Suchergebnisse

Numerical systems used for weather and climate predictions have substantially improved over past decades. We argue that despite a continued need for further addressing remaining limitations of their key components, numerical prediction systems have reached a sufficient level of maturity to examine and critically assess the suitability of Earth's current observing systems – remote and in situ, for prediction purposes; and that they can provide evidence-based support for the deployment of future observational networks. We illustrate this point by presenting recent, co-ordinated international efforts focused on Arctic observing systems, led in the framework of the Year of Polar Prediction and the H2020 project APPLICATE. The Arctic, one of the world's most rapidly changing regions, is relatively poorly covered in terms of in situ data but richly covered in terms of satellite data. In this study, we demonstrate that existing state-of-the-art datasets and targeted sensitivity experiments produced with numerical prediction systems can inform us of the added value of existing or even hypothetical Arctic observations, in the context of predictions from hourly to interannual time-scales. Furthermore, we argue that these datasets and experiments can also inform us how the uptake of Arctic observations in numerical prediction systems can be enhanced to maximise predictive skill. Based on these efforts we suggest that (a) conventional in situ observations in the Arctic play a particularly important role in initializing numerical weather forecasts during the winter season, (b) observations from satellite microwave sounders play a particularly important role during the summer season, and their enhanced usage over snow and sea ice is expected to further improve their impact on predictive skill in the Arctic region and beyond, (c) the deployment of a small number of in situ sea-ice thickness monitoring devices at strategic sampling sites in the Arctic could be sufficient to monitor most of the large-scale sea-ice volume variability, and (d) sea-ice thickness observations can improve the simulation of both the sea ice and near-surface air temperatures on seasonal time-scales in the Arctic and beyond. ; This study was supported by the APPLICATE project (727862), which was funded by the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme. It was also supported by the Norwegian Research Council project no. 280573 "Advanced models and weather prediction in the Arctic: enhanced capacity from observations and polar process representations (ALERTNESS)". ; Peer Reviewed ; Article signat per 23 autors/es: Irina Sandu (1), François Massonnet (2), Guillian van Achter (2), Juan C. Acosta Navarro (3), Gabriele Arduini (1), Peter Bauer (1), Ed Blockley (4), Niels Bormann (1), Matthieu Chevallier (5), Jonathan Day (1), Mohamed Dahoui (1), Thierry Fichefet (2), Daniela Flocco (6), Thomas Jung (7), Ed Hawkins (6), Stephane Laroche (8), Heather Lawrence (1,4), Jorn Kristianssen (9), Eduardo Moreno-Chamarro (3), Pablo Ortega (3), Emmanuel Poan (8), Leandro Ponsoni (2), Roger Randriamampianina (9) // (1) European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF), Reading, UK (2) Université Catholique de Louvain, Brussels, Belgium (3) Barcelona Supercomputing Centre, Barcelona, Spain (4) Met Office, Exeter, UK (5) Meteo-France, Toulouse, France (6) University of Reading, Reading, UK (7) Alfred Wegener Institute, Bremerhaven, Germany (8) Environment and Climate Change, Gatineau, Quebec Canada (9) Met Norway, Oslo, Norway ; Postprint (published version)

Si queremos comprender con mayor perspectiva la historia de la arquitectura en España, resulta decisivo acercarnos a los equipamientos sanitarios construidos durante la segunda mitad del siglo XX en zonas periféricas. Muchos de estos hospitales, planeados para el cuidado integral de la salud, tuvieron una relevancia extraordinaria en el ordenamiento administrativo del país en provincias, en cuya capital, generalmente, se asentaron para dar asistencia a los residentes en cada territorio. Con este modelo, el Seguro Obligatorio de Enfermedad quiso garantizar la cobertura universal de sus afiliados y, simultáneamente, hacer de estos centros el referente asistencial de la provincia, aunque también arquitectónico, más allá del gestionado por las diputaciones. Paralelamente, se buscó también acercar la sanidad a las zonas más alejadas de los núcleos de investigación y desenvolvimiento de la medicina y la ciencia españolas establecidos en las principales ciudades, y especialmente a las regiones menos desarrolladas. Profundizamos en este propósito atendiendo al caso de Zamora y estudiando el proceso de creación de su residencia sanitaria. Tomamos esta ciudad como ejemplo de sus mismas circunstancias en otras provincias de la España interior, que entre las décadas de 1950 y 1970 se alejaba de la actual situación de despoblación. Hemos recurrido al estudio de fuentes primarias, como la documentación producida por órganos ministeriales y administraciones locales, la correspondencia generada durante el proceso y los proyectos arquitectónicos. Todo ello nos ha permitido ser testigos de la extraordinaria dotación que recibieron y de la respuesta que estos equipamientos arquitectónicos ofrecieron a la extensión universal de la sanidad y la medicina en España. ; Si volem comprendre amb major perspectiva la història de l'arquitectura a Espanya, resulta decisiu acostar-nos als equipaments sanitaris construïts durant la segona meitat del segle XX en zones perifèriques. Molts d'aquests hospitals, planejats per a la cura integral de la salut, van tenir una rellevància extraordinària en l'ordenament administratiu del país en províncies, a la capital de les quals, generalment, es van assentar per donar assistència als residents en cada territori. Amb aquest model, l'Assegurança Obligatòria de Malaltia va voler garantir la cobertura universal dels seus afiliats i, simultàniament, fer d'aquests centres el referent assistencial de la província, encara que també arquitectònic, més enllà del gestionat per les diputacions. Paral·lelament, també es va buscar acostar la sanitat a les zones més allunyades dels nuclis de recerca i desenvolupament de la medicina i la ciència espanyoles establerts a les principals ciutats, i especialment a les regions menys desenvolupades. Aprofundim en aquest propòsit atenent el cas de Zamora i estudiant el procés de creació de la seva residència sanitària. Prenem aquesta ciutat com a exemple de les mateixes circumstàncies en altres províncies de l'Espanya interior, que entre les dècades de 1950 i 1970 s'allunyava de l'actual situació de despoblació. Hem acudit a l'estudi de fonts primàries, com la documentació produïda per òrgans ministerials i administracions locals, la correspondència generada durant el procés i els projectes arquitectònics. Tot això ens ha permès ser testimonis de l'extraordinària dotació que van rebre i de la resposta que aquests equipaments arquitectònics van oferir a l'extensió universal de la sanitat i la medicina a Espanya. ; If we want to understand the history of architecture in Spain more clearly, it is essential to look at healthcare facilities built in the provinces during the second half of the 20th century. Many of these hospitals, planned for integrated healthcare, were extraordinarily important in the administration of the nation's provinces, being generally built in provincial capitals to provide healthcare for the residents of each territory. With this model, the Compulsory Health Insurance system wanted to guarantee universal coverage for its members and, at the same time, make these centres exemplary providers of both healthcare and architecture for the whole province, separate to those run by the Provincial Councils. It also tried to bring healthcare closer to areas furthest away from the centres of research and development of Spanish medicine and science established in the main cities, and especially to the less developed regions. We look more closely at this idea by studying the case of Zamora, and the process of creating its hospital. We take this city as an example of similar circumstances occurring in many other provinces of inland Spain, where from the 50s to the 70s the situation was very different to the current case of depopulation. We have looked at primary sources such as documentation produced by government ministries and the local administrations themselves, correspondence generated during the process, and the hospital's architectural plans. All this has highlighted the extraordinary endowment these facilities received, and the contribution they made to the universal availability of health and medicine in Spain.

