una reconstrucción teórico-conceptual del binomio seguridad y desarrollo desde un par de marcos interpretativos basados alrededor de dos corrientes explicativas, una primera orientada al accionar internacional; y, una segunda, que busca mostrar los ejes articuladores del binomio en la contemporaneidad, el desarrollo humano y la seguridad humana. En este orden, el texto se va a dividir en cuatro momentos: una introducción que sirva como carta de navegación a la problemática; un desarrollo binomio seguridad- desarrollo desde la lógica del accionar internacional; una interpretación del binomio en la lógica de sus discursos articuladores modernos: el desarrollo humano y la seguridad humana; y, finalmente, se ofrecen las conclusiones. Escenarios alternativos de construcción de poder El novedoso artículo: "Ciberfeminismo: emergencia y características del feminismo online en Corea del Sur" de Bárbara Bavoleo y Desirée Chaure, estudia los grupos feministas online de Corea del Sur con el objetivo de contextualizar su emergencia, analizar sus características y evaluar sus acciones a nivel cultural y político. Los datos se recolectaron por mapeo y selección de sitios web, información periodística y literatura especializada y se procesaron los resultados en función de cinco dimensiones de análisis: características de los miembros de grupos ciberfeministas, tipos de colaboración, temas de interés, modalidades de la acción y posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT. Se constató que dicho feminismo, se compone casi exclusivamente de mujeres estudiantes y profesionales; con tipos de espacio online y offline; abordando temas "sensibles" e información de difícil acceso; con una modalidad de acción entre activa (manifestaciones, uso de mirroring) y pasiva (clubs de lectura, traducciones de textos feministas), aunque prevalece la primera; y cuyo posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT se separa entre apoyo e inclusión de sus demandas en la lucha feminista y rechazo por considerar que sólo las mujeres son sujeto de su debate.Finalizando esta primera edición del año 2019, dejamos a vuestra consideración, el artículo: "Las áreas marinas protegidas como asunto de política internacional: el escenario de la Comisión para la Conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos" de Cristian Lorenzo, Ana Seitz y Diego Navarro, en el cual se analiza con una metodología cualitativa perspectiva inductiva, los documentos y materiales publicados por la CCRVMA y Reino Unido, Estados Unidos y Nueva Zelanda, por considerarlos influenciadores de la creación del área manina protegida, dentro del contexto de los efectos del calentamiento global en la geopolítica antártica.Esperando que la presente edición sea de su mayor gusto y utilidad.
En la presente edición, el lector encontrará dos líneas temáticas: Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas; y, Escenarios alternativos de construcción de poder. Seguridad Regional, narcotráfico y nuevas amenzas Abirmos esta edición, con el artículo: "La diplomacia para la seguridad en el posicionamiento estratégico de Colombia en el ámbito de la paz y la seguridad regional: reflexiones desde el concepto de diplomacia de defensa" de Vicente Torrijos y Juan David Avella, mediante el cual, se evaluán tanto, la pertinencia práctica, como los desafíos de la nueva estrategia colombiana de inserición en el Triángulo Norte de Centroamérica, protagonizando escenarios polémicos en el ámbito de la paz y la seguridad regional y global en un futuro próximo. Analizan los objetivos y alcances de la diplomacia para la seguridad del país a la luz del concepto de diplomacia de defensa. "¿Tabú o pragmatismo? El dilema de López Obrador frente al narcotráfico", es el artículo de Esteban Arratia Sandoval y Aldo Garrido Quiroz, quienes destacan el llamado electoral de AMLO, a aministiar personas involucradas en el narcotráfico para finalizar su lucha armada, haciendo uso de herramientas clásicas de un proceso de paz: desmovilización, reintegración y justicia transicional. Los autores desde un enfoque cualitativo resaltan las limitaciones de la