Narratives hegemòniques de la violència. El crim organitzat i el narcotràfic entre el periodisme i les ficcions televisives ; Hegemonic narratives of violence. Organised crime and drug trafficking between journalism and television fiction ; Narrativas hegemónicas de la violencia. El crimen organizado y el narcotráfico entre el periodismo y las ficciones televisivas

Open Access

Abstract

Els relats que busquen explicar fenòmens com el narcotràfic a Mèxic o a Colòmbia, o la camorra a Itàlia solen enfocar-se en el paper central que l'anomenat «crim organitzat» desenvoluparia en la generació de la violència. Les narratives binàries entorn del crim organitzat es difonen des d'instàncies governamentals i estableixen una clara distinció entre els grups criminals i un estat que intenta sotmetre'ls a través d'una política «de seguretat nacional». Aquesta manera de comprendre el context constitueix una narrativa hegemònica que es difon acríticament a través de certs treballs periodístics publicats en mitjans generalistes, però també en algunes cròniques molt celebrades que privilegien els seus recursos literaris per damunt del rigor investigatiu. Partint del cas mexicà, aquest article proposa una revisió de les repercussions d'aquestes narratives periodístiques en les sèries televisives de ficció Gomorra (2014), Narcos (2015) i El Chapo (2017), sèries que coincideixen a enunciar-se a si mateixes com basades en fets periodísticament registrats. Des d'una perspectiva crítica, aquesta anàlisi busca explorar la manera en què les narratives de ficció naturalitzen un discurs hegemònic de la violència generat en àmbits governamentals i empresarials, i reproduït acríticament, per evidenciar com la ficció televisiva acaba omplint les parts de la història absents en el periodisme. La combinació de document, periodisme i ficció confereix un sentit narratiu a la trama televisiva, però alhora coadjuva en la construcció d'un imaginari col·lectiu que deforma la història i enforteix el discurs securitari construït des del poder. ; The stories that seek to explain phenomena such as drug trafficking in Mexico or Colombia, or the Camorra in Italy, often focus on the central role that so-called "organised crime" plays in the generation of violence. The binary narratives on organised crime are disseminated by government agencies and establish a clear distinction between criminal groups and a state that attempts to suppress them through "national security" policy. This manner of understanding the context becomes a hegemonic narrative that is uncritically diffused by certain journalistic works published in the general media, but also by some celebrated pieces of narrative journalism that privilege their literary resources above their investigative rigour. Based on the Mexican case, this paper proposes a review of the repercussions of these journalistic narratives in the fictional television series Gomorra (2014), Narcos (2015) and El Chapo (2017), which coincide in enunciating themselves as based on journalistically- recorded facts. From a critical perspective, this analysis seeks to explore the ways fictional narratives naturalise a hegemonic discourse of violence, which is generated in government and business circles, and which is uncritically reproduced, in order to evidence how television fiction ends up filling in parts of the story that are absent in the journalism. The combination of document, journalism and fiction confers a narrative sense to the television plot, but at the same time contributes to the construction of a collective imaginary that deforms history and strengthens the securitarian discourse built from power. ; Los relatos que buscan explicar fenómenos como el narcotráfico en México o Colombia, o la camorra en Italia suelen enfocarse en el papel central que el llamado «crimen organizado » desempeñaría en la generación de la violencia. Las narrativas binarias en torno al crimen organizado son difundidas desde instancias gubernamentales y establecen una clara distinción entre los grupos criminales y un estado que intenta someterlos a través de una política «de seguridad nacional». Esta forma de comprender el contexto constituye una narrativa hegemónica que se difunde acríticamente a través de ciertos trabajos periodísticos publicados en medios generalistas, pero también en algunas crónicas muy celebradas que privilegian sus recursos literarios por encima del rigor investigativo. Partiendo del caso mexicano, este artículo propone una revisión de las repercusiones de estas narrativas periodísticas en las series televisivas de ficción Gomorra (2014), Narcos (2015) y El Chapo (2017), series que coinciden en enunciarse a sí mismas como basadas en hechos periodísticamente registrados. Desde una perspectiva crítica, este análisis busca explorar los modos en que las narrativas de ficción naturalizan un discurso hegemónico de la violencia generado en ámbitos gubernamentales y empresariales, y reproducido acríticamente, para evidenciar cómo la ficción televisiva termina llenando las partes de la historia ausentes en el periodismo. La combinación de documento, periodismo y ficción confiere un sentido narrativo a la trama televisiva, pero a la vez coadyuva en la construcción de un imaginario colectivo que deforma la historia y fortalece el discurso securitario construido desde el poder.