Suchergebnisse

El artículo trata de la implantación en España de políticas públicas para luchar contra la violencia ejercida sobre las mujeres. Se destaca que una de las particularidades de las políticas públicas en España es que el problema de la violencia contra las mujeres se considera como un asunto de género, concepto que nace en el ámbito académico y que identifica como causa la desigualdad estructural entre hombres y mujeres. El artículo analiza cómo el concepto de género se introduce en la agenda política y en los debates sociales y, por tanto, cómo la acción política se nutre de conceptos académicos. También trata de cómo la violencia ejercida sobre las mujeres pasa a considerarse un problema social y no solo una cuestión individual relacionada con la vida privada, considerando el papel ejercido por los medios de comunicación en este proceso. Finalmente se hace referencia a las reacciones políticas y sociales contra este tipo de políticas públicas en el contexto de la extensión de nuevas formas de sexismo. ; The article deals with the implementation in Spain of public policies to combat violence against women. It is highlighted that one of the particularities of public policies in Spain is that the problem of violence against women is considered as a gender issue, a concept that arises in the academic sphere and that identifies structural inequality between men and women as the cause. The article analyses how the concept of gender is introduced in the political agenda and in social debates and, therefore, how political action is nourished by academic concepts. It also deals with how violence against women becomes a social problem and not just an individual issue related to private life, considering the role played by the media in this process. Finally, reference is made to the p

La tesi es centra en l'actual interació de la lluita armada republicana a Irlanda del Nord, activa des de l'època del procés de pau a finals dels anys noranta. Tot i caracteritzar-se per una intensitat menor que la del conflicte armat que es va produir entre 1969 i 1998, l'actual campanya de violència política continua sent letal, amb episodis periòdics de violència dirigits contra ambdues entitats estatals i contra aquells entesos com a amenaces per a les comunitats nacionalistes. La tesi doctoral aquí presentada assumeix la tasca d'estudiar aquesta lluita armada des d'una triple perspectiva, observant-ne l'emergència, el manteniment i la legitimació. Aquesta tasca es caracteritza per la seva exploració de la naturalesa entrellaçada de les diferents formes de violència política que constitueixen la lluita armada, fent-se especialment evident en el caràcter mútuament constitutiu de les condicions que faciliten l'existència de violència política. La present és la primera investigació en problematitzar aquesta relació i, per tant, ofereix una comprensió innovadóra dels fenomens estudiats. ; The thesis is focused on the contemporary iteration of the Northern Irish republican armed struggle, which has been active since the time of the peace process in the late 1990s. Despite being characterised by a lower intensity than the armed conflict that took place between 1969 and 1998, the ongoing campaign of political violence is still lethal, with periodic instances of violence directed against both entities if the state and those understood to be threatening the nationalist communities. The presented doctoral thesis takes up the task of studying this armed struggle in a tripartite focus, by looking at the emergence, maintenance, and legitimation thereof. This work is defined by its exploratión of the interwoven nature of the different forms of political violence that makes up the armed struggle, with this most evident in the mutually constituting nature of the facilitating conditions for the existence of political ...

Sentència de la causa seguida per un consell militar contra un grup de malfactors de Salamanca anomenats la "quadrilla del Cubero, del Chafandin, del Periquillo, del Corneta y del Patricio", per robatori i violència