Purpose: Electric vehicles industry has gotten a rapid development in the world, especially in the developed countries, but still has a gap among different countries or regions. The advanced industrialization experiences of the EVs in the developed countries will have a great helpful for the development of EVs industrialization in the developing countries. This paper seeks to research the industrialization path & prospect of American EVs by forecasting electric vehicles demand and its proportion to the whole car sales based on the historical 37 EVs monthly sales and Cars monthly sales spanning from Dec. 2010 to Dec. 2013, and find out the key measurements to help Chinese government and automobile enterprises to promote Chinese EVs industrialization. Design/methodology: Compared with Single Exponential Smoothing method and Double Exponential Smoothing method, Triple exponential smoothing method is improved and applied in this study. Findings: The research results show that: American EVs industry will keep a sustained growth in the next 3 months. Price of the EVs, price of fossil oil, number of charging station, EVs technology and the government market & taxation polices have a different influence to EVs sales. So EVs manufacturers and policy-makers can adjust or reformulate some technology tactics and market measurements according to the forecast results. China can learn from American EVs polices and measurements to develop Chinese EVs industry. Originality/value: The main contribution of this paper is to use the triple exponential smoothing method to forecast the electric vehicles demand and its proportion to the whole automobile sales, and analyze the industrial development of Chinese electric vehicles by American EVs industry. ; Peer Reviewed

Purpose: Electric vehicles industry has gotten a rapid development in the world, especially in the developed countries, but still has a gap among different countries or regions. The advanced industrialization experiences of the EVs in the developed countries will have a great helpful for the development of EVs industrialization in the developing countries. This paper seeks to research the industrialization path & prospect of American EVs by forecasting electric vehicles demand and its proportion to the whole car sales based on the historical 37 EVs monthly sales and Cars monthly sales spanning from Dec. 2010 to Dec. 2013, and find out the key measurements to help Chinese government and automobile enterprises to promote Chinese EVs industrialization. Design/methodology: Compared with Single Exponential Smoothing method and Double Exponential Smoothing method, Triple exponential smoothing method is improved and applied in this study. Findings: The research results show that: American EVs industry will keep a sustained growth in the next 3 months. Price of the EVs, price of fossil oil, number of charging station, EVs technology and the government market & taxation polices have a different influence to EVs sales. So EVs manufacturers and policy-makers can adjust or reformulate some technology tactics and market measurements according to the forecast results. China can learn from American EVs polices and measurements to develop Chinese EVs industry. Originality/value: The main contribution of this paper is to use the triple exponential smoothing method to forecast the electric vehicles demand and its proportion to the whole automobile sales, and analyze the industrial development of Chinese electric vehicles by American EVs industry. ; Peer Reviewed

[spa] El presente estudio centra su atención en la utilidad y regulación de la figura de la ventaja injusta que deviene un instrumento eficaz para combatir contratos excesivamente desequilibrados en perjuicio de una de las partes contratantes. El legislador catalán, a raíz de la aprobación del Libro Sexto del Código civil de Cataluña, ha querido dar un paso adelante en cuanto a la previsión de normativas que aspiran a lograr un Derecho contractual con un carácter marcadamente social mediante la introducción de la ventaja injusta, pionera en el entorno del Estado español. La finalidad de esta figura es la de proteger la integridad del consentimiento; dotar de una acción para combatir las consecuencias injustas de aquel consentimiento que se prestó apresuradamente y sin plena libertad de elección, y solucionar, a su vez, una falta de equivalencia objetiva entre las prestaciones. Para ello ha dado lugar a una institución autónoma de protección de la parte débil que se sitúa entre la justicia sustantiva y la justicia procedimental. Asimismo, el legislador ha aprovechado la ocasión para refrendar y generalizar la institución histórica de la rescisión por lesión que permite recuperar el equilibrio económico al que tienden los contratos estructuralmente onerosos. El presente trabajo de investigación se centra en el estudio de la institución de la ventaja injusta mediante un análisis crítico que destaca los beneficios que supone la incorporación de dicha figura en el ordenamiento jurídico y a su vez, plantea propuestas de modificación sobre la regulación introducida a partir del estudio de las propuestas armonizadoras del Derecho contractual europeo y de los códigos de nuestro entorno ; [cat] Aquest estudi centra la seva atenció en la utilitat i regulació de la figura de l'avantatge injust que esdevé un instrument eficaç per a combatre contractes manifestament desequilibrats en perjudici d'una de les parts contractants. El legislador català, amb l'aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha fet un pas endavant en la previsió de normes de caire social que propugnen un Dret contractual més just, mitjançant la introducció de l'avantatge injust, figura pionera en l'entorn de l'Estat espanyol. La finalitat d'aquest instrument és protegir la integritat del consentiment que es va prestar apressadament i amb una voluntat no del tot lliure, i solucionar, així mateix, una manca d'equivalència objectiva entre les prestacions intercanviades per les parts. Per això s'ha incorporat una institució autònoma de protecció de la part dèbil emplaçada entre la justícia substantiva i la justícia procedimental. Alhora, el legislador ha mantingut i generalitzat la històrica norma de la rescissió per lesió que permet recuperar l'equilibri econòmic a què tendeixen els contractes estructuralment onerosos. Aquest treball d'investigació centra el seu àmbit d'estudi en la institució de l'avantatge injust a través d'un anàlisi crític que en destaca els beneficis que pot significar la seva incorporació en l'ordenament jurídic i, al mateix temps, planteja propostes de modificació sobre la regulació introduïda a partir de l'estudi de les propostes harmonitzadores del Dret contractual europeu i dels codis civils del nostre entorn. ; [eng] The subject of the present study is the utility and regulation of the so-called 'unfair advantage' rule, which has become an effective instrument against contracts that are excessively unbalanced to the detriment of the weaker party. The Catalan legislator, after the adoption of Book VI of the Catalan Civil Code, has taken a step forward through the introduction of an 'unfair advantage' rule with the aim to achieve social justice in contract law; as such, the Catalan legislator is a pioneer in the Spanish legal environment. The objective of this rule is to protect the integrity of consent; to provide for an action to challenge the unjust consequences arising from consent that was given hastily and not in complete freedom; and to solve, at the same time, a lack of objective equality between the performance of the parties. To that end, an autonomous legal basis has been introduced for the protection of the weaker party, situated between procedural and substantive justice. Furthermore, the Catalan legislator has endorsed and expanded the historical concept of laesio enormis, that is intended to restore the economic balance and allows for rescission of contracts leaning toward being unreasonably onerous. The main focus of the research is on the institution of 'unfair advantage' by means of a critical analysis that highlights the potential of the introduction of this rule in private law. In addition, it proposes amendments to the Catalan regulation, drawing from the study of the proposals for the harmonization of European contract law and the legal systems around us.

