Suchergebnisse

Historically, and well into the 20th century, Portugal's pathway is linked to the male breadwinner model and to a rudimentary and familialistic welfare state underlining women's role as primary caregivers and low state support for families. Family policies after the transition to democracy (1974) rejected unsupported familialism and introduced an explicit focus on state responsibilities to support a gender-equality oriented dual-earner model, leading to a gradual but steady increase in entitlements to family benefits and paid leave schemes, in public and publicly-subsidized services for young children and in gender equality incentives (Wall, 2011). Family policies shifted toward a "mixed" welfare state model focusing on family care supported by services and benefits and underlining a specific "solidarity" welfare mix in which different actors - families, public, private profit and non-profit institutions - take on responsibility jointly (Wall, Samitca and Correia, 2013).

Este estudo multicêntrico corte temporal explorou a perspectiva de familiares e pessoas próximas a usuários de drogas ilícitas sobre fatores de risco e proteção, serviços de tratamento, políticas e leis relacionadas ao uso de drogas ilícitas. Os familiares e pessoas próximas a usuários de drogas ilícitas foram recrutados em dez unidades de saúde, localizadas em grandes centros urbanos de sete países da América Latina (Brasil, Colômbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Honduras e México), para responderem um questionário. A maioria dos participantes escolheu fatores psicossociais e não fatores genéticos ou biológicos para explicar a causa dos problemas do uso de drogas. Responderam que familiares e governantes são os principais responsáveis pela prevenção dos problemas das drogas. As igrejas e outras instituições religiosas foram mencionadas com frequência dentro do contexto de acesso ao tratamento. A maioria dos entrevistados apontou que o acesso aos serviços que oferecem tratamentos aos usuários de drogas não é suficiente. Vergonha sobre o uso de drogas, custo e opções insuficientes de tratamento foram citados com mais frequência como as principais barreiras para o tratamento. ; Este estudio transversal multicéntrico exploró como los familiares y personas cercanas de usuarios de drogas ilícitas perciben los factores de protección y los de riesgo, las facilidades de tratamiento, las iniciativas de prevención y la legislación relativa a las drogas ilícitas. Los familiares y personas cercanas de los usuarios de drogas ilícitas fueron reclutados en 10 unidades urbanas de atención de salud en ambulatorios, en 7 países de América Latina (Brasil, Colombia, Costa Rica, Ecuador, Guatemala, Honduras y México) para responder a una encuesta. Con respecto a las causas de los problemas de las drogas, la mayoría de los encuestados destacó los factores psicosociales como siendo más importantes que los factores genéticos o biológicos. Los encuestados consideraron que las familias y los gobiernos son quienes tienen más responsabilidad en la prevención de los problemas de drogas. La iglesia y las instituciones religiosas fueron mencionadas con mayor frecuencia en el contexto del acceso al tratamiento. Cuando se les preguntó sobre el acceso a las facilidades de tratamiento, la mayoría manifestó que éstas no eran suficientes. Como barreras para el tratamiento, citaron entre las más frecuentes, la vergüenza por el uso de las drogas, la falta de opciones para su tratamiento y el costo del mismo. ; This cross-sectional multi-centre study explored how family members and friends of illicit drug users perceived protective and risk factors, treatment facilities and policies and laws regarding illicit drug use. Family members and friends of illicit drug users were recruited in 10 urban health care outpatient units in 7 Latin American countries (Brazil, Colombia, Costa Rica, Ecuador, Guatemala, Honduras and Mexico) to complete a questionnaire. The majority of the respondents chose psycho-social factors over genetic or biological explanations as causes of drug problems. Respondents felt that families and governments were responsible for preventing drug problems. Church/religious institutions were most often mentioned in the context of accessible treatment. When asked about access to treatment facilities, the majority said that there were not enough. Shame about drug use, cost, and limited treatment options were most often cited as barriers to treatment.