Els relats que busquen explicar fenòmens com el narcotràfic a Mèxic o a Colòmbia, o la camorra a Itàlia solen enfocar-se en el paper central que l'anomenat «crim organitzat» desenvoluparia en la generació de la violència. Les narratives binàries entorn del crim organitzat es difonen des d'instàncies governamentals i estableixen una clara distinció entre els grups criminals i un estat que intenta sotmetre'ls a través d'una política «de seguretat nacional». Aquesta manera de comprendre el context constitueix una narrativa hegemònica que es difon acríticament a través de certs treballs periodístics publicats en mitjans generalistes, però també en algunes cròniques molt celebrades que privilegien els seus recursos literaris per damunt del rigor investigatiu. Partint del cas mexicà, aquest article proposa una revisió de les repercussions d'aquestes narratives periodístiques en les sèries televisives de ficció Gomorra (2014), Narcos (2015) i El Chapo (2017), sèries que coincideixen a enunciar-se a si mateixes com basades en fets periodísticament registrats. Des d'una perspectiva crítica, aquesta anàlisi busca explorar la manera en què les narratives de ficció naturalitzen un discurs hegemònic de la violència generat en àmbits governamentals i empresarials, i reproduït acríticament, per evidenciar com la ficció televisiva acaba omplint les parts de la història absents en el periodisme. La combinació de document, periodisme i ficció confereix un sentit narratiu a la trama televisiva, però alhora coadjuva en la construcció d'un imaginari col·lectiu que deforma la història i enforteix el discurs securitari construït des del poder. ; The stories that seek to explain phenomena such as drug trafficking in Mexico or Colombia, or the Camorra in Italy, often focus on the central role that so-called "organised crime" plays in the generation of violence. The binary narratives on organised crime are disseminated by government agencies and establish a clear distinction between criminal groups and a state that attempts to suppress them through "national security" policy. This manner of understanding the context becomes a hegemonic narrative that is uncritically diffused by certain journalistic works published in the general media, but also by some celebrated pieces of narrative journalism that privilege their literary resources above their investigative rigour. Based on the Mexican case, this paper proposes a review of the repercussions of these journalistic narratives in the fictional television series Gomorra (2014), Narcos (2015) and El Chapo (2017), which coincide in enunciating themselves as based on journalistically- recorded facts. From a critical perspective, this analysis seeks to explore the ways fictional narratives naturalise a hegemonic discourse of violence, which is generated in government and business circles, and which is uncritically reproduced, in order to evidence how television fiction ends up filling in parts of the story that are absent in the journalism. The combination of document, journalism and fiction confers a narrative sense to the television plot, but at the same time contributes to the construction of a collective imaginary that deforms history and strengthens the securitarian discourse built from power. ; Los relatos que buscan explicar fenómenos como el narcotráfico en México o Colombia, o la camorra en Italia suelen enfocarse en el papel central que el llamado «crimen organizado » desempeñaría en la generación de la violencia. Las narrativas binarias en torno al crimen organizado son difundidas desde instancias gubernamentales y establecen una clara distinción entre los grupos criminales y un estado que intenta someterlos a través de una política «de seguridad nacional». Esta forma de comprender el contexto constituye una narrativa hegemónica que se difunde acríticamente a través de ciertos trabajos periodísticos publicados en medios generalistas, pero también en algunas crónicas muy celebradas que privilegian sus recursos literarios por encima del rigor investigativo. Partiendo del caso mexicano, este artículo propone una revisión de las repercusiones de estas narrativas periodísticas en las series televisivas de ficción Gomorra (2014), Narcos (2015) y El Chapo (2017), series que coinciden en enunciarse a sí mismas como basadas en hechos periodísticamente registrados. Desde una perspectiva crítica, este análisis busca explorar los modos en que las narrativas de ficción naturalizan un discurso hegemónico de la violencia generado en ámbitos gubernamentales y empresariales, y reproducido acríticamente, para evidenciar cómo la ficción televisiva termina llenando las partes de la historia ausentes en el periodismo. La combinación de documento, periodismo y ficción confiere un sentido narrativo a la trama televisiva, pero a la vez coadyuva en la construcción de un imaginario colectivo que deforma la historia y fortalece el discurso securitario construido desde el poder.