[spa] La presente tesis doctoral contiene un análisis del régimen jurídico de la reestructuración y resolución de entidades de crédito y los problemas que plantea la intervención por parte de los poderes públicos en relación con una actividad tan central y sensible en para la economía como es la bancaria. Tras la crisis financiera vivida en los últimos años (2008-2017) se han puesto en marcha diferentes mecanismos tanto a nivel europeo como estatal que han configurado un régimen complejo a dos niveles. El principio de precaución, entendido como previsión permanente del riesgo, informa un nuevo régimen de intervención por parte de los poderes públicos en las entidades de crédito que persigue evitar precautoriamente que las situaciones de crisis en estas entidades afecten de manera negativa al conjunto de la economía, dado el carácter global e interconectado de la misma, y a los propios depositantes y clientes. La tesis parte de un estudio de la evolución histórica de la regulación pública en materia de entidades de crédito en nuestro país a fin de comprender las particularidades de la intervención de la Administración pública en esta materia. Tras ello, lleva a cabo un estudio de los presupuestos y los nuevos mecanismos de control e intervención europeos que resultan de la cesión de potestades por parte de organismos públicos estatales a otros supranacionales. El paradigma regulatorio es la administrativización plena de los mecanismos de redireccionamiento y, en su caso, liquidación que en cualquier otro orden económico se resolverían en el contexto de la legislación concursal de carácter mercantil. Bajo este prisma, la tesis analiza el régimen jurídico de las facultades que ostentan los poderes públicos -incluida la potestad sancionadora- que acompaña los supuestos de recuperación, reordenación y resolución de entidades, así como los límites y los mecanismos de control -no siempre satisfactorios- establecidos para atemperar la discrecionalidad administrativa que caracteriza el ejercicio de potestades administrativas en esta materia. A pesar de los grandes avances que el contexto de crisis ha propiciado en materia de supervisión e intervención sobre las entidades de crédito, y del esfuerzo de armonización asumido por las instituciones de la Unión Europea para la homogeneización del régimen de supervisión y resolución, la tesis constata lo mucho que queda por hacer, poniendo de relieve que estamos solo ante el inicio de lo que probablemente será una verdadera Unión Bancaria Europea. ; [cat] La present tesi doctoral conté una anàlisi del règim jurídic de la reestructuració i resolució d'entitats de crèdit i els problemes que planteja la intervenció per part dels poders públics en relació amb una activitat tan central i sensible per a la economia com és la bancària. Després de la crisi financera viscuda en els darrers anys (2008-2017), s'han posat en marxa diferents mecanismes tant a nivell europeu com estatal que han configurat un règim complex a dos nivells. El principi de precaució, entès com una previsió permanent del risc, informa un nou règim d'intervenció per part dels poders públics sobre les entitats de crèdit que busca evitar amb precaució que les situacions de crisi en aquestes entitats afectin d'una manera negativa al conjunt de la economia, donat el caràcter global i interconnectat de la mateixa, i als propis dipositants i clients. La tesi parteix d'un estudi de l'evolució històrica de la regulació pública en matèria d'entitats de crèdit al nostre país, a la fi de comprendre les particularitats de la intervenció de l'Administració pública en aquesta matèria. Desprès d'això, porta a terme un estudi dels pressuposts i els nous mecanismes de control i intervenció europeus que resulten de la cessió de potestats per part d'organismes públics estatals a d'altres supranacionals. El paradigma regulatori és l'administrativització plena dels mecanismes de redireccionament i, en el seu cas, liquidació que en qualsevol altre ordre econòmic es resoldrien en el context de la legislació concursal de caràcter mercantil. Segons aquest prisma, la tesi analitza el règim jurídic de les facultats que ostenten els poders públics –inclosa la potestat sancionadora– que acompanya els supòsits de recuperació, reordenació i resolució d'entitats, així com els límits i els mecanismes de control –no sempre satisfactoris– establerts per temperar la discrecionalitat administrativa que caracteritza l'exercici de potestats administratives en aquesta matèria. Malgrat els grans avenços que el context de crisi ha propiciat en matèria de supervisió i intervenció sobre les entitats de crèdit, i de l'esforç d'harmonització assolit per les institucions de la Unió Europea per a la homogeneïtzació del règim de supervisió i resolució, la tesi constata que queda molt per fer, posant de relleu que estem només a l'inici del que probablement serà una veritable Unió Bancària Europea. ; [eng] This dissertation contains an analysis of the legal regime of the restructuring and resolution of credit institutions and the problems posed by the public authorities' intervention in relation to an activity as central and sensitive activity for the economy as the Banking. After the recent financial crisis (2008-2017) several mechanisms have been launched both at European and national level, a complex system at two levels has been configured. The precautionary principle, understood as the permanent risk forecasting, informs of a new regime of intervention by public authorities in the credit institutions which aims to prevent that crises situation of those entities will affect negatively the overall economy, given its global and interconnected nature, and that of their depositors and customers. The dissertation is based on a historical evolution of public regulation's study in the field of credit institutions in our country in order to understand the peculiarities of public administration's intervention in this subject. In addition, it conducts a study of budgets and the new European mechanisms for control and intervention resulting from the power transfer by national public entities to other supranational. The regulatory paradigm is the full administrativization of the redirection mechanisms and, if necessary, liquidation which in any other economic order would be solved in the context of the normal insolvency proceedings. According to this prism, this paper examines the legal regime of the powers that hold the public authorities - including the sanctioning power - accompanying assumptions of recovery, restructuring and resolution of entities, as well as the control mechanisms (not always satisfactory) and limits established to moderate the administrative discretion that characterizes the exercise of administrative powers in this subject. Despite the great progress that the crisis context has lead to the field of monitoring and intervention on the credit institutions, and of the harmonization effort taken by the European Union's institutions for the homogenization of the regime of monitoring and resolution, this dissertation confirms that there is still much to be done, emphasizing that we are only at the beginning of what probably will be a true European Banking Union.