El text descriu els escenaris demogràfics que es visualitzen pel futur de Mèxic i les seves conseqüències sobre la població, a partir de la implantació d'un model econòmic on el més important són els beneficis del capital i on el paper de l'Estat com agent productiu es redueix cada vegada més i el mercat es converteix en el mecanisme regulador de l'activitat econòmica. Prenent com a punt de partida l'evolució de les variables demogràfiques s'analitza l'impacte sobre la seguretat social i el sistema de pensions, donat que una problemàtica important a curt termini serà aquella que es generi en els canvis de l'estructura per edat de la població mexicana. El document conclou amb algunes reflexions sobre la definició d'una institució que assumeixi el paper d'organisme promotor de polítiques de població, que inclogui la problemàtica dels adults més grans. ; El texto describe los escenarios demográficos que se visualizan para el futuro de México y sus consecuencias para la población, a partir de la implementación de un modelo económico en donde lo más importante son las ganancias del capital y en el cual el papel del Estado como agente productivo se reduce cada vez más y el mercado se convierte en el mecanismo regulador de la actividad económica. Tomando como punto de partida la evolución de las variables demográficas se analiza el impacto sobre la seguridad social y el sistema de pensiones, ya que una problemática importante a corto plazo será aquella que se genere en los cambios de la estructura por edad de la población mexicana. El documento concluye con algunas reflexiones sobre la definición de una institución que asuma el papel de organismo promotor de políticas de población, que incluya la problemática de los adultos mayores. ; The text describes the possible scenarios that visualise the future of Mexico and their consequences for the population with the use of an economic model in which the most important element is constituted by capital returns in a context where the role of the State as a productive agent is fading and where the market is becoming a regulating mechanism of the economic activity. Taking the evolution of demographic variables as a starting point, the impact on social security and pensions schemes is analysed, as an important question are the effects of the changing age structures of the Mexican population. The document concludes by some thoughts about the definition of an institution assuming the role of a body that promotes population policies, including the question of old-age adults. ; Le texte décrit les scénarios démographiques possibles du futur du Mexique et leurs conséquences pour la population à partir de la mise en oeuvre d'un modèle économique où l'élément le plus important sont les gains de capitaux, dans un contexte où le rôle de l'État en tant qu'agent productif se réduit chaque fois plus et où le marché se convertie en un mécanisme régulateur de l'activité économique. Prenant comme point de départ l'évolution des variables démographiques, on analyse l'impact sur la sécurité sociale et le système de pensions, étant donné qu'une problématique importante sera celle que produisent les changements de la structure par âge de la population mexicaine. Le document conclut par quelques réflexions au sujet de la définition d'une institution qui assume le rôle d'organisme promoteur de politiques de population et qui inclut la problématique des adultes d'âge avancé.

En aquest treball s'analitzen dos processos construïts per i des de la violència política: l'última dictadura argentina i el franquisme a Espanya. En tots dos es devela el funcionament i la dinàmica del sistema repressiu, els seus resultats i els seus abastos fins als nostres dies. S'indaga en el cas argentí les condicions socials i polítiques en què es van conformar Moviments Socials de Drets Humans liderats per dones i les seves estratègies per reclamar pels seus familiars i per justícia, en un context signat per la violència política, els segrestos, la tortura i "desaparició" de persones. També s'analitza durant la democràcia les lluites per la construcció de la justícia i la memòria del Terrorisme d'Estat i els seus resultats en l'actualitat. Després s'examina el cas espanyol, reconeixent els motius pels quals les lluites per construcció de la memòria i la justícia de la repressió del franquisme assumeix característiques específiques tant durant el franquisme, com en la transició i la democràcia. Per comprendre les diferents respostes polítiques, jurídiques, dels grups socials, dels familiars i del gènere femení a través del temps, aquest assaig explica la manera en què els repressors van exercir i van introduir la violència en el teixit social de tots dos països, i descriu els mètodes que van emprar. ; el franquismo en España. En ambos se devela el funcionamiento y la dinámica del sistema represivo, sus resultados y sus alcances hasta nuestros días. Se indaga en el caso argentino las condiciones sociales y políticas en que se conformaron Movimientos Sociales de Derechos Humanos liderados por mujeres y sus estrategias para reclamar por sus familiares y por justicia, en un contexto signado por la violencia política, los secuestros, la tortura y "desaparición" de personas. También se analiza durante la democracia las luchas por la construcción de la justicia y la memoria del Terrorismo de Estado y sus resultados en la actualidad. Luego se examina el caso español, reconociendo los motivos por los cuales las ...