Els relats que busquen explicar fenòmens com el narcotràfic a Mèxic o a Colòmbia, o la camorra a Itàlia solen enfocar-se en el paper central que l'anomenat «crim organitzat» desenvoluparia en la generació de la violència. Les narratives binàries entorn del crim organitzat es difonen des d'instàncies governamentals i estableixen una clara distinció entre els grups criminals i un estat que intenta sotmetre'ls a través d'una política «de seguretat nacional». Aquesta manera de comprendre el context constitueix una narrativa hegemònica que es difon acríticament a través de certs treballs periodístics publicats en mitjans generalistes, però també en algunes cròniques molt celebrades que privilegien els seus recursos literaris per damunt del rigor investigatiu. Partint del cas mexicà, aquest article proposa una revisió de les repercussions d'aquestes narratives periodístiques en les sèries televisives de ficció Gomorra (2014), Narcos (2015) i El Chapo (2017), sèries que coincideixen a enunciar-se a si mateixes com basades en fets periodísticament registrats. Des d'una perspectiva crítica, aquesta anàlisi busca explorar la manera en què les narratives de ficció naturalitzen un discurs hegemònic de la violència generat en àmbits governamentals i empresarials, i reproduït acríticament, per evidenciar com la ficció televisiva acaba omplint les parts de la història absents en el periodisme. La combinació de document, periodisme i ficció confereix un sentit narratiu a la trama televisiva, però alhora coadjuva en la construcció d'un imaginari col·lectiu que deforma la història i enforteix el discurs securitari construït des del poder. ; The stories that seek to explain phenomena such as drug trafficking in Mexico or Colombia, or the Camorra in Italy, often focus on the central role that so-called "organised crime" plays in the generation of violence. The binary narratives on organised crime are disseminated by government agencies and establish a clear distinction between criminal groups and a state that attempts to suppress them through "national security" policy. This manner of understanding the context becomes a hegemonic narrative that is uncritically diffused by certain journalistic works published in the general media, but also by some celebrated pieces of narrative journalism that privilege their literary resources above their investigative rigour. Based on the Mexican case, this paper proposes a review of the repercussions of these journalistic narratives in the fictional television series Gomorra (2014), Narcos (2015) and El Chapo (2017), which coincide in enunciating themselves as based on journalistically- recorded facts. From a critical perspective, this analysis seeks to explore the ways fictional narratives naturalise a hegemonic discourse of violence, which is generated in government and business circles, and which is uncritically reproduced, in order to evidence how television fiction ends up filling in parts of the story that are absent in the journalism. The combination of document, journalism and fiction confers a narrative sense to the television plot, but at the same time contributes to the construction of a collective imaginary that deforms history and strengthens the securitarian discourse built from power. ; Los relatos que buscan explicar fenómenos como el narcotráfico en México o Colombia, o la camorra en Italia suelen enfocarse en el papel central que el llamado «crimen organizado » desempeñaría en la generación de la violencia. Las narrativas binarias en torno al crimen organizado son difundidas desde instancias gubernamentales y establecen una clara distinción entre los grupos criminales y un estado que intenta someterlos a través de una política «de seguridad nacional». Esta forma de comprender el contexto constituye una narrativa hegemónica que se difunde acríticamente a través de ciertos trabajos periodísticos publicados en medios generalistas, pero también en algunas crónicas muy celebradas que privilegian sus recursos literarios por encima del rigor investigativo. Partiendo del caso mexicano, este artículo propone una revisión de las repercusiones de estas narrativas periodísticas en las series televisivas de ficción Gomorra (2014), Narcos (2015) y El Chapo (2017), series que coinciden en enunciarse a sí mismas como basadas en hechos periodísticamente registrados. Desde una perspectiva crítica, este análisis busca explorar los modos en que las narrativas de ficción naturalizan un discurso hegemónico de la violencia generado en ámbitos gubernamentales y empresariales, y reproducido acríticamente, para evidenciar cómo la ficción televisiva termina llenando las partes de la historia ausentes en el periodismo. La combinación de documento, periodismo y ficción confiere un sentido narrativo a la trama televisiva, pero a la vez coadyuva en la construcción de un imaginario colectivo que deforma la historia y fortalece el discurso securitario construido desde el poder.