L'Administració pública s'ha vist obligada a adoptar un paper proactiu en la incorporació de les TIC, així com a donar resposta a les noves necessitats ciutadanes i a vetllar perquè es pugui assentar el nou paradigma de manera definitiva. En conseqüència, les TIC han comportat canvis importants també en aquest àmbit, i és que la seva inclusió ha iniciat un nou estadi en el seu procés evolutiu en el qual s'espera una autèntica transformació institucional. Tot aquest procés de canvi, basat en la interacció ciutadana com a fonament principal del sistema, ha trobat el seu màxim exponent en l'esfera de l'Administració tributària, on el seu tradicional sistema d'aplicació dels tributs ja havia comportat l'adopció de tècniques de gestió en massa . En aquest sentit, la impossibilitat de practicar cas per cas els milions de liquidacions anuals relatives a les més importants figures impositives i el caràcter gairebé permanent de les relacions jurídico-tributàries, van obligar a requerir la participació dels obligats tributaris, de manera que les autoliquidacions i la imposició de nombrosos deures d'informació i col·laboració es van convertir en els principals mecanismes del nou model de funcionament. Així, els ciutadans es van trobar amb la responsabilitat de conèixer, interpretar i aplicar el complex, canviant i, de vegades, fins i tot deficient ordenament tributari, de manera que s'havia de compensar la reducció de l'activitat administrativa amb una forta prestació dels deures d'informació i assistència als obligats tributaris. En aquest sentit, s'havien potenciar totes aquelles actuacions de l'Administració encaminades a donar a conèixer la informació necessària per a l'exercici dels drets i compliment de les obligacions tributàries, així com aquelles tasques que oferien recursos i auxili amb la mateixa finalitat. Tanmateix, la regulació d'aquests deures no ha aconseguit estar a l'altura de la seva rellevància, en tant que la normativa s'ha limitat a contemplar el seu reconeixement general (article 85.1 de la LGT i 62 del RD 1065/2007) i assenyalar algunes de les actuacions per les quals poden veure's complerts (article 85.2 de la LGT i 63 a 78 del RD 1065/2007). A més, els règims jurídics d'aquestes actuacions difereixen en gran mesura, i contenen, en molts aspectes, un marcat caràcter programàtic. Per això, encara no hi ha una definició clara de cada un d'aquests deures ni una delimitació dels instruments que conformen el seu contingut, de manera que tampoc s'ha pogut elaborar la regulació completa de les seves característiques ni la previsió dels diferents efectes jurídics que es poden desprendre. Conseqüentment, el present treball té com a objectiu principal l'elaboració d'un estudi jurídic complet i actual sobre els deures d'informació i assistència de l'Administració tributària en relació directa amb la incorporació, en aquest àmbit, de les TIC. Així, es pretén dur a terme una valoració global de l'impacte dels nous mitjans en aquestes figures tributàries, a més d'aportar una definició actualitzada del seu concepte, una determinació del seu contingut, i una concreció de les seves característiques i conseqüències jurídiques. ; La Administración pública se ha visto obligada a adoptar un papel pro-activo en la incorporación de las TIC, así como a dar respuesta a las nuevas necesidades ciudadanas y a velar para que el nuevo paradigma pueda asentarse de forma definitiva. En consecuencia, las TIC han comportado cambios importantes también en este ámbito, y es que su inclusión ha iniciado un nuevo estadio en su proceso evolutivo en el que se espera una auténtica transformación institucional. Todo este proceso de cambio, basado en la interacción ciudadana como fundamento principal del sistema, ha encontrado su máximo exponente en la esfera de la Administración tributaria, donde su tradicional sistema de aplicación de los tributos ya había conllevado la adopción de técnicas de gestión en masa. En este sentido, la imposibilidad de practicar caso por caso los millones de liquidaciones anuales relativas a las más importantes figuras impositivas y el carácter casi permanente de las relaciones jurídico-tributarias, obligaron a requerir la participación de los obligados tributarios, de modo que las autoliquidaciones y la imposición de numerosos deberes de información y colaboración se convirtieron en los principales mecanismos del nuevo modelo de funcionamiento. Así, los ciudadanos se encontraron con la responsabilidad de conocer, interpretar y aplicar el complejo, cambiante y, a veces, incluso deficiente ordenamiento tributario, por lo que debía compensarse la reducción de la actividad administrativa con una fuerte prestación de los deberes de información y asistencia a los obligados tributarios. En este sentido, debían potenciarse todas aquellas actuaciones de la Administración encaminadas a dar a conocer la información necesaria para el ejercicio de los derechos y cumplimiento de las obligaciones tributarias, así como aquellas labores que ofrecían recursos y auxilio con el mismo fin. Sin embargo, la regulación de estos deberes no ha conseguido estar a la altura de su relevancia, en tanto que la normativa se ha limitado a contemplar su reconocimiento general (artículo 85.1 de la LGT y 62 del RD 1065/2007) y a señalar algunas de las actuaciones por las que pueden verse cumplidos (artículo 85.2 de la LGT y 63 a 78 del RD 1065/2007). Además, los regímenes jurídicos de estas actuaciones difieren en gran medida, y contienen, en muchos aspectos, un marcado carácter programático. Por ello, aún no existe una definición clara de cada uno de estos deberes ni una delimitación de los instrumentos que conforman su contenido, por lo que tampoco se ha podido elaborar la regulación completa de sus características ni la previsión de los diferentes efectos jurídicos que se pueden desprender. Consecuentemente, el presente trabajo tiene como objetivo principal la elaboración de un estudio jurídico completo y actual sobre los deberes de información y asistencia de la Administración tributaria en relación directa con la incorporación, en este ámbito, de las TIC. Así, se pretende llevar a cabo una valoración global del impacto de los nuevos medios en dichas figuras tributarias, además de aportar una definición actualizada de su concepto, una determinación de su contenido, y una concreción de sus características y consecuencias jurídicas. ; In The Spanish Tax Administration, citizens have the responsibility to find out, interpret and apply the complex, changing and sometimes even deficient tax legislation, so that the reduction of the administrative activity has to be counterbalanced with a strong rendering of the information and assistance services to the taxpayers. In this sense, all those Administration actions design to make available all the information pertaining to the exercise of rights and the compliance of tax obligations have to be strengthened, together with those actions offering resources and aid with the same purpose. However, the regulation of these obligations has not measured up to their relevance, for legislation has just acknowledged them in general terms (articles 85.1 of the LGT and 62 of the RD 1065/2007), and pointed out some of the actions through which they can be rendered (articles 85.2 of the LGT and 63 to 78 of the RD 1065/2007). Moreover, legislations pertaining to these actions are in disagreement to a large extent and hold, in many respects, a programmatical character. Therefore, to date, there is no clear definition of any of these obligations or a delimitation of the instruments that make up their content. In addition, neither the comprehensive regulation of their characteristics nor the forecast of their possible legal effects have been done. Accordingly, the main purpose of this thesis is to carry out a comprehensive legal study regarding the information and assistance obligations of the Tax administration, in direct relation to the incorporation of ICTs to its sphere of activity. Thus, the aim is to achieve a global assessment of the impact of ICTs on the application of these obligations, while contributing an updated definition of their concept, establishing their content and specifying their characteristics and legal consequences.