propuesta, concuyéndola como una mera estrategia de contención de daños, dado que, no busca modificar la escala del mercado ilícito sino modelar su comportamiento. "La Guerra Urbana en Rio de Janeiro: De las Unidades de Policía Pacificadora a la Militarización (2008-2018)" de Carolina Sampó, Ludmila Quiros y Jessica Petrino, ubica a Río de Janeiro entre las ciudades brasileras más violentas por la dinámica de las organizaciones criminales y las políticas de seguridad implementadas para combatirlas entre los años 2008 y 2018. Sostienen que desde 2014 se vive una Guerra Urbana, donde confluyen organizaciones criminales, milicias y fuerzas estatales. Situación de inseguridad que, aunque parece concentrada en las favelas, afecta a la totalidad de la población civil. El análisis cualitativo, que también echa mano de datos cuantitativos, retiñe una alta frecuencia del uso de la violencia y, una visibilidad que pasó, de ser baja a media. "Un subcomplejo regional de seguridad contra el narcotráfico por vías marítimas: caso Ecuador, Colombia, Costa Rica y Panamá" de Luis Fabian Armijos Samaniego y Ricardo Medina, interpreta la formación del subcomplejo a nivel marítimo, luego de la firma de los acuerdos de la Convemar de 2016. Sustentándose en la teoría de complejos regionales de seguridad y los procesos de securitización, enfatizan que, a pesar que existe una cooperación bilateral robusta entre los Estados analizados, el proceso de formación del subcomplejo para una cooperación multilateral, se encuentra aún en un sitial embrionario, si se analizan las capacidades navales y los niveles de captura policial de narcóticos de cada país, a través de una metodología cualitativa con enfoque de rastreo histórico causal, apoyado en datos de fuentes abiertas, entrevistas, discursos y documentos oficiales, con el objetivo de interpretar el proceso de securitización de la problemática. El turno ahora para el artículo: "Inovação e Tomada de Decisão em Defesa: considerações introdutórias ao planejamento baseado em capacidades" de Luiz Maurício de Andrade da Silva, Eduardo Xavier Ferreira Glaser Migon, Rubens Nunes y Fábio Sahm Paggiaro, quienes investigan en las áreas de administración y economía del sector defensa, fundamentándose en la capacidad de las estrategias de base, es decir, atendiendo aspectos de microeconomía y ahorros de los costes de transacción. El artículo esta acompañado de un marco de referencia de necesidades estratégicas de defensa en Brasil, relativos a sus intereses nacionales. Siguiendo con: "América Latina y el desafío de la planificación basada en capacidades. Aportes preliminares desde la experiencia de Chile" de Gonzalo Álvarez Fuentes y Margarita Figueroa Sepúlveda, muestra las transformaciones que en el contexto estratégico, caracterizadas por la emergencia de amenazas no tradicionales, la interdependencia y la incertidumbre, han propiciado el cambio en los modelos de planificación de la defensa. Varios países, principalmente pertenecientes a la OTAN, han transitado desde el modelo tradicional de planificación basado en amenazas hacia el nuevo modelo de planificación basado en capacidades. En América Latina, solo unos cuantos países han iniciado este tránsito, que implica numerosos requerimientos y desafíos para su puesta en funcionamiento. Chile, que ha iniciado el proceso, sostiene que su implementación requiere de condiciones organizacionales y presupuestarias para una efectiva operacionalización, así como una mayor coordinación entre los diversos organismos del Estado. "Narcotráfico en América del Sur más allá del bloque andino: los casos de Argentina y Brasil" de Mariano Bartolomé y Vicente Mario Ventura Barreiro, estudia la cadena del narcotráfico en América del Sur en cuanto la Seguridad Internacional contemporánea. Alejándose de los estudios tradicionales centrados en los paises cocaleros, para analizar la situación, poco conocida, en Brasil y Argentina, contribuyendo a la actualización del Estado del Arte, desde estas dos naciones con marcada potenciaidad de consumo e insersión de estos mercados en ultramar. Usando una metodología deductiva de método cualitativo con