El artículo analiza las estrategias que pone en marcha un grupo de ecuatorianos y ecuatorianas a su regreso al Ecuador tras una década en España. Se trata del grupo de perceptores del Fondo Cucayo del Estado ecuatoriano, una política pública dirigida a la inserción sociolaboral a través del emprendimiento gestionada por la Secretaría Nacional del Migrante (SENAMI) entre 2008 y 2012. Se da cuenta de la manera en que dicha política ha de entenderse en un contexto de cambios puntuado por la crisis económica en España y las reformas políticas, económicas y sociales en Ecuador. A partir de un estudio cualitativo con entrevistas a miembros de distintas familias en Ecuador y España, se discute, desde una perspectiva de género y generación, la centralidad del emprendimiento en la puesta en marcha de estrategias por parte de los retornados. Se argumenta que los pequeños negocios abiertos por estos no son el determinante en los procesos de retorno. La estrategia de emprender un negocio, con o sin ayuda, se valora y se articula con otros aspectos de la vida diaria individual y familiar, entre los que destacan los afectivos, la organización social del cuidado, la formación de hijos e hijas e incluso otros proyectos de carácter laboral. Dicha articulación ha de ser analizada desde una perspectiva que contemple las dinámicas de clase, género y edad en los procesos migratorios, así como el modo en que estas se despliegan según la composición de la familia. ; L'article analitza les estratègies que engega un grup d'equatorians i equatorianes quan retornen a l'Equador després d'una dècada a Espanya. Es tracta del grup de perceptors del fons Cucayo de l'Estat equatorià, una política pública dirigida a la inserció sociolaboral a través de l'emprenedoria gestionada per la Secretaria Nacional del Migrant (Senami) entre 2008 i 2012. S'hi explica la manera en què aquesta política s'ha d'entendre en un context de canvis puntuat per la crisi econòmica a Espanya i les reformes polítiques, econòmiques i socials a l'Equador. A partir d'un estudi qualitatiu amb entrevistes a membres de diferents famílies a l'Equador i a Espanya, es discuteix, des d'una perspectiva de gènere i generació, la centralitat de l'emprenedoria en la posada en marxa d'estratègies per part dels retornats. S'argumenta que els petits negocis oberts per aquests no són determinants en els processos de tornada. L'estratègia d'emprendre un negoci, amb o sense ajuda, es valora i s'articula amb altres aspectes de la vida diària individual i familiar, entre els quals destaquen els afectius, l'organització social de la cura, la formació de fills i filles i fins i tot altres projectes de caràcter laboral. Aquesta articulació s'ha d'analitzar des d'una perspectiva que tingui en compte les dinàmiques de classe, gènere i edat en els processos migratoris, així com també la manera en què aquestes es despleguen segons la composició de la família. ; This paper analyzes the strategies carried out by a group of men and women upon their return to Ecuador after a migratory period of over a decade in Spain. These returning migrants are beneficiaries of the Cucayo subsidy provided by the Ecuadorian state in order to facilitate their self-employment. This public policy, managed by the National Secretary of Migration between 2008 and 2012, must be understood in the context of economic crisis in Spain and political, economic and social institutional reforms in Ecuador. A qualitative study based on interviews with members from families in both countries, analyzed from gender and generational perspectives, puts into question the central role of entrepreneurship in return processes. The promoted strategy of starting a business can only be understood when considered in conjunction with other individual and family aspects of migrants' experiences. These include affective ties, the organization of care, daughters and sons' education and other employment opportunities. The dynamic articulation of these elements in migration processes must take into account class, gender and age differences, as well as the composition of the family unit.