Capítols 1 i 7 escrits també en anglés ; The spatial decision-making process for the purpose of planning, policies, plans, or territorial programs, is intimately tied to the concept of location in the respective geographical space, mainly because many aspects such as natural resources; raw materials, infrastructure, proximity to markets, weather, culture, safety and strategic areas, among others, can be determined, and directly or indirectly related, based on spatial locations. Because of this and assuming that the geographical space constitutes a complex system, it is necessary that the spatial decision-making process intended for achieving aspects of location of goods and services, and/or events for the aforementioned purposes, is carried out in an interdisciplinary way, preferably through participation and consensus from the involved stakeholders involved.In this thesis, an applied research is presented that had as main purpose to provide an archetype that supports the process of spatial decision-making through the spatial consensus by diverse social actors, specially in regard to the location of goods, services and/or events. The archetype, based on the spatial version of the Delphi method modified, has as main characteristic the use of the opinions from a group of experts to solve a problem in the context of the decision-making process and / or in the framework for foresight while also considering the geographical aspect, all of this in order to reach a consensus in regard to the identification of an optimal location in a limited part of a territory.By following the Design Science Research methodology (DSR) and by adopting as auxiliary methods, Documentary Research and Reuse-Based Software Development, an artifact called Geospatial System of Collective Intelligence (SIGIC) was devised through which a collective intelligence behavior could be induced into multidisciplinary groups not experienced in the use of geotechnologies, and for the purpose of locating goods, services, and / or events through the spatial consensus from the participants. After having evaluated the artifact in five different spatial decision situations, two of them in Italy for the location of an air quality monitoring station, and for the zoning of the street prostitution process; two of them in Ecuador to determine the location for the installation of a booth for the screening of HIV and to state the location of booths for the annual initiative for blood collection, and finally, one more in Antarctica, Greenwich Island to determine the location of goods and services to plan the activities of the Scientific Station Pedro Vicente Maldonado.The main results exhibit that even multidisciplinary groups without previous experience in the use of geotechnologies can interact with these tools to study and determine through consensus of their spatial opinions, the potential location of goods, services and / or events in a given territory, thus achieving in this way a process of Collective Spatial Analysis as support for spatial decisions, mainly in aspects related to planning, organization, and use of resources in the territory, and even for the evaluation, preparation, or adoption of policies, plans, and corresponding programs. ; El proceso de toma de decisiones espaciales con fines de planificación, políticas, planes o programas territoriales, está estrechamente vinculado con el concepto de la localización en el espacio geográfico respectivo, principalmente porque en base a las ubicaciones espaciales se pueden determinar y relacionar directa e indirectamente, muchos otros aspectos como son los recursos naturales, las materias primas, la infraestructura, la proximidad al mercado, el clima, la cultura, las áreas estratégicas y de seguridad, entre otros. Por esta razón, y asumiendo que el espacio geográfico constituye un sistema complejo, es necesario que la toma de decisiones espaciales destinada a lograr aspectos de localización de bienes servicios y/o eventos para lo fines antes mencionados, se efectúe interdisciplinarmente, preferentemente a través de la participación y consenso de los actores involucrados.En esta tesis se presenta una investigación aplicada que tuvo como propósito aportar un arquetipo para coadyuvar en el proceso de toma de decisiones espaciales por medio del consenso espacial entre diversos actores sociales, primordialmente con respecto a la localización de bienes, servicios y/o eventos. El arquetipo, basado en la versión espacial del Método Delphi modificado, tiene como característica principal el uso de las opiniones de un grupo de expertos para resolver un problema en el contexto de toma de decisiones y/o marco de previsión considerando el aspecto geográfico, con el objetivo de llegar a un consenso respecto a la identificación de una ubicación óptima en una parte limitada del territorio.Siguiendo la metodología de Investigación en Ciencia del Diseño (DSR por su acrónimo en Inglés) y adoptando como métodos auxiliares la Investigación Documental y el Desarrollo de Software Basado en la Reutilización, se ideó el artefacto llamado Sistema Geoespacial de Inteligencia Colectiva (SIGIC), con el cual se logró inducir y coordinar un comportamiento de inteligencia colectiva en grupos multidisciplinares no experimentados en el uso de geotecnologías, con el propósito de localizar bienes, servicios y/o eventos mediante el consenso espacial de los participantes. Este artefacto se evaluó en cinco situaciones diferentes de decisión espacial: dos en Italia, para la ubicación de una estación de monitoreo de calidad del aire y para la zonificación del proceso de prostitución de calle; dos en Ecuador, para determinar el lugar de instalación de un puesto para pruebas de tamizaje de VIH y para establecer las ubicaciones de puestos para la campaña anual de colecta de sangre; y una en la Antártida, Isla de Greenwich, para determinar la ubicación de bienes y servicios con fines de planificación de actividades de la Estación Científica Pedro Vicente Maldonado.Los principales resultados exhiben que grupos multidisciplinares sin práctica en el uso de geotecnologías pueden interactuar con estas herramientas para estudiar y determinar a través del consenso de sus opiniones espaciales, la probable localización de bienes, servicios y/o eventos en un territorio determinado, conformando de esta manera un proceso de Análisis Espacial Colectivo como soporte a las decisiones espaciales principalmente, para aspectos de planificación, organización y empleo de recursos en el territorio o bien para la evaluación, preparación o adopción de políticas, planes y programas correspondientes. ; El procés de presa de decisions espacials amb fins de planificació, polítiques, plans o