niveles de análisis descriptivo y explicativo. Las conclusiones revelan elementos clave en materia de criminalidad: en el caso argentino, la vulnerabilidad de su frontera norte, por donde ingresan las drogas ilegales; respecto a Brasil, las preocupantes perspectivas que ofrece el grupo PCC que se encamina a constituirse en la entidad criminal más relevante del Cono Sur. Ahora, el artículo: "Reconciliation perspectives in Colombia: characterizing the 2016 peace agreement with the FARC" de Andres Eduardo Fernandez Osorio y Rocio del Pilar Pachon Pinzon, parte del acuerdo de paz de 2016 entre Farc y Estado, analizando la oposición, negatividad y resistencia de la población, fundamentándose en la inexistencia de literatura aclaratoria de los contenidos. Basado en la Matriz de Acuerdos de Paz de la Universidad de Notre Dame, explora algunas de las críticas generalizadas al comparar este acuerdo con otros, en 31 países. Los hallazgos clave sugieren que el acuerdo estudiado es el más extenso y el segundo más complejo firmado desde 1989, y su esencia puede clasificarse en cinco grupos diferentes de disposiciones. El análisis estadístico sugiere que su crítica más significativa, su complejidad, es el principal factor que obstaculiza el nivel de implementación esperado y, por lo tanto, su estabilidad debería garantizarse mediante la exploración de estrategias inventivas para obtener apoyo popular y legitimidad. El autor Jose Julio Fernandez Rodríguez, presenta: "El encuentro entre seguridad y derechos humanos: actualidad y problemas", donde analiza de forma crítica los aspectos de la relación entre seguridad y derechos humanos, tanto desde un sentido dialéctico como desde un punto de vista complementario. Para precisar estas cuestiones también se efectúa un pequeño abordaje del tema de los límites de los derechos o del principio de proporcionalidad. Asimismo, el estudio se completa con diversas precisiones sobre las situaciones excepcionales y sobre la suspensión de derechos. De lo que se trata es de alcanzar soluciones equilibradas que siendo eficaces mantengan la calidad del sistema democrático. "Disensos e imprecisiones del concepto terrorismo: cuestionamientos a los enfoques teóricos tradicionales" de Eduardo Andrés Hogde, postula que las indefiniciones conceptuales del terrorismo – que dan paso a una serie de imprecisiones que dificultan su comprensión según los estudiosos- deben ser releídas, pues en realidad son los mismos autores quienes han establecido los elementos mínimos para comprender este fenómeno: el terrorismo se manifiesta en ataques violentos y deliberados contra civiles, perpetrados por grupos pequeños, y con importantes efectos públicos y psicológicos. Para comprobar esta hipótesis, contrasta algunas de las obras más reconocidas y citadas por la comunidad académica experta en terrorismo. Finalizamos con: "El binomio seguridad desarrollo: Algunas aproximaciones interpretativas" de John Sebastian Zapata Callejas, realiza una reconstrucción teórico-conceptual del binomio seguridad y desarrollo desde un par de marcos interpretativos basados alrededor de dos corrientes explicativas, una primera orientada al accionar internacional; y, una segunda, que busca mostrar los ejes articuladores del binomio en la contemporaneidad, el desarrollo humano y la seguridad humana. En este orden, el texto se va a dividir en cuatro momentos: una introducción que sirva como carta de navegación a la problemática; un desarrollo binomio seguridad- desarrollo desde la lógica del accionar internacional; una interpretación del binomio en la lógica de sus discursos articuladores modernos: el desarrollo humano y la seguridad humana; y, finalmente, se ofrecen las conclusiones. Escenarios alternativos de construcción de poder El novedoso artículo: "Ciberfeminismo: emergencia y características del feminismo online en Corea del Sur" de Bárbara Bavoleo y Desirée Chaure, estudia los grupos feministas online de Corea del Sur con el objetivo de contextualizar su emergencia, analizar sus características y evaluar sus acciones a nivel cultural y político. Los datos se recolectaron por mapeo y selección de