In December 2020, the Catalan Parliament approved by unanimity the world's first legislation of the concept of Isolating Gender Violence (IGV); in 2021, several parliaments are developing their own legislations. The elaboration of this concept and later this name has been a long and dialogic process among diverse scientists, policymakers, governments, parliaments, victims, survivors, social organizations and citizens. Since 2016, CREA (Community of Research on Excellence for All) has developed a process of elaborating the concept of IGV oriented to obtain the scientific, policy and social impact required to make a key contribution to overcoming gender violence. This process was simultaneous to the elaboration by the same researchers of the criteria of policy and societal impact of the EU's scientific programme of research (Horizon Europe). This paper presents this dialogic research conducted to get the concept and the name IGV and the consequences of this concept along scientific, policy and social impact. The results show that the key for getting the name and the impacts of this scientific robust concept has been three of the main characteristics of the present EU research program Horizon Europe: the priority of social impact, the co-creation of knowledge between scientists and citizens and sustainability.

Las violencias en la red son una problemática social en crecimiento con grave impacto a nivel individual y colectivo. A nivel individual, estos impactos suponen graves pérdidas en el equilibrio psicosocial de la persona y a nivel colectivo atenta contra los valores de democracia, equidad y paridad que deben imperar en una sociedad democrática y en la construcción de una ciudadanía cohesionada y respetuosa con las mujeres y las diferentes identidades de género. Con la finalidad de saber qué percepciones y experiencias ha vivido la juventud a través de internet y de la telefonía móvil, y qué perfiles de vulnerabilidad se da, hemos llevado a cabo una investigación financiada por el BBVA: "Violencia de género 2.0", en diferentes regiones del estado español: Cataluña, Andalucía, Islas Baleares, Islas Canarias, Aragón y Galicia. En la misma manifestamos cómo el ciberacoso se perpetra a través de los entornos virtuales y cómo conlleva repetidas, no deseadas e intrusivas amenazas, hostigamientos o difamaciones a través de comunicaciones en espacios virtuales que causan miedo y amenazan la seguridad y el bienestar físico y emocional de las víctimas. ; investigació finançada per BBVA

La present investigació és el resultat de l'anàlisi de la representació de l'home maltractador, dona víctima, familiars i amics/es i societat realitzat sobre les tretze campanyes audiovisuals institucionals impulsades pel Govern d'Espanya i les dues produïdes pel l'Institut Català de les Dones. L'objectiu és identificar si hi existeixen trets masclistes i comprovar si el concepte de violència de gènere és diferent segons una o altra institució pública. ; La presente investigación es el resultado del análisis de la representación de hombre maltratador, mujer víctima, familiares y amigos/as y sociedad realizado sobre las trece campañas audiovisuales institucionales impulsados por el Gobierno de España y las dos producidas por el Institut Català de les Dones. El objetivo es identificar si existen rasgos machistas y comprobar si el concepto de violencia de género es distinta según una u otra institución pública. ; This investigation is the result of the analysis of the representation of abusive man, victim woman, family, friends and society carried out on the thirteen institutional audiovisual campaigns promoted by the Government of Spain and the two produced by the Institut Català de les Dones. The purpose is to identify if there are sexist traits and to check whether the concept of gender violence is different according to one or another public institution.