programes territorials, esta íntimament vinculat amb el concepte de la localització en l'espai geogràfic respectiu, principalment perquè en base a las ubicacions espacials es pot determinar i relacionar directament i indirecta, molts altres aspectes com són els recursos naturals, les matèries primeres, la infraestructura, la proximitat al mercat, el clima, la cultura, les àrees estratègiques i de seguretat, entre d´altres. Per aquesta raó, i assolint que el espai geogràfic constitueix un sistema complex, és necessari que la presa de decisions espacials destinada a aconseguir aspectes de localització de béns serveis i/o esdeveniments per els fins anteriorment esmentats, s'efectui interdisciplinariament, de manera preferent mitjançant la participació i consens dels actors involucrats.A aquesta tesi es presenta una investigació aplicada que va tenir com a propòsit aportar un arquetip per coadjuvar en el procés de presa de decisions espacials mitjançant el consens espacial entre diversos actors socials, primordialment respecte de la localització de béns, serveis i/o esdeveniments. L'arquetip, basat en la versió espacial del Mètode Delphi modificat, té com a característica principal l'ús de les opinions d'un grup d'experts per resoldre un problema en el context de presa de decisions i/o marc de previsió considerant l'aspecte geogràfic, amb el objectiu d'arribar a un consens respecte a la identificació d'una ubicació òptima en una part limitada del territori.Tot seguint la metodologia d´Investigació en Ciència del Disseny (DSR per el seu acrònim en anglès) i adoptant com a mètodes auxiliars la Investigació Documental i el Desenvolupament de Software Fonamentat en la Reutilització, es va idear l'artefacte anomenat Sistema Geoespacial d'Intel·ligència Col·lectiva (SIGIC), mitjançant del qual es va aconseguir induir i coordinar un comportament d'intel·ligència col·lectiva en grups multidisciplinaris no experimentats en l'ús de geotecnologíes, amb el propòsit de localitzar béns, serveis i/o esdeveniments mitjançant el consens espacial dels participants. Aquest artefacte es va avaluar en cinc situacions diferents de decisió espacial: dos a Itàlia, per a la ubicació d'una estació de monitorització de qualitat de l'aire i per a la zonificació del procés de prostitució del carrer; dos a Equador, per determinar el lloc d'instal·lació d'un posat per a proves de tamisatge de VIH i per establir les ubicacions de llocs per a la campanya anual de col·lecta de sang; i una a l'Antàrtida, Illa de Greenwich, per determinar la ubicació de béns i serveis amb fins de planificació d'activitats de l'Estació Científica Pedro Vicente Maldonado.Els principals resultats exhibeixen que grups multidisciplinaris sense practica en l'ús de les geotecnologíes poden interactuar amb aquestes eines per estudiar i determinar mitjançant el consens de les seves opinions espacials, la probable localització de béns, serveis i/o esdeveniments en un territori determinat, conformant d´aquesta manera un procés d'Anàlisi Espacial Col·lectiu com a suport a les decisions espacials principalment, per aspectes de planificació, organització i ocupació de recursos en el territori o bé per l´avaluació, preparació o adopció de polítiques, plans i programes corresponents. ; Il processo decisionale spaziale ai fini della pianificazione, delle politiche, dei piani o dei programmi territoriali, è strettamente legato al concetto di localizzazione dello spazio geografico di riferimento, principalmente perché in base alle ubicazioni spaziali possono essere determinati e si relazionano direttamente e indirettamente, molti altri aspetti tra i quali le risorse naturali, le materie prime, le infrastrutture, la vicinanza al mercato, il clima, la cultura, le aree strategiche e di sicurezza. Quindi, assumendo che lo spazio geografico costituisce un sistema complesso, è necessario che le decisioni spaziali volte ad ottenere aspetti per la localizzazione di beni e servizi e/o eventi per i fini prima menzionati, siano effettuate in maniera interdisciplinare, preferibilmente attraverso la partecipazione e il consenso tra le parti interessate. In questa tesi viene presentata una ricerca applicata che ha avuto come proposito fornire un archetipo per aiutare nel processo decisionale spaziale per mezzo del consenso speciale tra diversi attori sociali, soprattutto per quanto riguarda la localizzazione dei beni, servizi e/o eventi. L'archetipo, in base alla versione spaziale del Metodo Delphi modificato, ha come caratteristica principale l'uso delle opinioni di un gruppo di esperti per risolvere un problema nel contesto del processo decisionale e/o di un quadro di previsione considerando l'aspetto geografico, con l'obiettivo di giungere ad un consenso riguardo l'identificazione di una posizione ottimale in una parte limitata del territorio. Seguendo la metodologia della Ricerca Scientifica di Progettazione (DSR con il suo acronimo in inglese) e adottando come metodi ausiliari la Ricerca Documentaria e lo Sviluppo del Software Basato sulla Riutilizzazione, è stato messo a punto l'artefatto chiamato Sistema Geo-Spaziale di Intelligenza Collettiva (SIGIC), con il quale è stato possibile indurre e coordinare un comportamento di intelligenza collettiva in gruppi multidisciplinari non sperimentati nell'uso di geo-tecniche, al fine di localizzare beni, servizi e/o eventi attraverso il consenso spaziale dei partecipanti. Questo artefatto è stato valutato in cinque situazioni diverse di decisione spaziale: due in Italia, per l'ubicazione di una stazione di monitoraggio della qualità dell'aria e per la zonizzazione del processo di prostituzione di strada; due in Ecuador, per determinare il luogo di installazione di un centro per i test per l'HIV e per stabilire le ubicazioni di centri per la campagna annuale di donazione del sangue; e una in Antartide, nell'isola Greenwich, per determinare l'ubicazione di beni e servizi al fine di pianificare le attività della Stazione Scientifica Pedro Vicente Maldonado. Dopo aver valutato l'artefatto in cinque differenti situazioni di decisione spaziale, i principali risultati mostrano che i gruppi multidisciplinari senza pratica nell'uso di geo-tecniche possono interagire con questi strumenti per studiare e determinare attraverso il consenso delle loro opinioni spaziali, la probabile localizzazione dei beni, servizi e/o eventi in un determinato territorio, formando così un processo di Analisi Spaziale Collettiva principalmente come supporto alle decisioni spaziali, per gli aspetti di pianificazione, organizzazione e l'uso delle risorse in il territorio o anche per la valutazione, la preparazione o l'adozione di politiche, piani e programmi corrispondenti. ; Postprint (published version)