Les migracions creen complexes xarxes de relacions socials entre migrants en el seu lloc de residència i els seus familiars, amics i coneguts tant en el país de origen com en altres països. A través d'aquestes xarxes transnacionals circulen idees, informació, serveis, diners i béns, que tenen un fort impacte en futurs migracions, el benestar dels individus així com en les economies i polítiques de les comunitats implicades. Un nou estudi realitzat per investigadors del GRAFO i de Pennsylvania State University sistematitza les diferents metodologies adoptades per a estudiar aquesta realitat "transnacional" i revisa les seves aportacions. ; Las migraciones crean complejas redes de relaciones sociales entre migrantes en su lugar de residencia y sus familiares, amigos y conocidos en el país de origen y en otros países. A través de estas redes transnacionales circulan ideas, información, servicios, dinero y bienes, que tienen un fuerte impacto en futuras migraciones, el bienestar de los individuos, así como en las economías y políticas de las comunidades implicadas. Un nuevo estudio realizado por investigadores del GRAFO y Pennsylvania State University sistematiza las diferentes metodologías adoptadas para estudiar esta realidad "transnacional" y revisa sus aportaciones. ; Migration creates complex webs of relationships between migrants in their place of residence and their relatives, friends and acquaintances living in their communities of origin and other places. Through these networks, ideas, information, services, money and goods circulate, which have a strong impact on future migrations, individual wellbeing, and the economies and politics of the involved communities. A new study conducted by researchers of the GRAFO research group and Pennsylvania State University systematizes the different methodologies that have been adopted to study this transnational reality and reviews their contributions.

The objective of this paper is to analyze the evolution of the occupation of a group of women who belonged to the poorest sector of the working class in Barcelona between 1930 and 1950, a particularly relevant period because, according to the available macrostatistical data, the Francoism could have supposed a period of decrease in the activity of married women. The activity of these women is analyzed in the context of family work strategies, but also taking into account demand factors, such as the evolution of the hiring policies of employers in the metallurgical sector, where most of them worked. ; L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució de l'ocupació d'un grup de dones que pertanyien al sector més pobre de la classe obrera de Barcelona entre 1930 i 1950, un període especialment rellevant perquè, d'acord amb les dades macro estadístiques disponibles, el Franquisme podria haver suposat un període de disminució de l'activitat de les dones casades. L'activitat d'aquestes dones s'analitza en el context de les estratègies de treball familiars, però també tenint en compte factors de demanda, com l'evolució de les polítiques de contractació dels empresaris del sector metal·lúrgic, on la majoria d'elles va treballar. ; El objetivo de este artículo es analizar la evolución de la ocupación de un grupo de mujeres que pertenecían al sector más pobre de la clase obrera de Barcelona, entre 1930 y 1950, un periodo especialmente relevante porque, de acuerdo con los datos macro estadísticos disponibles, el Franquismo podría haber supuesto un periodo de disminución de la actividad de las mujeres casadas. La actividad de estas mujeres se analiza en el contexto de las estrategias de trabajo familiares, pero también teniendo en cuenta factores de demanda, como la evolución de las politicas de contratación de los empresarios del sector metalúrgico, donde la mayoría de ellas trabajó.

[CA] A partir de l'impuls a la fi del segle XX cap a un moviment transitori de l'àmbit rural cap a l'espai urbà, a causa d'una sèrie de necessitats polítiques i econòmiques, ha quedat com a efecte una successió de conseqüències que afecten el territori i la identitat de les persones que es van veure forçades a migrar. L'èxode rural ha donat com a resultat el buit cap a gran part de les narratives del passat, el silenci dels vençuts, quedant com a fruit un oblit generalitzat i consensuat. A partir de l'exercici de la postmemòria es tracta de recuperar les narratives oblidades per a poder fer una reconstrucció de les històries mitjançant les fotografies d'arxiu familiars, la cerca a través de la cartografia deshabitada i l'origen de la memòria traumàtica. És per això que, mitjançant el llenguatge de les arts visuals s'ha tractat de generar un discurs lligat a la col·lectivitat i la consciència històrica, situant l'èmfasi de l'anàlisi en el poder polític institucional i les derivades respostes des de la resiliència ; [ES] A partir del impulso a finales del siglo XX hacia un movimiento transitorio del ámbito rural hacia el espacio urbano, debido a una serie de necesidades políticas y económicas, ha quedado como efecto una sucesión de consecuencias que afectan a el territorio y la identidad de las personas que se vieron forzadas a migrar. El éxodo rural ha dado como resultado el vacío hacia gran parte de las narrativas del pasado, el silencio de los vencidos, quedando como fruto un olvido generalizado y consensuado. A partir del ejercicio de la postmemoria se trata de recuperar las narrativas olvidadas para poder hacer una reconstrucción de las historias mediante las fotografías de archivo familiares, la búsqueda a través de la cartografía deshabitada y el origen de la memoria traumática. Es por ello que, mediante el lenguaje de las artes visuales se ha tratado de generar un discurso ligado a la colectividad y la conciencia histórica, situando el énfasis del análisis en el poder político institucional y las derivadas ...