sitios web, información periodística y literatura especializada y se procesaron los resultados en función de cinco dimensiones de análisis: características de los miembros de grupos ciberfeministas, tipos de colaboración, temas de interés, modalidades de la acción y posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT. Se constató que dicho feminismo, se compone casi exclusivamente de mujeres estudiantes y profesionales; con tipos de espacio online y offline; abordando temas "sensibles" e información de difícil acceso; con una modalidad de acción entre activa (manifestaciones, uso de mirroring) y pasiva (clubs de lectura, traducciones de textos feministas), aunque prevalece la primera; y cuyo posicionamiento con respecto a la comunidad LGBT se separa entre apoyo e inclusión de sus demandas en la lucha feminista y rechazo por considerar que sólo las mujeres son sujeto de su debate. Finalizando esta primera edición del año 2019, dejamos a vuestra consideración, el artículo: "Las áreas marinas protegidas como asunto de política internacional: el escenario de la Comisión para la Conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos" de Cristian Lorenzo, Ana Seitz y Diego Navarro, en el cual se analiza con una metodología cualitativa perspectiva inductiva, los documentos y materiales publicados por la CCRVMA y Reino Unido, Estados Unidos y Nueva Zelanda, por considerarlos influenciadores de la creación del área manina protegida, dentro del contexto de los efectos del calentamiento global en la geopolítica antártica. Esperando que la presente edición sea de su mayor gusto y utilidad.
[spa] - Introducción. Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular. - Contenido de la investigación En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son presentados, tanto intendentes como contadores y tesoreros, y otros agentes cuyo papel es fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se dieron. - Conclusiones. La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo. Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza, espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde 1718 y hasta entrado el siglo XIX. ; [eng] - Introduction. This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social context. - Research content. This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in the Town Hall matters. The role and function of the Accountant's Office and of the Army Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to the economy of the island territory, including different management models and economic agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as social relations and power that existed. - Conclusions. The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination. Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even into the nineteenth century. ; [cat] - Introducció. Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular. -Contingut de la investigació. En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar. - Conclusions. La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre 1715 i 1788 setze individus diferents s'ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells, tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el 60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del que s'ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni, seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent. Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet, l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s'havien teixit en el període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.
