Humanisme i posthumanisme. Eines per a unes ciències humanes en moviment Francesc Núñez Mosteo Agnès Vayreda i Duran (Coords)Begonya Enguix Grau Josep Martí Mara Martínez Morant (2022)Barcelona. UOC.211 p.ISBN: 978-84-9180-974-6
L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral va ser analitzar com es treballa la innovació en el marc d'un programa governamental de formació professional per a l'ocupació (CVET, en anglès) dirigit per a persones desocupades a Catalunya (Espanya), des de la perspectiva de l'aprenentatge permanent. Tot i que aquest és un tema rellevant per a la "societat de la informació" en què vivim, s'ha estudiat molt poc, i fins i tot menys empíricament, per tant, aquest estudi està explorant i posant les bases per a la investigació addicional en aquesta àrea. El capítol 1 presenta el marc teòric de l'àrea d'estudi, limita l'objecte d'estudi, estableix els objectius i l'estructura de la tesi. El capítol 2 està dedicat a l'anàlisi d'impacte social, incloent el paper de la innovació en els documents normatius de la Unió Europea i la UNESCO. A més, contrasta l'activitat del programa CVET amb els 4 objectius estratègics del Marc Estratègic Educació i Formació 2020 de la UE. Els capítols 3 i 4 se centren en l'anàlisi de la innovació realitzada al programa CVET donant veu als responsables dels centres i als estudiants i antics alumnes d'aquest programa, respectivament. El capítol 5 analitza les limitacions, conclusions i altres línies de recerca. Tot i que és una exploració empírica de l'àrea de CVET i la innovació, els resultats que es presenten en aquesta tesi poden contribuir a millorar la política i la pràctica existents en l'àrea de CVET, millorant encara més el que funciona i treballant sobre el que manca, i també en altres àrees de l'educació formal, com la formació professional o l'educació superior, que poden aprendre de les fortaleses del tipus de formació analitzada en aquesta tesi, i treballar juntament per aconseguir una educació i una formació de millor qualitat per a tothom. ; El objetivo principal de esta tesis doctoral ha sido analizar cómo se trabaja la innovación en el contexto de un programa gubernamental de formación profesional para la ocupación (CVET, en inglés) para desempleados en Cataluña (España), dentro ...
El fenomen de les corporacions multinacionals (MNCs) que assumeixen activitats tradicionals de govern dins de la seva agenda de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) està rebent una creixent atenció degut als desafiaments que aquest fet suposa tant per la legitimitat d'aquestes mateixes corporacions com per al sistema democràtic en general. Darrerament "political CSR" ha esdevingut el nou marc teòric dins de la literatura sobre ètica empresarial i sobre societat i negocis. És en aquest marc des d'on es discuteixen aquest paper polític de les empreses i les responsabilitats que d'ell se'n deriven. Els estudis sobre "political CSR" assumeixen que les MNCs haurien d'implicar-se (com de fet ja ho fan) en activitats de regulació social i política (Scherer & Palazzo, 2007), així com operar també com a nou proveïdors de serveis públics (Scherer & Palazzo, 2011; Scherer, Palazzo, & Matten, 2009). Tanmateix, i malgrat les creixents demandes normatives i les corresponents preocupacions sobre el paper de les MNCs minant el bé comú, a penes s'ha fet recerca ni sobre el grau en el què aquestes firmes poden i realment s'ajusten a aquestes normes ni sobre la forma en què tot el fenòmen afecta als principals agents implicats. Aquesta tesi doctoral pren com a punt de partida aquestos reptes per realitzar una investigació empírica i sistemàtica de l'assumpte. La companyia Royal Ducth Shell és particularment apropiada tant per les seves característiques pròpies distintives, com pel complex context en el què opera i l'accès a dades disponible. La tesis planteja una nova perspectiva sobre el paper polític i de les responsabilitats de les MNCs que vindria a ampliar les actuals aportacions teòriques sobre l'abast d'aquestes responsabilitats i sobre les condicions de legitimitat de les corporacions. A més, conceptualitza un nou marc teòric de les respostes de les MNCs a les demandes de la "political CSR", de més complexe i dinàmic que l'existent. En particular, la tesi detalla les repostes de l'empresa, que romanien ...
Aquesta tesi consta de quatre capítols independents relacionats amb la presa de decisions col·lectives. En primer lloc, s'analitza la dinàmica en un partit polític en presència del conflicte intern. Es mostra com la incorporació de la democràcia interna (en particular, la introducció de primàries) pot ajudar a resoldre el conflicte intern. En segon lloc, s'estudia el problema que es crea quan un grup d'agents ha de triar un guanyador entre ells. Hi ha un guanyador merescut, que tots els agents coneixen. No obstant això, cada agent és egoista: sempre vol ser el guanyador. Es construeix el mecanisme de veto, que sempre tria el guanyador merescut, independentment de les preferències egoistes dels agents. En tercer lloc, es qüestiona la hipòtesi de la nocivitat de la regla de vot dictatorial. L'anàlisi pretén allunyar-se de la regla de vot dictatorial, buscant la regla que estigui més lluny de la regla dictatorial més propera, i identificar les regles que equilibrin totes les regles dictatorials. El primer resultat troba la regla de pluralitat inversa com la més allunyada de la regla de votació dictatorial més propera. Malauradament, aquesta regla incompleix algunes propietats aparentment desitjables. El segon resultat conclou que la regla de pluralitat és la que equilibra l'acord entre totes les regles de votació dictatorials. En quart lloc, s'analitza la relació entre dues propietats incompatibles, la dictadura i la manipulabilitat, en termes de certs índexs de manipulabilitat i no dictadura. L'objectiu és donar una mica de llum sobre el problema de triar entre les regles de vot. ; Esta tesis consiste de cuatro capítulos independientes relacionados con la toma de decisiones colectiva. En primer lugar, se analizan la dinámica en un partido político en presencia de conflicto enterno. Se muestra cómo la incorporación de la democracia interna (en particular, la introducción de las primarias) puede ayudar a resolver el conflicto dentro del partido. En segundo lugar, se estudia el problema que se crea cuando un grupo de ...