Capítols 1 i 7 escrits també en anglés ; The spatial decision-making process for the purpose of planning, policies, plans, or territorial programs, is intimately tied to the concept of location in the respective geographical space, mainly because many aspects such as natural resources; raw materials, infrastructure, proximity to markets, weather, culture, safety and strategic areas, among others, can be determined, and directly or indirectly related, based on spatial locations. Because of this and assuming that the geographical space constitutes a complex system, it is necessary that the spatial decision-making process intended for achieving aspects of location of goods and services, and/or events for the aforementioned purposes, is carried out in an interdisciplinary way, preferably through participation and consensus from the involved stakeholders involved.In this thesis, an applied research is presented that had as main purpose to provide an archetype that supports the process of spatial decision-making through the spatial consensus by diverse social actors, specially in regard to the location of goods, services and/or events. The archetype, based on the spatial version of the Delphi method modified, has as main characteristic the use of the opinions from a group of experts to solve a problem in the context of the decision-making process and / or in the framework for foresight while also considering the geographical aspect, all of this in order to reach a consensus in regard to the identification of an optimal location in a limited part of a territory.By following the Design Science Research methodology (DSR) and by adopting as auxiliary methods, Documentary Research and Reuse-Based Software Development, an artifact called Geospatial System of Collective Intelligence (SIGIC) was devised through which a collective intelligence behavior could be induced into multidisciplinary groups not experienced in the use of geotechnologies, and for the purpose of locating goods, services, and / or events through the spatial consensus from the participants. After having evaluated the artifact in five different spatial decision situations, two of them in Italy for the location of an air quality monitoring station, and for the zoning of the street prostitution process; two of them in Ecuador to determine the location for the installation of a booth for the screening of HIV and to state the location of booths for the annual initiative for blood collection, and finally, one more in Antarctica, Greenwich Island to determine the location of goods and services to plan the activities of the Scientific Station Pedro Vicente Maldonado.The main results exhibit that even multidisciplinary groups without previous experience in the use of geotechnologies can interact with these tools to study and determine through consensus of their spatial opinions, the potential location of goods, services and / or events in a given territory, thus achieving in this way a process of Collective Spatial Analysis as support for spatial decisions, mainly in aspects related to planning, organization, and use of resources in the territory, and even for the evaluation, preparation, or adoption of policies, plans, and corresponding programs. ; El proceso de toma de decisiones espaciales con fines de planificación, políticas, planes o programas territoriales, está estrechamente vinculado con el concepto de la localización en el espacio geográfico respectivo, principalmente porque en base a las ubicaciones espaciales se pueden determinar y relacionar directa e indirectamente, muchos otros aspectos como son los recursos naturales, las materias primas, la infraestructura, la proximidad al mercado, el clima, la cultura, las áreas estratégicas y de seguridad, entre otros. Por esta razón, y asumiendo que el espacio geográfico constituye un sistema complejo, es necesario que la toma de decisiones espaciales destinada a lograr aspectos de localización de bienes servicios y/o eventos para lo fines antes mencionados, se efectúe interdisciplinarmente, preferentemente a través de la participación y consenso de los actores involucrados.En esta tesis se presenta una investigación aplicada que tuvo como propósito aportar un arquetipo para coadyuvar en el proceso de toma de decisiones espaciales por medio del consenso espacial entre diversos actores sociales, primordialmente con respecto a la localización de bienes, servicios y/o eventos. El arquetipo, basado en la versión espacial del Método Delphi modificado, tiene como característica principal el uso de las opiniones de un grupo de expertos para resolver un problema en el contexto de toma de decisiones y/o marco de previsión considerando el aspecto geográfico, con el objetivo de llegar a un consenso respecto a la identificación de una ubicación óptima en una parte limitada del territorio.Siguiendo la metodología de Investigación en Ciencia del Diseño (DSR por su acrónimo en Inglés) y adoptando como métodos auxiliares la Investigación Documental y el Desarrollo de Software Basado en la Reutilización, se ideó el artefacto llamado Sistema Geoespacial de Inteligencia Colectiva (SIGIC), con el cual se logró inducir y coordinar un comportamiento de inteligencia colectiva en grupos multidisciplinares no experimentados en el uso de geotecnologías, con el propósito de localizar bienes, servicios y/o eventos mediante el consenso espacial de los participantes. Este artefacto se evaluó en cinco situaciones diferentes de decisión espacial: dos en Italia, para la ubicación de una estación de monitoreo de calidad del aire y para la zonificación del proceso de prostitución de calle; dos en Ecuador, para determinar el lugar de instalación de un puesto para pruebas de tamizaje de VIH y para establecer las ubicaciones de puestos para la campaña anual de colecta de sangre; y una en la Antártida, Isla de Greenwich, para determinar la ubicación de bienes y servicios con fines de planificación de actividades de la Estación Científica Pedro Vicente Maldonado.Los principales resultados exhiben que grupos multidisciplinares sin práctica en el uso de geotecnologías pueden interactuar con estas herramientas para estudiar y determinar a través del consenso de sus opiniones espaciales, la probable localización de bienes, servicios y/o eventos en un territorio determinado, conformando de esta manera un proceso de Análisis Espacial Colectivo como soporte a las decisiones espaciales principalmente, para aspectos de planificación, organización y empleo de recursos en el territorio o bien para la evaluación, preparación o adopción de políticas, planes y programas correspondientes. ; El procés de presa de decisions espacials amb fins de planificació, polítiques, plans o