Transcurridos más de veinte años desde el fin de la más reciente dictadura, informes de organismos de derechos humanos y literatura especializada manifiestan la presencia permanente de violencia política ejercida por agentes del Estado chileno en el espacio público, en recintos de detención y en la prisión política. Ante esto, en la presente investigación he buscado comprender la constitución del dispositivo de violencia política estatal en la postdictadura chilena (1990-2016). En respuesta a la fragmentación temática de los estudios actuales sobre el tema, implementé un diseño metodológico dirigido a conectar elementos heterogéneos, mediante la construcción de un corpus de documentos producidos por instancias del Estado, que abarca elementos jurídicos, institucionales y materiales, abordados con herramientas del análisis de discurso y análisis de dispositivos. Mis resultados comienzan con una caracterización de las violencias políticas estatales postdictatorial, para luego profundizar sobre orden público, seguridad y violencia política, finalizando con una mirada diacrónica sobre el desarrollo del dispositivo. Concluyo que existen elementos de continuidad y de cambio con el periodo dictatorial previo, con presencia de usos legales e ilegales de la violencia política estatal, sustentados por elementos normativos e ideológicos, y ejecutados con la balanza a favor del agente estatal. ; The most recent dictatorship in Chile ended more than twenty years ago. However, reports from Human Rights organizations and specialized literature show that there is political violence by State agents permanently. This happens in the public space, detention places and in political prison. Considering this fact, the purpose of this research is to understand the constitution of the State political violence dispositif (apparatus) in the Chilean postdictatorship (1990-2016). In response to the thematic fragmentation of current studies on this subject, the methodological design of this study aims to connect heterogeneous elements, ...

L'article analitza el final de les campanyes terroristes d'ETA i l'IRA en dues de-democràcies liberals europees com Espanya i el Regne Unit. Amb aquest propòsit s'examinen les causes i les conseqüències del cessament de la violència per part de les dues organitzacions terroristes més sanguinàries del continent europeu. S'analitzen així mateix els factors rellevants en les decisions de les dues bandes, entre ells, la debilitat operativa derivada de l'eficàcia de les polítiques antiterroristes aplicades per les autoritats espanyoles i britàniques. També s'avaluen al llarg de l'article les limitacions d'aquestes polítiques, així com la impunitat política, històrica i moral que s'ha consolidat en els dos contextos com a resultat dels rèdits polítics obtinguts pels representants polítics de les organitzacions terroristes analitzades. ; The article analyses the end of the terrorist campaigns carried out by the ETA and the IRA in two European liberal democracies; Spain and the United Kingdom. The causes and consequences of the end to the violence unleashed by the two most vicious terrorist organizations the European continent has known will be examined. The outstanding factors regarding the decisions taken by both groups will be analysed, including the weakening of their operational capacity resulting from the antiterrorist policies put into effect by the Spanish and British authorities. Furthermore, throughout the article, not only will the limitations of the said policies be evaluated, but also the political, historical and moral impunity which was consolidated in both contexts, as a result of the political gains obtained by the political representatives of the terrorist organizations under analysis. ; El artículo analiza el final de las campañas terroristas de ETA y del IRA en dos democracias liberales europeas como España y Reino Unido. Con ese fin se examinan las causas y las consecuencias del cese de la violencia por parte de las dos organizaciones terroristas más sanguinarias del continente europeo. Se analizan asimismo los factores relevantes en las decisiones de ambas bandas, entre ellos, la debilidad operativa derivada de la eficacia de las políticas antiterroristas aplicadas por las autoridades españolas y británicas. También se evalúan a lo largo del artículo las limitaciones de dichas políticas, así como la impunidad política, histórica y moral que se ha consolidado en ambos contextos como resultado de los réditos políticos obtenidos por los representantes políticos de las organizaciones terroristas analizadas.