Autora: Beatriz Solveira de Báez Título: "La Evolución del Servicio Exterior Argentino entre 1852 y 1930". Director: Beatriz MoreyraAutora: María Cristina Montenegro Título: "La Política Exterior de Menem: El rol de las Fuerzas Armadas y las misiones de Paz. El caso de la Ex Yugoslavia". Director: Carlos EscudéAutora: María Teresa Moughty Título: "El Sindicalismo Argentino frente al MERCOSUR". Director: Arturo FernándezAutora: Paula Monsberger Título: "Mercado de Trabajo en la Argentina. Nuevas Tendencias e Integración Regional". Director: Torcuato Di TellaAutor: Gonzalo Paz Título: "Cambios recientes en la Política Exterior China (1989-1994)". Director: Roberto RussellAutora: María Teresa Piñero Título: "Los discursos del presidente Menem sobre el Orden Internacional y la política exterior 1989-1995". Directora: María S. BonettoAutora: Alejandra Reguera Título: "La institucionalización de los procesos culturales en el Mercosur de la pos transición". Director: Horacio CrespoAutor: Enrique Shaw Título: "Zeballos y la imaginación de Argentina, 1898-1904". Director: Carlos A. Juárez CentenoAutor: Gustavo Adolfo Luque Título: "Causales de la baja inserción comercial de la Provincia de Córdoba en el mercado Japonés 1983-1989". Directora: Graciela BonamelliAutor: Hugo Martin Título: "Evaluación de las limitaciones y los condicionamientos internacionales sobre la política nuclear Argentina". Directora: Zlata DrnasAutor: Fabián Rodríguez Título: "Taxonomía de las licencias obligatorias de patentes en la diplomacia comercial". Directores: Carlos Correa; Alberto Díaz CafferataAutora: Teresita María Morel Título: "La política exterior argentina frente al conflicto centroamericano". Director: Bruno BolognaAutora: Lila Voeffrey Título: "Tratamiento conjunto de las cuestiones de seguridad en la triple frontera Argentina-Brasilera-Paraguaya". Director: Bruno BolognaAutora: María Luz Ezquerro Título: "La Política exterior de Arturo Frondizi 1958-1962". Directora: Mará C. MontenegroAutora: Sandra Liliana Ratti Título: "La Política exterior menemista de reincorporación al primer mundo: una revisión crítica de sus fundamentos teóricos". Directora, Beatriz SolveiraAutora: Marta Uriarte Título: "Croacia frente al conflicto en Bosnia-Herzegovina, 1991-1995". Director: Enrique E. ShawAutora: Dafne García Lucero Título: "La política exterior Argentina y su difusión en los medios gráficos de comunicación masiva. Análisis de un caso: la visita del Presidente Clinton a la Argentina en el año 1997". Director: Carlos A. Juárez CentenoAutora: Malvina Rodríguez Título: "La recuperación de la Tercera Posición como alternativa política argentina y latinoamericana". Directora: María S. BonettoAutor: Facundo Ponce Título: "11 de Septiembre. La legitimación discursiva de la Transnacionalización del poder". Directores: Fabiana Martínez; Enrique E. ShawAutor: Alejandro Gustavo Cassani Título: "La Soberanía del Estado y la Interdependencia Compleja". Director: Carlos A. Juárez CentenoAutor: Diego Marcelo Buffa Título: "El África Subsahariana en la Política Exterior Argentina. Las presidencias del Alfonsín y Menem". Directora: Gladis LechiniAutora: Marta Megale Título: "Las Ideas de Raza y Tradición en el Pensamiento de Enrique Ruiz Guiñazu". Directora: Beatriz SolveiraAutora: María Belén Olmos Título: "La incidencia del proceso de democratización en la creación y evolución del Mercosur". Directores: Castor Díaz Barrado; María S. BonettoAutor: Juan José Vagni Título: "Marruecos en la Agenda Exterior de Argentina y Brasil durante los 90: Alineamiento y Diplomacia Comercial en las relaciones preferenciales con el Reino Alauita". Directora: Gladys LechiniAutora: María José Becerra Título: "Angola. Hacia la resolución de un largo conflicto". Directora: Gladis LechiniAutor: Marcelo Omar Montes Título: "La transición postcomunista en la Federación Rusa (1992-2004)". Directores: Santiago Gastaldi; Ricardo López GottingAutora: Mariana Ruiz Romero Título: "Nuevos actores locales en el Ámbito nacional. Tarija - Bolivia: autonomías regionales y políticas nacionales. El caso del gas natural, 2002 - 2004". Director: Francisco DelichAutora: María Ercilia Alaniz Título: "Relaciones Internacionales y Mercosur: la construcción de la noticia política sobre integración regional entre mayo - junio de 2003". Directora: María E. PaulinelliAutor: Marcelo Bernal Título: "La internacionalización de la educación superior: el debate de los años´90 y sus implicancias presentes y futuras". Director: Hugo JuriAutor: Juan José Plasencia Vásquez Título: "La integración intra regional. El caso del sur peruano y la provincia de Córdoba". Director: Enrique ShawAutora: Lucia