Anàlisi de xarxa sobre el comportament del públic en Internet: cap a una millor comprensió del procés d'agenda setting ; A Network Analysis of Online Audience Behaviour: Towards a Better Comprehension of the Agenda Setting Process ; Análisis de red del comportamiento de la audiencia en Internet: hacia una mejor comprensión del proceso de agenda setting

Open Access

Abstract

Aquest estudi construeix la xarxa d'audiència dels mitjans de comunicació a Espanya amb l'objectiu d'identificar les formes predominants d'exposició a la informació política a internet. Per aconseguir-ho, s'utilitzen dades inèdites d'un grup de trenta mil individus. Els resultats preliminars obtinguts aporten evidències que suggereixen els arguments que defensen que internet fragmenta l'esfera pública. A més, cal destacar que els resultats mostren que encara hi ha un nivell substancial de concentració de les audiències als mitjans de comunicació a internet. Els nivells més alts de concentració es troben als webs dels mitjans que tenen un paper predominant en el procés d'agenda setting fora de la xarxa. En aquest sentit, l'estudi presenta evidències que l'estructura de l'esfera pública a internet podria garantir els nivells necessaris d'informació compartida pels ciutadans per al bon funcionament d'una democràcia deliberativa.Alhora, en aquest treball s'analitzen les conseqüències que pot tenir l'actual comportament dels individus que consumeixen informació política a la xara, per a l'estudi del procés d'agenda setting. A més, es discuteixen les possibilitats que existeixi una agenda pública compartida en l'estructura de l'actual xarxa d'audiències compartides. Fins ara, les anàlisis de dades d'observació, així com de contingut, han estat els mètodes predominants en la formació d'agenda pública. No obstant això, l'actual entorn de comunicació, caracteritzat per l'abundància de fonts descentralitzades i il·limitades de notícies polítiques, dóna lloc a l'aplicació de nous metodologies. Sens dubte, les xarxes estan al centre de la comunicació en línia i, per tant, el seu anàlisi ofereix les tècniques i eines necessàries per identificar l'impacte de la seva estructura en el comportament de l'audiència. Aquesta metodologia permet estudiar-ne els moviments durant la cerca d'informació política i, amb això, suposa un avenç per a la identificació dels mecanismes i estructures que poden seguir garantint una agenda pública a l'era digital. ; By constructing the network of media audience, this study sheds light on the predominant modes of exposure to online political information in Spain. Novelty data from a panel of thirty thousand individuals is used for the research. The preliminary results bring evidences for reviewing the line of reasoning that advocates for the prevailing fragmentation of the public sphere. More notably, the results contribute to proving that a substantial level of audience concentration still remains in the web. The highest levels of audience overlapping are found in those media outlets that are driving the media agenda in the offline sphere. Therefore the study proffers evidence that the structure of the online public sphere might guarantee the necessary shared informational experiences for a deliberative democracy.The implications of the current networked audience behaviour for the study of the agenda setting process are discussed along with the chances for a shared public agenda in Spanish society. Observational methods and content analysis have been used in the study of the agenda setting process so far. However, the current communication environment characterized by unlimited, decentralized and abundant sources of political information prompts the application of new analytical approaches. Networks are at the heart of online communication and network science allows for analyzing its structure. It provides the affordances to map and study audience aggregated behaviour when searching for political information. In doing in so, it also unveils the mechanisms that might still guarantee a public agenda in the digital age. ; Este estudio construye la red de audiencias de los medios de comunicación en España con el objetivo de identificar los modos prevalentes de exposición a la información política en Internet. Para ello, se utilizan datos inéditos procedentes de un panel de treinta mil individuos. Los resultados preliminares que se obtienen aportan evidencias que sugieren una revisión de los argumentos a favor de que Internet fragmenta la esfera pública. Es más, los resultados muestran que todavía existe un nivel substancial de concentración de las audiencias en los medios de comunicación en Internet. Los niveles más altos de concentración se localizan en las webs de los medios que tienen un rol predominante en el proceso de agenda setting fuera de la red. En este sentido, el estudio presenta evidencias de que la estructura de la esfera pública en Internet podría garantizar los niveles necesarios de información compartida por los ciudadanos para el buen funcionamiento de una democracia deliberativa.Asimismo, en este trabajo se analizan las consecuencias que puede tener el actual comportamiento de los individuos que consumen información política en la red, para el estudio del proceso de agenda setting. Además se discuten las posibilidades de que exista una agenda pública compartida a la luz de la estructura de la actual red de audiencias compartidas. Hasta el momento, los análisis de datos observacionales así como de contenido han sido los métodos predominantes en el estudio de la formación de la agenda pública. Sin embargo, el entorno actual de comunicación, caracterizado por la abundancia de fuentes de información descentralizadas y la ilimitada oferta de noticias políticas, apela a la utilización de nuevas metodologías. Sin lugar a dudas, las redes conforman la base de la comunicación en línea y por lo tanto, el análisis de redes ofrece las técnicas y herramientas necesarias para identificar el impacto de su estructura en el comportamiento de la audiencia. Esta metodología permite estudiar sus movimientos durante la búsqueda de información política y con ello, supone un avance para la identificación de los mecanismos y estructuras que pueden seguir garantizando una agenda pública en la era digital.