This article investigates how and when left-wing armed groups disengaged from political violence in the Italian case. Analytically, bridging recent trends in social movement studies with those in political violence, it grounds its understanding of the how and when political violence ends in the dynamic relational interplay between socio-political context, organisation dynamics, and individual motivations. Empirically it does not challenge previous readings on the Italian case, but aims to suggest how and why some particular legislative measures worked in the way they have been designed to do from the state including a focus on internal organizational dynamics and societal changes, as well as on political actors responses. This article suggests that there is no single best solutions in order to reduce political violence, as state anti-terrorist policies can have different effects in different social context and different armed groups. Furthermore, the attempts to reduce violence require the involvement of non-state actors as well. ; En aquest article s'investiga com i quan els grups armats d'esquerra es van deslligar de la violència política en el cas italià. Analíticament, tendint ponts entre tendències recents en estudis sobre moviments socials amb aquelles relatives a violència política, es fonamenta la seva comprensió sobre com i quan la violència política finalitza en la interacció entre el context sociopolític, les dinàmiques organitzatives i les motivacions individuals. Empíricament no qüestiona les lectures anteriors sobre el cas italià, sinó que pretén suggerir com i per què algunes mesures legislatives particulars van treballar a partir de la forma en què van ser dissenyats des de l'Estat, incloent un enfocament en la dinàmica de l'organització interna i els canvis en la societat, així com sobre les respostes polítiques dels actors. Aquest article suggereix que no hi ha solucions individuals òptimes per tal de reduir la violència política, ja que les polítiques estatals de lluita anti-terrorista poden tenir diferents efectes en diferents contextos socials i diferents grups armats. D'altra banda, els intents de reduir la violència requereixen també la participació dels actors no estatals. ; En este artículo se investiga cómo y cuando los grupos armados de izquierda se desligaron de la violencia política en el caso italiano. Analíticamente, tendiendo puentes entre tendencias recientes en estudios sobre movimientos sociales con aquellas relativas a violencia política, se fundamenta su comprensión sobre cómo y cuándo la violencia política finaliza en la interacción entre el contexto socio-político, las dinámicas organizativas y las motivaciones individuales. Empíricamente no cuestiona las lecturas anteriores sobre el caso italiano, sino que pretende sugerir cómo y por qué algunas medidas legislativas particulares trabajaron a partir de la forma en que fueron diseñados desde el Estado, incluyendo un enfoque en la dinámica de la organización interna y los cambios en la sociedad, así como sobre las respuestas políticas de los actores. Este artículo sugiere que no hay soluciones individuales óptimas con el fin de reducir la violencia política, puesto que las políticas estatales de lucha anti-terrorista pueden tener diferentes efectos en diferentes contextos sociales y diferentes grupos armados. Por otra parte, los intentos de reducir la violencia requieren también la participación de los actores no estatales.

Este trabajo está dedicado al tema de la violencia política y en especial a su tratamiento estético por medio de la figura del infans (entendiendo este a partir del sentido que le da Giorgio Agamben como «aquel que –todavía– no habla»). El interés está dirigido al cuento «El niño proletario» de Osvaldo Lamborghini, en el que esta figura del infans se perfila como el recurso para mantener a distancia los lugares comunes que han definido la violencia (localizándola en un lugar «donde ya se habla»); para llamar, en cambio, la atención sobre la reflexión de esta violencia desde el punto de vista de una inoperabilidad que permita transformar críticamente el lenguaje o el discurso de una cultura. ; This work is devoted to political violence, especially in regard to its aesthetic treatment by means of the figure of infans (understood as in Giorgio Agamben' sense as 'he who – still – does not speak'). The interest of this paper focuses on the short story "El niño proletario", by Osvaldo Lamborghini, in which the figure of infans is used as a resource to keep at distance common places that have defined violence (locating it as in a place 'where there is speaking') and, rather, to call the attention on a reflection of this violence from a point of view of inoperability that allows to analytically transform language or a culture's discourse. ; Aquest treball és dedicat al tema de la violència política i especialment al seu tractament estètic per mitjà de la figura de l'infans (entenent aquest a partir del sentit que li dóna Giorgio Agamben com «aquell que –encara– no parla»). L'interès està dirigit al conte «El niño proletario» d'Osvaldo Lamborghini, en què aquesta figura de l'infans es perfila com el recurs per mantenir a distància els llocs comuns que han definit la violència (localitzant-la en un lloc «on ja es parla» ); per cridar, en canvi, l'atenció sobre la reflexió d'aquesta violència des del punt de vista d'una inoperabilitat que permeti transformar críticament el llenguatge o el discurs d'una cultura.