G. Riveros de Jornet Título: "Reformas Universitarias en Argentina y la Incidencia del Pensamiento Neoliberal: ¿Hacia la Mercantilización de la Educación Superior?" Directores: Patricia Scarponetti; Sergio ObeideAutora: Dinora Gebennini Título: "El feminismo latinoamericano en la era de la globalización. Movimientos feministas en Argentina y Perú. 1990.1998". Directora: Dra. Dora BarrancosAutora: Carla Avendaño Manelli Título: "Construcción de imagen país y diseño de marca país: el caso Chile". Directores: Dra. Paulina Emanuelli y Mgter. Enrique ShawAutora: Ana Lía Armella Título: "Sobre las transiciones. El rol de las hegemonías militaristas en el proceso de construcción democrática, Chile, Perú y Argentina". Director: Mgter. Enrique ShawAutora: Cecilia Meirovich Título: "Los Derechos Humanos en la política exterior argentina: ¿continuidad o ruptura? Análisis comparativo entre las gestiones de R. Alfonsín (1983-1989) y N. Kirchner (2003-2007)". Directora, Dra. Mercedes BottoAutora: María C. Aguirre Ayasa Título: "Desarrollo de Economías Regionales en el contexto de la Globalización. Análisis de casos en el Cono Sur Americano". Directora, Patricia ScarponettiAutora: María Virginia Cáceres Título: "Derecho Interno vs Derecho Internacional en el Sistema Interamericano de Derechos Humanos: la figura del Desacato". Director: Carlos A. Juárez Centeno Co-directora: Dafne García LuceroAutor: Ricardo C. Carballo Título: "La hermandad urbana de los hombres. Ciudades hermanadas: imágenes y percepciones políticas y sociales sobre las Relaciones Internacionales a nivel de municipios". Director. Dr. Alfredo Bruno BolognaAutor: Sebastián Cutrona Título: "La extranjerización de las zonas de seguridad en la República Argentina. Una aproximación a la situación de la región patagónica". Director Enrique Shaw Co-director: Andrés DimitriuAutor: Héctor Gustavo Fadda Título: "Barreras de acceso a las exportaciones argentinas de servicios con presencia física de personas en nuestro país, el MERCOSUR, la Unión europea y los Estados Unidos durante el año 2009". Director: Carlos Vido KesmanAutora: Carolina Harrington Título: "Relacionamiento externo del MERCOSUR: Concertación de posiciones en foros universales de producción jurídica. El caso UNCITRAL". Directora: Dra. Adriana Dreyzin de KlorAutor: Olivier Vanderbeek Título: "El fin de la guerra fría como punto de quiebre histórico. Implicaciones para las teorías de las relaciones internacionales". Directora: Dra. Dafne García LuceroAutora: Elizabeth Theiler Título: "La participación en el sur. también existe. Estudio diacrónico de la relación política entre la Sociedad Civil Argentina y el MERCOSUR 1991 -2009". Directora: Dra. María Susana Bonetto de ScandoglieroAutora: Jacquelina Brizzio Título: "Los Dilemas de la Integración Profunda en el Mercosur. El caso de los obstáculos técnicos al Comercio". Director: Carlos Juárez Centeno Codirectora: Valentina DelichAutora: María Cecilia Wedemeyer Título: "Problemática y desafíos de la gestión de los recursos hídricos compartidos: El acuífero Guaraní". Director: Carlos Juárez Centeno Codirectora: Marta Julia¡Autor: Guillermo Raúl Suárez Título: La integración regional con la República Federativa del Brasil en la política exterior de la cooperación internacional de la administración de Carlos Saúl Menem - 1989 / 1995 - en el marco del MERCOSUR". Director: Carlos Juárez CentenoAutora: Mónica Buraschi Título€Biocombustibles argentinos ¿oportunidad o amenaza? La exportación de biocombustibles y sus implicancias políticas, económicas y sociales. El caso argentino Director: Lic. Ramón Frediani Co-directora: Dra. Dafne García LuceroAutor: Carlos Alberto Antonio Berbari Título: "Panorama de la región fluvial del MERCOSUR". La hidrovía Paraná- Paraguay desde el enfoque argentino. Notas publicadas en el diario "La Nación". Período 1996-2009. Director: Mgter. Gustavo Luque.Autor: Mariano Gustavo Saravia Título: "El genocidio armenio y los genocidios del estado argentino de principios del siglo XX, su reconocimiento". Directora: Mgter. María Teresa Piñero.Autora: Janneth Karime Clavijo Padilla Título: "La política migratoria