Since they appeared, the studies of Science, Technology & Society (STS) have been interested in education as the key to help the citizens of tomorrow to participate in the discussions dealing with the future of technoscience. In Spain, the STS subjects became part of the secondary school programs since the educational reform. Nevertheless, the analysis of the textbooks used in Catalonia shows that a deterministic vision of science & technology - both of them thought as entities with their own logic of development, independent from social reality - coexists with a neutralistic conception, which considers technoscience as a basic tool that can be used by humanity either in a correct or an incorrect way. The student has the perception that science & technology shape the social reality, but that are somehow independent from society.
Aquesta tesi doctoral s'escriu en un context de crisi civilitzatòria marcat pels límits planetaris als quals s'enfronta el sistema capitalista mundial, amenaçant la supervivència de l'espècie humana. Oberta des dels anys setanta, la comprensió i gestió d'aquesta crisi s'està resolent a partir de la tensió entre dues forces socials antagòniques: les noves esquerres que proposen abordar la crisi des de les seves arrels, impugnant les bases de la Modernitat; i les noves dretes que proposen perfeccionar la realització dels principis econòmics moderns, a través de la cerca de models productius més eficients i de tecnologies capaces d'ampliar permanentment les fronteres del creixement. Les institucions internacionals i estatals han experimentat en aquest període transformacions substantives a partir de la recepció de les demandes contradictòries d'ambdues tendències de força asimètrica. Així, en un món econòmicament hipermodern, nocions com la de desenvolupament sostenible o democràcia liberal participativa esdevenen matrius conceptuals i institucionals domesticades i innòcues. Furgant en les arrels de la crisi civilitzatòria la present tesi sotmet a crítica aquestes matrius discursives reformistes, inadequades per assegurar una transició democràtica cap a un model de reproducció social ajustat a les capacitats de la naturalesa. A partir d'aquí, la tesi formula una aproximació alternativa a la crisi civilitzatòria a partir de la noció de democràcia ambiental, plantejada en el marc d'un procés avui liderat per la societat civil, que aspira a desconstruir les arrels econòmiques de la Modernitat i construir simultàniament noves formes de ser i estar al món, entorn la idea de justícia ambiental i decreixement. Expandint-se en espais al marge del sistema institucional, aquest procés no defugeix completament les institucions. Per això el treball proposa un paradigma constitucional crític i innovador al servei de l'estratègia ciutadana de la democràcia ambiental. ; Esta tesis doctoral se escribe en un contexto de crisis ...
"La prova del delicte de maltractament ocasional de l'article 153.1 del Codi Penal. Noves perspectives "és una tesi que té per objecte l'estudi del delicte de maltractament ocasional de l'article 153.1 CP des d'una doble perspectiva: la del Dret Penal i la del Dret Processal. Per aquest motiu el primer capítol estigui dedicat a la seva anàlisi jurídica-penal, i els dos capítols següents a la prova judicial del maltractament ocasional, i a la mediació penal com a mitjà complementari al procés penal per aconseguir la resolució del conflicte subjacent creat. La tesi parteix de la hipòtesi que el maltractament ocasional, previst i penat a l'article 153.1 CP, hauria de poder ser objecte de mediació penal, tot i l'actual prohibició legal, prevista a la Llei 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere. Per a això, en el nostre estudi s'analitza també la dificultat de la prova del maltractament ocasional, que genera moltes sentències absolutòries, en moltes ocasions per qüestions formals que no de fons; la necessitat, en aquests casos, de canalitzar el problema de fons subjacent entre les parts, i el problema de la victimització secundària de les dones víctimes de maltractament quan es dicten sentències absolutòries per falta de prova. Això és, sens dubte, un tema nou en l'àmbit del maltractament ocasional. En definitiva, es tracta d'una qüestió que ha influït en el nostre interès pel maltractament ocasional en general, i en particular en la necessitat d'un estudi en profunditat que abasti aquest delicte i les dificultats pràctiques de la seva prova. La tesi, per tant, aborda la necessitat de buscar una nova perspectiva que ofereixi una solució efectiva a aquests problemes diaris de la pràctica judicial, per mitjà de la introducció de la mediació penal en el nostre procés penal en aquesta matèria. volupa arguments, tant teòrics com pràctics, en els quals descansa aquesta prohibició, el que permetrà determinar que és possible i viable un canvi legislatiu. ; "La prueba del ...