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 5a Edició, curs 2019-2020 ; Son escasos los casos en los que la violencia contra las mujeres es tema central de análisis histórico en referencia a la Grecia clásica (s. V-IV a.n.e.). Esta violencia es un instrumento clave para controlar los cuerpos femeninos, una práctica fundamental dentro de los procesos culturales y políticos que se llevan a cabo en este período. En el caso de este estudio se plantea proporcionar una panorámica sobre la violencia contra las mujeres a través del estudio de fuentes literarias y legales, con el objetivo final de demostrar que la violencia contra las mujeres es un elemento estructural del sistema patriarcal que sustenta la vida de las póleis griegas en su momento de máximo apogeo. ; Són escassos els casos en els que la violència contra les dones és tema central de l'anàlisi històric en referència a la Grècia clàssica (s. V-IV a.n.e.). Aquesta violència és un instrument clau per controlar els cossos femenins, una pràctica fonamental dins els processos culturals i polítics que es porten a terme en aquest període. En el cas d'aquest estudi, es planteja proporcional una panoràmica de la violència contra les dones a través l'estudi de fonts literàries i legals, amb l'objectiu final de demostrar que la violència contra les dones és un element estructural del sistema patriarcal que sustenta la vida de póleis gregues en el seu moment de màxim apogeu. ; From the academic world, studies on the period traditionally known as classical Greece (V-IV a.n.e.) have been abundant; the phenomenon of athenian democracy is one of the events thatmarks this era and has generated the construction, by historiography, of an ideal around these centuries and, specifically, around the history of the polis of Athens. With all this and the tendencies of traditional historiography to exclude women from historical studies, there are few cases in which violence against women is a central theme of historical analysis. This violence is a key instrument to control the female bodies, a fundamental practice within the cultural and political processes that take place in this period and that are sustained on the basis of a patriarchal system. In the case of this study, it is proposed to provide an overview of violence against women through the study of literary and legal sources, in addition to the use of secondary sources. Age, gender, and status will be used as categories of analysis, with the ultimate goal of being able to demonstrate that violence against women is a structural element of the patriarchal system that sustains the life of greek póleis at its peak.

Despite the widespread belief that the world grows increasingly violent, Steven Pinker's 2011 volume The Better Angels of Our Nature convincingly argues that the opposite is true. Tracing the history of humanity from its origins to the present day, Pinker shows how violence has declined, and that strong, stable government is the principal reason for this happening. The book briefly touches on the way literature may play a part in the reduction of violence through the transmission of empathy - the way in which stories about other people, even fictional people, teach us to comprehend more closely our fellow human beings. This article expands on Pinker's assertion and suggests that violence has also declined in literature, or become increasingly unacceptable to the point of rejection.

This paper explores the relationship between violence and displacement during civil war focusing on two different forms of population movements (i.e. incoming and outgoing), and two different forms of violence (i.e. direct and indirect). The paper explores the relationship between displacement and violence at the local level in the context of a civil war fought conventionally using fine-grained data from 1,062 municipalities of the region of Catalonia during the Spanish Civil War (1936-1939). First, the paper suggests that exogenous and endogenous to the war factors combine to generate patterns of resettlement. Second, the evidence indicates that, in acivil war context, refugee flows and violence are interrelated in multiple ways: the arrival of internal refugees in a locality promotes the perpetration of direct violence against civilians; this, in turn, triggers the departure of people from the locality when the other group approaches. Third, indirect violence (i.e. bombings) shows to be the most significant factor accounting for external displacement at the local level, suggesting that bombing can serve as a strong signal for civilians of the type of armed group they are facing. Finally, the Spanish case suggests that the demographic changes provoked by displacement, combined with the lethality of the conflict, are likely to have long-term political consequences.