La indicación geográfica es un mecanismo de protección para los productos vinculados a zonas geográficas específicas. Se trata de una estrategia de los productores agrarios con el fin de que la producción y comercialización de sus mercancías continúen siendo viables. La región de Vale dos Vinhedos, en el estado brasileño de Rio Grande do Sul, es la primera con indicación geográfica reconocida. Actualmente, hay treinta productos en el país con indicación de procedencia y ocho con indicación de origen. La expansión de los registros de certificación de productos agrícolas, principalmente de las pequeñas explotaciones familiares, se considera como una estrategia importante para la regeneración productiva y económica de las zonas rurales. Para los pequeños productores, la obtención de una indicación geográfica se relaciona con la buena reputación entre los consumidores de los productos certificados. En el ámbito territorial, la indicación geográfica ha contribuido a través de la gobernanza cooperativa en la creación de políticas regionales de desarrollo rural. ; La indicació geogràfica és un mecanisme de protecció per als productes vinculats a zones geogràfiques específiques. Es tracta d'una estratègia dels productors agrícoles per tal d'aconseguir que la producció i la comercialització de la seva mercaderia continuï sent viable. La regió de Vale dos Vinhedos, a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, és la primera amb indicació geogràfica reconeguda. Actualment, al país hi ha trenta productes amb indicació de procedència i vuit amb indicació d'origen. L'expansió dels registres de certificació de productes agrícoles, principalment de les petites explotacions familiars, es considera una estratègia important per a la regeneració productiva i econòmica de les zones rurals. Per als petits productors, l'obtenció d'una indicació geogràfica es relaciona amb la bona reputació dels productes certificats entre els consumidors. En l'àmbit territorial, la indicació geogràfica ha contribuït a través de la governança cooperativa a la construcció de polítiques regionals de desenvolupament rural. ; L'indication géographique est un mécanisme de protection des produits liés à des zones géographiques spécifiques. Elle est constituée par une stratégie des produits agraires afin de pérenniser la viabilité de la production et la commercialisation des marchandises. Au Brésil, le Vale dos Vinhedos, dans l'État de Rio Grande do Sul, a été la première région à avoir obtenu la reconnaissance d'indication géographique. Il y a actuellement dans ce pays trente produits avec une indication de provenance et huit produits avec une indication d'origine. L'expansion des registres de certification est considérée comme une stratégie importante dans la régénération productive et économique des zones rurales. L'obtention d'une indication géographique ouvre pour les petits producteurs des perspectives liées à la bonne réputation chez les consommateurs des produits certifiés. Au niveau territorial, l'indication géographique a contribué, grâce à la gouvernance coopérative, à la construction de politiques régionales de développement rural. ; A geographical indication is a means of protection for products originating from specific geographical areas. It gives a specific form to a strategy enabling agricultural producers to maintain the viability of both the production and commercialization of their goods. In Brazil, the Vale dos Vinhedos in the state of Rio Grande do Sul was the first region with a recognised geographical indication. At the moment, there are thirty products in the country with geographical certificates and eight with certificates of origin. The growth in certification of agricultural products, mainly from family farms, is valued as an important strategy for the productive and economic regeneration of rural areas. The future prospects of small producers, when awarded a geographical certificate, are linked to the good reputation of certified products among consumers. In the territorial field, geographical indication has contributed through cooperative governance to the building of regional policies for rural development.