colombiana en el período 2002-2010: El programa Colombia nos une (CNU). Director: Dr. Eduardo Domenech.Autor: Fabiana Rosana Calderón Título: La Red de Mercociudades Director: Mgter. Gustavo LuqueAutor: Patricio José Angonoa Título: Negocios Internacionales: El Comercio Justo. Su Estructura Institucional y el Caso de Cooperativa La Riojana. Director: Dra. Esther Susana BorgarelloAutor: María Alejandra Nazar Título: El proceso de construcción de poder presidencial y sus implicancias internacionales. Caso de estudio: La relación de los Organismos Financieros Internacionales durante el mandato presidencial de Néstor Kirchner, período 2003-2004. Director: Dra. Esther Susana BorgarelloAutor: Jorge Daniel Cabido Título: Aportes para construir una estrategia regional de defensa soberana del litio como recurso natural estratégico Director: Dra. Graciela R. SalasAutor: Gonzalo Gabriel Ghiggino Título: La República Argentina frente a la República Popular China: el riesgo de una relación basada en los commodities Director: Dra. Valentina DelichAutor: Sebastián Ianiero Título: Un estudio exploratorio de enunciados sobre la política exterior de China durante el año 2009 a través de la teoría del framing: análisis de dos medios de comunicación online, The New York Times y China Daily" Director: Mgter. Rodolfo MolinaAutor: Rodolfo Bisignano Título: Las Cumbres Latinoamericanas en la Política Exterior Argentina, 2003-2010: El caso de la UNASUR Director: Prof. Carlos A. Juárez Centeno Co-directora: Dra. Esther Susana BorgarelloAutor: Sergio Osvaldo Aguilar Título: Posibilidades de Desarrollo en Energía Eólica en el marco de la relación de Integración Bilateral entre Argentina y Brasil (una visión argentina). Director: Dra. Dafne García Lucero y Mgter. Mónica Buraschi.Autor: Luciano Pezzano Título: Posiciones de los actores internacionales sobre la responsabilidad de proteger en las Naciones Unidas. Directora: Dra. Zlata Drnas de ClementAutor: María Julieta Eller Título: La discapacidad en los objetivos del desarrollo del milenio. La incorporación de la cuestión de la discapacidad, física e intelectual, como un nuevo objetivo Director: Dra. Gabriela SalasAutor: Walter Raúl Molina Título: La institucionalidad de la seguridad sudamericana en un contexto de identidad regional cooperativo. La conferencia Especial de Seguridad de 2003 y la conformación del Consejo de Defensa Suramericano Director: Dr. Enrique Eduardo ShawAutor: Mabel Moreno Título: Las relaciones políticas, económicas y culturales de Venezuela con la república islámica de Irán en el escenario post 11 S (1999- 2011) Director: Dr. Juan VagniAutor: Manuel Aniceto Flores Colquechambi Título: Rusia en la era Putin. ¿Hacia la Hegemonía Regional o Global? Un análisis desde el Realismo y la Teoría de Sistemas Mundo Director: Gustavo Adolfo LuqueAutor: Marco Aurelio Andrada Análisis de las políticas adoptadas por los gobiernos de España, Portugal, Grecia e Irlanda, frente a la crisis de sobreacumulación global. Directora: María Teresa PiñeroAutor: Edgardo I. Taverna Título: Las políticas de seguridad de estados unidos y su impacto en América Latina y el Caribe desde los atentados del 2001 hasta el fin de la administración Bush en 2009. El proceso de militarización. Director: Dr. Leandro Morgenfeld Codirector: Dr. Enrique ShawAutora: Lic. Silvana Estefanía Santi Pereyra Título: Las implicancias de unión europea en la política exterior de España (1996-2004): el tratamiento de las migraciones en las relaciones bilaterales con EcuadorDirectora: Dra. Sandra Gil AraujoAutor: Lic. Maximiliano David Konig Título: Construcción de la agenda mediática en América Latina. Análisis de la prensa como actor político en los casos en Argentina y Ecuador en torno a la renacionalización de los recursos hidrocarburíferos. Director: Enrique Shaw Co-directora: María Teresa Piñero --- Autora: Lic. Natalia SanchezTítulo: El desempeño de las agencias gubernamentales en el marco de los lineamientos estratégicos de la política de cooperación internacional de los gobiernos de Menem, Kirchner y Fernandez de Kirchner. (1989-2015).Directora de tesis: Dra. Clarisa Giaccaglia