programes territorials, esta íntimament vinculat amb el concepte de la localització en l'espai geogràfic respectiu, principalment perquè en base a las ubicacions espacials es pot determinar i relacionar directament i indirecta, molts altres aspectes com són els recursos naturals, les matèries primeres, la infraestructura, la proximitat al mercat, el clima, la cultura, les àrees estratègiques i de seguretat, entre d´altres. Per aquesta raó, i assolint que el espai geogràfic constitueix un sistema complex, és necessari que la presa de decisions espacials destinada a aconseguir aspectes de localització de béns serveis i/o esdeveniments per els fins anteriorment esmentats, s'efectui interdisciplinariament, de manera preferent mitjançant la participació i consens dels actors involucrats.A aquesta tesi es presenta una investigació aplicada que va tenir com a propòsit aportar un arquetip per coadjuvar en el procés de presa de decisions espacials mitjançant el consens espacial entre diversos actors socials, primordialment respecte de la localització de béns, serveis i/o esdeveniments. L'arquetip, basat en la versió espacial del Mètode Delphi modificat, té com a característica principal l'ús de les opinions d'un grup d'experts per resoldre un problema en el context de presa de decisions i/o marc de previsió considerant l'aspecte geogràfic, amb el objectiu d'arribar a un consens respecte a la identificació d'una ubicació òptima en una part limitada del territori.Tot seguint la metodologia d´Investigació en Ciència del Disseny (DSR per el seu acrònim en anglès) i adoptant com a mètodes auxiliars la Investigació Documental i el Desenvolupament de Software Fonamentat en la Reutilització, es va idear l'artefacte anomenat Sistema Geoespacial d'Intel·ligència Col·lectiva (SIGIC), mitjançant del qual es va aconseguir induir i coordinar un comportament d'intel·ligència col·lectiva en grups multidisciplinaris no experimentats en l'ús de geotecnologíes, amb el propòsit de localitzar béns, serveis i/o esdeveniments mitjançant el consens espacial dels participants. Aquest artefacte es va avaluar en cinc situacions diferents de decisió espacial: dos a Itàlia, per a la ubicació d'una estació de monitorització de qualitat de l'aire i per a la zonificació del procés de prostitució del carrer; dos a Equador, per determinar el lloc d'instal·lació d'un posat per a proves de tamisatge de VIH i per establir les ubicacions de llocs per a la campanya anual de col·lecta de sang; i una a l'Antàrtida, Illa de Greenwich, per determinar la ubicació de béns i serveis amb fins de planificació d'activitats de l'Estació Científica Pedro Vicente Maldonado.Els principals resultats exhibeixen que grups multidisciplinaris sense practica en l'ús de les geotecnologíes poden interactuar amb aquestes eines per estudiar i determinar mitjançant el consens de les seves opinions espacials, la probable localització de béns, serveis i/o esdeveniments en un territori determinat, conformant d´aquesta manera un procés d'Anàlisi Espacial Col·lectiu com a suport a les decisions espacials principalment, per aspectes de planificació, organització i ocupació de recursos en el territori o bé per l´avaluació, preparació o adopció de polítiques, plans i programes corresponents. ; Il processo decisionale spaziale ai fini della pianificazione, delle politiche, dei piani o dei programmi territoriali, è strettamente legato al concetto di localizzazione dello spazio geografico di riferimento, principalmente perché in base alle ubicazioni spaziali possono essere determinati e si relazionano direttamente e indirettamente, molti altri aspetti tra i quali le risorse naturali, le materie prime, le infrastrutture, la vicinanza al mercato, il clima, la cultura, le aree strategiche e di sicurezza. Quindi, assumendo che lo spazio geografico costituisce un sistema complesso, è necessario che le decisioni spaziali volte ad ottenere aspetti per la localizzazione di beni e servizi e/o eventi per i fini prima menzionati, siano effettuate in maniera interdisciplinare, preferibilmente attraverso la partecipazione e il consenso tra le parti interessate. In questa tesi viene presentata una ricerca applicata che ha avuto come proposito fornire un archetipo per aiutare nel processo decisionale spaziale per mezzo del consenso speciale tra diversi attori sociali, soprattutto per quanto riguarda la localizzazione dei beni, servizi e/o eventi. L'archetipo, in base alla versione spaziale del Metodo Delphi modificato, ha come caratteristica principale l'uso delle opinioni di un gruppo di esperti per risolvere un problema nel contesto del processo decisionale e/o di un quadro di previsione considerando l'aspetto geografico, con l'obiettivo di giungere ad un consenso riguardo l'identificazione di una posizione ottimale in una parte limitata del territorio. Seguendo la metodologia della Ricerca Scientifica di Progettazione (DSR con il suo acronimo in inglese) e adottando come metodi ausiliari la Ricerca Documentaria e lo Sviluppo del Software Basato sulla Riutilizzazione, è stato messo a punto l'artefatto chiamato Sistema Geo-Spaziale di Intelligenza Collettiva (SIGIC), con il quale è stato possibile indurre e coordinare un comportamento di intelligenza collettiva in gruppi multidisciplinari non sperimentati nell'uso di geo-tecniche, al fine di localizzare beni, servizi e/o eventi attraverso il consenso spaziale dei partecipanti. Questo artefatto è stato valutato in cinque situazioni diverse di decisione spaziale: due in Italia, per l'ubicazione di una stazione di monitoraggio della qualità dell'aria e per la zonizzazione del processo di prostituzione di strada; due in Ecuador, per determinare il luogo di installazione di un centro per i test per l'HIV e per stabilire le ubicazioni di centri per la campagna annuale di donazione del sangue; e una in Antartide, nell'isola Greenwich, per determinare l'ubicazione di beni e servizi al fine di pianificare le attività della Stazione Scientifica Pedro Vicente Maldonado. Dopo aver valutato l'artefatto in cinque differenti situazioni di decisione spaziale, i principali risultati mostrano che i gruppi multidisciplinari senza pratica nell'uso di geo-tecniche possono interagire con questi strumenti per studiare e determinare attraverso il consenso delle loro opinioni spaziali, la probabile localizzazione dei beni, servizi e/o eventi in un determinato territorio, formando così un processo di Analisi Spaziale Collettiva principalmente come supporto alle decisioni spaziali, per gli aspetti di pianificazione, organizzazione e l'uso delle risorse in il territorio o anche per la valutazione, la preparazione o l'adozione di politiche, piani e programmi corrispondenti. ; Postprint (published version)